dilluns, 12 de març de 2012

Dels deliris mentals... o sociològics

No us enganyo. La situació va ésser terrible. La meva mar llegia llibres de religió i a més no dormia. Jo després de tres anys de la mort del pare, vaig tenir un intent d'autolisi que es va reproduir al cap de sis mesos.

Ja no treballava, era a l'any 2009 i m'acabava de gastar uns sis mil euros d'un pla de pensions que havia rescatat a la Caixa. Després encara en vaig rescatar un altre, al cap d'un any i de menor import uns dos mil quatre cents dels que la meva germana se'n va quedar mil quatre-cents per la cara. Aquells diners eren meus i la Caixa Catalunya els va deixar treure a la meva germana.

La caixa em va fer una mala jugada donada la doble titularitat del compte que es va procurar, precisament quan vaig tenir el ingrés a una granja després de la pimera autolisi el febrer del 2009. L'ingrés i la venda de les accions de l'empresa per cent vint-i-cinc o cent trenta-il pessetes van servir per a pagar el meu ingrés al centre de desintoxicació on vaig ingressar per un període de tres setmanes, només, es va cuidar la meva germana de cobrar-los dues vegades, una a na mi i l'altra al seu marit.

El seu marit estava dels nervis sempre i fins i tot un dia em va argedir. El vaig denunciar per violència domèstica i vem fer un judici ràpid. Vaig perdre el judici, però en va quedar constància i al cap de pocs dies van marxar de casa. La meva germana, el seu marit i els dos nens. Era a la primavera del dos mil deu. La mare va aguantar fins el tres de desembre del mateix any sense calefacció i després la van portar a Valldoreix. Sense les ulleres. Va caure i ara va en cadira de rodes.

Justament la meva germanan ens vol presentar uns papers dels suposats deutes de la mare derivats de la seva, de la meva germana, nefasta actuació comercial, i ens vol fer creure que els deutes contrets no son per un deliri dels de l'estil del meu pare quan es despedia del taller.

No hi havia cèntims i va llogar una noia que li portés la comptabilitat. La noia va demanar la baixa i ara té la llerga enfermetat, o sigui que es va passar dos anys cobrant de l'empresa i sense treballar.

Després va contractar un delineant, quan ja hi era jo per exemple per fer la feina que aquell dròpol feia i que li venia grossa. El delineant que cobrava en negre va durar més que fins i tot el meu germà a l'empresa. També es va quedar el moro i el Manel Garrido. Després la meva germana, completament boja, va voler seguint fent soilos amb la col·laboració d'altres tallers i operaris i suposo que de la mateixa manera que delirava el meu pare, va assolir tants deutes com va poder per tal de mantenir-se com a mestressa, fins i tot realitzant negocis jurídics nefastos com ho va fer el meu pare just abans de morir i segons deia ell per poders. Es a dir, que és molt probable que de tots aquests delictes no en tingui la firma legítima de la mare i que ho hagi fet en conxorxa amb la Marta de çl carrer verdaguer de Catalunya caixa. Portant a la ruïna a tota la familia i continuant ella sense treballar.

Ara la meva germana em diu que els dies que estigu a Manresa i que decideixi de venir a Tona a segar la gespa, l'avisi que em portarà dinar i tal. És ximple. L'altre dia em va dir que li digués al meu germà que anés a casa seva un dia al vespre sense que li comentés a la meva cunyada. El meu germà no hi va anar. Jo tampoc la penso avisar quan vingui. A més a més em diu que tancarem el graix per dintre, amb la balda i que entrarem per la cuïna i que només en tindrem al clau ells i jo. Jo em sembla que haig d'anar a un advocat d'ofici.

Val a dir que l'acte o negoci jurídic realitzat pel meu pare d'unas vint metres quadrats de terren que vem pagar a vuit mil pessetes el pam al senyor Ferrer de Felipeix que va realitzar el meu pare per poders pretén ésser l'import per el que es vol vendre tota la nau i construccións de dos mil metres quadrats, i diu també que son altres temps. I tot això ho ha fet sense treballar cap dia de la seva vida.

Recordo que el dia que es va morir el meu pare vaig telefonar, poc després de que l'ingressessin a la meva germana. Li vaig dir que estava molt cansat i que què feia, que m'estava adormint. Em va dir: vés a dormir. Poc després, això eren cap a les onze i a les tres o quarts de tres van telefonar fins a quatre vagades perquè em despertés i anés a veure el pare mort a VIc, però no em vaig llevar i van venir tots els germans a casa a dir-m'ho. El papá s'ha mort va dir el meu germà. I ja va estar.

També recordo que poc abans de morir el meu germà, érem a Barcelona i va telefonar a la Neus i enraonaven, em va fer posar el meu germà al telèfon amb la neus que va enraonar molt baixet i va fer apropar-me molt al telèfon. EL meu germà va dir "Doncs molt bé! Neus"

La meva germana deia tot sovint que el meu pare poc abans de morir "es veia molt valent assentat en una" de fet però, i segons en quin món vivim la meva germana és la més normal de tots els de casa, esclar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada