diumenge, 19 de febrer de 2012

Les últimes coses que he explicat al fòrum de tutoria de la UOC. (També sense resposta)

Benvolgut Ernest i companys/es,

Em trobo immers en una época de canvis. Primer el canvi de universitat i la novetat de desplaçaments a la capital. Com ja he comentat durant el proper semestre, també, em traslladen a viure a Manresa donada la insostenibilitat de recursos motivada per l'excessiva despesa que suposa viure en una casa gran tot sol. Supòs que no cal que expliqui les nombroses despeses que haig d'afrontar cada mes (750€) que haig de vèncer amb catorze pagues de 599,19.

La Fundació fins i tot m'ha racionat l consum de tabac a dos paquets de Bull Brand setmanals -costen 1,70€- que, es dóna el cas, han estat suministrats el passat divndres dia 3 en un total de deu unitats que han de durar fins el proper setze de Març i dels que ja en porto fumats sis.

A més a més, se m'han suministrat 4 T-10s de Vic-Tona per anar a HDA per a cinc setmanes tenint en compte que durant dos dies per setmana marxo al migdia des de Vic i ens estalvïem dues tornades.

Així mateix, s'ha donat el cas que no quedant-me que només un trajecte de T-10 cinc zones que feia servir abans de l'ingrés a HDA, és a dir, el semestre passat, he estat proveït amb només dues T-10s de sis zones, i, encara diu que em donaran una de cada (5z i 6z) per tornar a Tona que está, evidentment, una zona més ençà.

Doncs bé! No tinc prou viatge per a desplaçar-me a la Trobada de Vilanova que tanta il·lusió em fa.

Així mateix, -i donat que, com et vareig comentar en el missatge informan-te del meu dessistiment en la matrícula d'una assignatura a la UOC,- em costa molt de seguir les classes a Barclona de la UB, que per altra part considero que alumnes de nova fornada preuniversitària suficientment preparada i amb prou bagatge de lletres deu seguir amb normalitat, i jo, que em conec i sé que el dia de l'exàmen, si no m'apunto a les notes de classe determinats detalls clarificadors de les diferents explicacions dels professors i senyors doctors no em recordaré de res donat que essiguent francs, gairebé res pel meu compte he llegit, i, en canvi, amb aquests detalls de ben segur que, com sempre he fet durant la meva vida estudiantil tindré prou menatge per exposar els diferents continguts que altrament hauria de memoritzar feixugament, em veig amb la impossibilitat de renunciar a cap classe i per tant cap viatge dels que tinc administrats fins el dia 16/03/2012.

A més a més, es dóna el cas que precisament arran de l'ingrés al HDA s'estava discutint la possibilitat de no anar a estudiar a Barcelona he optat com molt oportunament em veu recomanar per administrar també recursos intelectuals, i, a més ja m'havia perdut dues classes, les dues primeres -dimarts i dijous dies 7 i 9 de febrer- esdevenint-me impensable assistir a la Trobada

On informo? Perquè ja havia manifestat a la web de l'enllaç que va proporcionar la Dolors Vergara que ... vaig confirmar la meva assistència, ara què faig?

Ben cordialment,

Josep Salvans Aorla.


No sé si us he explicat que, ara, em faran anar a viure a Manresa. Manresa!-Manresa! (declamació) és la ciutat on va néixer la meva mare que es diu Dolors Arola, però moltes vegades havia dit que de petita havia viscut a Barcelona. Fins i tot recordo que havia explicat que durant la guerra civil , els alemanys van bombardejar i el seu pare, que es deia Joan Arola no va voler anar al refugi i es va quedar a casa.

Un bon dia el van venir a buscar els rojos i va i la meva àvia, que no recordo com es diu/eia, potser Dolors també, els va dir que no el deixessin anar sol i el va fer acompanyar per el meu oncle Pere. qUan se'n va donar compte del que havia proposat es va trastocar i no va tornar a ser mai més la mateixa.

Al meu avi li van tirar un tret de gràcia la senyora Pasionaria a no recordo quina plaça de Barcelona però el tiet pere se'n va sortir. De fet, ara ho recordo enrabassadament i a casa no s'hi ha donat mai prou importancia de les coses de la Guerra, com ara per fer-ne una llei de memòria històrica, i perdoneu la divagació que considero d'actualitat amb tot això del "super juez Baltasar", doncs deia que em sembla que no va ésser d'aquest arrestament que no en va sortir. Ja no li puc demanar. No cal. L'altre dia no sé quin conductor d'autobús em va demanar no sé què de la Passionaria, va dir ell. Em sembla que era un tal Vicenç Puigvendrelló que ara treballa amb el Sagalés i que havia posat benzina a les quatre carreteres.

Ja n'hi ha ja de gent sonada.

Considero digne de record tota aquesta... potser aquest, batalla interior a les famílies, la meva àvia es deia Sors i tenia, és clar, els ulls blaus com la mare el dia de Santa Gertrudis aquest any a Valldoreix, on està ingressada en plaça pública.

Clar que la meva germana montserrat, que es deia com una tieta que també, va morir, i també a manresa d'una pneumònia fruit de la pròpia malaltia que patia, un subdesenvolupament de la part motora a rran, també, d'un part difícil... com el meu.

Recordo que el meu pare havia dit alguna vegada allò de "eren altres temps, Josep!". Al meu pare li van posar el nom del sant del dia que va néixer, l'u de maig del 1929: Sant Josep Obrer, el pare de Jesús. EL meu Sant és un personatge bíblic dels més antics que va ésser venut com a esclau pels seus germans donat que, molt probalblement era fill d'uan altra mare i a més tenia uns somnis reveladors hehehe que eren l'enveja del seu pare... posem Job va! i la gelosia dels seus germans que com ja he dit el varen vendre coma a esclau i va arribar a treballar com a escrivent del conegudíssim sacerdot de posem Ramsés II, va! PUTIFAR, que era calb, es clar.

Una altre dia us explico més coses.



Sí-sí. D'això, deia que al meu pare li van posar el nom del sant del dia, la qual cosa li feia força "vergonya" o potser volia ser el patriarca i no l'importantísiim pare solter de Jesús de Natzaret, de fet a col·legi sen feia força conya de tot això. Doncs bé! al meu pare sí que, supòs que donat que era el petit, li van posar el sant del dia i no com a l'Onofre Bouvila de La Ciutat dels Prodigis que vaig veure al cinema i a qui es veu que el seu pare va tirar a un gorg a veure si sobrevisquia. Supòs, també que a l'estiu, és clar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada