diumenge, 15 de gener de 2012

un somni trist... potser

Anàvem amb un amic en cadira de rodes... bé! en cadira de rodes hi anava ell, jo hi anava a peu darrera o corrents, ara no ho recordo. El que sí que recordo era que de sobte hem atropellat una gata que duïa sabates. La gateta... No-no era una gata grossa! No ha fet marramaiau ni res, sabent-se encuriosida sinó que ha seguit el seu camí per la vorera arrepenjant-se en les tres potes bones i arrossegant l'altre amb la sabata encara.

La gata, estava ferida a la cama del darrera del cantó esquerra. Llavors hem seguit a l'animalet per veure on es refugiava, i, a l'arribar hem vist que deien, -una veu d'una dona gran-: Han matado al padre! Han matado al padre!

Jo, m'he enrecordat de fa poc... tot això somniant eh? Doncs me n'he enrecordat de quan, fa poc, el gos del veí va agredir a un Yorkshire, em sembla que era... o quelcom de semblant i la senyora del gosset es va posar a cridar com una desesperada: ¡Qué le han hecho a mi perro! ¡Qué le han hecho a mi perro!

La senyora del gosset va denunciar als veïns i van venir els Mossos a fer posar més barrots a la porta de ferro que, per cert, no estava a la casa, sinó que precisament els veïns van posar i que no disposava de la separació mínima entre ells.

Els veïns, no han pintat els barrots en previsió de que, com va dir l'Artur Mas: Això, -el govern de la Generalitat.- serà internvingut per el govern de l'Estat! la qual cosa es preveu imminent i la consegüent substitució de la Policia Autonòmica per la Guàrdia Civil o la Policia Nacional.

És de suposar, que la policia local o municipal no li fés cas a la senyora o li repercutis la causa als Mossos. Val adir que la senyora dels Yorkshire té un altre gosset més gros a qui passeja junts i que no és tan xafarder.

Estaré al cas, Josep Salvans Arola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada