diumenge, 5 de febrer de 2012

Millenium: La Trilogia.

Jo sempre havia volgut ésser escrivent. Vull dir... fins i tot ho varem fer una vegada de manera conjunta amb la meva germana Maria Neus per un període de sis o set mesos, tot just acabats els meus estudis a distància de delineant mecànic, doncs, volia dir que jo el que volia era portar els números de l'empresa.

Fins i tot la meva germana, que té dus o tres dentadures que li van costar dos milions de pessetes, que no sap ningú d'on va treure, em deia a vegades, quan anava de muntatge que ella també volia venir amb mi... a soldar.

Jo sempre he dit que len nenes no poden soldar. Al menys no tal i com soldàvem nosaltres, a peu dret i sobre una junta a un,5 metres del terra, perquè se'ls cremen les mamelles amb les diferents espurnes que en salten... i de diferents mides... i que cremen molt i fonen la roba de poliester i fan una pilota de plàstic que s'enganxa a la pell: del canell, del braç, del cap -tot travessant la gorra i cremant aquella pell tan fina de la closca- i també cremant la pell de l'esternó.

Una altra cosa és jugar a soldar com fan en les cadenes de producció que a més cobren per tant com solden. Uns vendidos. No vull ni parlar-ne.

Sobre la sèrie aquesta del Millenium, ni me l'he llegida ni minteressa. A pendre pel sac! Em sembla que al seu autor el varen expulsar de no sé quina universitat o no el van admetre. No serà pas el primer artista que ve abalat per alguna mena de feixisme nacionalista del caire dels Rolling Stones amb Anglaterra o els mateixos Beatles. De ben segur que el libre ni l'ha escrit ell, ni la pel·lícula hi té gaire a veure, ni la majoria de gent que n'opina i fins i tot com a escrivent d'alguna empreseta de allà a pagès on guanyen tants diners perquè la gent vingui a que els serveixin, i de qualsevol manera, doncs passa que n'opinen tot i no haver llegit el llibre ni haver vist la pel·lícula. A pendre pel sac! A pndre pel sac en Dalí!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada