dissabte, 26 de maig de 2012

Osti! Sembla mentida.

Hola. M'acaba de telefonar la Consol, que s'havia d'encarregar d'entrar els contenidors del jardí a dintre de casa dels veïns el passat dimecres després de que jo els omplís amb l'herba del jardí de casa -de fer els racons amb la màquina petita com ja us vaig dir que era l'últim que em quedava per fer- que els contenidors avui que els necessitava pel seu jardiner ja no hi son. Els contenidors em varen costar cinquanta euros cadascun i n'hi havia tres. Es tractava de, un cop buits, entrar-los deu metres cap a dins el jardí darrera la tanca. No ho va fer. Hi ha feines que no haurien de fer segons quines persones, -els contenedors tenen rodes- però, certament, no veig cap feina que pugui fer la Consol. Un cop ha tingut una olla d'aram que va insistir, fins i tot exigir que li portés de casa telefonant insistentment, no ha servit per res més. A tomar pel cul! Ara passa doncs que no puc fer la feina. Per als que us hagueu llegit tot el blog, suposo que recordareu el cas de la meva coneguda traficant de drogues que em venia la cocaïna a na mi quan consumia que anava deixant de fer la compra grossa (100gr)per fer-la cada cop més petita (30 gr) etcètera fins que va arribar al punt de que un dia que n'havia pogut comprar cinc -de grams- li va venir la policia a la nit trucant a la porta i els va llençar tots al vàter. Després va resultar, en obrir la porta, que la policia estava trucant a la porta del pis del veí i li van dir "Usted métase para dentro" Una mica m'ha passat el mateix. La feina de jardiner s'ha anat complicant i hem acabat en res. Amb un robatori de les eines que de fet ha estat com si jo mateix hagués llençat donat el cas de que no volia dependre de la meva germana perquè m'obrís les portes i vaig decidir portar els contenedors a casa dels veïns, contenedors que la Consol, feliç ella, no va entrar. Em sap greu dir-ho però la Consol és una dona. Sí, sí, ara, avui, ja hi havia una polla que xuclar, la del jardiner que estava fent la tanca -per cert, molt abans de la temporada- i necessitava més contenedors que no hi han set. La Consol encara ha tingut la barra de telefonar-me i demananr-me a veure on de casa dels veïns havia deixat els contenedors. A tomar pel cul! Ara haig de telefonar als veïns a Barcelona i explicar-los la situació i a més dir-els-hi, d'una vegada per totes, que la feina no m'interessa, que és un problema per mi, que fa retardat mental fer seixanta-cinc quilòmetres per segar gespa cinc hores i gastar-me quinze dels seixanta-cinc euros que n'obtinc per desplaçaments. Ja ho he dit i molt bé. Fa malalt mental. Ja em va dir la senyora del veí que havia de valorar si m'interessava i em resultava a compte. Ni hi surt. La reunió dels bipolars va anar bé encara que érem molt poquets.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada