dijous, 16 de febrer de 2012

Somni d'avui dimecres a la nit:

Avui m'ha passat això:

Benvolguts/des,

Passa que avui mateix, m'ha dit el treballador social del Centre de Salut mental Osona, senyor MARC RIERA BIGAS que aquest mateix matí li han ofert una plaça en un pis tutelat a Manresa i m'ha dit d'anar-hi.

M'ha dit, entre altres coses, d'anar a Manresa perquè entre el Bages i Osona es veu que hi ha un tractat d'intercanvi de malalts mentals. Així mateix m'ha dit:

-La Meritxell, sí home! No saps que tenim una prenyada? Ve de Manresa.

També m'ha dit que hi ha molts autobusos de Manresa Vic. Fins i tot s'ha molestat a mirar els horaris. Em sembla que haig de mirar que em treguin la medicació del matí.

També ha xerrat, el senyor Riera, que es veu que es tracta d'un recurs subvencionat per la Generalitat de Catalunya, la "Gene", i que només s'ha de pagar cent-vint euros de fiança mensual en concepte de factures i manutenció.

Certament el projecte és llaminer. Però podria tractar-se de la típica broma de Hospital Psiquiàtric, és clar. Més havent-hi una "prenyada" i més tenint en compte que ahir a un "moreno" -home de pell bruna- de vint-i-tres anys del Senegal que fa set anys que és aquí i que en té, diu, tres de cotitzats i que parla molt bé el català i, que ahir em va demanar un cigarro, li vaig dir que si en tenia cinc i una malaltia mental reconeguda, cosa que no té, té un brot psicòtic de fumar porros, doncs si té una malaltia mental reconeguda i cinc anys cotitzats pot treure's una pensió de la seguretat social. També li vaig dir que si tenia tres anys cotitzats segur que tenia alguna cosa de "paro". Que li demanés al Treballador social, que preguntés per ell a la infermera.

El pavo no es va tallar un pèl i li ho vadir. Va dir que li "aniria molt bé" i ara me la fan ballar a na mi.

Doncs jo hi aniria a Manresa. A més diu que si la casa de la meva mare es ven, cosa que us haig de dir a manera de confessió, que ni en pintura; jo seria una persona amb patrimoni i per tant no podria optar al recurs que d'altra manera, és a dir beneficiant-me'n ara, no seria però cancel·lat.

Manresa és la ciutat on va néixer la meva mare. Hi vivia la meva tieta Montserrat en pau descansi i itinc uns cosins el Bartolo i el Ignasi.

Bé tot és xerrar i xerrar, de fet no sé pas que hi faig al HDA a part de que em demanin a veure si vaig a dormir a les deu de la nit o no i em llevo més tard i faig uns horaris més normals.

Jo també li he dit a en Marc, que a Manresa hi ha una associació de malalts de Transtorn Bipolar del Bages, Berguedà i Solsona.

A veure que passarà demà?

Ben cordialment.


Aquest que us he copïat i enganxat és el missatge que he enviat al Fòrum de tutoria de la UOC. Ara us explico el somni.

Érem al taller que representava que havia estat adaptat, encara que no físicament -vull dir que hi havia els mateixos bancs de treball i màquines de sempre i no mobiliari adaptat a HDA,- i érem amb una noia molt guapa de la que no en recordo la cara... la fesonomia.

Amb aquesta noia, he somniat una mica abans ja m'havia estat tota una nit i matinada jugant a les cartes perquè ella estava deprimida. Representava qua avui, el que necessitav companyia i companyonia era jo perquè se m'ha fet tard per marxar i tot i que era fosc el somni era ben clar amb les llums del taller.

Hem jugat a un joc de cartes ben estrany, al que no hi havia jugat mai, i n'jçanàvem aprenent sobre la marxa. llavors s'hi ha afegit en Jaume, l'auxiliar d'infermeria de l'HDA. A na mi m'havien regalat una baralla mot ben embolicada però que tenia unes cartes molt extranyes i que estàvem mirant de repassar peque`donada la forma de les figures negres i rojes no estavem segur de que hi fossin totes.

Fèiem per això, en comptes de posar-les per escala, mirar si hi havia totes les parelles... que és del que anava el joc.

Estàvem així tot entretinguts quan ha vingut dos camions petits a descarregar. No sé com ha anat que m'he trobat assegut al volant d'un d'ells a dintre la nau i ha vingut un txarnego que parlava català i que representava que havia estat treballador del taller i m'ha posat una cinta al furgó del taller que era de rock dur. Llavors ha pujat un dels portuguesos del camió i ens hem partit tabac perquè representav que el que m'ha portat la cinta havia de marxar. Recordo que li he donat un cigarret Habanos a cadascú i que el portugés n'ha destrossat un tot ensenyant-me, cosa que ja sabia, que a la punta del cigarret, el tabac dels Habanos és més espés.

Li he dit que no el destrossés, li he agafat i si no hagués estat perquè era encès per més enllà encara de la banda destrossada, per una fisura a mig cigarro, hagués somniat jo mateix que me'l fumava. Però l'he llençat al cendrer.

Llavors ha aparegut el meu pare dient als portuguesos alguna cosa. Ells s'han dit entre ells que "Nos va a pagar en acciones" i no ho volien. Al final ho han acceptat i s'ha fet un acte a la antiga fàbrica de plàstics del taller on hi havia tot de gent. EL meu pare a qui quan anava a firmar li he dit que no era ell perquè duia el cabell larg i arrissat i no li he deixat firmar... Un noi d'uns quaranta-cinc anys, curiosament l'edat del mossèn de Tona, que ben be podrien ésser la mateixa persona però a qui jo no he conegut, he confós amb un advocat i he fet fora. Un noi que no sé qui era i el meu amic de joventut Santi a qui li he cantat:

I tuuuuuuuuu... què em vens a dar tuuuuuuuuu
què és el que em vens a dar tuuuuuuuuu
què és el que em vens a dar tuuuuuuuuu

i així. Ja em despertava i llavors he somniat que apagava l'ordinador, que no hi hahagut mai a la fàbrica de plàstics, ordinador qe figurava que era del mau germà Jordi i m'he despertat.

He fet el ferm propòsit d'esplicarli a a en Santi que allò que li vaig dir un dia que la mar m'havia donat una puolsera perquè la vengués i la canviés per droga no era cert, que m'ho vaig inventar un dia que anava torrat. AMén.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada