dissabte, 24 de desembre de 2011

He tingut un somni d'aquells que fan Història.

No sé que passava, ah! sí, ahir vaig parlar amb l'Alberto, el jardiner, i, aquesta nit i després d'anar a Vic ahir a la tarda a comprar i de fer feina tot el dia i de que la Consol em digués que ja tenia el meu dinar, canelons i pollastre, he somniat.

Em sembla que era un malson.

A Vic, vaig anar-li a comprar cafè a l'Indià a la consol i em vaig anar a prendre un cafè... un tallat, a la cafeteria que hi ha entre el carrer Arquebisbe Alemany i Bisbe Morgades. Era, la tassa, de cafès Lladó, els propietaris xerraven en català, van dir que anaem bé per anar a Sants i que, quan em prenia el cafè la noia va xerrar per telfon amb un negre en francès i va sortir un anglès que em va dir, quan ja marxava: "So".

També havia anat a cercar el disc 180/360 o 180/365 dels OK Go. EL vaig encarregar i em van fer un val per 13,99.

Doncs avui he somniat que estàvem treballant a Tona em sembla, en un jardí molt gran o en un parc i jo me n'anava al llit a dormir de cansat que estava. Llavors ha vingut un nen i com que tenia la sensació de trempar i ell s'ha posat a dormir en una posició... bé! sota la meva aixella abraçant-me, doncs ha passat que ell posava la seva boca sobre el meu prepuci i jo m'escorria a borbotones. In-creïble. Llavors ell ha començat a treure coses del meu pennis com ara suposo la próstata i altres nervis i em veia malt.

Després l'he fet fora i m'ha vingut d'anat a la dutxa amb tota l'escorreguda als baixos. He imaginat que el meu pare em renyava, que fregava tot el terra amb aigua bruta que he canviat i amb un ubell de fusta que la meva germana Neus havia gastat d'arrossegar-lo amb el peu. EL cubell de fusta, doncs, perdia.

Després el meu pare i el meu germà s'havien mort, tal i com ha passat a la vida real i després venien els meus companys de tendre infantesa a veure'm. Alguns d'ells no els he vist mai més, i, hi havia una mare que volia saber què passava.

Llavors li he assenyalat un dels pacients que era en Joan, aqui i he regalat una mica de llenya gruixuda perquè va passar per davant de casa un dia al dematí d'hora, estava, sembla refredat i sempre convida o demana tabac.

Doncs en Joan llavors mateix, que duia els cabell molt llargs se'ls tocava, les arrels aixecant-los per sota, i eren bruts, doncs s'ha desmaïat. I els he dit a la mare que vlia saber-ho tot que passava allò que... No-no-no-no-no que no! El que he somniat era que uns germans bessons la germana del qual era la seva mare volien prendre cafè.

Hi havia una serra d'escaire, un invent meu que ara no recordo, a radera hi havia el cubell, he dit anéu a l'armari agafeu les tasses de, bé jo ho faig com a casa, i les trec com les de casa cosa que ara me n'adono que era falsa, les ompliu d'aigua de l'aixeta i les escalfeu al microones -del sanatori,- Ah! No! que vosaltres el voleu de màquina i ls he expicat què era la màquina... vull dir on era la màquina.

Llavors s'ha desmaïat en Joan que anava amb uns acompanyants i es tocava els cabells. Hem dit, els malalts, d'arrossegar-lo sense tocar el terra cap a la nevera del sanatori on t'ajusten per la medicació i els he explicat el que et feien allà, però abans ha passat que tot arrossegant el meu amic, hem fet caure un malalt que ens volia no fer córrer tant de camí cap al sanato... nevera ! del sanatori i ha picat amb la nuca al terra.

Llavors quan hem guardat en Joan m'han ingressat a na mi perquè aquell home amb entrades que hem fet caure, i que ha picat de closca a terra no es despertava.

Llavors em venien a veure més amics, ara de joventut, que em miràven des de l'altra banda d'una graderia i jo explicava tot orgullós que a na mi no m'havia agradat mai de fer de jugador de tennis i he dit que només havia asslit el nivell de "partner".

Ha esta llavors que un dels meus amics de joventut s'ha començat a... ha començat a ataballar un viglant que duia un gos pelut de color crema molt seriós. Mira que li he dit que no se'n refi´s si el vigilant deixava la mà del mànec del clatell, on el gos hi duïa més coses com ara llò per no possegar-se les orelles.

EL meu amic de joventut ha remenat i he somniat que amés el gos el matava jo d'un cop de puny que suposada ment li trecava la mandíbula, tot en una musca esplèndida feta amb violins que m'ha fet plorar com una bleda. Mentres plorava he somniat que aquella pel·Lícula de bokçjos no l'havia pogut somniar jo, que ja la havia vista amb la meva novia de joventut, la mariàngels, i encara he plorat més quan he somniat que no la podia haver vista mb el meu pare.

Ooooooh! Historia triste!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada