dimarts, 31 de gener de 2012

Un acudit com la vida mateixa...

Resulta que avui he somniat que estava treballant en una tapa de clavaguera del carrer. Ja ho havia, però, somniat mitja hora abans. Llavors, vull dir abans, somniava que remenàvem la tapa amb una altra persona de cabells foscos, uns cinquanta-cinc anys, tot grassó i que representava que era qui li tocava fer la feïna, que en el següent somni, al cap de mitja hora, ja m'havia subcontractat.

No us penseu pas que es tractava d'una tapa rodona d'aquestes que pesen tant: era una d'aquestes del costat, on hi ha els llambordins, però no era pas una reixa... era una tapa blanca que es podia obrir i tancar i que s'havia de treure una estona, tal i com ja havíem fet amb l'home gruixut, però a na mi m'havia quedat trabada.

Portava doncs uns deu minuts, representava en el somni, de patiment, mirant de treure la tapa que havia de soldar-hi en la posició correcta al costat d'un cotxe mal aparcat. Dic mal aparcat perquè per sort estava a més de un pam de la fila de llambordes, quan ha passat un home, el senyor Auferil, que tot sovint veig passar passejant pel carrer de casa -per cert no em demaneu a quin carrer estava jo treballant, i:

-Bon dia! Què us fa falta aquí? -Ha dit el senyor Auferil, venint pel carrer i sense que jo el veiés.-

Jo per tres segons, i sense respondre ni saber com ho havia fet, li he dit:

-No res. Ja està... Això era el que em feia falta, algú que em digués alguna cosa i jo que em pensés que feïa el vagarro... una empenteta! - Li he dit mostrant-li la tapa blanca.- Ja està... Per sort no ha hagut de venir ningú del taller! Veu que bé?
-I tant!
-És que tinc una malaltia mental, sap? Fins que algú no em diu alguna cosa, m'encanto amb la feïna.
-Ah, veus? I ja has provat d'anar al metge?
-Sí! Ja fa anys que faig tractament, i, precisament ha estat ell qui m'ha encomanat d'anar a treballar.
-Veus? -ha dit ell.-
-Sí! Bon dia!
-Bon dia-Bon dia.

Evolució de l'ingrés al HDA

La meva evolució al HDA progressa adequadament. Vull dir que dijous, divendres i també dissabte i diumenge ha anat a dormir a les 21 hores i m'he llevat a quarts de cinc o de sis.

Avui però, i de fet també ahir dilluns m'he llevat més d'hora del compte, i, consegüentment air vaig anar a dormir més d'hora també. Somnio molt i tinc akgun malso des que m'han tret l'antidepressiu.

dilluns, 30 de gener de 2012

Un altre somni de diferents èpoques de la meva vida: Un somni curiós.

Em sembla que era ahir diumenge... o potser dissabte, a la tarda, que somniava, tot fent una bacaïna a mitja tarda, que reponia o millor dit escoltava un missatge al mòbil.

Era un missatge d'un club: el Club Bàsquet Vic. Em demanava, el missatge, dins la atrafegada agenda que duu el meu cap ara que vaig a l'Hospital de Dia, i que haig de combinar amb les classes de què estic matriculat a Barcelona. les tasques al meu jardí i al jardí dels veïns; de les que no només vaig endarrerit -ja us comentava que estava triturant les restes de poda que va fer en Joaquín al mes de desembre; i de les uqe ara en porto aproximadament la meitt de fetes,- doncs tot aquest tràfec d'idees i combinacions que haig de fer per a ensortir-me'n de tot, més la possibilitat d'haver d'ajudar al mossèn nou de Tona que se m'ha ofert avui al anar a missa; doncs han provocat en mi un brain storming -que diuen- en forma de somni d'aquells que et fan pensar que estàs realment boig.

Somniava que era al taller del meu pare, que ell -el pare- m'encomanava una feïna en un dels racons del taller. Llavors ha passat que tot fent la feïna tot sol m'he trobat que al banc de treball hi havia una apuntada anterior que algú no havia esmolat i que em feia nosa.

Així doncs he anat a cercar un allarguis i una mola petita i m'he trobat, tot suposant lo insuposable, donat que el taller del pare és tancat, que els allarguis de les moles eren en el lloc on hi havia una cisalla, l'Astrida, i n'he anat a caçar un. M'he trobar a l'hora d'endollar-lo en el quadre més proper que era un alllarguis trifàssic i no el podia fer servir per allò.

No només m'ha sobtat trobarme aquell allarguis sinó que no n'havia vist mai cap d'igual, amb els tres fils, gruixuts, independents un de l'altre sense formar un sol cable. M'he queixat i m'ha semblat recordar que el meu pare em deia que li demanés a en Jordi. llavors no sé si li he demanat o he anat pel meu compte i m'he trobat amb un altre allarguis espatllat - a n'aquest li faltava un borne i no tenia endoll famella, així que al final li he demanat a en Jordi que encara me n'ha donat un altre que era també trencat i no podia acabar bé la feïna que quedava torta.

Llavors he somniat que m'enfadava amb la meva germana perquè em sembla que no m'en volia anar a cercar un de nou i li he dit que no calia que em vingués a cercar al final de la jornada de l'Hospital de Dia. Que ja tornaria a peu.

Representava doncs que tota aquesta feïna la feia abans de les deu del matí, Però ja eren quarts d'onze i a més aquell era el dia en que m'havia de personar al Club Bàquet Vic! així que com que el pare no hi era he deixat la feïna per a la tarda i somniant ja era la pavelló del CBVIc que estava en obres, tot potes enlaire, i allà m'han dit que les oficines les tenien a un altre lloc, unes oficines de nom "Europa" que eran a un altre lloc de Vic i tot i que els he comentat que anava a peu no han volgut dirme'n res... no ho sabien.

Ha estat llavors que he començat a pensar que estava delirant i començat a despertar-me. Val a dir però que mentre cercava els allarguis em ficava amb els altres treballadors i somniava que li explicava a un dels dos treballadors que hi havia i a qui jo he conegut però que ells no s'han conegut mai entre ells que l'altre era un gandul, malgrat tots dos ho eren: ganduls i lladres. Llavors he somniat que passava per una carretera imaginària paral·lela a la C-17 on veia assegudes a prostitutes que em posaven calent i he sommniat, un moment, a veure si parava a pelar-me-la. Llavora m'he despertat un altre cop i he posat la ràdio. Feien un programa de cinema.

dissabte, 28 de gener de 2012

Hola, què tal?

Hola, estic llegint un nou llibre malgrat encara no hagi acabat el de Vida de Napoleón Es diu El vigilante en el campo de centeno (sègol) i és molt bo. COntoinuu seguint els diferents horaris i això em fa estar tant content com si encara em prengués la fluoexetina.
És bo saber que fas bé.
Salutacions cordials, Josep Salvnas aorla.

divendres, 27 de gener de 2012

Hola, bon dia tinguem.

Hola he rebut modificacions en la medicació i progresso darrerament molt adequadament. Per exemmple menjo tres cops al dia: a les set, a les dues i a les vuit del vespre.

Encara que per exemple prenc una poma cap allà a les vuit del matí, i una altra poma entre les cinc i les sis de la tarda. M'han reforçat la medii per a dormir i com ja vaig dir aquí o a Can Josep o a Can Yusé, ja no prenc el antidepressiu. però vaig bé.

m'estic orgnitzant. Fins i tot a nivell de objectes i estris de calefactar la cuina i el cuarto aquests dies que fa tant de fred.

Avui és l'últim dia de la setmana que aniré a l'HDA. Encara que no sé si haig d'anar a l grup de en Josep Manel al Pedrís. a qui si que veuré segur és ala doctora soto qu esegur que estara "contenta". Vull dir que ja tinc la feïna feta, em vaig reprogramant i per tant no em tocarà el rebre, espero aquest cap de setmana.

Per esmorzar menjo un entrep+a de margarina i formatge gouda i dues pomes a les vuit, o una poma i un suc. Per dinar, entre setmana menjo un entrepà de formatge gaouda i margarina i una tronja. Per berenar menjo una poma cap allà a les sis i a les vuit menjo cereals amb let i lguna altra cosa que pico, com avellanes o xipirons -ahir- avui no hi ha res més.

Moltes salutacions i molt cordials

dimecres, 25 de gener de 2012

En un Barça-Madrid, Barça sempre!

Jo ho va dir el mossèn de Tona en l'Evangeli -em sembla- va dir no sé què, nosequantos: Sempre! sempre! sempre!

Però això del Barça madrit ho vaig aprendre d'un noi de taradell, Joan-Josep Ribot Alzina, en un psiquiàtric de Vic. I la meva germana va riure. Ai! avui.

Diu un del meu carrer que el Barça guanyarà igualment que ja fa més per mi. Esclar.

Pero no en faré pas llenya! EM sap greu i em dol, però quan s'és de l'espanyol s'ha de ser un home perquè com diuen en microeconomia: Els recurssos son escassos, i la Corba de Possibilitats de producció dóna per a lo què dóna: L'exemple eren canons o mantega... no-no-no-no-no! Al llibre posava tanqs o mantega, els canons eren de la època d'en Napoleó!

Vaig a llegir que m'he deanat a la biblio de Tona els llibre "Vida de Napoleón" de Sthendal i de ben segur que ja soc prou gran per llegir-lo. NO ÉS CAP RECOMANACIÓ. FIns aviat!

dilluns, 23 de gener de 2012

El meu somni d'avui:

Avui he somniat moltes coses. Sobretot després que el Barça hagi guanyat 1-4 al Màlaga a La Rosaleda. Doncs ha quedat clar en el segon somni que he tingut, que jo era un gran escriptor de cartes, com la meva mare ja ho era, i ha resultat que una carta que havia redactat en anglès en el primer somni, doncs aquella carta no nomé rebia, em sembla un premi, sinó que a més resultava que es feia publica a tots el noticiarsis dels EUA.

No em feu dir de què anava la carta peruqè gairebé no recordo. Recordo que era un exercici d'anglès ue feia a la UB per a un pofessor o professora d'anglès diferent de l'anna emilia Kivistö de Souza que és qui me n'ha fet fins ara. Era un professor indeterminat, jo diria que abstracte i l'exercci en qüestió corresponia a un treball lliure en què es donava un premi i que m'han encomanat en rebre les notes per a la revisió d'examen que he anat a recollir al mateix Campus a Barcelona.

També he somniat que la bicicleta de muntanya que tenia abans, i que una vegada em vaig vendre, doncs havia quedat a Barcelona, li havia baixat jo un dia, el primer amb el tren i allà estava encara. Un dels premis era precisament un utillatge per a la bicicleta per dur, darrera el seïent, la carpeta , però no anava bé i he hagut de desmuntar la bicicleta pel mig per a poder acoplar bé l'aparell que m'han regalat i que en principi tenia només una cistella però que al final de muntar i muntar incloïa unes vigues de ferro de color groc lluminós i una latra roda al costat i la feina hauria esta t posar a bicicleta dreta... esclar.

La carta que ja estava doncs enviada als USA doncs encara en tenia una còpia la meu ordinador que era a Barcelona i que en imprimir una còpia del que m'havien demanat per a l'anna emilia doncs que resultava -en el somni era ben normal- que l'ordinador que era a sota els fogons de la cuïna dons en imprimir caminava sol: uns quatre pams endavant i uns quatre pams enrrere i tot això formava part del mecanisme per a imprimir el document i els papers examinats quan m'han tornat l'exàmen per a que el revisés, però tot i voguer-ho, no he pogut somniar res d'aquell examen perquè no recordo res del que hi vaig posar. Gràcies a déu.

Mentre imprimia el document en una cuïna o office indeterminat he pogut veure que la mara m'havia comprat un pilot de xiclets i de cutxilles d'afaitar per a jugar a afeitar-me i jo ja tenia ganes d'agafar-ne i dur-les cap al cuarto o al lavabo.

Sé que m'ho he passat molt bé somniant, com un nen petit i suposo que és gràcies a l'entrepà de mantega i melmelada que m'he menjat a l'hora que feien el barça i després he pogut anar a dormir.

diumenge, 22 de gener de 2012

El meu pare, quan feïa fred, duïa dos mitjons

Haig de repassar la llengua catalana. Concretament la dièresi i la ela geminada. Però no sé on. A sí als mòduls en .pdf de la UOC vaig a mirar-ho. No hi és. És a una altra assignatura- Catalunya, havia estat el primer productor mundial de fil em va dir el meu professor de història econòmica i undial de la Universitat de Vic quan era centre adscrit.

dissabte, 21 de gener de 2012

Ingrés a l'Hospital de Dia Psiquiàtric d'Adults

Finalment, i, tot i que no estava gaire engrescat, aniré a l'Hospital de Dia Psiquiàtric d'Adults del Centre Osona Salut Mental de Vic.

He fet una primera entrevista d'acollida ahir divendres cap allà a quarts d'onze del matí amb la doctora Estel Soto que m'ha informat de varies coses.


1) No es pot fumar. Jo mateix avui m'he fumat l'últim cigarret abans de venir aquí a la Biblioteca de Tona i encara que abans, a l'HDA es podia fumar, i quan volguéssis, a la terrassa. Ara ja no. A planta, a la unitat de Psicòtics Aguts del Hospital General de Vic es pot fumar cada noranta minuts a partir de les 7:30 i fins les 22:30 o les 23:00 ara no ho recordo. Fins i tot a planta si no en tenies et donaven tabac (Pepe, que és una marca)


2) L'horari de l'HDA és a partir de les nou i abans de les deu fins a les 13:30 encara que:

a)els dilluns ja li he dit que arribaré tard per que vaig a comprar el menjar amb la noia dels serveis socials de la Mancomunitat La Plana.

b)els dies de cada dia, esclar, aniré cap a Tona una mica més d'hora. Vull dir que plegaré cap allà a les tretze vint per a tenir temps d'agafar l'últim autobús que hi ha abans de les 15:15 que és el de les tretze quaranta. Passa que em sembla que, per sort, no tinc, a partir del tretze de Febrer, classe a partir de les tres donat que entre pitos i flautes arribaré al Campus a les setze hores. Em sembla recordar que una de les classes sí que és a les tres però no hi arribaré a temps suposant que encara estigui ingressat. Més ben dit, els dimarts i els dijous demanaré plegar a les dotze vint per agafar el de les dotze quaranta que amb el metro arriba a les quinze hores a la plaça universitat. Es dóna la casualitat que a les úniques dues assignatures a les que ja tinc accés son les dels dimarts i els dijous que son també de 15:00 a 18:00.

3) Hi ha el detall de l'alta voluntària que segons s'exposa en el pamflet que vaig firmar i tot i que la doctora Soto no m'ho va comentar, està supeditada a l'article 211 del Codi civil espanyol, que ha estat anulat per inconstitucional i que no permet aquesta alta baix cap concepte donat el meu estatus de incapaç. hehe. Vull dir que no en tinc ni faba de què passa ni de perquè jo disposo d'aquesta fotocòpia, que, ara recordo em va portar la doctora després perquè deia que se n'havia deixat una còpia i segurament en tenen varies de caducades i que donada la poca afluència de gent i/o les retallades i el fet que la sentència en qüestió és del dos mil deu han quedat en un calaix a disposició dels pacients de segona o sense acompanyants o tafaners de mena. Soposo que tot el rebombori que ocasionen aquests meus comentaris en diferents fòrums i blogs no afecti almeu tarannar dins l'HDA. És més hi ha un supòsit que podria obligar-me a no fer referència a les meves experiències en l'HDA i fins i tot a seguir un mètode de tractament que m'impedís comunicar-me obertament en referència a personatges amb qui em trobo i a les contrapatologies rebudes allà. Vull dir que diuen que s'ha de seguir el tractament fins i tot fora de l'HDA.


4) La doctora m'ha dit que ara serà ella qui em portarà, però no sé si era per a que firmés el paper susodit i del que no en disposo còpia huahua.

Haig de dir que trobo del tot necessari aquest ingrés a Hospital de Dia, i que estic segur de que serà molt útil si segueixo sense fumar.

La trepitjada a Messi: Quina vergonya!

Aquest en Pepe... portuguès havia de ser! Pobre Messi. Penso que està quedant prou clara la conxorxa madridista en pro del futbol agressiu. És a dir, com li va passar a en Maradona a na'n Messi el lesionaran irreversiblement. Comença ara el ximple de'n Mourinho a dir bajenades com que el futbol és cosa d'homes... que a n'ell li han ensenyat que es tracta d'un esport de contacte, etzètera. Com serà que no sigui un entrenador com en Bernd Shuster, afamat i sentint-se desaprofitat, malaltia molt comuna en el futbol i la vida domèstica, no encarregui a algun subaltern de la seva defensa o del mig del camp alguna entrada destralera.
Ara com ara no recordo qui era l'entrenador de'n Goicoetxea, però que li quedi clar al pobre Messi que aquell xafastre que li va trencar el tormell a Maradona va ésser seleccionador nacional sub-21 de l'Estat espanyol.
Així doncs, els que no son barcelonistes, i, consegüentment afeccionats al bon futbol estan d'enhorabona, perquè segons sembla no passarà que el suposat relleu d'aquests immillorables jugadors, entre altres coses campions del món a Sudàfrica, sigui dut a terme.
Es tracta, en la meva opinió, d'una mesura de la directiva per evitar daltabaixos salarials, és a dir, que per a que no es produeixin reclamacions per part dels jugadors del primer equip a nivell de primes i salaris i contractes i clàusules de rescissió, de moment i de tant en tant, es posen jugadors del filial emb embrazida que de totes maneres suposo ningú creurà capaços encara de militar en un equip de Primera Divisió a nivell de conjunt.

Vull dir que un jugador com en Fontàs pot substituir... dic en fontàs com podria dir qualsevoll altre jugador del B em penso des de la meva perspectiva de oïent que fins i tot ni es mira els gols de la tele, ni els partits, doncs des de la meva perspectiva tot i el partit que van fer un conjunt de jugadors del filial contra el batle borisof a la Champions League no els veig militant acontra l'Athletic o el Getafe... fins i tot el Rayo Vallecano, posats a dir.

És per tot això que des de la meva posició reclamo una lliga europea de més nivell sense patxangades ni experiments com el de Mourinho. Aquest home, si no fossi per tot el que cobra, s'hi jubilaria al Madrit. S'hi estaria molts més anys fent el ridícul i ens portaria a tots, espanyols inclosos altre cop a la misèria del patapum p'arriba i el cadennaccio italià. Ens podríem, fins i tot, perdre la oportunitat de fer un bon paper al proper mundial del Brasil d'aquía dos anys i mig per part d'uns jugadors que formen part d'una generació irrepetible.

Es per tot això que considero un acto de irresponsabilidad política el mantenimiento por parte del Real Madrid Club de Fútbol, casa fundada por catalanes, de su entrenador José Mourinho y todo lo que ello representa para el fútbol español y su circunstancia, dada su condición de partido político establecido en la capital del Reyno. Es más exijo su inmediata destitución por actos de terrorismo deportivo cuando no vandálicos e impropios de señorío incluso cultural.

Queda dit a Tona el dissabte 21 de gener de l'any del Senyor de 2012.
Josep Salvans Arola.

Hola. El meu ingrés a Hospital de Dia (Psiquiàtric d'Adults)

El meu ingrés a HDA es produirà el proper dilluns dia 23 de Gener del 2012. Val a dir que es tracta d'un ingrés recomanat pel senyoir doctor Miquel Cavalleria Verdaguer i sostingut, molt efusivament, per l'Assumpta Casadevall Prat de Fundació Lar.

Em sembla, que us havia anunciat que aquest ingrés era imminent. Ja des del Novembre. Però la dependència d'alguns pacients durant aquestes festes passades ha fet que no hi hagués plaça fins ara. Per mi millor. He pogut fer els dos exàmens aquest gener i n'he aprovat, de moment, un, el d'Anglès.

Passa que al HDA, m'han fet signar un paper que diu, entre altres coses, el següent: 3.- Existeix la voluntat de complir amb el tractaments prescrits tant dins com fora de l'HD. La petició d'alta voluntària queda supeditada a la concurrència dels supòsits contemplats en l'art. 211 del Codi Civil que regula l'ingrés involuntari en situació d'urgència. Auqesta petició caldrà fer-la per escrit
"Artículo 211:
Declarado inconstitucional, con el efecto establecido en el fundamento jurídico 6 de la Sentencia, en la redacción dada por la disposición final duodécima de la Ley Orgánica 1/1996, de 15 de enero, por Sentencia 131/2010, de 2 de diciembre de 2010, del Pleno del Tribunal Constitucional. (BOE. núm. 4, de 5 de enero de 2011)".
Em sembla que aquest article té a veure amb la possibilitat que existia, abans de que el 211 fossi declarat inconstitucional, que en sol·licitar l'alta voluntària, deixessis de ésser incapacitat tot i una sentència ferma del jutje, i que per tant ara com ara continues de conillet d'Índies si t'agrada, esclar. hehe

El psiquiatre rsponsable podrà donar d'alta al pacient quan es considerin aconseguits els objectius o bé quan es consideri més apropiat continuar el tractament a un altre nivell asistencial

Doncs bé, com podeu comprovar vosaltres mateixos al Google, aquest article feia referència a la necessitat de informar al jutje sobre el internament. La qual cosa ja no és vignet per difernet motius que han estat declarats inconstitucional en no perjudici del dret a la llibertat de cadascú.

Val a dir, que jo ja he informat a la Montse Colom, del CMPPO, que per a consumir ja hi ha l'istiu. Era una tàctica de dissuació. Aquest estiu no penso consumir. Està decidit. També cal tenir en compte l'afer dels joves al cobert que m'ho ha recordat el metge psiquiatre (Miquel) així com els problemes del jardí: Esporgar, que ho pagaré jo i pel que s'ha disgustat oportunament la meva germana i la la Assumpta, suposo, i que li han recordat al metge. Tot i que jo ja li he dit que el jardí, pels francesos i pels americans, no és eltra cosa que la Mediterrània.

Bé, passa que els arbres, com ja us vareig dir s'havien d'esporgar igualment o haguéssim tingut un disgust (alguna caiguda de branca amb la neu... el vent... etzètera). Passa també que el que s'encarrega de triturar les restes de poda soc jo, de mica en mica i amb unes estisores que no estan esmolades. Ni la destraleta tampoc. Passa que hi ha moolta feina a fer-ho i ningú m'hi ajuda. És més, la meva germana se n'enfot i am diu a veure si ja he acabat en comptes de parar-se a mirar-ho i no baixar del cotxe.

Ha resultat que han decidit, la doctora Stel Soto, el meu ingrés a Hospital de Dia P. d'A. donat el que hem parlat, en una visita d'aproximada ment mitja hora, i les recomanacions del metge que em duïa fins ara.

Fins i tot ja ha pres mesures: M'ha tret l'antidepressiu, a la qual cosa no m'hi he oposat, ans al contrari -jo mateix em veia massa dinàmic, deshinibit i esbojarrat-, i de fet ja ho havia sol·licitat a la infermera que és que m'administrava les dosis de medicació fins ara cada cuatre dies.

No hem parlat del temps uqe durarà l'ingrés i m'ha comentat que ella espera que no afeti a la meva matrculació a la UB, a les tardes, a partir del 13 de Febrer.

També ha passat que val a dir que quan li he comentat a la doctora Soto sobre les meves paranoïes, -que m'observen a Internet i a La Ràdio,- m'ha dit ella que com ho sabia que eren paranoïes! o sigui que anirem servits par a estona... i bona!

divendres, 20 de gener de 2012

28/05/11 Sobre la paternitat i l'Internet

Sobre la paternitat i la "Spanish Revolution"
Sincerament, la paternitat em sembla una horterada. Vull dir que ha de ser una cosa per a "no egoístes" i per a malalts mentals. De la mateixa manera que considero un malalt mental a un escriptor de novel·les de més de dues-centes pàgines per l'esforç que això requereix d'imaginació i de possessió sobrenatural de les ments i els designis dels diferents personatges a més del coneixement dels diferents llocs on es desenvolupa l'acció, ja sigui de manera concreta o per referències d'altres autors, com per exemple en el cas de novel·les històriques; considero un malalt mental aquella persona que vol perpetuar-se a través del seu/s fill/s o filles. La meva mare deia que així alguna cosa d'ella vivia, quan ensenyava quelcom a les netes.

Jo personalment, tot i algun que altre somni i algun dia de desesperança per no tenir més família que la que tinc que és ara poqueta i que cada cop en som menys i més separats, no em veig tenint cura d'una criatura. Se'm fa pesat. I això que hi ha qui té fills com si res i no hi pensa en tot això de la pervivència, i, si ho fa, no ho diries mai. Ara mateix, no em veuria capaç de mantenir ni una relació de parella fora de lo estrictament atenent a la curiositat i la novetat. Imagina't un nen que l'has de vigilar tot el dia, que l'has d'alimentar, de netejar-li les caquetes, de portar-lo al col·legi o a l'escola, d'ajudar-lo a fer uns deures que no recordes de què van, de veure com el professor o la professora esdevenen més importants i savis que tu, de veure com es casa qmb qui tu no volies, o de veure com es fa homosexual... com cau en el món de les drogues i es gasta els diners en tonteries, de veure com li manca personalitat i es deixa endur per els amics. De no caure-li bé, de que no et tingui respecte, de que vulgui un cotxe tant sí com no... un cotxe que no em puc comprar ni per mi.

Què deuen pensar aquestes famílies de marroquins que tenen cinc o sis fills? que el cotxe també els hi regalaran com els regalen els cotxets? Que ja trobaran feina perquè xerren el català i han nascut aquí. Precisament en anys de crisi és quants més naixements hi està havent a Catalunya.

No veig cap criatura en els manifestants de la plaça Catalunya i m'estranya. Em sembla que tots son desencantats com jo que ni s'han casat ni tenen fills ni problemes "reals"





INTODUCCIÓ

L’objectiu del document, és veure de quina manera el fet de comunicar-nos amb les noves tecnologies (xat, twitter, facebook, blog...) influeix sobre els textos escrits estàndards (articles periodístics, cartes al director, queixes a l'administració...)?. Però més que això concretament, faré una anàlisi paral·lela d’abordament de la qüestió mitjançant la lectura de dos llibres, un en anglès i un en castellà, i el complement per a la redacció d’aquesta mateixa introducció del llibre: “Cultura 2.0 Técnicas de investigación en entornos digitales” de Domingo Barbolla i Alfonso Vázquez de l’editorial UOC a l’any 2010.

La raó d’aquest abordament paral·lel, és que per veure el tema en concret faria falta l’anàlisi de documents, alguns d'ells privats i explícits que quedaria fora de l’abast material de temps i mitjans i per al que una orientació de l’estudi requeriria un esforç per al que, en principi, no em veig capacitat, ni intel·lectualment –no soc cap coneixedor de les ciències del llenguatge- ni físicament –no disposo de temps material per recopilar i analitzar aquestes dades-. Dubto que es facin públics concretament els documents que van adreçats a l’Administració, a no ser que ja hagin estat redactats amb aquesta intenció, i és, penso, aquesta intenció de publicitat i de saber que seran llegits per altres persones, potser d’arreu del món, el que segurament fa canviar aquests documents en concret, com més endavant analitzaré –com pugui i sempre a través de deduccions personals i del que en tregui d’aquestes lectures que jo mateix m’he procurat-. A més, també cal dir com es manifesta en el esmentat llibre segons una cita de Goldstein: L'acumulació de fets, també si és molt nombrosa, no serveix de res si no han estat establerts d'una manera imperfecta, i, no condueix mai al coneixement de les coses tal i com son en la realitat. Així, exposaré una realitat, la de la web 2.0 que es dóna en aquests tres llibres, i la que he recopilat de manera no pretenciosa al llarg dels anys de connexió en diversos àmbits, i miraré de extrapolar-la a una possible tendència en el sempre incert futur, de manera que els raonaments ens ajudin a respondre la pregunta inicial objecte d’aquest estudi.

Penso que les observacions personals de que puc ser testimoni, poden ajudar a veure que els llibres, en la seva globalitat, siguin o no escrits amb intencionalitats comercials, més enllà de la seva indubtable i suposo que corroborable certitud pel que fa a aportació de dades, -en concret pel que fa al llibre de Francis Pisani i Dominique Piotet-, però que al meu entendre situa els canvis en una mena de revolució teorica que si bé és cert que potser es va produir, en el meu cas personal conec exemples d’aquesta evolució cap a la Web 2.0 que ja es donaven abans de que el concepte s’acunyés i rebés nom per part d’O’Reilly allà pel 2004. Concretament parlo dels “Clubs” de Lycos i dels seus “message boards” o taulers de missatges on era possible de manifestar les teves opinions a la resta de la comunitat. Això si sense que aquests continguts estessin sotmesos a la possibilitat d'edició un cop publicats.

Es dóna, en el llibre de Barbolla i Vázquez, una definició de cultura o civilització donada per Edward Tylor a Primitive Culture l’any 1871 que diu que: “En el sentit etnogràfic ampli, és aquell tot complert que inclou els coneixements, les creences, l’art, la moral, el dret, les costums i qualsevol hàbit i capacitats adquirides per l’home en quant a membre de la societat”. D’aquesta manera, exposant quines son aquestes característiques, les de la web 2.0, ens serà més fàcil intuir com influiran o de fet poden estar influint ja, aquestes característiques en la redacció dels documents més típics i “arcaics”, potser, que adrecen el ciutadà amb els organismes o amb d’altres ciutadans per uns canals que no són els, fins ara i de moment, pertanyents a la “web 2.0” i més propis del anomenat “món real” en contraposició al “món virtual” -fins no fa massa dies-, de la Web.

Personalment, tinc la sensació de que de la mateixa manera que la privacitat a la xarxa habilita els usuaris a la participació més sincera i de valor, el fet de fer-ho, en molts casos, des de casa o la intimitat de l’anonimat li treu substància a les mateixes participacions. És a dir, la web pot caure. No perquè hi participi ara molta gent de manera activa vol dir que en el futur, d’aquí a uns anys, no passi que deixi d’estar de moda o que hi passin coses com les que anomenen Francis Pisani i Dominique Piotet en el seu llibre “La alquimia de las multitudes. Cómo la web está cambiando el mundo”, de l’editorial Piadós, més concretament a la pàgina 160, on es comenta que hi ha tanta acumulació de dades a la xarxa i s’estan creant prous “metadades” –o encreuament de unes dades amb unes altres en taules, personals o públiques mitjançant el “Mashup” o coneixement de tècniques informàtiques i encreuament d’aquestes dades en taules, personals i públiques que poden fer servir les noves empreses facilitadores de serveis a d’altres empreses- de manera que una empresa d’assegurances podria esbrinar, tenint accés a l’historial mèdic d’una persona, si tot i ser propens al colesterol i els atacs de cor, i tenint accés també l’empresa esmentada a les dades de la compra al supermercat d’aquesta persona, pogués veure que té predilecció per alguns productes greixosos i per algunes begudes alcohòliques. De corroborar-se aquestes dades de la taula amb la realitat, podria ben bé passar que la prima de l’assegurança d’aquesta persona es disparés, cosa que ara no passa però que és, diuen Pisani i Piotet, cap a on s’encamina.

Només és un exemple, i als Estats Units la fitxa mèdica és privada, em sembla, tal com és públic el que una persona llegeix o sol·licita a una biblioteca, però em sembla que el comentari és rellevant. Així com ara hi ha moltes persones que eren i són fòbiques a la xarxa i que no hi volen aparèixer, sobretot persones grans i de gènere femení, segur que també hi haurà qui es penedirà de tenir més d’una tarja de client, i no només es penedirà a la xarxa sinó també a la “vida real”, essent víctima d’abusos publicitaris, en principi inofensius, però provocadors de possibles paranoies en el suposat subjecte que es manifesta a Internet en l’”anonimat”. I, com ara veiem, de repercussions fins i tot econòmiques greus; no però, mancades de justícia i amb els afectats sempre mancats de coneixements informàtics i globals, en tant que al que el fenomen 2.0 -i no 2.0, és a dir anterior- els pot afectar.

Així doncs es passarà a agredir l’agressor que es manté en l’anonimat per esbarjo interactuant ara amb el que són participants més actius o “webactors” en contraposició als “internautes”, amb una connotació de usuaris de mitjans de comunicació més passius que els actuals –a la web 2.0-. Vull dir que com per exemple a la pel·lícula de “Jerry MacGuire” una persona es pot veure afectada pel que diu a la xarxa en l'àmbit de vida laboral perjudicant-lo. I, dic agressor, perquè, en molts casos hi ha qui s’amaga, o s’amagava, en l’anonimat per fer manifestacions influenciadores i carregades de maldat. També hi ha qui en aquest anonimat vol esbargir-se del seu rol en la societat i cercar noves experiències amb gent diferent de la que tracta habitualment per exemple a la família o al treball, interactuant amb persones que sí que en principi es mostren al món tal com son, i tot això pot ara, si s’abaixa la guàrdia o si es produeix un pirateig en determinats ambients de la xarxa com ara les dades personals, siguin per exemple de consum o de serveis rebuts, pot repercutir-li en escàndols, que de moment no es donen, o no es fan públics; potser per la intencionalitat i partidarietat en el cas dels mitjans, i, en d’altres maldecaps que poden afectar a l’usuari. Molt especialment en cultures com ara la mediterrània on per exemple defraudar a Hisenda està fins i tot ben vist en segons quins ambients i on cada cop més s’exerceix una pressió repercutida en les dades personals. Per sort o per desgràcia el fenomen de recopilació de dades no s’ha estabilitzat i corren més els mentiders que els qui les recopilen, en principi amb finalitats lloables.

És per tot això que a mode introductori i basant-me precisament en el llibre de Pisani i Piotet passaré a exposar primerament què era i que és actualment la xarxa i el web 2.0 i què és el que l’ha fet modificar, tot i que el llibre em sembla apartat d’algunes realitats que la meva experiència em dóna i que ja he comentat, potser perquè no distingeixo les meves participacions en els continguts d’abans del 2005, per exemple, en un abans en el meu tarannà mediàtic o de participació fins llavors; i, el que es va iniciar, sempre segons el llibre esmentat, amb el Craiglist a SanFrancisco, o l’aparició a Amèrica de dades reals en un format de petits anuncis fora de les llistes físiques de pagament, i amb nom i cognom de dades i usuaris i l’acunyament a finals del 2004 del terme Web 2.0.




QUÈ ERA I QUÈ HA PASSAT A SER INTERNET?: LA WEB 2.0

Manca d’interès dels joves per la tecnologia, que, a part de simplificar l’accés a Internet a tothom –en la web 2.0 tot és més fàcil i assequible- fa que les empreses es replantegin la manera d’adreçar-se al públic/consumidor, i, en aquest cas, gran consumidor potencial –el jovent-, i ho faci tot més senzill i accessible. Lluny queden els temps de les pàgines amb enllaços per als “Webmasters” o persones amb un estatus cronològic i d’antiguitat, de també saber o tenir coneixements informàtics que no es feien públics lliurement com ara de programació que limitaven l’accés als profans en la matèria o els nouvinguts en determinats enllaços. S’ha passat de desconèixer-ho a obviar-ho.

S’ha perdut doncs la jerarquia de coneixement previ. La Web 2.0 és una invitació a la participació de qualsevol a partir de qualsevol moment, i, per dir qualsevol cosa. Es passa a la “saviesa de masses” i al concepte, rebatut, per altre banda, amb el anomenat “Maoisme digital”, “estupidesa de multituds” i el “desordre moral de la Web 2.0” per part dels detractors d’aquesta saviesa, quan es toquen per exemple temes religiosos, com ara els dels discordants Jaron Lanier o Nicholas Carr.

La web és una plataforma. I en aquest sentit alguns, com ara els periodistes, es poden aprofitar mitjançant el seu estatus i eines antigues com el correu electrònic de les col·laboracions desinteressades dels “webactors”, clar que sempre està en la seva última o penúltima decisió, si hi intervé l’editor, sobre els temes i les reflexions a escollir, per exemple. Amb la web 2.0 i els blocs, l’opinió que abans s’enviava íntima i secretament al personatge de manera personal ara es fa pública a determinats lectors que hi accedeixen si volen. Clar que en determinats ambients, aquestes participacions també son gestionables.

Eines en construcció permanent: El “beta” perpetu. Abans amb els PC s’esperava a l’aparició de noves i sofisticades versions de programari que ara queden desfasats per aplicacions que contenen el seu propi software i que no cal descarregar-se a l’ordinador o comprar. Google per exemple disposa de software que permet obrir els fitxers des del mateix Internet sense necessitat de programes al ordinador que no té, també ara, la necessitat de ésser l’únic des de el que ens connectem a Internet. També es donen casos de programes, com el AJAX amb els que es poden “tornar a pintar les parets sense necessitat de refer la casa sencera”: no cal recarregar una i altra vegada les pàgines senceres, i s’aprofiten continguts.

Fluxes RSS, les dades vénen al “webactor”. La primera expressió d’això va ser el MyYahoo(1999). A la mateixa UOC tenim el cas de La Meva UOC habilitada de manera universal per a tots els usuaris recentment.

Blocs/Podcast/Videocast i Wikis o posada en comú de coneixements i participació en els mateixos de diverses maneres, no només amb text.

El “Mashup” o mestissatge dels continguts en diferents taules en que el coneixedor de fonaments informàtics exposa les metadades, o encreuament de diferents dades de diferents lloc en un de sol, com seria el cas de les dades del cas exposat de l’empresa asseguradora.

La reducció de costos d’emmagatzematge ha fet que les unitats de memòria es tinguin a la pròpia Web; als “núvols”.

El software lliure(que no vol dir gratuït) i el “open source”(Programa amb el codi font d’accés obert) que ha obert, compartit i donat protagonisme a la intel·ligència col·lectiva sota la forma de discussió i intercanvi, i, mètodes de desenvolupament que creen programes que sempre son millorables, transformables, reutilitzables i que estan en constant evolució segons les necessitats de la comunitat d’usuaris.

La tecnologia desapareix en benefici, de moment, de les dades i de l’usuari final, com a conclusió a lo exposat fins ara.




Dit això, penso que el fenomen Web 2.0 continua podent caure. És més penso que es tracta d’una manipulació de dades i de informacions a escala mundial que fa que els mitjans audiovisuals de països no capdavanters però que segueixen el fil i les modes dels primerencs en el que fa a capacitat productiva tant de producte en si, com de cultura; i, que els nostres polítics tenen a bé en esmentar, seguir i idealitzar; quan es tracta d’una cosa més aviat narcisista. Estic segur que hi ha molta gent que no té un bloc, i la meva experiència m’ensenya que encara ara hi ha qui hi participa d’amagat, sense desvetllar la seva identitat potser perquè fa les coses d’amagat o potser perquè no està dotat de la maduresa que l’estabilitat per exemple en el treball, jo que soc pensionista, fa que s’abordin els temes amb més integritat personal i posant-hi nom i cognoms. De l’abaratiment dels mitjans d’emmagatzematge de dades o unitats de memòria ja fa temps que se’n parla.

Abans si volies una pàgina web te l’havies de costejar ara pots tenir un bloc amb, en principi, capacitat il·limitada de franc i de manera molt accessible. Qui ho paga tot això? Potser és que el fet de participar i de poder ser llegit i compartir doncs experiències amb persones properes i llunyanes satisfà un instint nou diferent del clàssic instint fabulador i que portem tant de temps veient la televisió i havent-nos d’empassar cada cop més anuncis sense poder participar que fan que Internet i la nostra opinió escoltada, seriosamnet o no per part d’aquests usuaris secrets i d’altres esdevingui prou atractiva com per fer que aportem tant i tant a la xarxa i més en concret a la 2.0 a canvi d’haver de pagar, normalment, les factures de la llum i el telèfon i perdre, sovint, el temps llegint a qualsevol i en qualsevol cas.

L’altre llibre “Cultura 2.0. Técnicas de investigación en entornos digitales” de Barbolla i Vázquez, parla de llocs web on malalts de càncer exposen les seves experiències, i, el cas de que la investigació després de la sol·licitud d’emplenament d’un breu qüestionari a aquestes persones i usuaris, ha donat lloc a la corroboració de que aquesta malaltia, diuen ells, en principi afecta més a fills primogènits i únics o a les dones en els casos en que son 2on o 3er fill dins de cases amb tot fills barons i que l’exercici de responsabilitat familiar que això suposa afecta directament al desenvolupament d’aquesta malaltia. Personalment, penso a veure si els 4rt i 5è fills també participen d’Internet en el cas de tenir la malaltia. Sempre és però un estudi del que implica la 2.0.

Així, la gent participa més –esdevenen “webactors”-, tot i que ho fan desinteressadament. Quina mena de sentiment o raonament ens mou a fer això? Potser és com he dit que abans no es podia, ni a Internet, ni encara abans a casa, i que encara avui en dia es pressuposen uns mínims de cultura i de capacitat econòmica per accedir a Internet. Però no és aquest el cas que ens ocupa. El que ens ocupa serà veure com l’ús de la Web 2.0 afecta i/o repercuteix en els mitjans i en els afers amb l’Administració.

En aquest sentit, penso que els mitjans, en concret , i a part de la intromissió partidista de les televisions per exemple en el fenomen d’Internet com a publicitat gratuïta en les notícies, en concret doncs, els diaris, tracen una projecció mercantilista i de màrqueting de la seva imatge en alguns casos com en El Periódico que reflecteix el que es viu a la xarxa amb el twitter o el facwebook o també en els coneguts i potser més propers missatges de text dels mòbils que els joves, per tal d’estalviar van començar a reduir de lletres, i emplenant les seves pàgines de referències actuals a la xarxa, i al que si cou, en una clara pretensió de característica de classe urbana, tal i com també fan molts diaris o periòdics rurals o de capitals de comarca manifestant-se la veu de la modernitat. En aquest sentit, penso, que no ho sé, que l’ABC o La Vanguardia no introduiran aquests temes, els de les referències lingüístiques a aquest tarannà de la Web i dels mòbils en portada al menys, perquè suposo que no volen arribar a un public tant jove, tan modern, i potser contestatari. Fins i tot revolucionari. No ho sé, perquè no puc permetre’m de comprar el diari cada dia donat que no tinc mitjans econòmics per fer-ho. Cobro seixanta euros setmanals amb els que m’haig de procurar menjar, quaranta euros, benzina per segar l’herba, onze euros, la tarja de deu viatges del bus de Tona a Vic, que me’n costa tretze i on, si tinc sort sí que puc agafar l’Sport o el mateix Periódico, a més de procurar-me el tabac més barat que hi ha i que costa un euro amb cinquanta el paquet per al que necessito quinze euros cada quinze dies. Així doncs tampoc podré analitzar les cartes al director i la seva evolució, de les que recordo amb nostàlgia la seva lectura a La Vanguardia quan vivia el meu pare i comprava el diari. Recordo que miraves d’empatitzar amb el que allí la gent expressava i que et semblava que havia de tenir més repercussió del que en realitat tenia i que eren precurssors del que ara és el fenomen 2.0 i en aquest sentit, de vegades que he pogut fullejar el nou nou, aprecio que hi ha molt espai destinat precisament a aquestes cartes.

Això vol dir que si hi ha com es diu al llibre de Pisani i Piotet una quarta part del món que té accés a Internet, un de cada quatre catalans, malgrat en aquest aspecte, els catalans devem comptar tots o gairebé tots en aquest nombre de persones que hi tenen accés, perquè d’accés n’hi tenim encara que la majoria, penso, no l’exerceixin, que saben de què va el rotllo 2.0 i que poden relacionar-se amb aquests titulars de El Periódico i comprendre’ls més del que jo mateix aconsegueixo entendre’ls i la resta continua encara ara llegint els diaris i pagant per fer-ho escollint temes que potser son candents a la xarxa i dels que no se’n dona repercussió escrita però que fa que hi hagi temes que es poden considerar de més interès perquè se sap que inquieten a més gent. Potser aviat haurem de distingir entre la gent amb cultura que llegeix a Internet i s’hi, més o menys relaciona, sense pagar més que la factura de la llum i del telèfon, i, que potser paguen però no fan servir, i viuen encara de la mateixa manera que es vivia i l’Internet i la web 2.0 és una cosa de joves i compren i llegeixen el diari i no falten a la cita amb les notícies. I la resta o desamparats contestataris en crisi del fenomen de Internet.

Penso que cal un equilibri mesurat entre les noves tecnologies de la informació i la comunicació i el dia a dia que només alguns que encara conserven la feina i que potser precisament no han cercat viure’n de la web i no s’hi ha llençat mai, no comparteixen. Potser hi ha una plusvàlua entre el que s’aporta i el que se’n treu de manera pràctica i més enllà del que és purament una distracció ociosa.




BIBLIOGRAFIA:

Francis Pisani i Dominique Piotet, “La alquimia de las multitudes. Cómo la web está cambiando el mundo”. Editorial Piadós (2009)




Domingo Barbolla i Alfonso Vázquez, “Cultura 2.0. Técnicas de investigación en entornos digitales”. Editorial UOC (2010)




Amy Shuen, “Web 2.0. A strategy Guide”. Editorial O’Reilly (2008)


Però no sé si aprovaré!

dijous, 19 de gener de 2012

19/08/2008 La veritat.

La veritat.
“No és el dubte sinó la certesa el que fa tornar boig Hamlet” Diuen els de la Universitat Oberta de Catalunya que va dir Nietzsche. Jo, pobret, ni m’he llegit el Hamlet ni en sé gaire res més enllà del “...ser o no ser... Aquesta és la qüestió!”, ni tampoc conec molt el filòsof alemany que deia, bé, entre altres coses com ara aquesta que diuen, que déu era mort i que el super-jo l’havia de reemplaçar; a déu.

Segurament, Nietszche, no anava errat per l’època que li va tocar viure i bona part d’Europa li deu molt a la seva filosofia de cara a afrontar el segle vint com a divinitats i, si ens deixéssim estar de guerres mundials i de morts que ara no hi són, i si no fos perquè són els americans els qui a partir de la post-guerra de la primera i després de la segona, i perquè després d’un aixafament del que era el poder polític europeu i també l’econòmic i la seva repercussió mundial mitjançant una guerra freda de joguina que ara ens en faríem creus, va resultar que tant super-jo i tant déu mort i proclamar-ho a viva veu provocaren en Nietzsche un col·lapse en veure que el rival no només espiava sinó que aprenia més de pressa.

Segurament, el filòsof, devia de trobar-se coaccionat per les seves afirmacions declarant la no presència de déu i per part dels estaments religiosos del seu propi país i fins i tot per la conxorxa social, és un suposar, que les devien remetre al Sant Pare, que devia fer un concili de religions europees i mundials. És un altre suposar. Nietzsche no només devia ser la primera persona al món en afirmar enèrgicament que déu era mort, sinó que després dels afers monàstics i socials devia quedar com a l’únic que ho deia reclòs al seu trist àmbit social familiar. Diu que va morir acompanyat de la seva mare i la seva germana, que en tenien cura, i que va restar impressionat a resta de la seva vida per la figura de Jesús-crist.

El meu pare, ara ja ho sé, tenia els ulls de color marró. La meva mare, se n’amaga, de color blau. Jo els tinc verds. Suposo que en ser el cinquè fill/a, la casa estava ja prou remenada, doncs ni n’hi ha hagut cap altre que en llueixi... d’ulls verds en aquesta família, a banda de la meva mare.




Dic això perquè segurament ara que Bon Preu i Esclat anuncien obertament la seva campanya “Els productes bon preu i esclat et canviaran la cara”, la qual cosa deu voler dir que ja tenen les possibles demandes per insalubritat o deformacions futures tancades i ben lligades. I ho dic perquè amb el meu pare no ens assemblavem de res fora de la normal aparença que part de la família i amistats properes se'ns detectava i se'ns en tirava alguna flor, com a conseqüència del repetit consum, i que en fa ja d’anys! d’aquests productes.

Per no entrar ara en debats, diguem que del meu pare, i això des que va morir, no se’n recorda ningú que no li convingui, o que no n’hagi de tenir un trofeu, o que visqués amb ell a totes hores, i el que se n’estava més d’hores allà on ell era, era jo; i això va passar durant molts anys.

Notícies sobre la meva evolció:

Benvolgudes i benvolguts -malgrat no hi hagi massa participants en aquest fòrum (per no haver no n'hi ha de cap gènere) a qui adreçar la terminació masculina.-

Us haig d'informar, encara que, de fet, ho faig per pròpia voluntat i per quedar bé, que de moment no continuaré els meus estudis a la UOC i el que és més; i, per tant, no compto que ho faci, en una propera assignació de Tutor de Seguiment, en aquesta tutoria.

Tant de bò les coses fossin fàcils. Però ara mateix fins i tot m'ingressen a l'Hospital de Dia Psiquiàtric d'Adults del Centre Osona Salut Mental de Vic, cada dematí, i per un període indefinit. És possible, malgrat jo nop ho contemplo... vull dir que no entra en els meus propòsits, que fins i tot hagi de deixar per a més endavant els mateixos estudis -Grau en Filologia Catalana- a la Universitat de Barcelona donada la facilitat -ara hi ha plaça- oferta per l'Hospital.

La última i única vegada que vaig estar a l'Hospital de Dia Psiquiàtric d'Adults del Centre Osona Salut mental va ésser l'any 2009 després d'una autolisi i els conseguent ingrés durant quatre setmanes a la unitat de psicòtics aguts de la tercera planta de l'Hospital General de Vic. Ingrés que es va produir en circumstàncies que gaire bé no recordo.

A l'hospital de Dia psiquiàtric d'Adults t'observen -ara tot el dematí, abans et donaven dinar i marxaves a quarts de cinc o de sis de la tarda- i segons sembla t'ajusten la medicació.

No tinc gens de ganes d'anar-hi. De moment fan una valoració el proper dia 20 de Gener a les deu del dematí juntament amb la delegada de tutoria civil i la doctora Estel Soto que serà el meu referent -qui em portarà.-

Us atabalo d'aquesta manera per que, i ara hi penso, passa que quan et diuen que estàs malalt sempre et penses que tu mateix ja ho sabies... que ja t'ho notaves... que és veritat... que el metge té raó.. en fi!: que ara toquen aquestes altres pastilles hehe

Així doncs, fins la propera! Que la distància no sigui un obstacle... fins i tot de desenvolupament que deia aquell delineant de Microeconomia a qui feia referència John Maynard Keynes en aquell llibre que vaig llegir al centre de suport del Bages el 1998 malgrat que definir-la de envolupant ho va fer el meu professor, Emili Valdero a la Universitat de Vic quan era centre adscrit a la Universitat de Barcelona encara més anys enllà.

Salut! Josep Salvans Arola.

dimarts, 17 de gener de 2012

Avui haig d'anar al metge.

Hola, avui haig d'anar al metge, concretament a l'edifici de Salut Mental Osona, al darrera de l'Hospital General de Vic, precisament aquesta setmana que el Club Patí Vic ha perdut amb el Voltregà a veure el metge.

La visita la ha sol·licitada la delegada de la meva tutoria, la senyora Assumpta Casadevall Prat i m'hi acompanyarà per a més INRI una noia de Manlleu, La Berta Vela Juventeny que és punki i li agraden els grups de radical basc veieu: http://www.amedisk.com/polla-records-recto-pri-74.html?reviews_id=40

La noia a questa no només ha treballat amb ionquis i se n'ha desfet, sinó que és tonta. No s'hi pot fer més.

Es más, ya me cagué en la Fundación Lar una vez. Seré más explícto en adelante.

diumenge, 15 de gener de 2012

Avui he somniat que el meu pare ressucitava... però ha estat un somni molt trist.

He somniat que el meu pare ressucitava allà al taller. VUll dir que ressucitava però que només el veia al taller, "en su salsa". Però no us penseu pas que el pare feia grans construccions o contractes, ans al contrari. Contractava quatre sitjes a meitat de preu i eren per a gra.

Venien uns pagesos i els seus fills o néts i jugaven amb el pare que volia ésser un gran mecànic, gairebé un malabarista amb les peces, però n'hi ha caigut una a terra.

Ahir vaig menjar mongetes de pot abans d'anar a dormir i em vaig acabar el suc amb oli. També he somniat que me la pelava... o millor dit que me l'anava a pelar però sempre passav alguna cosa: que arribava la meva germana Neus que era soltera encara i me n'havia de tornar al llit... que hi havia una nena d'uns setze anys i que era alumna de piano de la mare i he pensat, tot somniant, a veure si me la faig i ha resultat que entre que me'n tornava del lavabo i em posava al llit en posició, ja m'havia destrempat i tenia fulles punxagudes de grèbol a l'entrecuix. Jo. I no m'ha vingut de grat intentar-ho. A més la noia no venia sola, em sembla que també venien els seus avis andalusos.

Recordo que m'ha fet mandra tot i la notícia del nou contracte el tornar a anar a treballar. Sobretot perquè el pare, en el somni ho havia deixat a un preu molt baix... suposo.

Ahir tampoc no vaig fer bé la medicació perquè l'havia perduda: De fred que tenia no em vaig desvestir per a nar a dormir i em vareig ficar a sota d'un parell de mantes i llavors el pot de la medicació s'ha obert i no he pogut prendre la medi fins que l'he anat trobant, per parts a la butxaca... cap al migdia.

Han canviat el rector del meu poble. Ara es diu Josep Molist Rifà. És jove i porta el cabell llarg, i, aquesta setmana, la setmana dels barbuts em sembla que tampoc s'ha afaitat, com jo.

M'he quedat sol... a la tutoria de la UOC, esclar.

Tema: Delinqüents financers i bon Nadal
Data: 24/12/11 11:57
De: Ernest Querol Puig
A: Fòrum
Còpia
Hola,

Creo aquesta carpeta perquè puguem intercanviar les informacions i els comentaris que ens vinguin de gust.

Us animo a participar-hi amb le que vulgueu.

Per a predicar amb l'exemple, començo jo.

Encara que no sigui gaire nadalenc, he llegit un article que vull compartir amb vosaltres:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/delinquencia-financera-1254834

Malgrat tot, MOLT BON NADAL I MOLT BON ANY 2012!

Cordialment,

Ernest Querol Puig



Tema: RE: Delinqüents financers i bon Nadal
Data: 31/12/11 05:46
De: Josep Salvans Arola
A: Fòrum
Còpia
Hola, molt bon dia. Jo tampoc no tinc accés al document. Deu de ser el navegador que és antic. Però això de la ingenieria financera ja ho dèia el Felipe González quan va perdre em sembla.




--> Missatge original de Josep Salvans Arola (jsalvansa@uoc.edu) per a Fòrum enviat el 10/01/2012 13:48:41

Continuu sense tenir accés al document, ja m'ho miraré un altre dia, ara, aquí a la biblioteca central de la Facultat de Filologia de la UB no vull provar d'accedir-hi avui que tinc exàmen, però essent total ment profà en el tema penso que això de la enginyeria financera no es més que esperit de superació dels mortals per tal de fer perdurar la supremacia, -renoi quina paraula- de la cultura occidental ponderada per la llengua anglesa - per cert.- Hi ha qui està esperant que deixem de superar-nos o que defallim, és clar. Però segurament no en tinc ni faba.
Ara hi he accedit. Jooooo... feia referència a la cultura cristiano-judeo-catòlica i no a la supremacia futura del cristianisme de Carlemany que és enterrat a colònia com els apostols i que va fer anar el papa a colònia per coronar-lo emperador i no va pas anar ell a Roma. Suposo que ... perquè... com els romans portava sandàlies... hehe. Qui en sap res de la porta de Brandemburg, abans tothom qi anava... bé! abans ... vull dir que hi va haver una época en que tothom qui volia anar a orient hi havia de passar a veure si li quèia a sobre hehehe





--> Missatge original de Josep Salvans Arola (jsalvansa@uoc.edu) per a Fòrum enviat el 11/01/2012 01:03:52


Volia dir judeo-masónica-católica



--> Missatge original de Josep Salvans Arola (jsalvansa@uoc.edu) per a Fòrum enviat el 11/01/2012 10:32:53

Diuen Roberto Velasco, Arsenio Tazón y Joaquin Leguina a "Nombrar la bicha", entre altres coses que després de l'exàmen que tinc a les 11.30 a l'aula 4.2 de l'Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona que fixeu-vos si es p... Espanya que fa un llei de societats iguals per a els petits i mitjans empresaris i les SA.

Així no només un alt directiu cobra - que ells ho pretenen limitar al tope desgravable en 200.000€ - 300.000€ o més i tributa poc, sino que a més aquesta societat, normalment propietat d'ella, la persona, el seu cònjuge i els seus fills, doncs bé l'impst de societats permet desgravar-ho.
També diu que tot i això i gràcies a això la contribució per l'impost de societats des del 2007 ha caigut dels 44.000 als 16.000 milions d'euros.
Ja us passaré tots aquest numerets que es veu que estaven exposats abans de les eleccions... si voleu.


--> Missatge original de Josep Salvans Arola (jsalvansa@uoc.edu) per a Fòrum enviat el 31/12/2011 05:40:48

Doncs jo, i permeteu-me la incisió, considero de mal grat el publicar la informació al "Fòrum de Filologia". I no per al cas d'aquesta informació concreta.

Personalment, i, tot i que no m'he llegit encara tots els missatges que tinc a l'abast en aquest fòrum del que gaudeixo en condició de futurible després d'haver abandonat els estudis a la UOC per un semestre; tasca que deixo fins i tot potser per demà, Cap d'Any, donat que no tinc res millor per fer.

Dèia que personalment considero necessari en aquest ambient nostre, potser el de estudiants de la UOC, no assiduus al bar ni als xats, que s'hauria de crear un ambient de pinya i/o capelleta i en aquest sentit penso que té molta tasca a desenvolupar el senyor tutor, no només il·lustrant-nos sobre els dubtes de matriculació i els seus constants canvis, sinó també enredant-nos amb d'altres coneixements "off-road" al tarannar matriculatori.

Per exemple es podria crear una carpeta, que no té perquè ser un històric dels diferents semestres en què s'ocasiona, una carpeta dèia per a cada assignatura de què ens matriculem els diferents alumnes per intercanviar així informació de les diferents aules i/o professors en els diferents casos de multiplicitat d'aules i crear així un caliu a les diferents tutories de seguiment de la que ens en fan usuaris per un període més llarg en el temps.

És en aquest sentit que publicar les coses d'un lloc a l'altre no es perdria, i perdoneu ml'improperi, en la immensitat del "Forum de Filologia, a l'abast de qualsevol i tan gran com perdut, ja a aquestes alçades per inabastable. A prendre pel sac el fòrum de filologia i tots els fòrums d'antuvi. Som conillets d'índies? o, ratolins de laboratori? Doncs siguem-ho! però que tot sigui més directe i "real".

Que la interacutació per part de cadascú no es produeixi només quan em sembla que jo -el individu- ja ho he entès. Com em sembla que ha dit el Sant Pare, no hem de pretrendre crear i judicar sinó viure-ho, amb els nostres errors i desenganys, que en aquesta tasca nostra en principi, ens permetrà de rectificar en un període sempre superior als quatre anys sol·licitats i oferits. Aprendre per aprendre és més bonic que Graduar-se.

Ben cordialment,

Josep Salvans Aorla.





--> Missatge original de Josep Salvans Arola (jsalvansa@uoc.edu) per a Fòrum enviat el 14/01/2012 08:27:15

Hola Noemí,

soc en Josep. QUe jo encara no he suspès mai cap exàmen a la UOC... bueno, sí, un de Història del dret espanyol. En el que fixa't si soc burro o si era difícil que tot i copiant un esquema d'uns a punts que m'havia deixat una noia de Barcelona, na Marta Sardà Maneu, que treballava al malaguanyat diari Avui, doncs tot i copiar l'esquema a l'aula em van suspendre. No sé pas si em van grabar en vídeo. Però sé que tens entre quatre i sis convocatòries par a cada exàmen que et presentis. Més alguna convocatòria extraordinaria que li has de transmetre via instància a la senyora rectora.

Si vols, però, i si vas a exàmen a veure què tal, pots renunciar a fer-lo en un termini de mitja hora i llavors, eh? no gastes convocatòria, i compta com a no presentat.

Si continues o et pensaves que el que posaves a l'exàmen ja estava bé i no ho era -cert- llavors suspens, normalment, i esgotes una convocatòria, perque normalament, en una revisió d'exàmen, no et aproven. EL que està fet, està fet. Passa de revisions. Val més protestar per a una convocat`ria de Juny-Setembre, com tinc jo a ala Universitat de Barcelona.

Llavons, si suspens i et matricules el semestre següent, passa que... bé, abans no pagaves el recàrreg del nosequantos per cent per segona matrícula, i això només passava elsemestre següent a suspendre. Si no és a quest semestre: pagues el recàrreg.

L'estona per abandonar està entre mitja hora i trenta minuts, em sembla, però has de demanar permís i no te pots endur còpia del què han demanat.

Jo personalment, com a a lumne disminuït em sembla que em fan exàmens especials, per que tot i no tenir ni faba d'Anglès, he passat ala assignatura a la presencial. Ja t'informaré, en breu i si puc, esclar, és a dir si tinc accés a la tutoria encara, de la mitjana d'aprovats d'anglès I a la UB en el meu grup de classe, ja uqe sé qeue he aprovat perquè li ho he demanat via correu electrònic a la professora que és de Finlàndia.

Ara bé, tot això és la ultima vegada que t'ho expliquem. Tingues cura d'anar o no demanegada.

--> Missatge original de Noemi (@uoc.edu) per a Fòrum enviat el 13/01/2012 08:13:02

Bon dia,
Em sembla que aquestes preguntes ja han sortit en algun altre debat, però no les tinc clares:
- què passa quan suspenem un examen?
- cal matricular-nos en el següent semestre obligatòriament?
- Què passa si ho fem i què passa si no ho fem? Em sembla que hi ha una "part econòmica" que ens estalviem, és així?
- Em sembla que el dia de l'examen tenim una estona per "abandonar" abans no ens compti la convocatòria, que vol dir això exactament? Si abandonem abans, que s'entèn per tenir una altra convocatòria? I si no abandonem i suspenem, què representa?

Perdoneu la bateria de preguntes però en aquest tema (per sort fins ara) vaig molt perduda...gràcies!


Noemí Molinero


--> Missatge original de Josep Salvans Arola (jsalvansa@uoc.edu) per a Fòrum enviat el 15/01/2012 14:02:31

Sí! bé! Si més no, jo ho he intentat. És segur que molta gent té exàmens, i exàmens als que s'ha de presentar i que hauria de mirar d'aprovar, però jo mateix, i per que us creixin les dentetes, deixo la tasca d'estudiar per a la segona convocatòria, al Juny, tot i que tinc serioses possibilitats d'aprovar-ne dues: Llengua Anglesa Primera -que ja ho he fet- i Grmàtica normativa de l'espanyol -que està psé-psè-.

No penso formar part d'aquest complot de bloqueig mental que s'ofereix, en general, a les tutories UOC. Els discs durs estan per a gastar-els: igualment es fan vells i s'han de canviar! Considero inoportú no participar de les discussions i de mala educació no respondre a les "agressions". Però si us voleu quedar amb la frase "no hi ha més o millor despreci que la ignorància" jo us diré que "quien calla otorga".

Així que amb el Gran Premi me n'entorno a la UB que ja m'han mig confirmat a Salut Mental... vull dir a Fundació Lar que podré continuar. Tant de bo us pogués seguir atabalant i jo, distraguent-me, però no tot es possible. Com deia aquell: "Lo que no puede ser, no puede ser... y además es imposible!"

Els meus millors desitjos i bona voluntat per a els vostres estudis, la vostra vida i aquesta tutoria. Records.


Historial del misatge de malgrat tot PASSEU UN BON NADAL I UN FELIÇ ANY "=!" de Ernest querol puig
12:11:15 13/01/2012 Laia Lligadas Martínez LLEGIT
11:14:56 13/01/2012 Blanca Tapias Gonzalez LLEGIT
09:49:58 11/01/2012 Àngels Masqué Guillemat LLEGIT
02:55:13 07/01/2012 Albert Trullàs Capell LLEGIT
15:22:54 05/01/2012 María Dolores Vázquez Miranda LLEGIT
08:45:42 05/01/2012 Rosa Padrós Cuxart LLEGIT
16:29:22 31/12/2011 Anna Tudela Isanta LLEGIT
05:46:05 31/12/2011 Josep Salvans Arola RESPOST
05:43:50 31/12/2011 Josep Salvans Arola LLEGIT

22:45:14 30/12/2011 Mª Dolors Vilalta Sendra LLEGIT
00:12:37 29/12/2011 Marta Martinez Cugota LLEGIT
12:05:36 28/12/2011 Alba López Artés LLEGIT
03:54:58 28/12/2011 Daniel Bonaventura Brunet LLEGIT
16:00:14 27/12/2011 Anna Farres Casadevall LLEGIT
23:14:25 26/12/2011 Neus Sendra Gubianes LLEGIT
21:05:56 26/12/2011 Jorge Sanz Esquer LLEGIT
19:26:58 26/12/2011 Bàrbara Sansó Portell LLEGIT
18:31:03 26/12/2011 J.Ramon Pardo I Peris LLEGIT
15:43:47 26/12/2011 Josep Guillem Primo LLEGIT
08:15:35 26/12/2011 Samuel Rodríguez Torondel LLEGIT
23:48:35 25/12/2011 Anna Riera Pijoan LLEGIT
23:37:08 25/12/2011 Laura Serra Suñer LLEGIT
22:53:22 25/12/2011 Noemi Molinero Noto LLEGIT
22:16:34 25/12/2011 Maria Candela Ribera Ruiz LLEGIT
20:26:17 25/12/2011 Emilio José Peiró Gálvez LLEGIT
11:04:54 25/12/2011 Anna Sancho Miralles LLEGIT
09:16:03 25/12/2011 Cecília Marín Muñoz LLEGIT
00:21:41 25/12/2011 Noemima Minguez Alonso LLEGIT
23:11:25 24/12/2011 Mercè Pàmies Boronat LLEGIT
17:02:59 24/12/2011 Lluís Pascual i Esquius LLEGIT
15:54:36 24/12/2011 Dolors Vergara Ymbernon LLEGIT
15:42:41 24/12/2011 Carme Rosell Miralles LLEGIT
15:17:34 24/12/2011 Eva Salvadó Artells LLEGIT
14:27:42 24/12/2011 Imma Mesas Iglesias LLEGIT
13:28:35 24/12/2011 Sandra Moscoso Canal LLEGIT
13:09:52 24/12/2011 Enrique Cañete Broseta LLEGIT
12:13:53 24/12/2011 Estefi Valero Nicolau LLEGIT
11:59:46 24/12/2011 Ernest Querol Puig LLEGIT
11:58:01 24/12/2011 Ernest Querol Puig ENVIAT

English practicing: A dream I have had tonight.

I have had a very sad dream tonight: We, a friend of mine and I, were walking down on a road and suddenly he, who was rotating on a machined chair, has passed over a cat. The cat was wearing shoes and surprising us, it haven't screamed any meow and has followed its way on the border of the road leanning on three of its four legs.

The cat who was female was injured on its left back leg and was dragging it. We have followed the animal to see where it refugiates itself, and when we were arriving we could hear from an old woman's voice: ¡Han matado al padre! ¡Han matado al padre!

Myself, still dreaming, has remembered the case of the dog of my neighbours who had injured another one, a Yorkshire -small- dog across the thick bars of the garden's door and the woman owner of the small dog started to shout desperately: ¡Qué le han hecho a mi perro!

The woman of the small dog, who has another one dog which is not as curious as the Yorkshire and which takes a walk toghether, have denounced my neighbours to the Mossos d'Esquadra.

The neighbours hasn't painted the thick brand new bars in prevission of the imminent intervention of the Generalitat by the Nation's Government, these is previewed imminent, Catalonia Radio says, and the consequent substitution of the Mossos by the Guardia Civil o the National Police.

Hope to being back soon, Josep Salvans Arola.

un somni trist... potser

Anàvem amb un amic en cadira de rodes... bé! en cadira de rodes hi anava ell, jo hi anava a peu darrera o corrents, ara no ho recordo. El que sí que recordo era que de sobte hem atropellat una gata que duïa sabates. La gateta... No-no era una gata grossa! No ha fet marramaiau ni res, sabent-se encuriosida sinó que ha seguit el seu camí per la vorera arrepenjant-se en les tres potes bones i arrossegant l'altre amb la sabata encara.

La gata, estava ferida a la cama del darrera del cantó esquerra. Llavors hem seguit a l'animalet per veure on es refugiava, i, a l'arribar hem vist que deien, -una veu d'una dona gran-: Han matado al padre! Han matado al padre!

Jo, m'he enrecordat de fa poc... tot això somniant eh? Doncs me n'he enrecordat de quan, fa poc, el gos del veí va agredir a un Yorkshire, em sembla que era... o quelcom de semblant i la senyora del gosset es va posar a cridar com una desesperada: ¡Qué le han hecho a mi perro! ¡Qué le han hecho a mi perro!

La senyora del gosset va denunciar als veïns i van venir els Mossos a fer posar més barrots a la porta de ferro que, per cert, no estava a la casa, sinó que precisament els veïns van posar i que no disposava de la separació mínima entre ells.

Els veïns, no han pintat els barrots en previsió de que, com va dir l'Artur Mas: Això, -el govern de la Generalitat.- serà internvingut per el govern de l'Estat! la qual cosa es preveu imminent i la consegüent substitució de la Policia Autonòmica per la Guàrdia Civil o la Policia Nacional.

És de suposar, que la policia local o municipal no li fés cas a la senyora o li repercutis la causa als Mossos. Val adir que la senyora dels Yorkshire té un altre gosset més gros a qui passeja junts i que no és tan xafarder.

Estaré al cas, Josep Salvans Arola.

dissabte, 14 de gener de 2012

EL papa i la mama. Última foto.

Hi ha micròfons als mòbils?

Hola, molt bon dia a tots. Tinc un dubte seriós. Voldria saber si hi ha... si algú sap si hi ha micròfons als mòbils o bé es tracta de que en els aparells receptors de ràdio hi ha algun aparatet petitó que informa a l'emissora que els estàs sintonitzant.

Aquest seria un aparell prou interessant a la matinada. Trobo. On quan per exemple hi ha poca audiència i un nou oïent resulta fàcilment detectable en els índexos d'audiència.

Aixéi si un és policia o... bé! Sí! policia hi ha coses que no pot sentir/escoltar per al benestar general de la salut mental del poble i llògicament són expulsats... repel·lits.

Esoltaré la nit dels ignorants a partir de la segona hora.

Avui fa cinc anys que va morir la meva germana Montserrat.

divendres, 13 de gener de 2012

La carta que ha aconseguit seguir fent el vago hehe

Tema: Visita doctor Cavalleria
Data: 27/12/11 00:09
De: Josep Salvans Arola
A: "acasadevall@fundaciolar.cat"
Còpia a: Josep Salvans Arola, "mcolom@cmppo.cat", Assumpta Casadevall Prat

Hola Assumnta,

espero ue hagis passat unes bones festes i que també passis molt bé les que encara vénen.

Resulta que avui he tingut un somni que m'ha engoixat molt i que em sembla necessari de comentar-te per to el que em fa pensar dels meus darrers dies en les visites a Montse Colom i al psiquiatre.

Penso que la Montse Colom és molt jevi i ja està farta de mi i de que la vagi a veure -de vegades fins i tot quan no toca, vull dir quan no tinc hora amb ella.-

Passa que al Pedrís la gent és molt bromista i això em fa mal. No tenen cura de mi. Només m'atenen i no em dirigeixen adequadament i tot queda molt professional però, tot i que la pròpia Montse m'ha dit que ella necessita saber cap a on anirà tot aixó, el meu futur immediat i en general quines aspiracions tinc, la Neus, que és la meva referent al Pedrís fa de mi un tonto. Fins i tot la pròia Montse ho diu: "Aquesta Neus..."

El doctor Cavalleria, per altra part, m'ha dit que jo "tinc tendència a fer les coses quan no les fa ningú" em sembla que en referència a fer les coses, com ara anar a treballar, quan ningú no vol anar-hi. Suposo.

Potser té raó, ja et vaig dir que a les classe érem trenta- trenta i trenta: Trenta a Normativa de l'espanyol que és una assignatura òs i que molt poca gent aprova a la primera, i que a més em sembla que està formada per alumnes de diferents filologies i que tots aquests alumnes hem de superar l'assignatura tard o d'hora per tenir el castellà, o español com a llengua de referència.

Després tinc Llengua Anglesa Primera que també està formada per alumnes de diferents filologies i que tot i que no m'ha pas anat malament em sembla que em fa falta estudiar molt per aprovar donat que els alumnes ténen en general molt nivell d'anglès, i que jo, per exemple, el tinc una mica rovellat. També cal tenir en compte que l'estudi que es fa de la Llengua Anglesa és a nivell tècnic. QUe si formació dels tres condicionals, dels que no n'havia sentit a parlar mai i que tenen una estructura determinada cadascun d'ells segons si ens referim a accions que poden o no poden esdevenir-se; si son passades o futures, etzètera.

Vull dir que no aprens a expressar-te, que també ho has de fer, sinó que aprens llengua i gramàtica i no es toleren errors de mala construcció sintàctica. Hi ha molta feina a estudiar: a fer fotocòpies del campus que resulta que són arxius pdf amb diferents presentacions de l'estil Power point amb coloraines i de format antiquat que requereixen de molts fulls en blanc i que de vegades et fan imprimir més del compte i després et sap greu i pensas: Ai si això m'ho podia haver estalviat... i si ara no en tinc prou de tinta per a tot. I atabala una mica. Però aniré fent.

Penso ara particularment, que aprovar Llengua Anglesa primera seria una bona fita de mment i com a primer any a la facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Allà em sento molt útil, i aprfito ara per explicarte el somni que he tingut:


Estàvem al taller del meu pare, en una barreja entre el passat i el futur o present. Per exemple, i com a barreja d'aquest moment còsmic de personatges del passat i present -El operari Ángel Benitez que va ser un dels que em va ensenyar a soldar i a qui jo li fèia d'ajudant quan vaig començar, entre altres coses perquè no hi havia ningú que volgués fer-ho i jo era un dels fills de l'amo; i també els nois que em van llogar la caseta i enredar i prendre les claus que també eren allà treballant.-

Recordo que els nois em feien sentir cohibit en l'ambient laboral i no em deixaven treballar com sempre he tingut costum de fer-ho de lo meu en lo que ja en tinc costum. Vull dir que jo no he estat mei un noi organitzat i he après les coses a còpia de fer-les i de fer-les varies vegades. Recordo casos, potser fins i tot avui mateix en el somni, en que el meu pare m'instruïa amb tèctiques organitzatives per tal de: fer la feina més de pressa i fer-la de manera també que no resultés tant cansada.

Però el meu pare és mort i potser a partir d'ara no m'ajudará més, i no em sabé organitzar i pot passar que faci massa fèina tot jugant a treballar i que la gent reaccioni dient -com en aquella pel·lícula que et vaig comentar un cop: Karacter, que em sembla que és holandesa- Doncs pot passar que la gent no reaccioni igual que el superior del noi abandonat per el seu pare i de mare soltera.

EN aquella pel·lícula, el noi protagonista es fa lloc llegint a casa amb la mare de petitó una enciclopèdia en llengua estrangera que hi havia a sota la l'escala de la casa que el pare del fill bord els posa. Passa que el noi aprèn anglès, fins a una determinada lletra de l'alfabet, perquè l'enciclopèdia no és complerta, i troba una feina millor en el buffet d'advocats perquè és cpaç de traduir una carta en aquells temps en que tot just es començava a practicar una relació entre els anglesos i els neerlandesos (em sembla que al segle dinou per la indumentària dels personatges).

Llavors resulta que de content el noi es posa fer molta fèina: li compren la resta de'lenciclopèdia aprèn la llengua es posa a traduir i es fa advocat. També mata al seu pare tirant-lo daltabaix d'una carcassa d'un edifici desalotjat pel celobert i dient-li que ja és advocat a ell que era una mena de delegat del govern i que es dedicava precisament a desalotjar cases amb una medalla que li atorgava autoritat per fer fora de les llars a les diferents famílies que no pagaven el lloguer. És una pel·lícula molt forta. Jo la vaig veure en un cinema de la Diagonal un dia que em vaig equivocar de cinema prop del pàrking Windsor.

Passa, en aquella pel·lícula que quan el superor veu al jove trballar tant, el superior, que és bífio -té molta barra o mandíbula, i també bigoti- li diu en tò irònic, que no veu que si ell treballa tant tots hauràn de fer el matei i treballar també tant. Parla fins i tot de les terribles conseqüències d'allò -el tant treballar.

Jo penso que això no és Holanda. Més aviat particularment és França i la gent, a qui treballa massa li fan mal. No seria elprimer que té un accident laboral o seqüel·les de l'esforç físic. Em fa por anar a treballar, no vull anar-hi. Potser només provar-ho però sense deixar d'estudiar.

Passa que aquests dies que entre feèina al jardi, i Nadals no he estudiat gens. De fet tenia intenció de no estudiar més però em sembla que agafo un camí sense tornada i que me'n penediré. Estic molt bé a la universitat de Barcelona. EL que m'angoixa és el tren. L'autobús no m'angoixa tant i resulta que aquest segon semestre no hi ha cap assignatura a primera hora del matí i per tant podré anr de casa a Barcelona en bus i sense haver de llevar-me tant d'hora si no vull ni caminar tant pel fred ni coincidir amb gent que va a treballar... em sembla.

En el somni, després que atemorit trigués una bona estona a organitzar uns cargols i unes reixes que havien d'anar acollades a una màquina que havíem d'anar a muntar i que jo estava apreparant he decidit anar a veure el meu pare ue era a dalt a la oficina. Sense donar-me compte m'he descalçat de sabates de treball i mitjons i m'he enfilat a una estructura rovellada en forma de passarel·la que duia cap a ells i en la que en la cel·losia hi faltaven peces que havien caigut de podrides -pel propi rovell-.

Així que li he etzibat un crit al pare i li he dit si havia de passar per allà per a nar-lo a vere i demanar-li que em diqgués quina altra feina havia de fer o m'havia ja encomanat i ara havia oblidat. He caminat pel taller descalç i tot d'una recordo haver trepitjat un escopit. L'he notat tot i somniar. Ha estat llavors que m'hae adonat que anava descalç i he corregut a cercar les botes i els mitjons que m'havia tret en enfilar-me a l'estrutura.

Els nois que em van enredar amb lo de la caseta o cobert d'alla darrera, em demanaven a veure si aquelles sabates eren les meves i que com eren.

NO VULL ANAR A TREBALLAR: VULL ESTUDIAR. Tampoc m'agrada el Pedrís, em prenen el pèl.

Espero notícies teves tant aviat com puguis.

BOn Any 2012, Josep Salvans Arola

White Knuckles dels OK Go, esclar!

You'll never get that taste, out of your mouth
No conseguirás nunca ese sabor, fuera de tu boca
You'll never get the paw prints, out of the hen house now
No conseguirás nunca dejar huella, fuera del gallinero
And you can't go back, same way you came
Y no te puedes volver, voler tal y como viniste
Round all the pieces up, but they just dont fit the same
Gira todas las piezas ahora, pero parece ser que no encajan

White knuckles
Nudillos blancos
Maybe it's not so bad
A lo mejor no está mal
So let your hair down now
Así que ahora deja caer tu pelo sobre mi barriga

White knuckles
Yeah maybe it's not so bad
Aww go ahead and let it down
Aww vete i deja que se desempalme

So come and let it all out, let it bleed
Así que ven y déjalo todo fuera, déjalo sangrar
Did you get what you want? Did you get what you need?
Has tenido lo que querías? Has tenido lo que necesitabas?
Behind the lines, behind the walls
Detras de las rayas, detras de las paredes
Tell me what's the bet you made, was it that bad after all?
Dimee cuál era tu apuesta, era tan mala al fin y al cabo

White knuckles
Yeah maybe it's not so bad
So let your hair down now

White knuckles
Aww maybe it's not so bad
Just let it all come down now

So just have fun, it's far enough
Everybody needs to sleep at night, everybody needs a crutch
But couldn't good, be good enough?
Cause nothin' ever doesn't change but nothin' changes much

Yeah, maybe it's not so bad
So let your hair down now
White knuckles

Aww maybe it's not so bad
Just let it all come down now

Yeah maybe it's not so bad
Just let your hair come down now

Oh maybe it's not so bad
¡Oye! que no es sopa
Just let it all come down
Desempálmalo todo

dimarts, 10 de gener de 2012

L'avi Salvans Danés.

L'avi Salvans Danés, el meu pare em va dir una vegada que el seu pare o avi, no ho recordo exactament... -de manera malahurada sí recordo que el home del temps del Matarranya va fer conya del rebesavi el dia que ho vaig publicar al campus de la UOC,- doncs un havia estat guardespatlles del marquès de Palmerola cap allà a la Gleva i l'altre havia vingut a treballar a Vic, a la fàbrica d'embotits.

El meu pare va gaudir d'uns números de loteria considerables... gairebé tant com els meus. L'avi que va venir a treballar a la fàbrica d'embotits era de la Seo d'Urgell, el carrer Urgell és on hi ha l'Antiga escola Industrial de Barcelona, i el seu fill va ésser enginyer superior per la UPC en cinc anys. Ara no recordo el nom del carrer on començava tot i que és prop de la plaça.. per allà a la Via Layetana! que és on aniré jo per fer-me, malahuradament, metge.

Però això serà l'any que ve, o millor dit aquest juny-Juliol.

L'escola, això ja ho vaig explicar, no recordo on hehehe... tot tornarà... a noucanjosep.blogspot.com i vaig trobar que el pare no havia estudiat en aquella escolla industrial del carrer Urgell sinó a l'escola politècnica de la plaça Urquinaona... o com es digui. És a prop d'aquí i hi sé anar.

Val a dir que el meu pare volia que jo fossi ingenier... però m'ha tocat ser montador. Tant se val.

Ara haig d'anar a estudiar per l'exàmen d'Anglès que us he comentat a Can Yusé (http://canyuse.blogspot.com)

dilluns, 9 de gener de 2012

El ferro dolç i la Iron Woman... o Lady...


Doncs a na mi no m'agrada el gènere... A més, passa que l'art britànnic es tant profund i solemnement feixista que sovint s'avança al temps i no és fins al cap de vint anys que ho entenem els pores mortals. Déu me'n lliuri de dir-li a vostè tonta... Ans al contrari ho heu fet tant i tant bé, Júlia, que els anglesos no s'aprofitaran dels seus comentaris per justificar el seu sentit de l'humor i la creativitat del què ha d'esdevenir... sigui com sigui... Miraré de que la Fundació Lar em deixi diners per anar al cinema a Barcelona.

Ostres! Gent! Molt bò! Jo ja no recordo res del que he llegit... però això de les urdangarinades del seu fill ho han dit a la ràdio i tot... ara fa mitja hora! Però jo recordo gairebé res de Margaret Tatcher, però sé que quan jo era petit, al 1972 hi va haver una gran crisi (del petroli) i no sé si se'n va`m sortir gràcies a ella.

Però a banda de tot, serveix per dir Iron=ferro steel=Acer, que no és el mateix encara que iron=planxa (també).
Però això no es així cast iron és ferro colat, que no és acero dulce com wrought iron (wrought=beaten into shape) o maleado (de maleable) que deia en Jose-Luís, és a dir que es pot treballar(transformar) com la fundició dúctil però aquesta només es pot transformar una mica. Amb el meu germà, quan arribava segons quin ferro ens el menjàvem, com la rana Kermit(Gustavo el reportero más dicharachero de barrio sésamo), però i ja ho vaig explicar un cop a la ràdio a la nit dels ignorants, que beating és colpejant, amb, és clar, determinats martells, malls i maces... també amb màqines

Les sitjes transportables més grossos de Catalunya.


Els silos transportables més grossos de Catalunya els vam fer a Gurb(Osona) amb l'empresa SILMATAL, S.L. que era de quatre germans i hereus de Silos Salvans i per tant del meu pare Don José Salvans Danés (que és amb la 'a' com a vocal neutre, llavors ho podriem escriure, donat que no dis`poso de prous coneixements tècnics per a escriure-ho amb els caràcters fonètics, deia doncs que ho podríem escriure Dânés i que seria, curiosament francès... i val a dir que els de l?Opus li volien canviar per Danès els molt fills de sa mare), doncs bé Josep Salvans Danés, al meu pare, home de bé, i, que sempre hi posava més pa que formatge -en el ferro, la pintura era a part.- Els silos, fan vint-i-un metres d'alt i més de quatre vint de diàmetre. Els va construir el meu germà Jordi que ara treballa a Aiguafreda i que fa 1,91cm, que és sord-mut com ja us he comentat de l'estrectomicina i el refredat quan era un bebè; un soldador de Ghana que es dèia Mohammed Mesaqüodi -em sembla i demano perdó- , L'Ibrahim Chamarouch, i un soldador de pell bruna Nord-Americà que es dèia Ayala. Jo mateix hi vaig participar una mica. Em sembla que també hi havia el meu nebot Jordi Salvans Vila i el ferrer, en Manel Garrido. Els va transportar a Riudellods de la Selva Transports Güell, de Vic, per a l'empresa compradora i senyors clients CIMENCAT. Jo i l'Ibrahim els vem muntar amb l'ajuda de dues grues i diverses(4) incursions. Si puc ara us en passaré un parell de fotos.


Em deso la paraula per a segur-ne parlant. 1) Recordo que vàrem portar el segon o tercer.. el segon... no-no-no potser el tercer.. el... també potser 3 d'octubre del 2005 que hi havia un eclipsi de Sol i que jo em volia comprar el disc dels Franz Ferdinand que sortia aquell dia però no va ser fins l'endemà. El disc dels Franz Ferdinand és el "You can have it so much better" i hi va anar la meva germana... vull dir que se'n va cuidar ella. 2) De la primera vegada que vaig anar sol a muntatge fora, prop de l'aeroport de Manises a València recordo... bé, és igual. Sabeu què acabo de descobrir avui mateix? "Tell me baby are you sweat?" Vol dir "Dile a mi bebé: se suda?" I això precisament és el que em va dir el montador Alonso, amic del meu pare que li digués, al pare, malgrat que jo li vaig explicar a la mare: "Luego le dices a tu padre lo que se sufre ahí a rriba!" Però no recordo pas perquè aquell muntador estava tant emprenyat. Vem fer una camisa a un bisens-fi i ho volien per ahir. La camisa venia segons sol·licitud del client donat que aquest disposava de les dades tècniques, diametre de tuberia, dels transportadors de gra que s'aixafava. Des de llavors havia pres, per no sé quant de temps, la costum de posar-me camisa per anar de muntatge. Ja va dir el meu pare si volia que m'hi acompanyés, però jo savia. Però el muntatge dels silos de Riudellots estava més relacionat amb Talleres LP, de fet ja ens ho van dir, ja: "D'on ho heu portat això?" i jo vaig dir que era nostro. Allà, malgrat que no intencionadament, hi tenia molt a veure l'Ana i el Manolo... i el Ángel Benítez Vázquez, i el Tomàs Navarro, el Jose-Luís López, i dic López en cursiva, perquè no se'n dèia. De la mateixa manera que Moisés Rodríguez no va participar en les quatre sitjes...va venir a mirar em sembla,- aquell de Roda... de Ter, esclar... tant el del bigoti com el Millán. I també molt de la meva persona. Això del David Getta ha estat una penjada. Perdoneu. Parlant dels cognoms que recordo, penso que ha de ésser evident que no fora part de les meves característiques psíquiques ni de la meva formació com a operari o formació laboral a carreg de la meva familia, senyors directors de l'empresa i a qui dec doncs fidelitat. Penso que és un gran avantatge donar-se'n compte de cara a la posteritat. Jo no soc artista. Però hi ha moltes coses que tenen el seu art. És evident. Reflexionaré si puc sobre els diferents treballadors que han passat pel taller mentre jo hi era supòs que a partir d'algun record o un somni, que és treball nocturn. També miraré d'escoltar la ràdio i de no sortir pel carrer com em roti o com un crac hehehe...

3) Una altra de les grosses que n'havíem fet ja llavors, la foto és d'agost del 2005, mentre que ja us he dit que els silos de Riudellots són de finals del mateix any i em sembla que el meu pare va morir tot just acabat i a més el pare va dir que l'esperaven no hi va poder anar... em sembla, doncs va ser la Torre de Fabricació que vàrem fer par a Remez que concretament va anar a Valladolid on es veu que hi ha els millors àrids d'Espanya de la que us n'adjunto una foto d'un dels anclatges de color verd. Perquè us en feu una ideïa, cadascona de les peces curvades fa 25 mil·límetres de gruix. mal comptats que vem curvar en un cil·lindre no hidràulic hehe (12+12 d'oxitall i furadats recordo que quan li vaig dir a l'operari de serveis metal·lúrgics Sabadell va fer un crit de desesperació dient: Han d'anar cilindrats! I sí-sí vaig cilindrar jo les 64 peces de 12mm a cop de tornell) Era molt divertit curvar-ho. No li fèia ningú al pare. Però no us penseu, el mal de genolls, la tendinitis que tinc-hi, potser és de la meva aventura a Les Rambles de Barcelona, que ja us vaig explicar, i, que no sé situar en el transcurs -que trist- de la meva vida. Bon dia, i, Bons Reïs. 4) Recordo també, avui dia 4, que el meu pare, i també la mare tenien costum d'anar a Manresa a veure la peva gramana "paralítica" que va quedar amb la part motora afectada per neíxer amb dues voltes de cordó umbilical al coll. Normalment en els dies en que ençamblavem els diferents silos. L'Ayala no si hi era el dia del silo tres però segur que hi havia el seu fill, tenia la mateixa veu. El pare ho va demanar. Hi treballaven tots ells, els que van participar en els silos, per l'empresa de treball temporal "cat" a Vic. El meu gerà Jordi no sé si té cinqunata sis anys o va néixer el 56.

El regal de reïs:

Hola, molt bon dia. Espero que com a na mi, els Reïs de l'Orient us hagin portal alguna cosa.
Jo m'he encarregat de fer la meva carta i no han fallat. Com sempre. Resulta que un bon dia vaig voler saber què havia estat d'un grup de música que em va impressionar el seu videoclip, premiat amb un Grammy, i que es diu "Here it goes again". Podeu trobar el videoclip encertadíssim i un de encara més modern a Internet. Jo ara us poso un link i ja veurem quant de temps aguanta. Suposo que m'enteneu: http://www.metrolyrics.com/do-what-you-want-lyrics-ok-go.html
Allà hi ha tres vídeos... afanyeu-vos!

Però per a flipar amb el regal de Reïs, ha calgut haver escoltat en repetides ocasions el mateix tema de l'album del dos mil cinc "Oh no!" i les seves cançons... totes... i per aquell ordre.

Ja us havia parlat dels OK GO abans. Recordo haver teclejat la lletra de "Invincible!" -vegeu l'enllaç al final- i la particular traducció que m'ha estat facilitada a manera del verb "haunting" o visitant repetidament de la canço "oh lately it's so quiet". Supòs que a partir de matricular-me a la universitat, i voler estudiar una cosa que la gent s'estima tnat com la llengua... catalana. Però no m'enrollo més i us passo la lletra del tema collonut (flawlessly) que jo he vist traduït per o: sin problemas, o: flaw=something that lessens the value, beauty or perfection of a thing. Tot això que us he dit ara...

Val a dir que el tema de què parlo no és originari del Ok Go! sé que per lo menys els Black Eyed Peas ténen un altre tema semblant que no recordo ara mateix haver sentit mai. Però em sembla que és, encara, originari d'una altra persona que no sé i que canvia la lletra.

Parla de un apersona que li canta a una altra i li diu que:
"Con que tú naciste bajo una tormenta eléctrica,
diste un mordisco al Sol (o potser te pusiste un poco moreno)
y viste tu futuro en una maquina construida para "/two/".
Two vol dir dos, però també és un escupit: tothom ha fet "/juac two/" i s'ha tret un reuma que en diuen, però ara us heu perdut la sorpresa! Val més que l'escolteu.

Jo em penso, que està dedicada a la joventut i les seves agradabilíssimes ganes d'ajudar als dinosaures com el Bonn Scott que cantava amb els AC/DC allò de
On the day I was born the rain fell down,
there was drop of bloom in my home-town,
It was the seventh day, I was the seventh son,
and scared the Hell out of everyone

de la cançó Bad Boy booggie the l'album de quatre temes per cara, que conté també el tema "Overdose" també collonut.

Llavors, heu de sentir, i mai millor dit, el "two" pensant en... bé segurament el Bon Scott i aquella cançó, malgrat n'hi poden haver d'altres i que els magics Ok Go fan sortir en, precisament el començament de la segona estrofa o estrivillu. Cal estar a l'aguaït

A na mi no m'ha deixat de sorprendre. És màgic, de veritat... tot això de l'escupit. He tingut sort. Me'n vaig a escoltar-lo un al tre cop

dissabte, 7 de gener de 2012

Consum, consum... que és el que està de moda.

He descobert que al que li feu més cas del meu bloc és al consum. tinc un mètode secret.

Passa que a n'un conegut meu de fa força anys li han pres, diu, les eines de fer de jardiner. No sé pas què m'ha explicat. Ara no té ajudant. I, a més això ha passat després de que entressin aquells ionquis novells a la caseta o cobert. Sé que van robar una pota de cabra i al jardiner li han obert es veu la furgoneta centelles diu i sort que anaven amb un cotxe petit i no li van prendre les desbrossadores -que són noves d'aquest any, sé jo- I no té assegurança. Però l'altre dia, djous a la tarda, ja estava tallant una tanca amb eines. Potser les hi ha pres l'ajudant que sé que no cobrava en metàl·lic i que li va demanar d'anar a treballar i que li pagués el que pogués perquè estava al paro. Ara segur que li ha pres les eines i alguns clients o el empresari li ha pres el pèl, no li paga i s'ha anat a vendre les eines als Encants.
EL que passa és que la gent és molt espavilada i se'n va a atabalar a quino treballa per expllicar-li coses i atabalar i fer una taladrada quan no té diners per comprar xocolata que fumar. Ara per Nadal! Jo ja li vaig dir a veure si m'agafava a treballar i em va dir que no i va venir amb un nano jove després que portava unes rastes primes.
Si es pensa que aniré a treballar sense cobrar va llest. hahaha. Mireu l'altre dia van venir a esporgar els arbres i ell em va oferir millor preu iva dir que el seu nano ho feia més bé i a més bon preu. I ara ni té nano que vingui per aquí a cal veí ni eines, hahaha. No fa cap gràcia fer veure que t'han pres les eines. Jo per sort, tinc alarma a la furgoneta.
Jo em dec haver de dedicar a la criminologia.

divendres, 6 de gener de 2012

El meu regal de Reïs:


Hola, molt bon dia. Espero que com a na mi, els Reïs de l'Orient us hagin portal alguna cosa.
Jo m'he encarregat de fer la meva carta i no han fallat. Com sempre. Resulta que un bon dia vaig voler saber què havia estat d'un grup de música que em va impressionar el seu videoclip, premiat amb un Grammy, i que es diu "Here it goes again". Podeu trobar el videoclip encertadíssim i un de encara més modern a Internet. Jo ara us poso un link i ja veurem quant de temps aguanta. Suposo que m'enteneu: http://www.metrolyrics.com/do-what-you-want-lyrics-ok-go.html
Allà hi ha tres vídeos... afanyeu-vos!

Però per a flipar amb el regal de Reïs, ha calgut haver escoltat en repetides ocasions el mateix tema de l'album del dos mil cinc "Oh no!" i les seves cançons... totes... i per aquell ordre.

Ja us havia parlat dels OK GO abans. Recordo haver teclejat la lletra de "Invincible!" -vegeu l'enllaç al final- i la particular traducció que m'ha estat facilitada a manera del verb "haunting" o visitant repetidament de la canço "oh lately it's so quiet". Supòs que a partir de matricular-me a la universitat, i voler estudiar una cosa que la gent s'estima tnat com la llengua... catalana. Però no m'enrollo més i us passo la lletra del tema collonut (flawlessly) que jo he vist traduït per o: sin problemas, o: flaw=something that lessens the value, beauty or perfection of a thing. Tot això que us he dit ara...

Val a dir que el tema de què parlo no és originari del Ok Go! sé que per lo menys els Black Eyed Peas ténen un altre tema semblant que no recordo ara mateix haver sentit mai. Però em sembla que és, encara, originari d'una altra persona que no sé i que canvia la lletra.

Parla de un apersona que li canta a una altra i li diu que:
"Con que tú naciste bajo una tormenta eléctrica,
diste un mordisco al Sol (o potser te pusiste un poco moreno)
y viste tu futuro en una maquina construida para "/two/".
Two vol dir dos, però també és un escupit: tothom ha fet "/juac two/" i s'ha tret un reuma que en diuen, però ara us heu perdut la sorpresa! Val més que l'escolteu.

Jo em penso, que està dedicada a la joventut i les seves agradabilíssimes ganes d'ajudar als dinosaures com el Bonn Scott que cantava amb els AC/DC allò de
On the day I was born the rain fell down,
there was drop of bloom in my home-town,
It was the seventh day, I was the seventh son,
and scared the Hell out of everyone

de la cançó Bad Boy booggie the l'album de quatre temes per cara, que conté també el tema "Overdose" també collonut.

Llavors, heu de sentir, i mai millor dit, el "two" pensant en... bé segurament el Bon Scott i aquella cançó, malgrat n'hi poden haver d'altres i que els magics Ok Go fan sortir en, precisament el començament de la segona estrofa o estrivillu. Cal estar a l'aguaït

A na mi no m'ha deixat de sorprendre. És màgic, de veritat... tot això de l'escupit. He tingut sort. Me'n vaig a escoltar-lo un al tre cop.