dissabte, 19 de maig de 2012

Comença una nova etapa.

Hola. Tot just ahir, o avui, comença una nova etapa de la meva vida. El fet no és un acte puntual i reduït a un nou dia de traspàs. De fet, dimarts encara haig d'anar a segar els racons de gespa que vaig haver de deixar empantanegats ahir. Però serà l'última vegada. Fa més de vint-i-cins anys que sego la gespa de casa. S'ha acabat. De fet no me'n sé avenir gaire i encara faig càbales sobre la possibilitat que per exemple la meva germana es decideixi a pagar-me els viatges en autobús des de Manresa per a que li faci la feina del jardí. Dilluns li comunicaré que ho deixo. Sé que serà un trasbalç perquè ja li vaig telefonar la setmana passada i li vaig dir que, era la meva intenció llavors, i, abans de rebre la trucada de Fundació Lar en que se m'informava de que no se'm deixaria anar una setmana a fer la tanca dels veïns i que a més em tallaven la llum, l'aigua, el gas i el telèfon. Deia que ja vaig telefonar a la meva germana la setmana passada i li vaig comunicar la meva intenció de no continuar anant a segar la gespa a partir del setembre en que s'inicïen els estudis a l'EPSEM (Escola Politècnica Superior de Manresa). Donant-hi voltes, i abans de la trucada de fundació lar, havia pensat de matricular-me a temps parcial a les tardes i anar a segar la gespa els caps de setmana marxant els dissabtes al matí i tornant els dilluns també al matí amb el autobús de les 8:20. Passa però que es depèn del temps que faci. Si plou el cap de setmana ja t'ha fotut i a la primavera no pots anar d'una setmana per una altra perquè et pots trobar que la gespa creixi massa i és de molt difícil tallar i de mala feina. A més, un cop decidit que ja no sego la gespa dels veïns ni li faig les feines dels racons a la veïna queda com a inviable econòmicament la proposta. Perquè per que ho sapigueu, es gasten uns cinc euros de benzina en cada segada només a casa i amb les dues màquines. A més la màquina nova me l'haig de vendre per pagar al jardiner i la vella que hi ha gasta a més oli perquè en crema molt. Una ampolla de un litre d'oli del 20w50 costa uns dotze euros i se'n gasta una cada quatre segades. A més hi ha els costos de transport de Vic a Manresa i de Manresa a Vic. Per no parlar de les hores que es perden en el viatge... ni dels àpats que haig de fer fora del pis. De menjar entrepans. Per altra banda... suposo que de tot això en parlarem dilluns o dimarts amb la meva germana, per altra banda, deia, comença l'etapa en que em vaig a fer enginyer de veres. Tinc força possibilitats i és a vuit anys vista, encara que pot ésser que la cosa vagi bé i em decideixi a escurçar alguns cursos matriculant-me a jornada completa un cop hagi assolit la base necessària dels dos primers cursos en els que ja us vaig dir porto un decalaix per no haver cursat la opció de ciències o de tecnologia quan vaig fer cou al 1988. Que quedi clar que no seria el mateix haver cursat aquesta opció al 1988 i ara no recordar-la per l'oblit dels anys. Salutacions cordials. Demà continuu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada