dilluns, 9 de gener de 2012

El ferro dolç i la Iron Woman... o Lady...


Doncs a na mi no m'agrada el gènere... A més, passa que l'art britànnic es tant profund i solemnement feixista que sovint s'avança al temps i no és fins al cap de vint anys que ho entenem els pores mortals. Déu me'n lliuri de dir-li a vostè tonta... Ans al contrari ho heu fet tant i tant bé, Júlia, que els anglesos no s'aprofitaran dels seus comentaris per justificar el seu sentit de l'humor i la creativitat del què ha d'esdevenir... sigui com sigui... Miraré de que la Fundació Lar em deixi diners per anar al cinema a Barcelona.

Ostres! Gent! Molt bò! Jo ja no recordo res del que he llegit... però això de les urdangarinades del seu fill ho han dit a la ràdio i tot... ara fa mitja hora! Però jo recordo gairebé res de Margaret Tatcher, però sé que quan jo era petit, al 1972 hi va haver una gran crisi (del petroli) i no sé si se'n va`m sortir gràcies a ella.

Però a banda de tot, serveix per dir Iron=ferro steel=Acer, que no és el mateix encara que iron=planxa (també).
Però això no es així cast iron és ferro colat, que no és acero dulce com wrought iron (wrought=beaten into shape) o maleado (de maleable) que deia en Jose-Luís, és a dir que es pot treballar(transformar) com la fundició dúctil però aquesta només es pot transformar una mica. Amb el meu germà, quan arribava segons quin ferro ens el menjàvem, com la rana Kermit(Gustavo el reportero más dicharachero de barrio sésamo), però i ja ho vaig explicar un cop a la ràdio a la nit dels ignorants, que beating és colpejant, amb, és clar, determinats martells, malls i maces... també amb màqines

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada