dilluns, 5 de març de 2012

Doncs jo, i permeteu-me, considero important que més que potser una pèrdua d'innocència, que no posaré en dubte que es produeixi, es tracta d'un conte educador. Jo mateix, a na la tendre edat que es relata, dubto si no hagués fugit sense ajudar la botiguera amb el pa i la xocolata, que per altra part, i aquest fet també el considero educador el nen no es menja fins al final tot i que aquest plaer, el menjar-se-la sola esdevingui nociu per a les dents i les càries. No és el primer personatge de la Rodoreda que em trobo desdentegat.

Salutacions cordials

Hola, Josep! No dubto que una experiència com la que relata el conte no tingui un efecte educatiu per a un nen, però del que es tracta aquí és de si en aquest conte hi ha algun element formal que indiqui que el nen aprèn alguna cosa; i no només si hi ha algun element, que potser hi és, sinó si aquest element té un paper rellevant en la narració.



Hola Marcos! i hola senyor Albert, i hola a tots!

Certament, i començo per aquí, ningú no ens diu que el nen n'aprengui res de l'experiència. Fins i tot pel posat del discurs, podríem intuir que tampoc té perquè ésser el nen, qui de més grandet o al cap d'uns dies, li explicà els fets a la Rodoreda i així ella ho repercuteixi, però penso que això no és cert.

Es tracta, penso, d'un conte amb ganes d'esdevenir un conte: En Quimet, no esdevindrà mai cap personatge important ni rellevant com perquè ens interessi el que li passa de menut ni com per a que aquest trauma li marqui la vida, i per tant en Quimet és un utensili de la Rodoreda.

Així, tot i ésser un motiu universal, el menjar carn o una possible pèrdua d'innocència, o un senzill mal tràngul, a en Quimet podria haver-li tocat veure sacrificar una oca, la que volia lligar-li la pota i anomenar-la "avellaneta" i veure-ho fer, molt provablement d'una altra manera. Fins i tot hi ha la consciència de'n quimet de que sense els diners per a comprar la oca no es podria oposar a la mort de l'avellaneta encara que la veiés... sense penjar-la pel coll primer, i potser fins i tot morta només sota comanda prèvia.

Jo personalment penso que la Rdoreda es val d'un estereotip infantil i fins i tot masculí que forma part de l'ideari literari comú i universal com per exemple el de Marcelino Pan y Vino o el Zampabollos o qualsevol del altres exemples que hi ha en aquest senti de joves aventurers.

Posem pel cas que el minyó hagues estat una nena: No s'hauria mogut de l'escala de casa. Així el nen rep perquè la curiositat mata el gat i trobo increïble que el nen acabi ajudant a la dona de la parada. Penso rotundament que la intenció de la Rodoreda és la de formar els infants que llegeixen el conte amb actes de maduresa com és el de, tot i estar en desacord, i no només ell, amb la forma de matar les gallines de Guinea; posar-se a creure i fer el que li diuen.

Penso, i ho dic sincerament, que és fet amb finalitats terapéutiques per a minyons i per a educadors -que faran llegir el conte a més quantitat de menuts-. Jo mateix segur que hauria marxat i fins i tot sense la xocolata ni el pa que haurien caigut a terra. També dubto que m'hagués quedat a veure una segona gallina penjada. Ningú no li diu a la mare que està trist quan veu d'amagat d'ella que li havia dit que no es mogués de la plaça i ell es fica al mercat. Com a molt un nen li diu un Mama saps què?

Els catalans i la nostra literatura som més de dretes del que ens pensem. Posem per cas que la intenció de la Parareda fossi la de beneïr els escorxadors i la indústria càrnia i la venda de carn morta per evitar precisament que els nens es trobessin amb aquests trasbalços de veure morir els animals prop de casa. Personal ment el trobo un conte feixista. Tot i que amb molta trascendència... o molt ben aprofitat... Però fantàstic, increible.

En Quimet només li serveix a la parareda per traslladar-nos per un ambient sàdic amb la llicència de l'escriptora que s'aprofita de la circumstància per a relatar coses que altrament ningú gosaria explicar a nens... però potser sí a estrangers ignorants.

Bé! Suposo que tens raó. Potser estic cercant massa coses on no hi son. Potser esperava massa de l'assignatura. Potser quan la vaig fer a la UOC, amb caire internacional els contes que allà es proposaven volien dir, recordo "Mort a Samarra", i de fet deien moltes més coses que les morts meticulosament descrites d'unes gallines, per més que siguin de Guinea... curiosament ex colonia espanyola. Fins i tot podria tractar-se aquell dir quelcom més que el propi relat en el si d'una ambientació produïda només per el traductor.

Penso i ho dic amb tot el convenciment de que soc capaç que malgrat no conèixer pràcticament de res la Rodoreda, i trobar "La Plaça del diamant" un deliri com qualsevol altre que la senyora aquesta, la Parareda era feixista en pro del comercialisme i de la indústria.

És més considero el conte prou ambiguu com per no voler dir res en concret. És un conte doncs on no es veu res a part del que relata... és magre. De fet jo he menjat força pintades, la mare quan cuinava les feia molt bones: amb prunes i pinyons. Però penso que no existeix cap simbolisme en les gallines. Potser la fam assediava tota europa llavors i venia el menjar bo, del que segons sembla no se n'estava la parareda allà a ginebra, de l'Àfrica, que és relativament a prop.

La Parareda tenia un fill malalt mental del que se n'amagava. No la considero exemple de res. És més em mostro decebut per els continguts de l'assignatura.

De fet, hagués trobat molt més instructiu que peguessin el nen i li prenguessin la xocolata. És com si la literatura catalana l'haguéssim de valorar només els mateixos catalans en determinades campanyes... fins i tot universitàries. Qualsevol dels contes de per exemple pere calders esdevenen més sorprenents i ben escrits. Fins i tot més ben expressats.

Penso que hi falta una tasca docent en tot aquest treball. Fins i tot de debat. És com si s'haguessín tret en comptes d'una gallina de guinea, un conill del barret. Tot plegat una ximpleria insulsa. Res comparable amb el thànatos de l'espriu... és clar, per més de mal gust que sigui.

De fet trobo de menysteniment que s'hagi de conèixer l'autor per entendre el conte. Això deu ser que el conte no és la millor obra del autor i per tant en pro de la diversitat, suposo, es posin contes de segona. Repeteixo, estic decebut. Segur que hi ha més de mil contes més complerts que aquest. Repulsiu. En fi, cadascú fa amb casa seva el que vol, esclar.

De fet trobo massa poètic tot això d'explicar el que passava a barcelona per exemple, sense ser-hi, estan a Ginebra o on fossi que estigués quan va escriure la Colometa.

Benvolguts,


els professors de l'assignatura volem manifestar una qüestió important sobre algunes de les darreres intervencions que s'han produït al fòrum de "Gallines de Guinea":


1. Els fòrums de l'assignatura han de servir només per expressar opinions fonamentades i ben raonades al voltant dels textos que ens ocupen i de la literatura en general.


2. No són el lloc per expressar opinions personals, gratuïtes i, encara molt menys, que puguin resultar ofensives. Les opinions d’aquesta mena que s’hi expressin no mereixen ser preses en consideració i, per tant, cal evitar absolutament entrar en aquesta mena de debats.

Roger Canadell i Albert Soler


No ho saba que la novel·la La pPlaça del diamant hagués estat traduïda a quatre idiomes. i Haig de manifestar que quan la van fer per la tel·levisió la mare no me la deixava veure. Recordo, en la pel·lícula, que quan la Colometa fornicava, no es veia res... només una mà que s'agafava amunt i avall d'uns bastons arrodonits del llit tot lliscant-hi. Però és igual suposo que no és el tema que ens hauria d'ocupar: La plaça del diamant. On és el diamant? El diamant és la Colometa? Qui era aquesta Colometa que sabia tantes coses de Barcelona com per escriure-les a distància? De ben segur que una dona ben amoïnada que com tantes altres escrivia cartes a l'estranger que devien passar a França d'amagat i que els solemnes burgesos i burgeses, perquè desenganyem-nos, marxar va marxar molta gent però només uns pocs estaven prou ben contactats comper rebre diners seguir vivint fora d'un camp de presoners o de concentració encara que fos a la França no ocupada i posar-se a escriure sobres bases de altres dones que sense el marit no van voler fugir o novaren poder. Ara no recordo si la colometa va tenir cap fill. Bé es igual.

El que miro de dir és que la rodoreda precisament va escriure sobre el que li deien els altres no sobre el que li passava a n'ella. Una mica el que han fet els de TV3 amb en Benet i Jornet i les campanyes "explique'ns la teva vida" sense pagar drets d'autor. Llavors surt el Benet aquest amb l'Antoni Bassas, truca un oïent i li diu que les històries que conta en Benet i Jornet sembla que hagin passat de veritat, en Jornet es queda mut i en Bassas diu que això és el millor que se li pot dir a un escriptor. Si això no és també feixisme! Que baje Dios y lo vea!

A part de tot això, ara que m'he teclejat el conte per aprofundir-hi més us el copïo i enganxo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada