dijous, 31 de maig de 2012

Ahir vaig tenir visita amb el psiquatre.

Hola. Ahir dimecres dia trenta de Maig vaig tenir visita amb el psiquiatre assignat al Centre de Salut Mental de Manresa (CSAM) senyor doctor Jordi GIménez Salinas Botella. M'hi va acompanyar la delegada de tutoria, senyora Anna Jordà (psicòloga) i també vem fer una reunió prèvia. El metge, doctor Salinas, va aprovar la meva reducció a mitja pastilla de l'antipsicòtic Risperdal de 3mg que havia passat a 1,5mg ara deu fer unes dues setmanes i que havia comunicat a la infermera Sabina que m'administra l'injectable cada quinze dies. El metge es va mostrar reaci a reduïr-me també la benzodiazepina (Lormetazepam de 2mg) a la meitat alegant motius de desconeixença de la progressió de les meves disposicions actuals i la pluralitat de conseqüències que pot tenir un fet concret com és el desig d'estar més despert. De fet, i aquesta darrera setmana que he anulat les meves possibilitats d'esbarjo fora de Manresa no podent anar a segar la gespa ni tant sols de visita a Tona he estat pensant que encara sort en tinc de tenir molta son, i també he pensat que així, dormint moltes hores i tenint disponibilitat per fer migdiada, aquestes mateixes, les hores, es passen més depressa. El metge no s'ha mostrat contrari a que iniciï els estudis d'Enginyeria a Manresa. Ha dit però que fóra millor fer només algunes assignatures i agafar-m'ho amb calma i que sempre serem a temps, si es dóna el cas, d'apretar amb més crèdits per curs. Coses de metges: Passa que donat que es tracta d'uns estudis de nova creació, el Grau en enginyeria de recursos energètics i minerals, a no ser que es doni el cas d'unagran afluència de gent a aquests estudis no oferiran la classe de nocturn, com es deu donar el cas en per exemple enginyeria industrial en Mecànica, i per tant, hauré de matricular-me d'un semestre sencer. M'és ben igual. Segons he vist al pla docent de l'antic Grau a extingir, no penso que no pugui assolir la primera Normativa de permanència consistent a aprovar dues assignatures el primer any i set entre els dos primersa anys (segona normativa de permanència) Amb la delegada de tutoria, senyora Anna Jordà vem tenir una reunió fent un cafè amb llet descafeïnat en una granja prop del CSAM. Li vaig exposar que s'ha donat el cas que torno a fumar molt. Un paquet diari de Bull Brand del que costa u amb noranta el paquet i que consegüentment, dels trenta euros que cobro cada dillins Tretze amb trenta acaben destinats a aquest bé. Que després passa que no tinc prou diners, ara que no cobro de fer de jardiner, per al menjar. També m'ha dit que mirarà de que la Berta em porti dos parells de pantalons curts que em comprarà, subsidiàriament, la fundació Lar amb els meus cèntims. També hem parlat de que em comprin una T-10 de quatre zones per anar a veure la mare a Valldoreix des de Manresa ara que no vaig a TOna i que no hi puc anar amb el meu germà Jordi des de allà. Haig de telefonar a la meva cunyada per dir-li que el proper dissabte dia dos de juny no seré a TOna, però que miraré de coincidir amb el meu germà Jordi al mateix Valldoreix cap allà a les onze quinze. Desplaçament que faré amb l'existent T-10 de sis zones que tinc encara de quan anava a estudiar a Barcelona a la UB. Li he dit a l'Anna Jordà que em quedaven dos viatges, però me'n queden, en realitat, quatre. Tot això ha de passar per la reunió que tindrà la senyora Anna Jordà el proper dia 8 de Juny, divendres, casualment també, dia del meu aniversari i m'ha dit que em telefonarà per felicitar-me i informar-me del resultat de la reunió. A la llibreta que duïa la senyora Anna Jordà, també hi va quedar apuntat el tema de la matrícula universitària, és a dir, a veure si hi hauren cèntims a fi i efecte d'abonat la taxa. Jo li vaig dir que de moment no ha faltat mai diners per la matrícula universitària i si hi posen algun però, li diré que el jutge que em va incapacitar va ésser explícit en la sentència en referència a aquest tema. Hem quedat que segurament el dia quinze de juny, divendres també, que ve l'auxiliar de tutoria, senyora Berta Vela Juventeny, em potarà els pantalons curts, ara que ja fa calor, i segurament més tabac. Ja us aniré informant. Salutacions cordials.

dissabte, 26 de maig de 2012

Ja he informat els veïns. No segaré més gespa.

Acabo de telefonar als veïns de Barcelona per dir-els-hi que no puc segar-els la gespa i explicar-los el trasbalç de l'incident dels contenedors. Soc un mal empresari. Tant dolent, segurament, com la meva pròpia germana que ha liquidat la antiga societat de germans a preu de saldo. Jo, és clar, ho he fet a menor escala: He perdut cent-cinquanta euros que costaven n el seu temps els tres contenedors i he donat la màquina que em vaig comprar per tres-cents-cinquanta euros a canvi d'una feina, mal comptada, de cent-seixanta. El veí de Barcelona fins i tot m'ha ofert de pagar-me uns contenedors nous i s'ha ofert a pagar una mica més per la feina que li he explicat em suposava molta despesa en transport. De fet en el missatge d'abans m'he equivocat i us he dit que em costava quinze euros de desplaçament dels seixanta-cinc que cobrava. Estava fent numeros i m'ha vingut un lapsus. En realitat en cobro cinquanta per la feina, que a partir d'ara s'hauria d'haver fet sense tractor perquè és tancat a casa i jo no tinc ara claus. Només havia tret la màquina nova per fer la feina que ara quedarà, tal i com estava previst abans de tot l'enrenou en que m'ha posat la Consol aquests darrers dies, com a pagament per la feina d'esporgar que va fer el seu jardiner al desembre i que com us he dit estava mal comptada. Dic mal comptada perquè sé del cert que el jardiner li cobra a tothom a tretze euros l'hora, n'hi va estar en total cinc a esporgar i me n'ha cobrat cent-seixanta. Com us deia abans a prendre pel sac la Consol, el jardiner i Tona, la màquina de segar la gespa nova i els contenedors!

Osti! Sembla mentida.

Hola. M'acaba de telefonar la Consol, que s'havia d'encarregar d'entrar els contenidors del jardí a dintre de casa dels veïns el passat dimecres després de que jo els omplís amb l'herba del jardí de casa -de fer els racons amb la màquina petita com ja us vaig dir que era l'últim que em quedava per fer- que els contenidors avui que els necessitava pel seu jardiner ja no hi son. Els contenidors em varen costar cinquanta euros cadascun i n'hi havia tres. Es tractava de, un cop buits, entrar-los deu metres cap a dins el jardí darrera la tanca. No ho va fer. Hi ha feines que no haurien de fer segons quines persones, -els contenedors tenen rodes- però, certament, no veig cap feina que pugui fer la Consol. Un cop ha tingut una olla d'aram que va insistir, fins i tot exigir que li portés de casa telefonant insistentment, no ha servit per res més. A tomar pel cul! Ara passa doncs que no puc fer la feina. Per als que us hagueu llegit tot el blog, suposo que recordareu el cas de la meva coneguda traficant de drogues que em venia la cocaïna a na mi quan consumia que anava deixant de fer la compra grossa (100gr)per fer-la cada cop més petita (30 gr) etcètera fins que va arribar al punt de que un dia que n'havia pogut comprar cinc -de grams- li va venir la policia a la nit trucant a la porta i els va llençar tots al vàter. Després va resultar, en obrir la porta, que la policia estava trucant a la porta del pis del veí i li van dir "Usted métase para dentro" Una mica m'ha passat el mateix. La feina de jardiner s'ha anat complicant i hem acabat en res. Amb un robatori de les eines que de fet ha estat com si jo mateix hagués llençat donat el cas de que no volia dependre de la meva germana perquè m'obrís les portes i vaig decidir portar els contenedors a casa dels veïns, contenedors que la Consol, feliç ella, no va entrar. Em sap greu dir-ho però la Consol és una dona. Sí, sí, ara, avui, ja hi havia una polla que xuclar, la del jardiner que estava fent la tanca -per cert, molt abans de la temporada- i necessitava més contenedors que no hi han set. La Consol encara ha tingut la barra de telefonar-me i demananr-me a veure on de casa dels veïns havia deixat els contenedors. A tomar pel cul! Ara haig de telefonar als veïns a Barcelona i explicar-los la situació i a més dir-els-hi, d'una vegada per totes, que la feina no m'interessa, que és un problema per mi, que fa retardat mental fer seixanta-cinc quilòmetres per segar gespa cinc hores i gastar-me quinze dels seixanta-cinc euros que n'obtinc per desplaçaments. Ja ho he dit i molt bé. Fa malalt mental. Ja em va dir la senyora del veí que havia de valorar si m'interessava i em resultava a compte. Ni hi surt. La reunió dels bipolars va anar bé encara que érem molt poquets.

divendres, 25 de maig de 2012

Avui vaig a una reunió de malalts de Trastorn Bipolar

Hola. El meu company de pis, en Josep Maria, que és afectat del Trastorn BIpolar m'ha convidat a anar a una de les reunions setmanals que fan l'agrupació de Bipolars del Bages, Berguedà i Solsona a la seu, nova i per altra part antiga donat que ja s'hi havien reunit alguna altra vegada ja fa anys, dels Carlins de Manresa. Diu que donat que son reunions rutinàries i periòdiques no acostuma a haver-hi gaire gent dels cent i escaig que hi estan associats. Ja us ho esplicaré. Fins aviat.

dijous, 24 de maig de 2012

projectes... projectes...

Hola. Quin pal! Només faig que projectes i parlar d'aquests i de la feina de jardiner. I això que en ateniència a la meva activitat laboral, la de fer de jardiner, tinc notícies: AL final no me n'he desdit ni he renunciat als cinquanta euros quinzenals que m'ofereix la tasca. Ha passat que el jardiner de la Consol, en Joaquín, no ha agafat la feina de segar l'herba al preu que ho feia jo i els veïns només li han encomanat la tasca de fer les truanes. Llavors la Consol m'ha enredat perquè ho faci jo. Suposo que mentres el jardiner seu, en Joaquín, no els comencia a caure bé. La Consol és molt puta i en Joaquín també. Passa que l'estiu es farà llarg. COm llargues m'han donat a na mi en el Projecte Mosaic respecte de cercar una feina aquí a Manresa. De fet, si no és pels diners no vull treballar. No em cal. Vull ésser enginyer i començar a estudiar! Avui he telefonat a l'Anna Jordà, la delegada de tutoria de la Fundació Lar i no m'ha tornat la trucada. Potser a quarts de sis, com vem quedar pel dilluns i no va aparèixer. De fet no li haig de dir massa coses. Només fer-li demandes que no podrà respondre perquè no hi ha diners tot i que ara sé per la meva germana que s'ha convingut a pagar cinquanta euros cada germà de manteniment de la casa de Tona i que per tant la meva despesa es reduïrà força. Quant? No en tinc ni faba: Uns cinquanta euros és el que pagava de telèfon, uns cent o cent vint -tenint en compte que hi havia la despesa en radiador d'oli del mes corresponent a l'hivern i que es fan les lectures cada dos mesos i que em van dir el revisor que havia gastat uns cent cinquanta Kw i que cent son cent euros-, compta trenta o quarenta de gas i uns altres trenta o quaranta d'aigua. Total que pagava, sense miraments en la despesa, el mateix que pago de la llar amb servei de suport a Manresa: 240 euros. Avui volia anar al cinema a veure la pel·lícula "Blog", però ha resultat que la van fer el dia vint-i-u, dilluns, en dues úniques sessions. No tinc ni faba de què va, és clar, però el Josep Maria, el company de pis, ha vist que la feien i com que sap que tinc un bloc m'ho ha comentat. Quina merda! Porto un mal dia. Dimarts vaig tenir més sort: fins i tot vaig fer una lotto d'aquestes que se juguen a totes hores a la pantalla del televisor del bar, era el bar de l'estació d'autobusos de Manres i eren les set del matí, i em van tornar el diners, un euro. QUan vaig arribar a Tona vaig fer una Euromillones u una 7/49 em sembla que és, de la ONCE que sortejen avui. Una vegada amb això de la ONCE vaig treure deu euros però no compto que sigui el cas d'avui. Seria la hòstia treure el 7/49 avui i l'Euromillones demà. No sé ni quant hi ha de pot. A prendre pel sac el pot. No em tocarà pas.

diumenge, 20 de maig de 2012

RE: Comença una nova etapa

Hola. No sé si us he comentat que entre els meus projectes per a aquesta nova etapa s'inclou la possibiitat de cercar una feina precisament al projecte Mosaic que gestiona la senyora Gemma Prat i del que us parlava fa poc donada una entrevista, en aquell cas rutinària, que hi tenia. De fet només va ésser un eclipsi, però alguna cosa em va semblar propera i possible respecte d'una feina. Va ésser una cosa que va dir ella respecte de les possibles feines que ofereix el projecte Mosaic i per a lo que em considero capacitat. No cal dir que la feina que em seria més profitosa seria ala de operari del sector metall donades les meves capacitats com a manipulador del material i constructor amb experiència que a més i , segurament, m'oferiria la millor remuneració econòmica i social. Però estic obert a d'altres propostes com ara la de jardiner. De fet em cal tant la activitat, que una feina a estones a la setmana em donaria, com la possible remuneració econòmica donat el meu cas. Ja us he comentat que amb la meva pensió de 599,19€ estic o estava mantenint dues cases: la de Tona i la de Manresa i a fi i efecte de reduïr auesta despesa ja s'han encaminat els actes de Fundació Lar, la fundació que em tutela, donant de baixa els serveis de llum aigua gas i telèfon. Diu la meva amiga Consol però, que la llum triguen uns dos mesos a donar-la de baixa o sigui que si no és que la meva germana intervé activament en l'afer encara em queda pagar bastant. No vull ni pensar que fóra possible que la Fundació es negués a pagar-me l'import de la matricula de l'Universitat Politècnica de Catalunya a la seva escols politècnica superior de Manresa que per altra part serà molt minsa: d'unes quatre o cinc assignatures durant tot el curs i que jo calculo que amb la subvenció de que disposo com a disminuït fregarà els cent o cent vint euros donada la possibilitat de estudiar en el torn de nocturn. Passo els dies com puc i ara encara raï que tinc algun caleró dels que m'han quedat de quan feia de jardiner i que s'esgoten vertiginosament. Val més que m'espavili amb això de la feina perquè veig molt fotut passar les setmanes seguides amb només trenta euros d'ingressos setmanals com a pressupost per a la despesa en el meu cas no només en menjar sinó també en tabac. Resulta, ara fa temps que no actualitzo el meu perfil, entre altres coses perquè no ho he provat i ara ho provaré: tant bon punt hagi acabata aquest post, us deia allà, encara que hi ha hagut canvis, que fumava bull brand, un tabac alemany que acaba de treure una nova versió vermella -de paquet vermell a diferència del blau fosc que encara es comercialitza però que té problemes de gestió d'estoc i que de moment no és disponible a tots els estancs que ho voldrien- i que costa u amb noranta euros. Això vol dir que la despesa setmanal en tabac, donat el paquet diari que fumo puja a gairebé catorze euros a descomptar dels trenta que m'ingressen en concepte de nòmina -dec ésser un dels assalariats més petits d'espanya- i que haig de gestionar amb prou diners per al menjar de tota la setmana i els cafès hehe Avui he anat tres cops al Ciber. És prou barat encara: entre cinquanta i vuitanta cèntims d'euro l'hora. Plou. En Josep Maria, el company de pis amb qui més em relaciono ha anat a veure la seva germana a Sabadell. No fan lliga. Quin avorriment! Fins aviat.

dissabte, 19 de maig de 2012

Comença una nova etapa.

Hola. Tot just ahir, o avui, comença una nova etapa de la meva vida. El fet no és un acte puntual i reduït a un nou dia de traspàs. De fet, dimarts encara haig d'anar a segar els racons de gespa que vaig haver de deixar empantanegats ahir. Però serà l'última vegada. Fa més de vint-i-cins anys que sego la gespa de casa. S'ha acabat. De fet no me'n sé avenir gaire i encara faig càbales sobre la possibilitat que per exemple la meva germana es decideixi a pagar-me els viatges en autobús des de Manresa per a que li faci la feina del jardí. Dilluns li comunicaré que ho deixo. Sé que serà un trasbalç perquè ja li vaig telefonar la setmana passada i li vaig dir que, era la meva intenció llavors, i, abans de rebre la trucada de Fundació Lar en que se m'informava de que no se'm deixaria anar una setmana a fer la tanca dels veïns i que a més em tallaven la llum, l'aigua, el gas i el telèfon. Deia que ja vaig telefonar a la meva germana la setmana passada i li vaig comunicar la meva intenció de no continuar anant a segar la gespa a partir del setembre en que s'inicïen els estudis a l'EPSEM (Escola Politècnica Superior de Manresa). Donant-hi voltes, i abans de la trucada de fundació lar, havia pensat de matricular-me a temps parcial a les tardes i anar a segar la gespa els caps de setmana marxant els dissabtes al matí i tornant els dilluns també al matí amb el autobús de les 8:20. Passa però que es depèn del temps que faci. Si plou el cap de setmana ja t'ha fotut i a la primavera no pots anar d'una setmana per una altra perquè et pots trobar que la gespa creixi massa i és de molt difícil tallar i de mala feina. A més, un cop decidit que ja no sego la gespa dels veïns ni li faig les feines dels racons a la veïna queda com a inviable econòmicament la proposta. Perquè per que ho sapigueu, es gasten uns cinc euros de benzina en cada segada només a casa i amb les dues màquines. A més la màquina nova me l'haig de vendre per pagar al jardiner i la vella que hi ha gasta a més oli perquè en crema molt. Una ampolla de un litre d'oli del 20w50 costa uns dotze euros i se'n gasta una cada quatre segades. A més hi ha els costos de transport de Vic a Manresa i de Manresa a Vic. Per no parlar de les hores que es perden en el viatge... ni dels àpats que haig de fer fora del pis. De menjar entrepans. Per altra banda... suposo que de tot això en parlarem dilluns o dimarts amb la meva germana, per altra banda, deia, comença l'etapa en que em vaig a fer enginyer de veres. Tinc força possibilitats i és a vuit anys vista, encara que pot ésser que la cosa vagi bé i em decideixi a escurçar alguns cursos matriculant-me a jornada completa un cop hagi assolit la base necessària dels dos primers cursos en els que ja us vaig dir porto un decalaix per no haver cursat la opció de ciències o de tecnologia quan vaig fer cou al 1988. Que quedi clar que no seria el mateix haver cursat aquesta opció al 1988 i ara no recordar-la per l'oblit dels anys. Salutacions cordials. Demà continuu.

divendres, 18 de maig de 2012

He hagut d'abandonar la feina de jardiner... completament.

Hola, bon vespre. He hagut d'abandonar completament la feina que tenia fent de jardiner per a uns veïns de Barcelona i per a l'altre veïna. La tasca em suposava cinquanta euros cada quinze dies per part dels veïns i vint euros setmanals per part de l'altre veïna. Una llàstima. Passa que la Fundació Lar ha decidit tirar pel dret i s'ha disposat a donar l'ordre de que em tallin el corrent elèctric, l'aigua, el gas i el telèfon- el telèfon que és en lo que van més ràpid ja està tallat-. En principi, havíem quedat amb la Fundació Lar que les despeses de la casa de Tona s'havien de divivdir entre els germans o en el seu defecte se n'havia de fer càrreg la meva germana com a administradora de la meva mare que és la propietària, però m'ha dit l'Anna Jordà, que és la delegada de tutoria de Fundació Lar que com que està totes les factures al meu nom ho han donat de baixa. Diu la Consol que triguen uns dos mesos a tallar la llum i l'aigua. Dilluns advertiré la meva germana perquè si li tallen o li donen de baixa, passarà que costarà molts diners tornar-ho a donar d'alta i potser millor que negociï amb la Fundació el canvi de nom i de domiciliació. Ara penso per mi que és molt probable que la meva germana els hagi donat llargues i els de la fundació no s'hagin tallat un pèl. Parlant de pèl avui he anat a la barberia. He anat a un marroquí que hi ha aquí al cantó del pis de Manresa que m'ho ha fet força bé, em convenia, i només m'ha costat sis euros. Li he donat cinquanta cèntims de propina. L'altre dia us vaig dir que la Consol havia demanat diners als veïns de Barcelona. Això no ha estat així. Va passar que els veïns de Barcelona van decidir pel seu compte de donar-li dos-cents euros a la Consol perquè mels anés donant a mesura que els anava tallant la gespa cada quinze dies ara que havíem quedat en paus. També van donar a la Consol una vara amb la mida a que volien que els tallés les truanes de la tanca del jardí. Ahir dijous vaig telefonar-els des de casa de la Consol per dir-los que no podria servir-los perquè la Fundació també m'ha dit que no em concediran el permís per anar a passar una setmana a Tona sense llum i sense aigua. Ja l'havia demanat, el permís. Llavors per a no embolicar la troca i no trobar-nos tots que haguem de patir a última hora amb combinacions inversemblants i impossibles donat el cas, he decidit dir-els-hi als veïns que no podré servir-los i oferint-els hi els serveis del jardiner de la COnsol, el Joaquín. També va passar que quan la Consol va rebre els dos-cents euros dels veïns, de seguida els va dir a ells i em va dir a na mi per telèfon que pagaria al jardiner per la feina d'esporgar l'alzina i el tiler. Ara faltaven aquests cèntims (150) i he decidit, se'm va ocòrrer l'altra dia que per pagar el jardiner i en comptes d'enredar-me en contractes que no podria complir o que, com ja va passar dissabte passat, que ja hauria d'haver tingut la feina enllestida el divendres i va passar que el dissabte es van presentar a casa seva els veïns i tota la família perquè anaven a dinar i jo encara estava segant l'herba, doncs he decidit que li entregaré la màquina de segar l'herba que em vaig comprar nova de trinca l'any passat i que em va costar tres-cents cinquanta euros al jardinar i aniran per saldar el deute de l'esporgada. Dilluns informaré a la meva germana. No soc gaire bon negociant. A la veïna li he acabat de fer els racons i li he factura quatre hores. En realitat me n'hi he estat tres i mitja però és que m'he afanyat molt. No sé com passaré l'estiu amb trenta euros a la setmana i havent de menjar i fumar. Demà us explico més coses

dimecres, 16 de maig de 2012

Avui torno a tenir entrevista amb la directora del Projecte Mosaic

Hola. Avui dimecres a la tarda torno a tenir entrevista amb la directora del projecte Mosaic, la senyora Gemma Prat de Manresa. Jo estic vivint, com ja sabeu, en la mateixa Manresa i m'ha dit la infermera que fa la visita ala llar amb servei de suport que li faci la consulta mèdica que tenia preparada per al doctor Giménez Salinas, metge psiquiatre que tinc asignat, a la mateixa Gemma Prat que també és doctorada. Salut. Després us ho explico

dimarts, 15 de maig de 2012

Ja m'ha mig mirat el pla d'estudis de l'Enginyeria.

Son matèries comunes a totes les enginyeries que tenen en la seva especialització en el segon cile la singularitat de l'Enginyeria de Mines. Hi ha algunes assignatures que podré aprovar... em sembla, i d'altres que si no aprovo a la primera hauré d'anar seguint per tal de que amb l'estudi personal assoleixi el nivell requerit. Resulta que fan Estadística, una mica de descriptiva que ja havia aprovat a la Universitat de Vic ara fa molts anys i que és molt entretinguda. També fan probabilitat dins d'aquesta mateixa assignatura. Fan una altra assignatura que es diu Empresa i que suposo que. bé desitjo que inclogui micro i macro economia i no Organització i Administració d'empreses que és la única assignatura del primer curs d'Empresarials que no vaig aprovar el 1996. Personalment ia apoc que m'hi dediqui penso que podré assolir la permanància que com em sembla que us deia és de 12 crèdits el primer curs i un total de 42 entre els dos primers anys. També es tractaria de que es partís bastant de zero i es donés accés a informació bàsica com ara la taula de derivades o les claus de la formulació química orgànica de les que no disposo. Tot dependrà de qui estigui cursant aquest curs que ve i del nivell aportat pels usuaris-estudiants. Ara mateix passo uns mals dies amb molta mandra al dematí. Avui mateix em autoreduïré la dosi d'antipsicòtic Risperdal a la meitat d'una pastilla de tres milígrams diaris. Només necessito aquesta pastilla els dies en que s'apropa l'injectable d'antipsicòtic de Risperdal CONSTA. Resulta que em posen l'injectable de setanta-cinc milígrams (50+25) cada catorze dies i normalment els dimecres cap al migdia. Passa que els dilluns, normanlment, abans de que em toqui la nova dosi, dormo malament i només la píndola oral de tres milígrams de Risperdal em calma i em deixa dormir. Per altra part la resta de dies de la quinzena, en que el risperdal CONSTA encara es manté latent en l'organisme, aquesta píndola em sobra. Parlaré amb el metge el dia 30 que tinc hora, però de moment no penso deixar de reduïr la dosi que tant m'atabala i em trastorna fent-me dormir de 23:00 a 10:00 o 9:30. Perdo moltes hores. També passa que els dies en que m'haig de llevar d'hora m'hi llevo i que hi fa molt el fet que a Manresa no tingui res per fer practicament durant tot el dematí ni tot el dia. No pot ser que la primavera m'afecti tant! Salutacions cordials. Josep Salvans Arola

dilluns, 14 de maig de 2012

M'han diagnosticat trastorn esquizo-afectiu!

Hola. M'han diagnosticat en l'últim diagnòstic aparegut en un informe oficial trastorn esquizoafectiu. Això vol dir que a la pràctica soc un afectat de transtorn bipolar malaltia que per cert té forces medicacions comunes am la malatia que arrossegava fins ara, l'esquizofrènia paranoide. El diagnòstic ve arran d'unes converses que vaig tenir en el meu recent ingrés a Hospital Psiauiàtric d'Adults del Centre de Salut Mental d'Osona tot just abans de venir aquí a Manresa i que l'informe per trasllat es fes necessari. En aquestes converses amb la doctora psiquiatra Estel Soto vem establir que pateixo cicles alts i baixos que en el meu cas es donen a partir del mes de setembre i fins passades bastant les vacances de Nadal per passar a periodes baixos durant part de l'hivern i sobretot molt de malestar ara a la primavera amb els constants canvis de temperatures i clima. A la tardor acostuma a fer pràcticament cada dia més fred dedueixo jo i és quan surten gairebé tots els fascicles col·leccionables els anuncis de acadèmies d'idiomes i de ls estudis universitaris. Fins i tot quan treballava, moltes vegades m'havia apuntat a diverses universitats amb el consentiment o no del puto amo de l'empresa. I així m'ha vingut anant com molts de vosaltres estimats lectors ja podeu saber després de les parrafades i rotllos que us explico. Aquest nou diagnostic obra tota una sèrie de noves actuacions per a la meva persona. Potser podré reduir l'antipsicòtic, el Risperdal al menys en la seva dosi oral que tant em molesta als dematins per llevar-me i la repercussió del qual s'extén fins gairebé el migdia precisament en aquesta primavera tant freda. Malgrat acabem de passar una onada de calor. Avui he dormit amb la finestra oberta de pal a pal. Penso que l'esquizofrènia és més ambigua. Donat que els meus principals problemes que recordo ara en la pubertat i l'adolescència era sapiguer què en pensava de mi la gent i les revelades opinions i no trobar-me tant enrotllat com jo mateix em pensava que era i riure per tant sol hehe passa que el transtorn esquizo afectiu s'avé més al que pateixo malgrat si hi ha molts períodes de la meva joventut que no recordo normalment associats a l'excés de consum d'alcohol i potser en periodes puntuals i durant aquests excessos algunes drogues que ni jo mateix sabria ara anomenar. De les parts en que no bebia tant en tinc més records. Potser això no és esquizofrènia i al diagnòstic el 1994 es varen equivocar o potser el que es va equivocar va ser el metge resident en substitució del lesionat titular quan va plasmar per primera vegada també un trastorn d'esquizofrenia paranoide allà pel dos mil vuit. Estic content de ésser bipolar perquè el meu millor company del nou pis ho és i és molt sociable. Els bipolars també estan almenys aquí a Manresa més organitzats en associacions a les que ja m'han convidat. Ben cordialemnt

diumenge, 13 de maig de 2012

Ja m'han encomanat la feina de la tanca dels veïns.

Hola, molt bon dia. Avui és diumenge tretze de maig i ha rebut confirmació de la comanda de la tasca que haig de desenvolupar amb la major brevetat possible. Donat que aquest any que corre, no com l'any passat, no s'han esporgat les truanes al febrer, han crescut molt i suposo que hi haurà molta més feina que no pas l'any passat on vaig girar tres-cents deu euros. De fet avui m'ha telefonat la Consol per dir-me que ahir, tot just després de coincidir amb els veïns a les 14:00 hores a ca seva mentre jo segava els racons de la gespa amb la màquina petita i ells esperaven part de la família per anar a dinar a un restaurant de Tona, doncs quan jo ja era de camí cap a Manresa ja va telefonar la COnsol per dir-m'ho, però jo encara no havia arribat al pis i tot i que la vaig telefonar a casa seva no s'hi va posar. Ha telefonat doncs ella aquest matí. Diu que els veïns li han donat dos-cents euros d'avançada per a que pagui el jardiner que em va venir a esporgar l'alzina i el tiler allà pel desembre i a qui la consol també deu -molts- cèntims. Una casualitat, és clar. El fet és que jao ja tinc més feina i es veu que aquest any perillava aquesta comanda. Els diners em fan molta falta. Fins i tot m'estic replantejant la meva decisió de no continuar segant la gespa l'any que ve i fer-ho els caps de setmana -segar-els-hi la gespa-. M'ho haig d'estudiar. De moment no m'atabalaré. Encara falta, a més la confirmació per part de les noies de la fundació Althaia de manresa i titulars del servei de llar amb suport del pis de Manresa de poder anar a fer la feina durant m´´es de dues nits seguides fora del pis i fer doncs paper per a uns deu dies de feina. Ja us tindré informats. Ara vaig a dinar que no em trobo massa bé.

dijous, 10 de maig de 2012

Aniré a estudiar Enginyeria de Mines!

Hola. Ja m'he decidit. El semestre vinent aniré a estudiar enginyeria de mines a la escola politecnica universitària de Manresa, que és a tres quarts d'hora caminant del pis tutelat on resideixo. Estic molt engrescat. La Normativa de permanencia demana aprovar dotze crèdits el primer curs i un total de quaranta dos crèdits entre els dos primers cursos. Estudiar a Manresa em distreurà molt i em permetrà no haver de fer de jardiner, perquè no podria assistir a classe, a casa de la meva mare. Tant bon punt vegi la meva germana li comentaré perquè es comenci a espavilar per trobar qui li segui la gespa a Tona. També, un com m'hagin encomanat la tasca de fer-els-hi la tanca del jardí, ho diré als veïns de Barcelona perquè també es preparin de cara a l'anys que ve. De fet, penso dir-els-hi que per part meva tot depèn del resultat del primer semestre i de si per el Febrer encara continuu estudiant a la universitat a Manresa. Es pot donar el casque vagi tant perdut que no pugui seguir els estudis i em trobi que de cara al semestre de febrer a juny del 2013 em matriculi d'una ltra cosa a la UOC. Llavors sí que podria fer de jardiner i telefonaria als veïns. Em sembla correcte comunicar-els-hi abans de per exemple el mes de Novembre... o de Setembre mateix. Penso que estudiant Enginyeria i en el supòsit que passés els estudis complerts seria la única manera de reinserir-me al mercat laboral fora de petites oportunitats de feinetes de tres o quatre hores a la setmana per a malalts mentals. Es dóna el cas que el més em costa fer a l'hora d'estudiar és memoritzar. Per exemple lleis o parrafades, i, penso que si puc aconseguir amb l'esforç diari un cert nivell de domini de les matemàtiques podré, gràcies q auq aquest assoliment no requereix de grans esforços previs a l'exàmen, sinó que de petits esforços diaris i l'assoliment dels objectius mitjançant la pràctica, també diària, m'anirà molt bé. Aquesta tarda em miraré la web de la eupm que ara no recordo. Salutacions cordials. Josep.

dimecres, 9 de maig de 2012

Tinc visita amb la mestressa de la Fundació Mosaic de Manresa.

Hola. Avui a les 18:00 tinc visita, en principi rutinària, amb la senyora Gemma Prat que es qui encapçala el projecte Mosaic de la Fundació Althaia de Manresa. Em sembla que es tracta sobre una afer com ja he dit rutinari del desenvolupament de les activitats al pis tutelat en què resideixo des de ara fa un mes i mig a Manresa, al Passatge quatre cantons numero 1, pis 402. Ho dic així, perquè el company de pis té visita demà, i, algun dia tot xerrant, m'ha advertit ue és comú de cara a la primavera fer entrevistes a la seu del projecte mosaic. Fins i tot fer-hi testos psicològics i tal. Aquest cap de setmana, dissabte us escrivia una mica des de la biblioteca de Tona, he segat la gespa de casa. Ara en aquest temps hi ha molta feina a segar i no baixa, entre pitos i flautes, el temps esmerçat, de les set hores a executar en dos dies diferents. Passa però que si bé em toca la gespa dels veïns aquest acabament de setmana, dijous i divendres, amb la calor que diu que farà m'estimo més no fer-ho. No segar-els-hi la gespa, donat que amb la calor, acabat de segar i sense regar i, tenint en compte que a més ha vingut més aviat fent fred, la gespa es podria enrossir de seca. Així doncs deixaré el tema, la segada per a més endavant, potser dilluns o dimarts de la setmana vinent, si coincideix amb que no ha de ploure. Sí que aniré a Tona el divendres perquè necessito els diners de l'altre veïna que em paga els vint euros a la setmana per fer-li un parell d'hores de netejar racons o cavat voltants de la casa perquè ella pugui plantar floretes. Resulta que en Rubén-Sebastián un company del pis que és de Guinea ha fet la compra mensual de productes de neteja i se li ha de pagar i jo no tinc gaire menjar a la nevera ni a l'armari, em queden deu euros, i fins dilluns no hi hauria nous ingressos -els trenta de la manutenció que es cuida FUndació Lar d'ingressar-me-. L'anna Jordà, la delegada de tutoria a qui vaig telefonar dilluns per dir-li lo de la Gemma Prat i que em va dir que ella ja tenia previst de parlar-hi properament amb la Gemma i que no m'acompanyaria, també s'ha de encaregar del meu ordinador i de l'internet que tenia a Tona que m'han telefonat dient que podia traslladar a la nova vvenda sense cap cost. Espero que renunciï a l'oferta de Telefónica donat que és molt cara -pagava uns cinquanta euros al mes encara que tenia totes les trucades a fixos i a mòbils de franc però existeixen altres ofertes com la de Jazztel per uns quinze euros/mes. Ignoro quan puja la indemnització per donar-se de baixa del contracte que tenia d'un any. A prendre pel sac! Ara vaig a cercar els injectables a la farmàcia Arroyo de manresa perquè també avui, però a les 14:25, tinc hora per a que mels posin. Salutacions cordials.

dissabte, 5 de maig de 2012

Ostres! Ahir no li vaig pensar a dir res a la delegada de tutria.

Hola. Doncs passa que ahir amb el trafec d'anar de Manresa a Tona i haver d'anar aun cop a Tona a la farmàcia per a la Consol em vareig ben despistar de la tutora. També havia de telefonar, de de casa de la Consol a en Josep Maria, ell company de pis, però me'n vaig distreure també. La veritat és que tinc molta feina. Ho faré dilluns. Salutacions cordials.

dijous, 3 de maig de 2012

Ahir vaig tenir visita amb el psiquiatre a Manresa.

Hola molt bon dia. Ahir a la tarda vaig tenir visita amb el psiquiatre doctor Giménez Salinas al CESAM de Manresa. Prop de l'Hospital de Sant Joan de Déu. Era la segona visita que em feia el relatiu després d'una primera visita en la que m'hi va acompanyar, malgrat que va arribar tard, la meva delegada de tutoria senyora Anna Jordà. Ahir al matí em va telefonar la senyora Jordà i em va dir que malgrat que havíem quedat així, no m'hi acompanyaria i que qualsevol cosa la telefonés. Ara passa que segons m'ha dit la delegada, m'hauré de pagar jo de la meva butxaca els diferents desplaçaments a Vic i Tona per anar a segar la gespa, de casa i la dels veïns. L'excusa és que tinc o tenim dues cases obertes: el pis de Manresa i la casa de Tona. La Fundació Lar s'entesta en que pagui jo les despeses fixes de gas aigua i llum donat que segons diu encara hi vaig a "passar els caps de setmana". Li he fet veure a la senyora Anna que passa que jo col·laboro amb la família segant la gespa, on hi tinc unes set hores de feina que faig en dos dies i pagant la benzina que d'altre manera haurien d'encarregar a un jardiner que ens ho fes. Passa que llavors no podríem pagar el manteniment del jardí -fa uns deu anys era de vint-i-cinc mil pessetes al mes- i llavors segurament, farien una segada a l'any. Amb la qual cosa la gespa es faria malbé perqué creixerien males herbes que prendrien el lloc a la gespa plantada artificialment i tot el jardí perdria valor. Així doncs he quedat amb la senyora Jordà que es cuidaria de telefonar a la meva germana, suposo que després de parlar-ne amb la reunió de la fundació -avui he somniat que em telefonava el senyor tutot, l'Alfonso Navarro- i aviat no hauré de fer front a tantes despeses que no veig. És de suposar que si jo fossi una persona sense recursos ni pensió i ho haguessin de pagar ells de la seva butxaca, ja fa temps que d'aquestes despeses de la casa, que inclouen per exemple la taxa de clavegueram i escombraries anuals, ja se n'haurien encuidat de repercutir-les a la família. Divendres, que seré a Tona telefonaré a la tutora per exigir-li la informació pertinent. El psiquiatre no em va voler baixar la medicació per dormir tal i com li havia demanat jo mateix i em va dir que ell tenia la sensació que aquest estiu em dispararia i llavors n'hauríem de tornar a afegir, de Lormetazepam. De moment m'ha donat hora per al dia trenta de maig. Salutacions cordials.

dimarts, 1 de maig de 2012

Dia de l'u de maig a Manresa.

Hola. Aquí a Manresa hi ha manifestació, però no sé a quina hora. He vist algun cartell de la CNT però no posa el lloc ni l'hora. Potser, de fet no és ni aquí a Manresa, però de cartells us puc assegurar que n'hi ha un munt. Gairebé tants com per la vaga on varen embrutar gairebé totes les parets del meu nou barri, al casc antic i prop de la Seu. Avui, ja us ho vareig dir ahir, seria l'aniversari del meu pare i en faria vuitanta-tres, però no podré anar a veure la mare. Ja hi vem anar ara fa dos dissabtes dia vint-i-u amb el meu germà. EM sembla que la mare ha estat perfectament conscient de les onomàstiques d'aquesta setmana: Sant Jordi, com el meu germà, La mare de Déu de Montserrat, com la meva germana i ara l'u de maig. A més a més em sembla que coincideix amb algun altre aniversari com el de la meva germana i que per això li varen posar precisament Montserrat. No és que em faci mandra anar a veure la mare, però tinc tant mala combinació com des de Vic. Haig d'agafar dos trens i caminar aproximadament un quilòmetre entre un tren i l'altre, a més de gastar dos viatges de la T-10 de sis zones que em queda de quan anava a estudiar a Barcelona i de la que només em queden sis viatges. Haig de dir que no m'acostumo gaire al nou sistema de blogger. La única avantatge que hi veig és que ara puc veure cuanta gent ha llegit el meu determinat article concretament i les estadístiques són doncs molt més extenses, però tampoc tant, ni sempre, ni des de tots els ordinadors. Depèn dels diferents navegadors i de les seves actualitzacions, suposo. Per exemple, fins no fa massa dies vaig poder llegir que el meu article en el que explicava que havia tingut una indigestió l'havien llegit unes vint persones i en canvi els altres articles del voltant només dues o tres. Per tant el títol hi deu fer molt. Suposo que podré fer un article titulat "He consumit" i després esplaiarme en qualsevol cosa si vull que el desacarregui molta gent, és clar. Però és igual. És millor tal i com va i no cremar les oportunitats... hehe