dilluns, 9 de gener de 2012

Les sitjes transportables més grossos de Catalunya.


Els silos transportables més grossos de Catalunya els vam fer a Gurb(Osona) amb l'empresa SILMATAL, S.L. que era de quatre germans i hereus de Silos Salvans i per tant del meu pare Don José Salvans Danés (que és amb la 'a' com a vocal neutre, llavors ho podriem escriure, donat que no dis`poso de prous coneixements tècnics per a escriure-ho amb els caràcters fonètics, deia doncs que ho podríem escriure Dânés i que seria, curiosament francès... i val a dir que els de l?Opus li volien canviar per Danès els molt fills de sa mare), doncs bé Josep Salvans Danés, al meu pare, home de bé, i, que sempre hi posava més pa que formatge -en el ferro, la pintura era a part.- Els silos, fan vint-i-un metres d'alt i més de quatre vint de diàmetre. Els va construir el meu germà Jordi que ara treballa a Aiguafreda i que fa 1,91cm, que és sord-mut com ja us he comentat de l'estrectomicina i el refredat quan era un bebè; un soldador de Ghana que es dèia Mohammed Mesaqüodi -em sembla i demano perdó- , L'Ibrahim Chamarouch, i un soldador de pell bruna Nord-Americà que es dèia Ayala. Jo mateix hi vaig participar una mica. Em sembla que també hi havia el meu nebot Jordi Salvans Vila i el ferrer, en Manel Garrido. Els va transportar a Riudellods de la Selva Transports Güell, de Vic, per a l'empresa compradora i senyors clients CIMENCAT. Jo i l'Ibrahim els vem muntar amb l'ajuda de dues grues i diverses(4) incursions. Si puc ara us en passaré un parell de fotos.


Em deso la paraula per a segur-ne parlant. 1) Recordo que vàrem portar el segon o tercer.. el segon... no-no-no potser el tercer.. el... també potser 3 d'octubre del 2005 que hi havia un eclipsi de Sol i que jo em volia comprar el disc dels Franz Ferdinand que sortia aquell dia però no va ser fins l'endemà. El disc dels Franz Ferdinand és el "You can have it so much better" i hi va anar la meva germana... vull dir que se'n va cuidar ella. 2) De la primera vegada que vaig anar sol a muntatge fora, prop de l'aeroport de Manises a València recordo... bé, és igual. Sabeu què acabo de descobrir avui mateix? "Tell me baby are you sweat?" Vol dir "Dile a mi bebé: se suda?" I això precisament és el que em va dir el montador Alonso, amic del meu pare que li digués, al pare, malgrat que jo li vaig explicar a la mare: "Luego le dices a tu padre lo que se sufre ahí a rriba!" Però no recordo pas perquè aquell muntador estava tant emprenyat. Vem fer una camisa a un bisens-fi i ho volien per ahir. La camisa venia segons sol·licitud del client donat que aquest disposava de les dades tècniques, diametre de tuberia, dels transportadors de gra que s'aixafava. Des de llavors havia pres, per no sé quant de temps, la costum de posar-me camisa per anar de muntatge. Ja va dir el meu pare si volia que m'hi acompanyés, però jo savia. Però el muntatge dels silos de Riudellots estava més relacionat amb Talleres LP, de fet ja ens ho van dir, ja: "D'on ho heu portat això?" i jo vaig dir que era nostro. Allà, malgrat que no intencionadament, hi tenia molt a veure l'Ana i el Manolo... i el Ángel Benítez Vázquez, i el Tomàs Navarro, el Jose-Luís López, i dic López en cursiva, perquè no se'n dèia. De la mateixa manera que Moisés Rodríguez no va participar en les quatre sitjes...va venir a mirar em sembla,- aquell de Roda... de Ter, esclar... tant el del bigoti com el Millán. I també molt de la meva persona. Això del David Getta ha estat una penjada. Perdoneu. Parlant dels cognoms que recordo, penso que ha de ésser evident que no fora part de les meves característiques psíquiques ni de la meva formació com a operari o formació laboral a carreg de la meva familia, senyors directors de l'empresa i a qui dec doncs fidelitat. Penso que és un gran avantatge donar-se'n compte de cara a la posteritat. Jo no soc artista. Però hi ha moltes coses que tenen el seu art. És evident. Reflexionaré si puc sobre els diferents treballadors que han passat pel taller mentre jo hi era supòs que a partir d'algun record o un somni, que és treball nocturn. També miraré d'escoltar la ràdio i de no sortir pel carrer com em roti o com un crac hehehe...

3) Una altra de les grosses que n'havíem fet ja llavors, la foto és d'agost del 2005, mentre que ja us he dit que els silos de Riudellots són de finals del mateix any i em sembla que el meu pare va morir tot just acabat i a més el pare va dir que l'esperaven no hi va poder anar... em sembla, doncs va ser la Torre de Fabricació que vàrem fer par a Remez que concretament va anar a Valladolid on es veu que hi ha els millors àrids d'Espanya de la que us n'adjunto una foto d'un dels anclatges de color verd. Perquè us en feu una ideïa, cadascona de les peces curvades fa 25 mil·límetres de gruix. mal comptats que vem curvar en un cil·lindre no hidràulic hehe (12+12 d'oxitall i furadats recordo que quan li vaig dir a l'operari de serveis metal·lúrgics Sabadell va fer un crit de desesperació dient: Han d'anar cilindrats! I sí-sí vaig cilindrar jo les 64 peces de 12mm a cop de tornell) Era molt divertit curvar-ho. No li fèia ningú al pare. Però no us penseu, el mal de genolls, la tendinitis que tinc-hi, potser és de la meva aventura a Les Rambles de Barcelona, que ja us vaig explicar, i, que no sé situar en el transcurs -que trist- de la meva vida. Bon dia, i, Bons Reïs. 4) Recordo també, avui dia 4, que el meu pare, i també la mare tenien costum d'anar a Manresa a veure la peva gramana "paralítica" que va quedar amb la part motora afectada per neíxer amb dues voltes de cordó umbilical al coll. Normalment en els dies en que ençamblavem els diferents silos. L'Ayala no si hi era el dia del silo tres però segur que hi havia el seu fill, tenia la mateixa veu. El pare ho va demanar. Hi treballaven tots ells, els que van participar en els silos, per l'empresa de treball temporal "cat" a Vic. El meu gerà Jordi no sé si té cinqunata sis anys o va néixer el 56.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada