dimarts, 31 de gener de 2012

Un acudit com la vida mateixa...

Resulta que avui he somniat que estava treballant en una tapa de clavaguera del carrer. Ja ho havia, però, somniat mitja hora abans. Llavors, vull dir abans, somniava que remenàvem la tapa amb una altra persona de cabells foscos, uns cinquanta-cinc anys, tot grassó i que representava que era qui li tocava fer la feïna, que en el següent somni, al cap de mitja hora, ja m'havia subcontractat.

No us penseu pas que es tractava d'una tapa rodona d'aquestes que pesen tant: era una d'aquestes del costat, on hi ha els llambordins, però no era pas una reixa... era una tapa blanca que es podia obrir i tancar i que s'havia de treure una estona, tal i com ja havíem fet amb l'home gruixut, però a na mi m'havia quedat trabada.

Portava doncs uns deu minuts, representava en el somni, de patiment, mirant de treure la tapa que havia de soldar-hi en la posició correcta al costat d'un cotxe mal aparcat. Dic mal aparcat perquè per sort estava a més de un pam de la fila de llambordes, quan ha passat un home, el senyor Auferil, que tot sovint veig passar passejant pel carrer de casa -per cert no em demaneu a quin carrer estava jo treballant, i:

-Bon dia! Què us fa falta aquí? -Ha dit el senyor Auferil, venint pel carrer i sense que jo el veiés.-

Jo per tres segons, i sense respondre ni saber com ho havia fet, li he dit:

-No res. Ja està... Això era el que em feia falta, algú que em digués alguna cosa i jo que em pensés que feïa el vagarro... una empenteta! - Li he dit mostrant-li la tapa blanca.- Ja està... Per sort no ha hagut de venir ningú del taller! Veu que bé?
-I tant!
-És que tinc una malaltia mental, sap? Fins que algú no em diu alguna cosa, m'encanto amb la feïna.
-Ah, veus? I ja has provat d'anar al metge?
-Sí! Ja fa anys que faig tractament, i, precisament ha estat ell qui m'ha encomanat d'anar a treballar.
-Veus? -ha dit ell.-
-Sí! Bon dia!
-Bon dia-Bon dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada