diumenge, 1 de gener de 2012

Feliç 2012. Notícies recents.

Jo ja he fet el primer post del 2012. Al Blog de la Júlia Costa Coderch que és a http://lapanxadelbou.blogspot.com

Però encara tinc ganes de postejar més. És molt divertit postejar, hehe. Allà al comentari que he fet el dia 1.1.12 hi posava que a casa teníem el costum de celebrar el Cap d'Any amb barrets, espanta-sogres, trompetes i pitos d'anys anteriors. Que passava, que al cap de, com a mínim és clar, un any; i donat que desàvem els barrets a la caseta, o el cobert que vaig llogar a aquells nois i que la meva germana els va fer fora, doncs el barrets i damés estris resultava que cada any eren humits. Molt poquet humits però, i passava que el pare no se'ls volia posar acabats de venir del cobert i donat també que sempre fèiem foc a terra, escalfavem els barrets i les cuques microscòpiques que s'hi refugiaven corrien xemeneïa amunt.

És molt probable, però, que auestes cucques no fossin tals. Vull dir que es tractés només de supersticions dels nostres dits. ¡Quantes vegades no ens pensem que quelcom és brut i resulta ue lo brut és la mà! I tant! Passa que hi ha closques d'aranya. Sí-sí. Ous d'aracnids que han estat posats pels seus propis avantpassats per tal que nasquéssin un dia de calor.

A na mi també em passa amb la cocaïna. QUan consumeixo cocaïna, que ara fa quatre mesos que no, passa, sobretot si n'has comprat un gram, més que si no pas n'has comprat mig, i, quan ja fa per exemple més de mitja hora que has pres la primera ratlleta, doncs llavors si fas pipi salten les aranyes al teu clatell a la recerca de la teva suor o aigua per a fer més telaranyes.

Però això, son figues d'un altre paner. Ja us he explicat que cremar llenya verda fa malbé la xemenèia. L'última vegada que en vem cremar a casa va ser quan en Jordi, el meu germà, va esporgar el tier amb la serra i la destral. Ho va trinxar tot i ho va cremar la mare. Jo encara ho he fet més bé perquè resulta que no he hagut d'esporgar l'arbre, només fer-ne trocets del les restes de poda, i, precisament tot lo del tiler ja està trinxat o a punt de serra.

Dèia que segurament l'última vegada que varem celebrar un cap d'Any amb el meu germà Jordi a casa, jo era petit i vàrem inflar globus de colors. Jo, segur que entre adormit i potser torrat del xampany "per brindar" va resultar que em deixava dur per les seves experiències amb els glòbus i mentre els duïemn tots ara cap a la cuina ara cap a dalt de tot i se'n petava algun que altre, doncs en Jordi, que mai no tenia fred, es va emprenyar em sembla i li va canviar el llum de l'escala al pare i no es vèia la tele bé. Recordo que va pujar a dalt de tot amb el llum de l'escala encès, el va apagar i va baixar a les enfosques. hehe EL meu pare em va dir "Que no es faci mal!"

No ´se perquè, em sembla que aquell any, precisament, vàrem desar els guirnaldos a dalt de tot i no al cobert i, a més em sembla que no va anar bé. La mare es va queixar.

Recordo que la mare m'ensenyava coses el primer cap d'Any que em vareig passar sol amb els pares però que no aconseguia fer-li cas. Com si jo no hi veigués més enllà d'un burro. La mare: -Dóna-li aquest barret al pare. Jo li donava i el pare no el volia. La mare: Dóna-li aquest altre. "No el vol". Posa'l a la vora del foc! Però ara no em feu dir quin es quedava si el més net o el més calent, hehe, el més calent és clar! Encara me'n recordo d'aquells barrets, però, ara que hi penso no recordo haver passat mai cap cap d'Any amb l'altre meu germà Xavier. O potser sí.

Ben cordialment, Josep Salvans Arola

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada