dimecres, 7 de desembre de 2011

L'Alzehimer de la mare comença a progressar.

Déu existeix, creieu-me. L'altre dia quan vareig anar a veure la mare a la residència, la mare, la que es pensa que té un càncer, doncs va resultar que li feien picor les cames i se les rascava. També duïa les ungles llargues.

Dèia la infermera que la mare tenia una el·lasticitat tremenda i això us ho confirmo jo, perquè l'he vista rascarse la tíbia, protegida per la pell esclar, assentada en una cadira de rodes i lligada.

Ara la lliguen en una cadira de rodes igualment, però amb un cinturó més gruixut que li impedeix flexionar-se.

Resulta doncs que qui segurament té un càncer sóc jo, per... segurament també, anar al precisament camp del Barça a estrenar l'audi amb una tal "Birushka"... podria ésser. Però no ho compto com veureu.

Resulta que fa anys que prenc cocaïna, -però això és nou hehe,- des del 2002 o el 2003, i per a més conya, el tretze de desembre, any en què, sempre segons les meves referències els alemanys vàren enfonsar el vaixell Almirante Graff Spee a la bahía de Xile, perque segons es veu, en no poder sortir-ne la tecnologia d'un dels seus vaixells no fossi descoberta... sé que tenia a veure amb algo de la ràdio... de la ràdiotransmissió. I ara no recordo si amb tota la tripulació a dintre. Però això va ésser una casualitat, lo del dia tretze.

L'important, i que haig de confessar, és que tot i haver anat a putes vaig fer servir l'oportú comdó, no es va trencar... aquell dia sinó un altre dia abans i ja em van dir que no podia agafar el SIDA perquè se'm trenqués una vegada per anar a una puta... prostituta.

Així doncs vem quedar amb la mare, tot i que no ho sabia ella o que jo no li havia dit... de fet recordo que quan em vaig pensar que havia tingut el SIDA els vaig dir-ho a l'ingrés de 1992 o 1993 a Sant Boi, potser, i diu la fitxa mèdica, al 94 ja em van dir això d'agafar-lo... i no tenir-lo hehe

El que passa és que darrerament la mare es fa les cames amb les meves cutxilles d'afaitar... que per cert ara no en tinc! només en queda una! i d'aquí li deu haver passat. Ja us vaig dir que la mare havia nascut a Manresa i va no només casar-se amb un de Vic, el meu pare, sinó que hi va anar a viure, ella i els seus fills. Un el gran, mort de càncer el 2006, la segona que va néixer amb una volta de cordó umbilical al coll segurament un bon sermendeïo -però això no ho haig de dir,- o a causa de... i l'altre que va deixar sord un metge endossant-li estrectomicina com a remeï a un refredat que li va assecar el nervi auditiu... i molt greu em sap dir-ho, només té cura operant-lo als EUA, però ell no vol ésser operat, al menys de moment, esclar.

Recordo que quan vàrem posar l'alarma a casa la meva germana va dir que haíen entrat a robar per dalt. La meva germana és segurament tant ximple com jo o molt més.

El problema de tenir un càncer són es ganes de tenir-lo. Si és que el tinc.

La auxiliar diu que és la infermera. La infermera es diu Consuelo, l'auxiliar: Vanessa.

Però jo ara hauria d'anar a estudiar hehe.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada