divendres, 27 d’abril de 2012

Se m'ha espatllat l'ordinador!

Hola, molt bon dia. Demà farà dos dissabtes que va caure un llamp a Tona i de resultes se m'ha espatllat l'ordinador que havia quedat endollat. Es tracta d'un problema greu perquè no tinc possibilitats reals de comprar-ne un altre. La única possibilitat que se m'obre, i sempre depenent de que això passi com va passar l'any passat i resulti que m'encomanen, els veïns, la tasca de tallar-els-hi la tanca de truanes, doncs llavors cobraré uns tres-cents euros. Passa que li haig de pagar al jardiner que va venir a esporgar l'alzina i el tiler de casa i que en vol cent-seixanta. Els altres cent quaranta serien per a un ordinador de segona mà que em compraria aquí mateix a Manresa. Encara haig de trobar la botiga i l'oportunitat de comprar-ne un de segona mà. Li he explicat a la delegada de tutoria en un correu electrònic però encara no me n'ha dit res. Potser la fundació m'adelanta els diners, però no ho compto donat que ara mateix no estic estudiant res. He abandonat els estudis de filologia catalana a la UB perquè destino els diners dels viatges a Barcelona a fer-los a VIc des de Manresa per anar asegar la gespa, la meva i la dels veïns. Aquest dijous vaig segar la gespa dels veïns, tota, però no m'han pagat tant ràpid com ara fa quinze dies. Resulta que llavors els vaig telefonar, després de que la Consol em digués que havien donat el permís per segar-la i els vaig dir que em feien molta falta els diners, que això de Manresa portava molts gastos. Em van fer un ingrés a compte i van haver d'anar, encara que jo ni els hi ho vaig dir ni hi comptava, a la oficina de la Caixa. Aquest vol ha anat diferent: El veí, primer el vaig telefonar al matí per dir-li que anava a casa seu a segar la gespa que ja li tocava, i, a més ell va desconfiar una mica de que li toqués ja -han passat quinze dies exactes- i em va dir que em donés els diners la COnsol, que no en té i que com suposo que recordareu ja us he explicat que se m'en va quedar precisament d'aquest mateix client, cinquanta per Nadal que em va dir primer que pagaria a la senyora que em va comprar les Martins i que li ha dit que és igual que em compri uns pantalons, doncs resulta que no m'ha comprat, la Consol els pantalons i que ara, molt probablement es quedarà els diners altra vegada. Hauré de dir als veïns que no els sego la gespa. Em sabrà molt de greu perquè hi ha confiança però si no estàn disposats a fer-me un ingrés, i no cal que sigui un ingrés compte, em puc esperar dos o tres dies, no els podré segar la gespa. A pendre pel sac. Jo soc un proletari i perquè al senyor client li faci mandra de fer una transferència no puc permetre que se'm quedin els diners del treball amb qualsevol excusa de que ella, la Consol, em comprarà coses que necessiti més o ves a saber què. No és just, i estic disposat a perdre la oportunitat de continuar fent feina si no cobro tant religiosament com per altra part es manifesten els senyors aquests. Tothom va al banc cada setmana. No costa res. Jo bé que faig la feina i adelanto els diners de la benzina i hi poso hores i desgast de la màquina que no m'han pagat després de ,l'any passat, fer-los una feinada perquè no es varen cuidar del jardí. Aquest any fins i tot vénen abans avançant la seva temporada d'estiueig i molt probablement durant aquest pont de l'u de maig, les seves filles o alguna d'elles vindrà a passar el cap de setmana llarg. Quina barra!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada