dimarts, 20 de març de 2012

Avui tinc un exàmen.

Avui tinc un parcial alliberatori em sembla de literatura catalana: Terminologia i metodologia. Ara em posaré a estudiar un mica. Es tracta d'un bon rotllo sobre la poètica, la literatura i l'estètica. No tinc gens de ganes de posar-m'hi.

Avui havíem d'anar a comprar amb la Fina de la Mancomunitat la Plana però ella tenia, altra volta aquesta semana, igual que la anterior, una reunió.

Em va molt bé però que em doni els diners i que jo ja li portaré tiquets la setmana que bé. Així, ara, he pogut anar a fer un cafè amb llet i un crosant a l'Orxateria La Valenciana del carrer aribau i més tard, quan em posi a estudiar podré fer un cafè de màquina d'aquests que hi ha tant bons a quí a la Facultat de Filologia.

Ara mateix em sap greu no continuar els estudis de Filologia. Però no és culpa meva. Jo no soc el culpable que com voltors ens posin en el segon semestre assignatures de matrícula forçosa perecisament amb els catedràtics i antics de la UB. Certament les classes de llengua espanyola: Gramàtica normativa de l'espanyol eren molt més divertides i per circumstàncies que ara no vénen al cas, o potser sí, queden molt distants.

S'ha passat d'un ambient pràctiucament preuniversitari al deliri en les explicacions. Jo mateix ja us he advertit que el professor de metodologia i terminologia, senyor Ramon Pla i Arxé, es mostra incapaç de repetir les seves explicacions de classe dues vegades seguides. No perquè no li agradi repetir, sinó perquè no sap com ho ha dit. No ho trobo propi de uns inicis universitaris. Es tracta d'un catxondeo xavacà. Segur que l'exàmen resulta molt més fàcil del que em penso.

Malgrat que segurament faltaré, durant el semestre, a força classes tinc el ferm propòsit d'examinar-me al juny-juliol. Per sort sí hi ha una relació dels continguts tractats per part dels consultors a les diferents classes. Així, en les dues assignatures que tenia intenció de seguir i ade les que s'imparteix classe els dimarts i els dijous a la tarda tinc els continguts tractats, en principi, a l'abast dins el campus virtual de la UB. No així amb la tercera assignatura de que em vaig matricular: èpoques literaries de la Literatura catalana que imparteix els dilluns el senyor Murgades que només ha penjat el pla docent.

Tinc l'estranya sensació que només per haver vingut al matí estic més content d'estudiar a la facutat de filologia de Barcelona. Però només és una sensació. No seré jo el primer que podria dir que a la tarda és un merda. Ni laprimera vegada que ho sento a dir. Va passar quan feia empresarials a la Universitat de VIc quan era centre adscrit a la Universitat de Barcelona l'any 1996. També se'n parlava a Terrassa quan volia cursar enginyeria industrial superior, però allà en canvi es deia que les classes de la tarda eren més fàcils. No és el cas que m'ocupa.

Més aviat em preocupa que no trobo similituds entre el diguem-ne meu raonament i el dels professors. Quan tractem un tema d'estudi, per exemple el comentari d'un text de calsse com podrien sel el Gallines de Guinea de la Rodoreda o el trasplantat de Narcís Oller no endevino de que anirà el comentari del consultor, això em cohibeix i em preocupa. És més ja s'ha advertit que no es permeten les divagacions pròpies, a exàmen, però jo faig de les meves al campus on m'expresso amb total llibertat malgrat després s'esborrin els fòrums quan es caduquen. Potser per alguna intervenció meva o potser per que no es vol que es continui tenint accés per part de l'estudiantat no presencial a aquests comentaris. No ho sé. El fet es que el fòrum Gallines de Guinea ha desaparegut del campus virtual i jo hi havia participat i força. També podria tractar-se d'una paranoïa total meva i un desajust de raonaments lineals.

És cert que no s'admeten divagacions, però penso i trobo adequat parlar del context de bonança econòmica, encara que no per a tothom, és cert, a Europa després de la Revolució Industrial, i la consgüent, suposo influència en els relats de Narcís Oller i de Anton Txékhov. Malgrat a tots dos es faci de manera indirecta: AL de Narcís Oller es parla dels diferents trens que travessen la ciutat, de despilfarro, per dir-ho d'una manera, en l'obertura del negoci del fill que disposa de les difernets monedes que ha heretat de la mare morta ja i que el pare anava recopilant durant anys amb el negoci de forner. Un negoci, per cert, gremial encara que no es comenti. Potser precisament perquè el Target Audience dels relats i d'aquest en concret, sigui precisament par a aquesta burgesia incipient. Incipient però des de fa força anys. Recordo que la Revolució francesa és una revolució eminentment burgesa.

Anton chéjov fa referencia a uns compradors de terenys anglesos allà per els començaments del segle vint. Hom sap de les diferents i productives colònies d'escocesos a arreu d'europa durant aquestes époques que ocupen els relats. Malgrat el text de txékhov és més reivindicatiu i explícit... i d'esquerres... i adreçat a un públic més obert.

El relat de Narcís Oller és un advertiment a les diferents generacions altra hora punyents i indecises. No penso que precisament les vulgui estimular a fer un trasllat i pretén doncs que es quedin al poble i que treballin tota la vida. O que no permetin de fer el que vulguin als fills. No té tanta concreció com el relat de Tchéjov.

Un altre dia us en parlaré més, ara vaig a estudiar a la sala d'estudi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada