dimecres, 25 de gener de 2012

En un Barça-Madrid, Barça sempre!

Jo ho va dir el mossèn de Tona en l'Evangeli -em sembla- va dir no sé què, nosequantos: Sempre! sempre! sempre!

Però això del Barça madrit ho vaig aprendre d'un noi de taradell, Joan-Josep Ribot Alzina, en un psiquiàtric de Vic. I la meva germana va riure. Ai! avui.

Diu un del meu carrer que el Barça guanyarà igualment que ja fa més per mi. Esclar.

Pero no en faré pas llenya! EM sap greu i em dol, però quan s'és de l'espanyol s'ha de ser un home perquè com diuen en microeconomia: Els recurssos son escassos, i la Corba de Possibilitats de producció dóna per a lo què dóna: L'exemple eren canons o mantega... no-no-no-no-no! Al llibre posava tanqs o mantega, els canons eren de la època d'en Napoleó!

Vaig a llegir que m'he deanat a la biblio de Tona els llibre "Vida de Napoleón" de Sthendal i de ben segur que ja soc prou gran per llegir-lo. NO ÉS CAP RECOMANACIÓ. FIns aviat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada