dilluns, 30 d’abril de 2012

Avui fa un dia tonto.

Passa que avui plou a estones i a estones surt el Sol. No fa ni fred ni calor però sí que fa mandra. Ara mateix no tinc res més que fer que fer el vago per el pis de Manresa. Hi ha un company de pis que ha dit que seria aquí al migdia quan ha marxat a les sis del dematí i encara no ha tornat. Potser s'ha mort... hehe Avui he vist un trailer d'una pel·lícula polonesa que m'ha semblat recordar: "Cenizas y diamantes" La música és molt bona. Vaig a telefonar el company des d'aquí mateix al locutori. Ara no sé què explicar-vos. Demà és festa. El meu pare hauria fet vuitanta-tres anys. Fa uns quants dies que somnio amb ell i amb coses del taller. Potser ho fan les ganes de treballar que tinc i l'avorriment -que és molt-. Salutacions cordials.

diumenge, 29 d’abril de 2012

Avui és diumenge 29 d'Abril. Fa vuit mesos que no consumeixo!

Avui hi he pensat. També hi vaig pensar divendres, que era la onomàstica dels vuit mesos, -l'últim consum va ésser el vint-i-set d'Agost, i normalment ho celebro amb un cigaló de Baileys però aquest vol no hi havia cèntims. A més resulta que tinc comprovat que ara, cada vegada que prenc alcohol, ni que sigui una cervesa, passa que no al matí següent, però si al cap de dos dies em llevo amb molt mal de cap. Això m'ha passat les últimes tres vegades que n'he pres i si diferència hi ha fa més mal el cap amb la cervesa que amb el cigaló. Penso que és un moment per estar content, malgrat que a partir del tercer mes, sembla que no passi res fins que no faci un any. A més es dóna la casualitat que en principi ara vénen uns mesos en que haig de tenir diners de fer de jardiner, és estiu i pugui abaixar la guàrdia. Em sembla que estic molt convençut de en principi no consumir, malgrat que darrerament, en anar a Tona a segar la gespa i a fer de jardiner per l'altra veïna que em paga vint euros trinco-trinco cada setmana, doncs s'han produït situacions de risc. Faig el ferm propòsit d'evitar-les d'ara endavant, no anant a fer la clara sense alcohol a la tarda quan he acabat la feina i recloïnt-me a casa. L'altre dia gairebé truco a un que em va semblar veure pel poble i, bé!, es tracta del meu amic de cossetxar que és molt perillós. VUit mesos està molt bé. Una altra vegada en aquest període que va des del començament de consumir cocaïna el 2002 vaig estar-me-n'hi nou, però hi va haver algun petit consum entremig. Dimecres tinc visita aquí a Manresa, estic en un Locutori, amb el metge psiquiatre doctor Jordi GIménez Salinas Botella i li ho explicaré. També tins intenció de ue em redueixi el Lormetazepam a un milígram i de que em posi o un antidepressiu o Abilify, que és un antipsicòtic que no fa son. Ja un informaré. Salutacions cordials

dissabte, 28 d’abril de 2012

M'ha dit la delegada de tutoria que potser em compraran un portàtil!

Hola. M'ha dit la delegada de tutoria, la Anna Jordà de Fundació Lar, després de que li comuniqués l'infortunat incident amb el llamp a Tona i la trista casualitat que va fer que l'ordinador estigués endollat i que per tant i consegüentment, s'espatllés... l'ordinador i el router ADSL que tenia a la casa de Tona, que, m'ha dit, el que més em convé és un portàtil. Clar que ara falta que me'l comprin. Un portàtil... n'hi ha per uns tres-cents euros. Jo una vegada en vaig comprar un per aquest preu, però em va durar un dia perquè estava consumint i a l'endemà me'l vaig anar a vendre a la mateixa botiga on l'havia comprat. Me'n van voler donar només dos-cents euros. Amb un portàtil, podré connectar-me des de casa o el pis, perquè ara li ha fet donar de baixa a la mateixa Anna Jordà l'ADSL de Tona. Però vull dir que podré connectar-me des de una area wifi de qualsevol bar em sembla i només haig de comprar un mòdem per a tal efecte que val uns trenta euros em sembla. La veritat és que no en tinc ni faba. VUll estudiar uns estudis nous. Ja me n'he cansat de la filologia. S'ha de llegir massa i a més hi ha molts llibres que per a aquests estudis, ja hauria d'haver llegit i no he fet. Em considero un alumne amb desaventatge cultural i que per tant, i en no haver llegit tant com els altres, té poc a dir i de poca consistència. No és però que si m'ho expliquen no entengui la literatura, ans al contrari, i el que és més, la meva afició a escriure me'n fa prendre consciència, i a més tampoc es tracta de que no hagi llegit mai cap llibre, a temporades, he llegit força i llibres prou interessants i de renom universal i m'hi fixo, hi tinc interès i memòria però tot i així em continuu considerant en desaventatge respecte dels alumnes que acaben de sortir de secundària. He pensat en estudiar presencialment altre vegada. Sobretot aquí a Manresa on se m'ofereixen un ventall de possibilitats donada la meva condició d'alumne disminuït amb un grau superior al trenta-tres per cent i disminució reconeguda per la Generalitat de Catalunya que fa que segons em varen dir al carrer VIa Layetana fa que donades unes determinades places que s'ofereixen cada any en, em sembla, tots els estudis, pugui gaudir-ne d'una. Havia pensat primerament en fer infermeria. També enginyeria. Però ara com ara es dóna el cas que tenint la feina com tinc de jardiner en negre al guns dies a la setmana, a partir del segon semestre no podré estudiar gaire. També es dóna el cas que les facultats em sembla que estan molt lluny d'on visc jo, de l'ordre d'uns tres quarts d'hora a peu. També passa que no em veig fent d'infermer. Ni ara ja d'ingenier. A més tinc també un altre decalaix formatiu en aquest sentit en no haver fet la opció de ciències a l'antic Curs d'Orientació Universitària i em trobaré amb el mateix que m'he trobat en el cas de lletres pures. Estudiar Psicologia o Criminologia o potser Humanitats em sembla molt més adient. No sé amb qui parlar-ne però. A la mare suposo que li agradarà que faci psicologia, com ella de joveneta, més que Humanitats o criminologia. La Psicologia també té moltes més sortides laborals. Ho aniré rumiant i us en mantindré informats. Ara vaig a celebrar un aniversari al pis de manresa, d'un tal José Luís uqe en fa 45 o 46 i que ha dit que portarà pastetes. Hem quedat a les quatre. Un record feliç.

divendres, 27 d’abril de 2012

Se m'ha espatllat l'ordinador!

Hola, molt bon dia. Demà farà dos dissabtes que va caure un llamp a Tona i de resultes se m'ha espatllat l'ordinador que havia quedat endollat. Es tracta d'un problema greu perquè no tinc possibilitats reals de comprar-ne un altre. La única possibilitat que se m'obre, i sempre depenent de que això passi com va passar l'any passat i resulti que m'encomanen, els veïns, la tasca de tallar-els-hi la tanca de truanes, doncs llavors cobraré uns tres-cents euros. Passa que li haig de pagar al jardiner que va venir a esporgar l'alzina i el tiler de casa i que en vol cent-seixanta. Els altres cent quaranta serien per a un ordinador de segona mà que em compraria aquí mateix a Manresa. Encara haig de trobar la botiga i l'oportunitat de comprar-ne un de segona mà. Li he explicat a la delegada de tutoria en un correu electrònic però encara no me n'ha dit res. Potser la fundació m'adelanta els diners, però no ho compto donat que ara mateix no estic estudiant res. He abandonat els estudis de filologia catalana a la UB perquè destino els diners dels viatges a Barcelona a fer-los a VIc des de Manresa per anar asegar la gespa, la meva i la dels veïns. Aquest dijous vaig segar la gespa dels veïns, tota, però no m'han pagat tant ràpid com ara fa quinze dies. Resulta que llavors els vaig telefonar, després de que la Consol em digués que havien donat el permís per segar-la i els vaig dir que em feien molta falta els diners, que això de Manresa portava molts gastos. Em van fer un ingrés a compte i van haver d'anar, encara que jo ni els hi ho vaig dir ni hi comptava, a la oficina de la Caixa. Aquest vol ha anat diferent: El veí, primer el vaig telefonar al matí per dir-li que anava a casa seu a segar la gespa que ja li tocava, i, a més ell va desconfiar una mica de que li toqués ja -han passat quinze dies exactes- i em va dir que em donés els diners la COnsol, que no en té i que com suposo que recordareu ja us he explicat que se m'en va quedar precisament d'aquest mateix client, cinquanta per Nadal que em va dir primer que pagaria a la senyora que em va comprar les Martins i que li ha dit que és igual que em compri uns pantalons, doncs resulta que no m'ha comprat, la Consol els pantalons i que ara, molt probablement es quedarà els diners altra vegada. Hauré de dir als veïns que no els sego la gespa. Em sabrà molt de greu perquè hi ha confiança però si no estàn disposats a fer-me un ingrés, i no cal que sigui un ingrés compte, em puc esperar dos o tres dies, no els podré segar la gespa. A pendre pel sac. Jo soc un proletari i perquè al senyor client li faci mandra de fer una transferència no puc permetre que se'm quedin els diners del treball amb qualsevol excusa de que ella, la Consol, em comprarà coses que necessiti més o ves a saber què. No és just, i estic disposat a perdre la oportunitat de continuar fent feina si no cobro tant religiosament com per altra part es manifesten els senyors aquests. Tothom va al banc cada setmana. No costa res. Jo bé que faig la feina i adelanto els diners de la benzina i hi poso hores i desgast de la màquina que no m'han pagat després de ,l'any passat, fer-los una feinada perquè no es varen cuidar del jardí. Aquest any fins i tot vénen abans avançant la seva temporada d'estiueig i molt probablement durant aquest pont de l'u de maig, les seves filles o alguna d'elles vindrà a passar el cap de setmana llarg. Quina barra!

dimarts, 24 d’abril de 2012

Aquesta setmana he tornat a anar a Tona.

Cada setmana des que estic a Manresa que vaig a Tona. I ja en van quatre! El cert és que cada vegada ha convingut per la gespa, tant la de casa com la dels veïns. Aquest dijous hi tornaré a anar. Cadas cuna de les tres setmanes que ja porto anant-hi que cobro els vint euros de la veïna. Una de les setmanes, ara en fa dues, que cobro dels altres veïns. Aquesta setmana toca la gespa dels veïns i cobrar cinquanta euros. Trinco-trinco. Aquest cap de setmana passat, hi vaig anar divendres i en vaig tornar dilluns, he segat la gespa de casa. Tota. He fet cinc cubells de dos-cents quaranta litres cadascun que vaig abocar, o més ben dit, van passar a recollir, el passat diumenge. Després vaig portar els dos contenedors dels veïns a casa seva i vaig marxar a les set del dematí cap a Manresa. Ahir vem anar a Montserrat. No hi havia gaire gent. Suposo que demà, que n'és l'onomàstica hi haurà més gent però nosaltres no hi anirem. Salutacions cordials.

El Barça guanyarà la Champions!

dimarts, 17 d’abril de 2012

He estat malalt.

Hola molt bon dia. He estat malalt. Ahir dilluns vaig haver d'anar a Urgències de l'hospital de Sant Joan de Déu de Manresa. Resulta que em vaig despertar diumenge a quarts de dotze de la nit i estava molt acalorat al cuarto. Encara que tinc el radiador aturat i la meva habitació és la més freda del pis, tant com el lavabo, em vaig despertar amarat de suor. Tenia mal de cap, però això és relativament normal quan et despertes i la medicció pera dormir que m'havia pres a les set i que dura vuit hores, encara t'està fent efecte. Va resultar que l'únic que tenia per veure era llet de soja, que m'ha regalat en Josep Maria, el company de pis que és de Sant vicenç de Castellet, i que havia recollit juntament amb tota una solemne compra que havia fet per a la seva germana que té tres filles i està separada. Va resultar que en Josep Maria no va voler portar-li la llet de soja a la seva germana perquè va dir que no en bevia i m'en va regalar quatre bricks. Va resultar que segurament la llet de soja freda de la nevera i el cop de calor que tenia em va afectar o potser es va tractar de una passa. El cert es que al cap de poca estona, cap a llà a les tres i tot i que jo ja havia notat que se'm regirava l'estómac i els budells amb la llet de soja i que no se m'havia posat bé, no va ésser fins a les tres, quan es va passar l'efecte de la pastilla de dormir que vaig anar a fer de ventre. Vaig fer de ventre líquid. Tota la llet. Gairebé mig litre. Llavors vaig beure aigua i també vaig anar de ventre líquid de seguida. Gasosa etc però em trobava molt malament. AL matí em vaig dutxar i vaig estar sis hores sense prendre res. Quatre hores al pis i dues a urgències. La Ino, ina de les noies monitores del pis em va dir que menjés arròs bullit amb pastanaga i que sopés torradetes amb pernil dolç. No va ser fins a les cinc de la tarda que em vaig fer l'arròs bullit. Havia arrivat d'urgències a les quatre. Em va anar tant bé que encara no he anat de ventre, tot i que ahir mateix al capvespre i després de veure sopar en Josep Maria, quan vaig sortir a comprar tabac cap allà a les set, quarts de vuit, em vaig decidir a anar a menjar petxuga de pollastre al Döner Kebab. Em va costar cinc euros i mig perquè em va fer un plat combinat amb patates fregides i tot. Em va fer molt poc mal, comparat amb el que m'havia fet tot el dia, i fins que em vaig prendre el paracetamol després de menjar l'arròs bullit. Auest matí quan m'he dutxat també m'ha tornat a fer una mica de mal l'estomac però s'ha passat. He esmorzat torradetes integrals amb oli i pernil dolç, i ara he anat al Mercadona a comprar més pernil dolç i torradetes. També he comprat iogurts i escuma d'afeitar i cutxilles a més de desodorant. Salutacions cordials

dissabte, 14 d’abril de 2012

He fet una visita a Tona

Hola. He fet una visita a Tona. He anat també a segar la gespa dels veïns i ja m'han, fins i tot, pagat. També he cobrat de l'altre veïna a qui li faig un parell d'hores de feina al seu jardí netejant els racons. Gairebé ja m'he gastat els diners! Ara torno a ésser a Manresa. Vaig tornar ahir divendres al matí. A casa, vull dir a TOna hi vaig anar el dimecres amb l'autobús de les onze i la mateixa tarda de dimecres vaig poder aprofitar per segar tota la gespa dels veïns. De fet hi tinc entre tres hores i mitja i quatre de feina, però si tenim en compte que també haig de recollir la gespa n'hi tardo unes quatre i mitja-cinc. Dijous vaig segar la part de davant de la gespa de casa que li feia molta falta donades les pluges. Si no ho hagués fet auqesta setmana hagués corregut perill de tenir-hi massa feina perquè la gespa de davant de casa és molt jove i creix molt. A més cal tenir en compte que ja l'hi havia fet una primera segada amb la màquina d'empènyer que no va deixar gaire gespa tallada però que s'ha notat a l'hora de créixer amb les plujes. Em sembla que la segada la vaig fer abans de setmana santa, és clar, però ara no en recordo el dia. Devia de ser el cap de setmana anterior perquè recordo que dijous abans de la festa vaig venir a dormir a quí a Manresa i vaig marxar divendres al migdia. Llavors el cap de setmana devia segar la gespa a davant i al vol de la pissina, vaig venir dilluns i fins al dimecres després de Pasqua uqe l'he hagut de tornar a segar. Això fa uns onze dies. Ja és això. La gespa de davant, com que és tant jove i bona creix molt. Si continua plovent cada diaels dimarts de l'altre setmana ja la podré tornar a segar. Per això miraré d'anar a casa entre dilluns i dimarts que ve per fer el troç del jardí que encara no s'ha fet perquè el proper dijous ve una inspectora de la Generalitat a visitar el pis i hi haig de ser. A més s'ha d'aprofitar cada tongada de bon temps. Tinc tiquets d'autobús de Manresa VIc de sobres de moment i a més divendres que ve ve la Berta de la Fundació. Auqest divendres ja va venir l'Anna Jordà, també de la Fundació Lar per acompanyar-me en la primera visita al metge-psiquiatre doctor Jordi Giménez Salinas. La visita va anar molt bé. El doctor Giménez Salinas és molt amable. Ara estic a un locutori del costat del pis on no hi ha gaire gent. Tampoc és que sigui massa gran el locutori. Hi ha sis ordinadors i sis cabines i hi ha dues cabines ocupades i també ocupats tres ordinadors. Val cinquanta cèntims l'hora. És molt econòmic, trobo. Passaré d'anar a la biblioteca a fer cua i trobar-me els ordinadors reservats. Avui he anat un moment a veure la mare a Valldoreix. He hagut d'agafar el tren de la RENFE fins a Sabadell Centre i després fer transbordament a els Ferrocarrils de la Generalitat a Sabadell Rambla que està a uns set-cents metres per agafar els FGC a Valldoreix. He agafat l'autobús urbà d'anada però no de tornada. En sortint de veure la mare he anat a peu de la residència al'estació dels ferrocarrils. Dijous, com que va ploure a la tarda i dimecres m'havia telefonat en Pep Vinyets vaig a nar a veure si el veia al bar i em vaig prendre una cervesa. Aquest matí quan m'he llevat m'he trobat malament. Em passa sempre que bec alcohol, al cap d'unes trenta-sis hores i sempre a l'hora de llevar-me em trobo molt malament. Prò amb una coca cola s'ha passat. Ës només al moment de llevar-me. Quan celebro les onomàstiques de aniversari de període sense consum, aproximadament cada mes, i em prenc un carajillo de Baileys també em passa: L'endemà no, però el dia següent tinc molt mal de cap. En comparació encara m'ha fet més mal el cap amb la cervesa que amb el carajillo, potser perquè normalment el carajillo m'el prenc al matí i en canvi la cervasa me la vaig prendre a les cinc de la tarda. A la UOC fa dies que no hi ha gens d'activitat. Gens ni mica. La gent deu estar molt enfeïnada estudiant i no es fa servir gens al fòrum de tutoria. M'agrada la UOC però no compto que em matriculi el semestre vinent. Tenia la idea de fer psicologia a la UOC i potser així us ho vaig explicar, però encara no ho tinc gens clar. Avui m'ha agafat la vena de fer Enginyeria de mines aquí a Manresa, després de que portés també uns dies volent fer infermeria també aquí a Manresa. No em veig fent d'infermer. Potser, a més tinc més possibilitats d'esdevenir psicòleg que no pas enginyer, però ben mirat, i si ho aconsegueixo, una vegada superat el tràngul de posar-me al dia amb les matemàtiques, es tracta d'una carrera molt més pràctica que la psicologia. També haig de tenir en compte, sobretot ara al segon semestre, que hi ha uns dies a la setmana que haig d'anar a segar la gespa a Tona. No m'en puc desdir i em calen molt els diners. Dic que haig de tenir en compte això d'anar a Tona perquè resulta que em perdria classes. No tenen perquè ser moltes les classes que em perdi, perquè molt probablement pugui segar la gespa entre divendres i dissabte que els veïns no hi son, i segurament podria continuar fent els racons del jardí de la veïna i cobrant, per tant, els vint euros que ja em suposen, per si sols, l'import del trajecte Vic-Manresa i deu euros de més. Com que segurament m'acostumaré als diners faré totes les combinatòries en aquest sentit. Veurem com va l'estiu i si tinc temps de preparar-me les matemàtiques amb el CD-Rom de matemàtiques especial per a la enginyeria informàtica de la UOC que ja vaig trobar. Si puc fer tot el CD-Rom abans del juliol en que es tanqui el període de matrícula a la universitat segurament em matricularé de enginyeria de Mines. Sinó ho faré de psicologia a la UOC. No sé com vaig de capacitat. Les matemàtiques les he enteses sempres i l'únic decalaix que porto és que vaig fer l'opció de lletres mixtes a COU i per tant no vaig fer ni matemàtiques, ni física ni quimica ni dibuix tècnic. No és però cap problema greu. Només sortint-me de les matemàtiques n'hi haurè prou per superar la física i la química sol esdevenir pràctica i fàcil. El dibuix tècnic... ve en el dibuix tècnic tinc la sort de que soc delineant. A veure com va. M'ha dit que si supero un període d'adaptació indeterminat al pis de Manresa em portaran l'ordinador al pis i m'hi posaran Internet. Penso que fora bo aprofitar el fet que a la UOC puc estudiar a qualsevol hora i qualsevol dia de la setmana i deixar-me de romanticismens amb la enginyeria. Segur que si. A reveure.

dimarts, 10 d’abril de 2012

Encara soc a Manresa.

Hola. Encara soc a Manresa i hi seré fins demà que miraré de agafr l'autobús de les onze i quinze. A les onze m'han de posat un injectable al CESAM d'aquí de Manresa. Després aniré cap a VIc i dijous haig de tornar. Millor dit divendres. Ha estat força un pal de setmana santa sense poder fer res. M'ha faltat fins i tot menjar. No tinc saldo i no m'he pogut connectar a Internet perquè encara no en tinc al pis. Es veu que me l'hi posaran aviat. Encara però m'han de ajudar a portar l'ordinador. He rebut un missatge d'un tal Pep a Internet. Suposo que deu ser el meu amic de cossetxar però aquetsa de Badoo no et deixen fer res si no et registres i després envies la teva foto i tot plegat i resulta que no estic a l'ordinador de casa i no tinc el pen per passar una foto ara. Quin rotllo! Ara haig de tornar a anar al BonArea a comprar perquè ja no torno a tenir diners. La fundació Lar no m'e n'ha passat prous per a pagar la despesa de neteja que son vuit euros i només m'ha pasat els trenta de la setmana. Si no cobro de la veïna aqui li arreglo el jardí no sé com m'ho faré per menjar. Per sor el Josep Maria que es un dels companys de pis s'enrotlla i em deixa alguns diners per al tabac per exemple. L'altre dia em va convidar a partir-nos el seu dinar i em va deixar cinquanta cèntims per a una baggette. El josep maria treballa tres hores al dia de quiosquer i repartidor de diaris i és el que té més cèntims del pis. hehe

dimecres, 4 d’abril de 2012

Hola des de Manresa

Hola. VOldria explicar-vos moltes coses però em sembla que no tindré temps. De moment, només disposo d'una connexió de deu minuts en un ordinador públic de la biblioteca del casino de manresa que no té instal·lat el Google Chrome. O sigui que a més no sé com anirà. Aquesta setmana santa la passaré a Manresa amb els meus companys de pis nous i menjant entrepans perquè em vaig gastar cinc dels trenta euros en tabac, vaig prendre un cafè, vaig convidar a un altre persona a fer-ne un i vaig fer una primitiva. O sigui que ara amb cinc eurets que em queden haig d'anar al Bona Area. A més el temps no convida a sortir i es dóna ael cas que la gespa està creixent. He quedat amb la noia del pis que aniria cap a casa el dimarts que han dit, bé no han dit res, però que suposo que ja farà bon temps i podré segr la gespa dels veïns. S'acaba el temps!

diumenge, 1 d’abril de 2012

Avui estic ben trasbalsat:

Hola estic fet un cromo. Ara encara que m'he menjat els cereals -corn flakes- amb sucre i llet i que m'he menjat una tronja boníssima que vaig comprar al Dia de Tona. Aquesta és un a de les atres, m'haig d'ubicar en els supermecats del barri de manresa. Ha passat un matí molt fluix. M'he pres la medicació d'anar a dormir a les dues. Porto fins i totja posat el pijama, i si no fossi perquè ara mateix hi està tocant un bon sol i es dona el cas de que no està pas massa crescuda, al troç que vaig fer ahir li convenia més i ha quedat ben verd a punt de les plujes que diu que cauran dimecres. I que tanta falta concreta em fa. Passa també que la gespa que he segat ahir és la varietat qeu vem transplantar de nou fa uns pocs any i com que eçés jove té embrazida tot i el palo que rebrà aquest any amb lèsporgada de l'alzina que deixarà passar molt sol i calor i que xuparà molta aigua. Hauré d'estar a l'aguaït. A casa dels veïs que vem fer la tanca pel juny-juliol està brotanta amb una força increïble i a molts poms de brots. Si ho torno a fer a l juliol tindré una bona feinada a tallat troncs gruixuts. EM compraré unes estisores noves i llargues i ajudar.mhi amb ls de podar. No m'espanta la feina. És ben pagada. Els que si que volia dir-vos és que estic tot el dia moix i amb son no perqueè m'hagi llevat a les tres de la matinada a veure què havia fet el barça que el partit del madrit ja mel sabia amb deu minuts i he menjat a la nit. Només ha estat un vas d'Eko amb edulcornt i unes galetes però n'hi ha hagut ben bé prou per no poder dormir un parell d'hores, l'eko porta ara jalea real i quedar-me pastós tot el dematí que amb elfred amb sol que fa tampoc ajuda. Cordials salutacions.

Encara he tingut un altre somni:

Hola. Bon dia. He tingut un altre somni. Però aquest era més trist. Anava de la indústria mèdica. Hi havia un metge cirurgià que de tant en tant corria cap al lavabo que assentia quan li deien a veure si els cirurgians feien sabotatge i deixaven coeses mal fetes per vendre més medicaments. Jo mateix era probable que m'operessin, i resultava que el meu pare s'havia estat menjant el tall bo bona part de la meva vida precisament per lluitar i que no em faltés el menjar, recordo la imatge que representava que era la mateixa que la meva ajustant-se el cinturó a l'alçada del fetge en una competició atlètica. També passava que havíem de urbanitzar una zona que no sé exactament oon estava ubicada on hi havia un enorme castell de plàstic i un bosc i uns carrerons mel fets on havíem de córrer. També en aquella zona hi havia bars a explorar i veure si tenien màquines de marcianos. Ahir em vaig guanyar un euro fent uns encàrregs a la consol. Ja us he dit que porto tota la setmana fumant-ne. Doncs bé he trobat la solució per liar la picadura: Boquilles grosses de diametre 8mm i poquet tabac. És collonut i es la meva despesa per a quest diumenge. Fins aviat.

Somni del milionari.

No em feu gaire cas, estic provant el Google chrome. De moment va bé. Avui he somniat, com sempre era més jove, que un d'Andorra m'informava de una casa a Barcelona que feien apostes i que et guardaven els diners unes mascotes. Hi he anat i he posat uns quaranta cèntims en uns cucs. També em sembla que hi havia crancs i tal. Després he mirat de veure l'encarregat perquè volia fer una aposta concreta. Totoa lò eres xuclades per als turistes he pensat i li he dit: Vull a postar a que "el barça guanyarà l'any que ve la tercera champions League consecutiva" i quan vol apostar? "Quinze euros!" En duia vint-i-cinc. M'han agafat l'aposta i m'han dit que em pagarien setanta-cinc milions d'euros... suposo. EL bitllet de vint i la meva caçadora texana han quedat tacats d'oli de mejillons i ho hem hegut d'assecar. M'han donat un resguard. La final era contra el valència en un camp desnivellat a la terra de Pénev encara no havia marcat ningú que aquell ximpe que fa el crackòvia ja volia fer un gol del valencia per fotrens. M'he tornat a trobar el corredor, el fill de l'amo a l'estadi on no hi havia ningú i li he dit que en volia apostar quinze més. Això no ha esta possible o potser si, passava que ara el fill de l'amo era una noia. jo tenia molta set i li he dit ue què estava bevent. M'ha dit que llima, que si volia me la demanava. li he dit que ja en buscaria i m'he despertat. Ha anat a fer eko i ha resultat que porta jalea real i no puc dormir. potser ara si.