divendres, 13 de gener de 2012

La carta que ha aconseguit seguir fent el vago hehe

Tema: Visita doctor Cavalleria
Data: 27/12/11 00:09
De: Josep Salvans Arola
A: "acasadevall@fundaciolar.cat"
Còpia a: Josep Salvans Arola, "mcolom@cmppo.cat", Assumpta Casadevall Prat

Hola Assumnta,

espero ue hagis passat unes bones festes i que també passis molt bé les que encara vénen.

Resulta que avui he tingut un somni que m'ha engoixat molt i que em sembla necessari de comentar-te per to el que em fa pensar dels meus darrers dies en les visites a Montse Colom i al psiquiatre.

Penso que la Montse Colom és molt jevi i ja està farta de mi i de que la vagi a veure -de vegades fins i tot quan no toca, vull dir quan no tinc hora amb ella.-

Passa que al Pedrís la gent és molt bromista i això em fa mal. No tenen cura de mi. Només m'atenen i no em dirigeixen adequadament i tot queda molt professional però, tot i que la pròpia Montse m'ha dit que ella necessita saber cap a on anirà tot aixó, el meu futur immediat i en general quines aspiracions tinc, la Neus, que és la meva referent al Pedrís fa de mi un tonto. Fins i tot la pròia Montse ho diu: "Aquesta Neus..."

El doctor Cavalleria, per altra part, m'ha dit que jo "tinc tendència a fer les coses quan no les fa ningú" em sembla que en referència a fer les coses, com ara anar a treballar, quan ningú no vol anar-hi. Suposo.

Potser té raó, ja et vaig dir que a les classe érem trenta- trenta i trenta: Trenta a Normativa de l'espanyol que és una assignatura òs i que molt poca gent aprova a la primera, i que a més em sembla que està formada per alumnes de diferents filologies i que tots aquests alumnes hem de superar l'assignatura tard o d'hora per tenir el castellà, o español com a llengua de referència.

Després tinc Llengua Anglesa Primera que també està formada per alumnes de diferents filologies i que tot i que no m'ha pas anat malament em sembla que em fa falta estudiar molt per aprovar donat que els alumnes ténen en general molt nivell d'anglès, i que jo, per exemple, el tinc una mica rovellat. També cal tenir en compte que l'estudi que es fa de la Llengua Anglesa és a nivell tècnic. QUe si formació dels tres condicionals, dels que no n'havia sentit a parlar mai i que tenen una estructura determinada cadascun d'ells segons si ens referim a accions que poden o no poden esdevenir-se; si son passades o futures, etzètera.

Vull dir que no aprens a expressar-te, que també ho has de fer, sinó que aprens llengua i gramàtica i no es toleren errors de mala construcció sintàctica. Hi ha molta feina a estudiar: a fer fotocòpies del campus que resulta que són arxius pdf amb diferents presentacions de l'estil Power point amb coloraines i de format antiquat que requereixen de molts fulls en blanc i que de vegades et fan imprimir més del compte i després et sap greu i pensas: Ai si això m'ho podia haver estalviat... i si ara no en tinc prou de tinta per a tot. I atabala una mica. Però aniré fent.

Penso ara particularment, que aprovar Llengua Anglesa primera seria una bona fita de mment i com a primer any a la facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Allà em sento molt útil, i aprfito ara per explicarte el somni que he tingut:


Estàvem al taller del meu pare, en una barreja entre el passat i el futur o present. Per exemple, i com a barreja d'aquest moment còsmic de personatges del passat i present -El operari Ángel Benitez que va ser un dels que em va ensenyar a soldar i a qui jo li fèia d'ajudant quan vaig començar, entre altres coses perquè no hi havia ningú que volgués fer-ho i jo era un dels fills de l'amo; i també els nois que em van llogar la caseta i enredar i prendre les claus que també eren allà treballant.-

Recordo que els nois em feien sentir cohibit en l'ambient laboral i no em deixaven treballar com sempre he tingut costum de fer-ho de lo meu en lo que ja en tinc costum. Vull dir que jo no he estat mei un noi organitzat i he après les coses a còpia de fer-les i de fer-les varies vegades. Recordo casos, potser fins i tot avui mateix en el somni, en que el meu pare m'instruïa amb tèctiques organitzatives per tal de: fer la feina més de pressa i fer-la de manera també que no resultés tant cansada.

Però el meu pare és mort i potser a partir d'ara no m'ajudará més, i no em sabé organitzar i pot passar que faci massa fèina tot jugant a treballar i que la gent reaccioni dient -com en aquella pel·lícula que et vaig comentar un cop: Karacter, que em sembla que és holandesa- Doncs pot passar que la gent no reaccioni igual que el superior del noi abandonat per el seu pare i de mare soltera.

EN aquella pel·lícula, el noi protagonista es fa lloc llegint a casa amb la mare de petitó una enciclopèdia en llengua estrangera que hi havia a sota la l'escala de la casa que el pare del fill bord els posa. Passa que el noi aprèn anglès, fins a una determinada lletra de l'alfabet, perquè l'enciclopèdia no és complerta, i troba una feina millor en el buffet d'advocats perquè és cpaç de traduir una carta en aquells temps en que tot just es començava a practicar una relació entre els anglesos i els neerlandesos (em sembla que al segle dinou per la indumentària dels personatges).

Llavors resulta que de content el noi es posa fer molta fèina: li compren la resta de'lenciclopèdia aprèn la llengua es posa a traduir i es fa advocat. També mata al seu pare tirant-lo daltabaix d'una carcassa d'un edifici desalotjat pel celobert i dient-li que ja és advocat a ell que era una mena de delegat del govern i que es dedicava precisament a desalotjar cases amb una medalla que li atorgava autoritat per fer fora de les llars a les diferents famílies que no pagaven el lloguer. És una pel·lícula molt forta. Jo la vaig veure en un cinema de la Diagonal un dia que em vaig equivocar de cinema prop del pàrking Windsor.

Passa, en aquella pel·lícula que quan el superor veu al jove trballar tant, el superior, que és bífio -té molta barra o mandíbula, i també bigoti- li diu en tò irònic, que no veu que si ell treballa tant tots hauràn de fer el matei i treballar també tant. Parla fins i tot de les terribles conseqüències d'allò -el tant treballar.

Jo penso que això no és Holanda. Més aviat particularment és França i la gent, a qui treballa massa li fan mal. No seria elprimer que té un accident laboral o seqüel·les de l'esforç físic. Em fa por anar a treballar, no vull anar-hi. Potser només provar-ho però sense deixar d'estudiar.

Passa que aquests dies que entre feèina al jardi, i Nadals no he estudiat gens. De fet tenia intenció de no estudiar més però em sembla que agafo un camí sense tornada i que me'n penediré. Estic molt bé a la universitat de Barcelona. EL que m'angoixa és el tren. L'autobús no m'angoixa tant i resulta que aquest segon semestre no hi ha cap assignatura a primera hora del matí i per tant podré anr de casa a Barcelona en bus i sense haver de llevar-me tant d'hora si no vull ni caminar tant pel fred ni coincidir amb gent que va a treballar... em sembla.

En el somni, després que atemorit trigués una bona estona a organitzar uns cargols i unes reixes que havien d'anar acollades a una màquina que havíem d'anar a muntar i que jo estava apreparant he decidit anar a veure el meu pare ue era a dalt a la oficina. Sense donar-me compte m'he descalçat de sabates de treball i mitjons i m'he enfilat a una estructura rovellada en forma de passarel·la que duia cap a ells i en la que en la cel·losia hi faltaven peces que havien caigut de podrides -pel propi rovell-.

Així que li he etzibat un crit al pare i li he dit si havia de passar per allà per a nar-lo a vere i demanar-li que em diqgués quina altra feina havia de fer o m'havia ja encomanat i ara havia oblidat. He caminat pel taller descalç i tot d'una recordo haver trepitjat un escopit. L'he notat tot i somniar. Ha estat llavors que m'hae adonat que anava descalç i he corregut a cercar les botes i els mitjons que m'havia tret en enfilar-me a l'estrutura.

Els nois que em van enredar amb lo de la caseta o cobert d'alla darrera, em demanaven a veure si aquelles sabates eren les meves i que com eren.

NO VULL ANAR A TREBALLAR: VULL ESTUDIAR. Tampoc m'agrada el Pedrís, em prenen el pèl.

Espero notícies teves tant aviat com puguis.

BOn Any 2012, Josep Salvans Arola

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada