dissabte, 31 de desembre de 2011

Doncs jo, avui, he tingut un altre somni.

Resulta que estàvem al cobert del jardí, a la caseta. A la mateixa caseta que vaig llogar, sota les seves maquinacions insidioses, a n'aquella canalla que em varen dir que ho arreglarien i que només es van dedicar a fer el xafastre, a vendre's coses que hi havia al cobert, i a instalar un parell de sofàs, una tele i a tallar les potes d'una taula perquè els quedés més baixa que els genolls un cop asseguts.

Doncs allà, amb el meu "amic" del cossetxar ho arreglavem tot. Resulta que teníem allà tres pisos, que no hi son, però precisament en el tercer pis, no serà la primera vegada que hi somnïo. Altres hiverns he somniat que hi dormia i que hi fèia molt fred i que hi tenia una estufa.

Doncs d'allà havíem de baixar tot de llenya que hi havia. No hi havia ja cap moble, només llenya que segons quina havíem d'haver estellat si no fossi perquè l'he partida jo sol amb les mans.

Després, les estelles, les havíem de tirar aball per uns baixants que semblaven canaleres d'obra i que jo he somniat que una vegada desembussades de runa les posaríem de acer inoxidable, encara que no ha quedat resolt com entraríem el tubs llargs. Però això només ho he pensat just abans de despertar-me. Suposo que el torment m'ha fet reaccionar de l'estupidesa del somni, on després de desembussar l'últim tram hem trobat unes tapes a sota del nivell dels nostres peus que suposadament donaven a una cuïna, on hi havia de caure la llenya per a cuinar.

Hi havia quatre baixants, dos i dos i netejàvem totes les parets de guix i de runa.
A la ràdio parlaven, no fa gaires dies, justament quan hi estaven instal·lats aquell jovent, dels petits invents que hi havíem fet amb el pare, com ara posar algun vestiment amb guix i el sunxo amb ciment.

Després, quan m'he despertat he recordat l'any en què vaig obrir el desitg del pare per a l'any nou posat dins una sabata de pare Noël a l'arbre que guarníem per Nadal. Aquell paper ja havia estat obert, es notava per la corridura de la tinta de retolador amb què ell ho escrivia. Jo ho vaig obrir a l'any següent, precisament pels vols de nadal, quan l'arbre que anava quedant en un puesto obac i que quedava tapat per el gran creixement d'un altre arbre que creixia molt i que és l'alba que us deia que va caure molts anys més tard, i, també per l'alzina, doncs aquell abet que hi havia a sota la sala de música s'anava morint de baix i el van tallar després. No recordo quant temps després.

Recordo que el meu pare m'havia explicat, i jo en vaig veure unes fotos, que el primer any que van passar el Nadal a Tona, potser no era el primer i jo era molt petit, perquè ara que hi penso, recordo que el meu pare em va dir quan havien caigut l'alba i un dels tres abets excelsior que els havia portat en Joan de Can font, i si els havia portat en Joan de cal Font no podien estar allà el primer Nadal. Doncs va passar que van guarnir un any tot l'arbre que hi havia al costat de l'entrada amb adornos d'interior, sense guirnaldes i els hi van prendre a la nit.

També va passar una latre any que ens van prendre bombtes de l'arbre de Nadal aquell que us dèa que era a sota la sala de música, i el meu pare l'any vinent en va guarnir un altre, el cedro plateado que hi ha davant de la cuina i a més també ho va fer algun any al pi abas de tallar-lo de posar bombetes a l'abarc de la mà de cent vint-i-cinc que eren blaves i d'una altra guirnalda de no sé on ni quant. Aquell any no ens en varen prendre.

Després va passar que en Jordi es va carregar l'Scalextric a la caseta perquè el va connectar a cent vint-i-cinc quan hi havia corrent de dos-cents vint. L'Scalextric va desaparèixer anys més tard.

A na mi, amb allò del excalextric em van gastar una broma dient.me que havia de tallar fils del motor per a que corréssin més els cotxes i vaig tallar fils dels tots dle motors i es van espatllar.

Em va saber molt greu i va suposar un distanciament amb els amics que m'havien "convidat" a una competició a casa d'un d'ells on jo perquè no guanyessin els que tenien més cèntims feia el truc, bé jo sempre he estat imbècil, feia el que em varen dir i intuir i va resultar que el campionat no sé qui el va guanyar que em van descobrir les trampes i no em van renyar però que em van fer espatllar els cotxes dels meus germans. Em sembla que llavors el meu germà es va vendre el SRS que m'havien regalat en un aniversari, em sembla, o va desaparèixer de la caseta. Algú altre en tenia la clau. Suposo que al taller, esclar.

Però això son coses del passat. Ara no tinc més ganes d'escriure! Salutacions cordials i bon any nou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada