dilluns, 6 de febrer de 2012

L'odi... s'ha de medicar? Sí. Qui ho ha de decidir? Tú.

Personalment i no fa pas massa dies estava ressentit, li vaig di a la nova psiquiatre que tinc i vem quedar en una etumina de 40 a barrejar amb Lormetazepam de 2. Des de llavors no tinc aquella agressivitat ni ganes de despotricar.

De totes maneres a segons quina edat considero que potser no és recomanable edicar el ressentiment. Potser quan ets jove... jo recordo un nòvia que tenia que sempre parlava d'allò que en dèiem rebaixar-se: Rebaixar-se a tornar a parlar amb algú quan t'hi has enfadat etcètera.

Quan ets més gran en canvi i estàs malalt, no és convenient anar irat per la vida. Per més raó que tinguis. Ja ho deia en Fortuny a el "Cruci" de la Vanguardia que la ira ens torna cecs.

Per exemple, jo sento ira cada vegada que vaig a comprar tabac... perquè el necessito i no tinc mai prou cèntims i perquè jo ja ho entenc: Cada vegada que hi vaig entre setmana i no tinc prou diners per a un paquet o una paquetilla -ara n'hi tornen ha haver- i només em gasto vint cèntims en un mini puret dec atabalar. Però el que em posa més indisciplent és que a la ràdio me'n cobren du cinquanta i no ho entenc.
El tabac no el fïen. El diari sí. Mira! És com si jo fos funcionari, ja fés força anys que no pujen el meu sou els de la Generalitat, i m'assabentés que aquest govern que va ésser creat per al benestar general del 'ús del poble ha pagat no sé quants mil·Lions per la Illa de Buda que ara amb el transvassament de l'Ebre es desfarà perquè està al delta. E que mono, i els propietaris de la illa son mil·lionaris... encra més del qu ja ho eren! Tóma. O per exempe que m'assabento que la generalitat ha comprat el Port del Compte i l'ajuntament de Barcelona fa destinar les inversions a La Molina per a les olimpiades el noséquant.

Però amb la ràdio no hi cap problema. Ningú fa veure que es tà morint. hehe

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada