dissabte, 17 de març de 2012

El Trasplantat, Narcís Oller, 1879.

Podeu trobar el relat "El trasplantat" al llibre croquis del natural de Narcís Oller.

Doncs jo penso que tal i com diu la García, la recança explica tota la narració molt bé. La recança per la dona morta i el fill lliure de fer el que vulgui. La buïdor per deixar de treballar.

Penso, és més, que el conte flaqueja per irreal i en canvi resulta com la vida mateixa d'un cas de mort sobtada. Vull dir que per el cas que conec, el del meu pare, va... diguem-ne lluitar tota la vida per el seu taller de caldereria. Una dèria, deia, com la que tenia el seu pare pel joc i altres coses, com també un taller de molineria.

Vull dir que trobo despersonalitzat l'home-forner. Tot li ve rodat, o millor dit donat, i ell no es manifesta en cap opinió. Penso que el fill li pren el pèl. És més, podríem imaginar que els periodistes son amics de farra universitària o formativa del fill en els seus estudis, tant importants, de perruqueria a Barcelona.

Clar que antigament n'hi havia menys de periodistes, però també i precisament per això passaven més gana i els hi era molt més fàcil i obligatori participar dels actes com el de la inauguració.

Penso que el protagonista és molt poca persona i també, com en el cas de la Rodoreda un utensili de les divagacions de l'autor. Diré més, gairebé trobo el conte una ximpleria per a mainada. No se'n pot extreure cap anàlisi real. No mostra cap realitat concreta i és ubicable en un període molt diferent del de 1879. Potser aquesta és la única gràcia que se trobar en el conte: que sigui escrit tant abans i que les circumstàncies derivin en un país despilfarrador de recursos com va ésser Catalunya abans de la guerra civil amb el senyor Gubern com a exemple de justicier i asserenador d'ànims i la pàtria esdevingués una rauxa.

A banda d'això, i, com ja he dit, no compto que sigui el tema del relat però la buïdor en la vida d'aquest no proletari és símptoma de bonança econòmica i despreocupament per la persona mateixa: el forner



És més, i atenent al cas del meu pare, que a n'el meu avi no el vaig aribar a conèixer, no el considero un fracassat perquè el seu taller se n'hagi anat a norris.

El que miro d'exposar és que per a unes generacions, que seran urbanes o no ho seran, és molt més important, en general, el què faran els fills a l'hora de continuar el negoci familiar. Trobo en el text, també, només un moment, però també, de recança per què el fill es fa perruquer.

Passa però que es dóna molta més importància a la fecunditat del negoci, la perruqueria, que a d'altres valors provincians o de comarques. Valors que jo tot just suposo coma fet donat de la meva cohetanietat amb opinions contrastades amb l'experiència pròpia, i que no poden anar més enllà del meu cas i experiències concretes.

Trobo doncs perfectament legítim que el fill es dediqui a un negoci de bonança malgrat no es relati en cap moment una conversa entre forner-perruquer.

L'ofici de tota la vida, el de forner, potser gremial i per tant no a disposició de qualsevol que en principi aprengui l'ofici... vull dir que encara que sapiguéssis fer pa, i, no sé exactament fins a quin any, no podies obrir una fleca. Potser fins i tot avui en dia passa això de no poder obrir concretament una fleca o panaderia. Penso que el relat exposa aquesta condició de lliberalitat encara que, sí, de manera molt supèrflua, i, condicionada per la disponibilitat de diners.

Trobaria, i permeteu-me, fins i tot afinitats amb l'obra de Txékhov, L'hort dels cirerers, que no eren cirerers sinò una fruita típica de les latituds russes el cultiu de les quals se'n perd el coneixement a través dels anys i de precisament generacions que no segueixen, per dir-ho així, l'ofici del pare.

Potser es tracta d'una preocupació de temporada, el llibre de txékhov em sembla que es de 1914 i es podria posar en entredit, els suposats, i, per altre part contrastables a curt termini, fins i tot per a tot un país o colectivitat, beneficis de les oportunitats devengades amb la revolució Industrial.

Perdoneu però em sembla un fil interessant de debat, i fins i tot m'atreviria a dir que motiu de encimballament del text i el seu entorn, -perdoneu,- sociològic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada