dijous, 2 de febrer de 2012

Avui, dia de la Candelera, he anat a missa a Vic. Us ho explico:

Hola bona tarda. Ara mateix son passats dos quarts de quatre quan començo a redactar aquest post. L'hora que apareixerà quan l'acabi serà el mateix que ara quan l'inicio. Ara mateix a Google em parlen de la necessitat d'una política única de cara al gaudi de l'usuari i del actor en les seves experiències en les diferents activitats de Google: que si Gmail, You tube, els blogspots etcètera. Suposo que el comentari és encaminat a que procurem no desviar la atenció de per exemple el You tube de cara a la duplicitat, o fins i tot multiplicitat de arxius en un mateix entorn. VUll dir, però només ho suposo que no és gaire adequat de fer, millor dit de enganxar videos encara que siguin del mateix youtube als posts perquè creen una xarxa massa espessa d'enllaços i la multiplicitat que us deia. Però això només és un suposar! Jo mateix no penjo videos perquè no en sé, i, a més, les fotos que penjo son originals i poquetes. Suposo que ja advertiran més endavant.

Avui és el dia que s'han de retirar els pessebres de les diferents teulades... ai! teulades, volia dir postades i taules de les cases. Personalment, i, des de l'any passat -el 2010- que no faig pessebres perquè visc sol i no tinc temps per entreteneir-m'hi, ni tampoc ve ningú a casa com per admirar-los o felicitar-me... si es donés el cas.

I es que es veu que han passat quaranta dies des de el Nadal i en passaran, aquest any, quaranta més, diu el mossèn de Tona, fins a la Pasqua Florida. Jo he anat a missa a Vic i només s'ha mullat el rector del Carme en lo dels quaranta dies des de el Nadal, que per altra part és força matemàtic. No hi ha res a dir. Però altres anys ha passat que eren més dels quaranta dies fins que arribava la Setmana Santa, que és un curiosíssim calendari estacional que coincideix per exemple amb la floració d'algunes espècies vegetals i també normalment la marxa del fred i la temporada d'esquí, per dir alguna altra cosa. Jo suposo... bé això de calendari estacional ho va dir, i en un cert tò despectiu i esperit de superació en Josep Cuní als matins precisament quan ja s'havia mort el meu pare, o sigui que si reviseu alguns calendaris atrassats veureu per exemple el de l'any que es varen morir el meu pare i el meu germà, els 2006 que el Dijous Sant quèia en 13 de Abril i que els quaranta dies no es veien per enlloc, si no era fins a la Pasqua Granada.

Val a dir que el mossèn estava prou atabalat en el seu primer sermó. Primera missa des que va ser nomenat rector pel bisbe de Vic, senyor Romà Casanova, un parell de preveres i un altre diaca. Va passar que després de la missa en què va participar el senyor bisbe, hi va haver un diumenge en que la missa la va dir un mossèn de edat semblant a la de l'antic rector que duïa ulleres també. Ara no m'he fixat diumenge passat a veure si el mossèn d'ara, de quaranta-cinc anys d'edat en duu també.

El mossèn d'edat semblant a la de l'antic rector va llegir l'evangeli de un tal Jonàs que com en patufet i en Pinotxo anaven a petar al ventre d'una ballena i ens va parlar del sentit de l'humar de déu que encomana tasques a qui no les vol fer. No sé si té a veure amb el fet del nomenament del nou rector donat que la lectura de l'Evangeli és comuna a totes les parròquies. Potser aquest sentit de l'humor de déu en la lectura de l'Evangeli, que, per cert, ja ens va dir el mossèn mateix que reviséssim no és tal, malgrat que jo he llegit l'Evangeli del dia en qüestió en una altra parròquia i ha passat que deien el mateix -sobres el sentit de l'humor.-

L'altre mossèn, el jove, va venir finalment al diumenge següent. Potser tenia coses per fer i ens va fer la lectura de la carta de Sant Pau als cristians de Corint, que eren grecs, sobres la necessitat de que els homes solters es dediquin a les coses de déu i els casats i les casades, a les coses del món i a agradar a llurs respectives parelles. Com molt bé va dir el mateix mossèn en el sermó això deu voler dir que hi devia haver algun desdesori.

Però el motiu per el que he anat a missa a VIc no ha estat cap d'aquests. La raó principal hja estat que aquest matí quan m'he llevat, amb el fred de costum i he posat a la cuïna tot tafanejant per Internet mentre esperava les notícies de les quatre, han dit que havia nevat a la comarca de La Selva, el Vallès Oriental i Tona i Taradell. Al dematí hi havia quatre dits de neu encara al jardí i al carrer i feia prou fred com perquè la neu no s'anés fonent. M'he posat a fer camí per les pedres i la acera. Cap a les sis m'he dutxat i tot i que tenia intenció de anar a missa a Tona, el fred i la espera que calia me n'ha desdit.

He agafat l'autobús de les 7:30 i he anat a l'Hospital de Dia a esperar-me. Després se m'ha acudit d'anar al Carme a missa. M'han regalat una espelma.

També el dia de la Candelera és el dia de l'aniversari de casament de la meva mare. Avui a la tarda la telefonaré. Ja us vaig explicar, em sembla, a Somnis de la Bombolla que el 2003 va fer cinquanta anys del casament dels meus pares i que quèia en diumenge, a més primer de mes i feien la missa des de Montserrat per TV3. Nosaltres no en savíem res però ens ho va dir una veïna de TOna que ens va veure. Va veure el meu germà Xavier quan per la tele, i a missa, esclar, deien a les pregàries, "Per en Josep Salvans i la Maria Dolors Arola, pels seus cinquanta anyus de casats..." i tal.

Avui a HDA ens han deixar marxar a un quart d'onze i diuen que demà no hi anem. Salutacions cordials, Josep Salvans Arola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada