divendres, 29 de juny de 2012

Ja ha vingut la delegada de tutoria a Manresa.

Estan carregats de punyetes els de la Fundació Lar. Ara resulta que els pantalons curts que m'havia de portar, ja en un principi el mes passat, la auxiliar de tutoria, la Berta i que no em va dur, tampoc els ha portat la delegada, l'Anna. Tampoc m'han dut la T-10 de quatre zones per anar a veure la mare a Valldoreix.

En ateniència a aquest tema de la T-10 m'ha dit l'Anna que potser avui em truca... bé va dir que avuiem trucaria i em diria alguna cosa sobres la possibilitat que em fessin un ingrés dilluns corresponent a l'import de la T-10 perquè me la compri jo mateix. No ho compto. Per mi que se n'han endescuidat.

Ara, es veu que m'ho portaran tot el dia tretze que torna a venir la auxiliar, la Berta.

Per altra part hi ha bones notícies sobre els estudis d'enginyeria de Mines. Hem convingut amb la Anna Jordà que donat que la setmana del 16 al 20 de Juliol ella fa vacances per un període que no m'ha confirmat, la setmana que vé, un cop hagin aparegut les noves taxes al DOGC haig d'anar a demanar l'import exacte del que em costarà una matricula de, he triat, 18 crèdits.

He triat només divuit crèdits perquè és el màxim de què em deixen matricular si vull optar a la possibilitat de que se m'apliqui la segona normativa de permanència, la de aprovar 42 crèdits en dos anys, se m'apliqui deia a un període de quatre anys. Així és més fàcil.

La primera normativa de permanència roman invariable i consisteix a aprovar dotze crèdits en un any lectiu.

Tinc pensat de matricularma de Matemàtiques I i també de Química i Informàtica.

Salutacions cordials.

diumenge, 24 de juny de 2012

Dijous ve la delegada de tutoria a Manresa.

Hola. Dijous vinent, dia vint-i-vuit ve la delegada de tutoria, que és més que l'auxiliar de tutoria i per això no vé... diguem-ne: tant sovint a Manresa. L'auxiliar ve un cop al mes i com us he dit alguna vegada em compra el tabac que em toca i des de fa dues visites algun producte d'higiene personal.

La delegada, en els dos cops que ha vingut, aproximadament cada mes i mig m'ha acompanyat al psiquiatre. Recordo haver-vos explicat que em va fer prendre al bar el cafè amb llet descafeïnat.

Aquesta vegada no hem quedat a la tarda, com cada vegada que hem vist al psiquiatre, sinó al dematí a tres quarts de dotze al mateix lloc de sempre: Davant del CSAM.

M'ha dit que em portaria uns pantalons curts. De fet em va dir a veure si en volia dos de pantalons, però li he dit que només uns perquè jo ja en tenia dos més. Es dóna el cas de que s'ha d'estalviar per tal que la Fundació em pagui la matrícula de cinquanta euros de la Universitat. Tot un despilfarro, és clar.

No m'agrada que posin tantes pegues i "revortiuras" a n'això d'estudiar. Pel preu que és em sembla que ja hauria d'estar decidit. De fet amb l'anterior delegada, l'Assumpta no hi havia mai tants de problemes i s'han pagat factures més importants en relació a la matrícula de la Universitat: de l'ordre de cent vint o cent cinquanta euros.

És clar que donant-se el cas de no voler fer front a les despeses fixes de casa de la mare han de vigilar més els diners. Suposo. Però per cinquanta euros estar entretingut durant cinc hores al dia tota la tardor i part de l'hivern em sembla un saldo no comparable per exemple a la matrícula d'un gimnàs o de la pissina per exemple.

Avui em faré una llista dels temes que haig de tractar amb la delegada el dijous.

El dijous la delegada... no us ho he dit: Es diu Anna Jordà! També té visita amb la psicòloga responsable dels pisos de Manresa, la Gemma Prat i la infermera, la Sandra Reillo em sembla que es diu i suposo que també entre altres temes tractaran el del meu empadronament i la consegüent assignació d'un metge de capçalera per a poder anar al CAP ino haver d'anar a urgències cada vegada que no em trobi bé.

L'Anna Jordà no és tant trempada com la Assumpta, que ho era molt. També suposo que hi fa que encara fa poquet que treballa a la Fundació Lar, però per exemple, és molt més alta i prima que l'Assumpta. Encara que l'Assumpta també s'enrabiava.

Ja ha passat Sant Joan... Ja som a l'estiu!

Hola molt bon dia. Deu fer una hora que vaig donant voltes per Manresa amb la intenció de connectar-me a Internet. He anat a un i altre locutori, i, encara el que han obert més d'hora ha estat el del cantó de casa... hehe

L'estiu fa dies que és aquí a Manresa. Fa molta més calor que a Vic i sobretot que a Tona, que com és en un àmbit rural és molt més fresc. Em sembla que ja us he dit que, a banda de les característiques de la casa on vivia abans que era feta de maons i era molt fresca, la temperatura nocturna fa que dormi amb la finestra i la persiana obretes de bat a bat. Tot i això, per raons de la medicació, acostumo a llevar-me a la una de la nit i encara fa calor. No és fins a les tres que refresca una mica i la cosa s'allarga fins a les vuit o les nou.

A aquella hora tanco la persiana i la finestra uns deu minuts després de llevar-me. Llavors al migdia encara... després de haver-me dutxat al dematí, estic prou fresc jo i el quarto com perquè quan m'adormo a fer la migdiada m'hagi de tapar amb el cobrellit perquè tinc fred.

Tinc moltes ganes de fer coses aquest estiu, però sé que em costarà molt tot això d'estudiar. Més que res perquè estudiar no acostuma a agradar a ningú i a més no en tinc costum. Però de mica en mica. No cal que m'hi obsesioni tot i que no estaria bé començar el curs sense haver acabat el CD-Rom -ja vaig per el mòdul 4 de 5 i haver almenys fullejat intensament els llibres de Física i de Química.

A més haig d'agafar costum i hàbit d'estudi de cara a les cinc hores de classe que tindré cada dia al setembre i les tres o quatre dièries també que hauré de dedicar a l'estudi si me'n vull sortir. No puc perdre aquesta oportunitat de progressar.

Pel que fa al pis, en Josep Maria està molt pesat. No us enganyo si us dic que aquesta setmana ja porta uns vuit litres de Cocacola. Divendres se'n va anar a dormir a les tres després d'anar a les nou a veure un seu amic aquí al barri. L'altre dia diu que s'havia pres quatre cafès de màquina.

No estic per tonteries. Si es posa mot pesat li diré a la infermera, però a na mi que no m'atabali amb anar al vespre aquí i allà a la nit. Encara que em convidi.

Està també molt enjogassat. L'altre dia es volia assentar al meu llit! No us ho he dit que ha agafat fongs a la pell de l'esquena? Doncs sí. I, l'altre dia vem rentar les fundes dels coixins d'un dels sofàs, els que ens hi estiràvem ell, o jo també, i tot seguit es va estirar aquell mateix dia sense samarreta tornant-ho a contaminar.

Els fongs poden venir de moltes coses: el tren, la planxa etc. suposo, però jo he deduït que es tracta que de vegades quan jo estava al sofà comú ell s'assentava, sense samarreta també, al sofà on normalment s'hi asseu el negrito després de llevar-se i dormir vestit i amb mitjons, passejar-se descalç -amb mitjons- per tot el pis, inclosos els lavabos i estirar-se amb els peus al damunt del sofà.

Segurament el negrito també té fongs però a ell no se li veuen, és clar. En Josep Maria s'ha de rentar, després de dutxar-se, amb un xampú especial i se li ha de posar un espray a l'esquena abans de vestir-se. Hi ha pells i pells, és clar, però no em faria gens de gràcia contaminar-me... em faria molta ràbia i ell no té cura de res. És un maleducat i un pallissa.

Ara no m'estiro mai al sofà. Jo sempre vaig amb samarreta per casa.

Ja ens veurem

dijous, 21 de juny de 2012

Avui no m'he trobat gaire bé.

Hola, bona tarda. Avui no m'he trobat gaire bé i no he fet la doble sessió, matinal i de tarda, de matemàtiques amb el CD-Rom de la UOC. Només hi he anat a la tarda i encara no mitja horeta o tres quarts.

La veritat, em sembla, és que fa molta calor. No sé a quines temperatures s'arriba a quí a Manresa al migdia, ni tampoc a quines altres de mínima es baixa per la nit. Jo dormo amb la finestra i la persiana obertes i a la una de la nit em desperto, perquè s'ha passat l'efecte del Lormetazepam de 2 mg que em prenc a quarts de set, normalment, i no acostumo a dormir-me fins a les tres.

Passa que per a dormir-me a la nit, necessito tapar-me amb alguna cosa. Vull dir que estic a costumat a dormir, a Tona, amb el llençol i el cobrellit, i, a Manresa em desperto a l'hora que us dic, massa acalorat. A la resta del pis encara fa més calor perquè tot és tancat -les finestres- però no us penseu pas que gaire.

Després, últimament em poso el despertador a les set del dematí i acostumo a llevar-me a les vuit. Avui, m'he dutxat i com que estava molt espès i m'ha donat per no prendre cafè amb llet, sinó un eko fred i sense galetes, me n'he tornat a dormir després d'esperar que el negre marxés a les nou i fregar el pis.

A les onze, no ha vingut la infermera i me n'he tornat a dormir sense anar, com gairebé cada dia d'entre setmana a la biblioteca de la UPC i la seu de la UOC. Ahir tampoc hi vaig anar: Al dematí, vaig anar a que em posessin l'injectable de 75 mg de Risperdal CONSTA i potser per això, sobretot perquè em sembla que no va fer, l'altra infermera, una bona administració del medicament, -em va sortir molta més sang a la tirita que no normalment-, avui no m'he trobat bé.

A la tarda encara estic espès i desganat i això que m'he pres, avui, dues cocacoles. Ahir a la tarda vaig anar al psiquiatre. Una altra excursió al CSAM que fa molta pujada, gairebé més que a la biblioteca de la UPC i a més més pronunciada, però si us haig de dir la veritat, des que vaig dos cops al dia a la biblioteca de la UPC que no suu tant en la pujada i no trobo, de la mateixa manera, tant el cansament.

El metge no em fa cas. Li dic que em tregui un milígram de la dosi de Lormetazepam i em diu que no té costum de treure medicació a l'estiu. Em té per un bipolar i per tant tem que pugi massa ara a l'estiu. A més, m'ha donat hora per a d'aquí a cinc setmanes i no tres com fins ara. Encara que, si us haig de ésser franc, no compto que la benzodiacepina -el Lormetazepam- sigui el problema.

Suposo que acumulo cansament i una mica de desilusió donada la dificultat, per exemple que comença a adquirir el programa del temari de les matemàtiques. Suposo que em sabria molt de greu no ensortir-me'n amb això de l'Enginyaria de Mines. Fins al punt que no voldria continuar seguint vivint a Manresa si no aprovo el mínim, i córrer el risc de caure en el defalliment si no n'aprovo bastantes. Ja tinc ganes d'esdevenir enginyer! hehe

Demà, si Déu vol, aniré a Tona. A dinar a casa de la Consol. M'ha convidat. Marxaré a les 11:15 perquè en Josep Maria que m'ha de deixar els diners del transport que deprés em pagarà la Consol, no els té i no tindrà els diners fins demà al dematí. Vindrà a les deu quarts d'onze al pis, després de treballar i jo marxaré. Li he demanat a la Consol monjetes amb col i butifarra.

Dijous vinent, dia vint-i-vuit ve la anna jordà a manresa. Ja n'anirem parlant. Salut!

dimecres, 20 de juny de 2012

Avui he somniat que el meu pare se suicidava...

Hola. Avui he tingut un somni terrible que ha culminat, després d'una sèrie de comèdies que ara us explicaré en el suicidi, d'un tret al cap, al principi havia de ésser del meu pare però no, a l'últim moment qui es tirava el tret, i ho dic amb tots els respectes, era en Josep Tarradellas, l'antic president de la Generalitat que va venir de l'exili.

Mireu, resulta que somniava que algunes màquines, de les que n'haviem reparat potser cent cap al final de la vida del meu pare i que continuavem reparant fins i tot en alguna de les breus hospitalitzacions prèvies a la seva defunció, doncs somniava que aquestes màquines que havíem reparat, les desmantellavem al pati del restaurant que hi ha al cantó de casa jo i un altre treballador que casualment... bé potser casualment no és la paraula adequada, era un dels ionquis que coneixia del Centre de dia CADO, al que havia de controlar si treballava o no gaire.

Deia que desmantellavem les màquines en parts reciclables i ho fèiem amb diversos tipus d'eines: el bufador i la radial. Així s'ha donat el cas que les màquines que eren destinades a la indústria de la construcció, concretament a contenir morter sec, i utilitzant una tècnica de desballestament pròpia i meva, -en tant que la utilitzava jo tot sovint i es donava el cas de que no me l'havia ensenyat en principi ningú i no havia vist en tota la meva trajectoria com a obrer del metall ningú altre que l'utilitzés al taller... sí potser a muntatge- doncs amb aquesta tècnica, i després d'avatars amb en Joaquim, el del centre de dia CADO, el meu pare descobria un moll de l'òs, vull dir una mèdula òssia en un dels racons amagats de la màquina i que segurament, i després de tota la feinada que ja us havia dit que en el cas d'aquestes reparacions era de campionat del món, doncs resultava que tot plegat i tant boniques màquines, eren per a una mena de guerra química i escampar, mitjançant aquestes carns -el moll de l'òs- escampar la peste porcina clàssica des de Madrid, d'on venien les màquines a repara a Girona.

El meu pare es tornava, en el somni mig boig i donava voltes sobre si. Ningú no el calmava. Ell ho havia dhaver previst, es pensava i només ha faltat un que parlava de cultura gairebé medieval o moderna potser i que deia que aquella mateixa nit es feia a Barcelona un concert de música que versava sobre dobles intencions. El meu pare s'ha vist acorralat per la seva potser incultura, afeccionament a la feina o potser tot era degut a l'excés de píndoles de les que li havia dit el metge que es prengués.

Llavors he vist en tarradellas que es fotia un tret al cap. Aquest ha estat el somni. Salutacions cordials.

dimarts, 19 de juny de 2012

Demà em posen l'injectable.

No sé què passa que ara l'ordinador, segurament es tracta d'un problema de software, no em deixa introduir un títol a l'entrada. Estan ben tocats dels collons aquests de blogger!

Demà em posen l'injectable i em pesaran. La quinzena passada havia perdut tres quilos a veure aquesta altra quinzena.

diumenge, 17 de juny de 2012

Al meu amic Carlos "Copas"

El meu amic Carlos, de cognom es deia Puig, era de Madrid. Vivia en una casa senyorial al mig de Torelló amb una família de "masovers", que a l'hivern li encenien una estufa de llenya a la seva habitació i fins i tot li preparaven el bany. Era un tipus de calés i li agradava molt fardar-ne convidant a copes aquí i allà. Segons ell a la seva terra això era molt més comú i es pagava la companyia. Amb ell vaig apurar la meva primera ampolla d'anís del mono sencera, que no va esdevenir la única en la seva companyia, en uns anys molt feliços. Les apurava tot sol mentre ell es bevia innumerables cubates de rom Bacardí. Bevia jo l'anís amb un truc que em va ensenyar ell que consistia en acompanyar-lo de gots d'aigua fresca. Vem passar les tardes de tardor, mentre jo precisament havia d'estar anant a classe d'Enginyeria Industrial Superior a Terrassa, a la vora del foc al restaurant La Ferreria, del cantó de casa on jo a les 14:30 amagava el cotxe que tenia, un Seat Panda de color blau cel, perquè el meu pare no se li trobés aparcat quan sortia de dinar i descobrís que encara no havia anat a Terrassa. Hi havia dies de tot. Dies en que fins i tot, i amb tota la papa, em convidava a sopar. Un dia vem anar a casa seu i me la va ensenyar: vaig poder veure l'estufa de llenya encesa i tot una novetat, un televisor amb Teletext. Jo tenia dinou anys, o sigui que era cap allà al 1989. En Carlos era fill d'un general de l'exercit i tenia al menys un germà i una germana que no vivien a Catalunya. Ell, en principi, tenia cura d'unes propietats i d'uns ramats d'ovelles extensíssims entre Osona Nord i Lleida. Havia anat a Campillos un internat del Sud de València o Alancant on hi anaven principalment fills de burgesos adinerats amb algun problema, com ara la indisciplina i la rebel·lia. En Carlos era molt fatxa i de dretes, però eren altres temps. Potser ara fa vint anys que no el veig i sé que en deu fer uns deu que és mort. De càncer. M'ho va dir ell mateix: "Mira, lo mío el cáncer..." un dia ara en deu fer dotze o així que vàrem coincidir a la Caixa Catalunya del carrer Verdaguer de Vic i que em va comentar que ja no em veia gaire. Anava, no vaig poder evitar de sentir-ho mentre feia cua i ell no m'havia vist, amb dos bitllets de cinc-cents euros. Devia ésser pels volts del dos mil. Va dir que els bitllets era per a que n'hi treguessin un altre de càncer, quan vaig poder apreciar que tenia una traqueotomia, em sembla que es diu, i que es tapava un furat al coll amb el dit polze per a enraonar. En Carlos fumava Habanos, la marca de tabac negre que jo vaig fumar també durant molts anys i fins que el Govern va apujar desorbitadament de preu quan lo dels judicis americans a les víctimes passives del tabac que es va saldar amb una reducció de la qualitat del tabac ros i una pujada, precisament desorbitada del preu en general. El Govern va aprofitar l'avinentesa d'algunes indemnitzacions mil·lionàries a n'aquests/es fumadors/es passius/ives americans per a justificar les despeses en sanitat a Espanya. Llavors l'Habanos va passar a ésser el tabac, fora dels de importació, més cart. Ara el trobo a faltar, és clar. Estaria content de venir alguna vegada aquí a Manresa i veure'ns, encara que no compto que s'empassés això de que no puc beure, i, com sempre, em faria mamar. Un record per a ell i una salutació per a tots vosaltres. Amén.

El Barça ha guanyat la lliga de bàsket!

Hola. Jo soc del Barça i estic molt content perquè el meu equip ha guanyat la lliga en una emocionantíssima sèrie en que ha remuntat un dos a u havent perdut un partit de més de trenta punts. Com ha dit el tècnic, el treball de deu mesos de competició ha tingut el seu fruit podent decidir la sèria a camp propi amb tot el que ha suposat això: L'ambientàs que hi havia ahir al Palau. Personalment vaig escoltar la final per la ràdio mentre doemisquejava. En Josep Maria, el meu company de pis, que és del Madrid, se la mirava per la tele. Va quedar ben fotut. Es pensava que guanyaria el madrit i tota la sèrie que anava dient que si el madrit estava més preparat, i més a tò, que si el primer partit el va guanyar el Barça per sort que si farien un tres a u etc. VISCA EL BARÇA!

dissabte, 16 de juny de 2012

Avui he anat a urgències... però no passa res.

Hola. Avui m'he tornat a llevar a les set. Ja n'estava tip d'estar al llit. Tant de bo ja hagi assolit un horari i m'hi llevi cada dia. Clar que em puc posar el despertador, però no és el mateix que llevar-se sol. A més no tinc res per fer a aquella hora però així, si em llevo d'hora, puc fer migdiada. Quan m'he llevat, he posat una rentadora i he esmorzat eko amb galetes. Despres m'he dutxat i afeitat i he anat a fer un cafè amb llet a Cal Moliné, que val vuitanta cèntims. He tornat al pis i m'he pres el protector d'estómac que m'haig de prendre cada dia en dejú i que avui m'he descuidat i m'he estirat al llit. Ha passat que m'ha començat a fer mal de panxa i he recordat llavors que aquest mal ja me'l feia ahir. HE decidit anar a urgències a veure si em donaven alguna cosa per a l'estómac. M'han fet una radiografia i m'han dit que està tot bé. Que si no progressa se'm passarà en dos o tres dies i m'han donat una recepte de paracetamols perquè me'n prengui tres al dia. Encara no me n'he pres cap. Els paracetamols son pel mal de cap. Estic trist perquè no se m'ha passat el mal de panxa. En Josep Maria em fa prendre tònica per a que faci rots. Fins aviat!

divendres, 15 de juny de 2012

S'ha acabat la setmana.

Hola. S'ha acabat una altra setmana. He pogut fer força feina de matemàtiques, que és el que més m'ocupa durant el dia i em manté actiu. De fet si no fossi per aquesta activitat em tornaria més boig del que estic. Ja m'hi vaig trobar una setmana que la vaig haver de passar tota sencera sense fer res durant el dia... és clar. Resulta que ara, hi ha dies que em llevo a les set i dies que a les vuit o les nou. A aquella hora no hi ha gaire activitat per fer i mentre em vaig despertant després de prendre'm un cafè amb llet que agafo convidat del Josep Maria, el company de pis, dic que agafo cafè amb llet convidat perquè ell compra Nescafé i jo Eko. Ens ho intercanviem, malgrat que ara que fa aquesta calor ell ja no pren Eko al migdia i s'estima més prendre's un got de llet freda de la nevera. Bé, doncs mentre em desperto, faig trenta abdominals estirat al llit per abaixar la panxa, m'afeito i em dutxo i rento les dents, passa l'estona a casa fins les 11:15 que ve la infermera a fer la visita rutinària de la llar amb servei de suport. Avui però m'he hagut de llevar a les set i a les vuit marxava de casa per trobar-me amb la Berta, l'auxiliar de tutoria, que m'havia de portar el tabac i acompanyar-me a fer una petit compra de productes de higiene personal. Concretament hem comprat un raspall de dents, bastonets de les orelle i un desodorant roll-on de la marca Byly sense perfum. Ens ha costat cinc euros amb set cèntims al Schlecker de Viladordis, que m'he ocupat previament a que la Berta arribés a les nou d'assabentar-me d'on era i també m'he ocupat de cercar el camí més curt fins a l'estanc, un dels pocs que a aquella hora ja és obert i també dels pocs que tenen la marca que fumo en quantitats suficients. Cap a les deu ja era al pis. La Berta no ha portat més assignació de tabac. Ni tampoc la T-10 de quatre zones per anar a veure la mare. Ni tampoc els pantalons curts que em va dir l'Anna que em durien. Després de la visita de l'infermera, avui ha vingut la Ino en comptes de la Sandra, com gairebé cada divendres passa, he anat a la seu de la uOC a estudiar el CD-Rom. Avui he fet un trocet de les Principals funcions reals. No m'hi he esmerçat gaire perquè era divendres i estava cansat de llevar-me d'hora i de caminar per Viladordis. Gairebé cada dia d'aquesta setmana que faig aquest horari a partir de quarts de dotze: Vaig a la Seu UOC i estudïo fins a quarts de dues i vaig a dinar. Son vint-i-cinc minuts caminant a poc a poc, -que fa molta calor,- anar i vint-i-cinc tornar que faig dos cops al dia, a la tarda també. A la tarda però encara no he agafat ritme d'estudi. Normalment vinc a la biblioteca de la UPC, que és al mateix lloc i em connectoa Internet des de un dels vint ordinadors que hi ha. Ja us vaig explicar que tot i que a la UPC hi ha més ordinadors, no s'hi pot, però, instalar els CD-Roms com sí en canvi que es pot fer a la seu UOC. Els ordinadors de la UPC son per a estudiants. Estudiants dels diferents ensenyaments que es fan a Manresa i també de la UOC. Jo mateix, si no fossi perquè encara tinc el carnet UOC vigent, no em podria connectar perquè el carnet UB d'aquest any, té un error i no funciona. M'han dit que vagi a la biblioteca de la UB. Potser ho faig, però no ho compto, perquè només em queden dos viatges a la T-10 de sis zones del semestre passat i potser haig d'anar a veure la mare mentre no em porten la T-10 de quatre zones. Vaig a dormir cap allà a les set, però avui faré un extra i hi aniré a quarts de nou -de fet tots els dies no m'adormo mai abans de quarts de deu- perquè tinc reunió a la Sala Els Carlins de Manresa de l'agrupació de Bipolars. En Josep Maria m'ha dit que em convidaria a un cafè amb llet si hi anava. La reunió és a les sis, o sigui que vaig cap allà. Bon cap de setmana!

dimarts, 12 de juny de 2012

Ja he acabat els dos primers mòduls del CD-Rom de matemàtiques!

Hola a tots. Es dóna la casualitat que avui mateix al matí, ara hi vaig de dotze a dues, he acabat a la seu de la UOC de Manresa, els dos primers mòduls del CD-Rom de Matemàtiques especials per a l'Enginyeria Informàtica corresponents a l'apartat d'Àlgebra. En general, l'àlgebra m'agrada força. A més, es dóna el cas de que he assistit a suficients classes de nivell universitari, precisament en ensenyaments d'enginyeria -Enginyeria Industiral Superior a Terrassa i enginyeria Tècnica Industrial a Manresa,- com per que no em soni a xinès i hagi pogut seguir les diferents explicacions del CD-Rom amb solvència. He fet Polinomis, equacions, inequacions, matrius i determinants i sistemes d'equacions de primer grau amb diferents incògnites. M'he assabentat de tot perfectament i només em falta passar les diferents notes que he anat prenent de teoria a net. Aquesta tasca la faré aquest mes d'Agost, suposo, ja que es dóna la casualitat que a l'Agost, la biblioteca de la UPC i la Seu de la UOC estan tancades per vacances. Tinc, però, prevista tota la feina. A l'agost, també, em llegiré els cursos teorico-pràctics de Física i de Química que em vaig potar de casa. Son de l'editorial Océano, i els vaig comprar al Discoplay. Estic convençudíssim que tots els que llegiu això em recomanarieu cent o cent-vint llibres millors, però aquests son els que tinc i de fet només son per a refrescar la memòria, donat que en el cas de la Física, per exemple, també he assistit a força classes de nivell universitari. Concretament a Terrassa amb el professor J.L.Font, que era molt bò i ho explicava molt bé. A Manresa, vaig assistir a classes i pràctiques, durant dos mesos, de Ciència i Tecnologia dels Materials. Fins i tot em vaig comprar el famós llibre de Callister, que vaig regalar a la meva neboda i que ja no tinc. A Terrassa no anàvem a classe de química. Ja tinc ganes de que comenci el curs, malgrat encara tinc un munt de feina que anar fent. Ara mateix, en aquesta connexió a Internet, m'haig d'agenciar els plans docents del pla d'estudis de les diferents assignatures que cursaré el semestre vinent, malgrat aquestes no estiguin disponibles encara a l'apartat d'Enginyeria en Recursos Energètics i Miners, que és de nova creació aquest any; però estan disponibles al grau de Mines que s'extingeix. Suposo que no variarà gaire. Així, podré preparar temes més concrets que no pas tot el temari inclòs en els dos respectius parells de llibres de l'editorial Océano. Principalment, m'interessa el temari de Química, que al segon semestre sí que inclou Resistència de Materials -em sembla. De moment deixem-ho aquí. Fins aviat!

dilluns, 11 de juny de 2012

Avui és dilluns 11 de Juny.

Ja us explicava ahir que havia d'anar a la farmàcia i a cobrar l'assignació. No me l'han augmentada. Potser el divendres l'auxiliar de tutoria, la Berta em compra més tabac del que ve anant comprant fins ara -dos paquets a la setmana-. La anna, la delegada de tutoria civil no m'en va dir res d'aquest tema quan vàrem parlar el divendres a la tarda. Estan carregats de punyetes aquests de la Fundació! Que si deixem lo de la matrícula en stand by, que si no paguem lo de les despeses fixes de la casa... Només falta que em desheredin ara. Lo de no pagar les despeses fixes em fa força gràcia. Diu que com que han de passar comptes cada any davant del jutge de Vic no li poden justificar una despesa, els cinquanta euros de la casa de Tona, una despesa dic que no es correspon a qualitat de vida o necessitats immediates de la meva persona. Que el jutge dirà aviam què. De fet ara deu fer quatre o cinc mesos, o potser era abans de Nadal, vaig anar al jutjat núm.2 de Vic a cercar precisament aquests comptes. No hi eren. Em va dir l'administrativa que demanés per un advocat d'ofici i em va derivar al Col·legi d'Advocats. llavors ho vaig comunicar a l'Assumpta, l'antiga delegada de tutoria que va plegar ara farà tres mesos i em va dir que ja me'ls portaria ella un dia els comptes. Un bon dia es va presentar la Berta amb un full fet en Word o Excel on hi havia una taula amb una sèrie de despeses entre les que s'incloïa una partida de cinc-cents euros cada tres mesos i posava "Advocats". Jo suposo i espero, encara no m'ho han clarificat i la Berta no m'ho va saber respondre, que aquests diners corresponen a petits pagaments que vaig fent dels meus deutes, i no a, efectivament, despeses d'advocats. Sinó quina barra! Ara no recordo més partides. La del tabac: 4,51 a la setmana que és efectivament menys donat que només em compren dos paquets que valen u amb noranta cadascun. Son vint duros cada setmana. La meva germana deu estar ben emprenyada ella que sempre fa números rodons també. Haig de telefonar a la meva cunyada perquè em digui quin serà el proper dia que el meu germà sord-mut anirà a veure la mare i trobar-nos allà. L'altre dia no em va esperar. Jo vaig arribar a les dotze i set minuts i ja no hi era. Al principi que hi anàvem marxàvem d'allà a les dotze i mitja. Continuu menjant molt poquet. Un Eko amb galetes, un etrepà i una tassa de cafè amb llet de cereals per sopar. Ja us he dit em sembla que m'he aprimat tres quilos en quinze dies, però segurament aquesta quinzena seran menys donats els àpats a ca la Consol i a l'hort. Avui he somniat amb el meu pare. Es veu que arribava una comanda d'un filtre que havia d'anar a sota del sostre d'una nau i que estava ubicada a Burgos. El meu pare havia fet pintar aquella mateixa tarda de color morat una sitja de cent tonelades d'aquelles telescòpiques que hi havia hagut en més d'una ocasió pel pati del taller. També feia preparar un altre filtre més gros i diferent del sol·licitat per fer-hi fotos. AL filtre i a la sitja grossa i poder-los vendre a Burgos. Marxava de matinada i el meu germà es passaria la nit soldant, la qual cosa és del tot impensable, donat que sempre, passés el que passés, en Jordi plegava a les 20:00. El muntador era el marit de la Fàtima, però no s'hi assemblava. Jo no anava a Burgos donats els meus problemes de consum, i, que en una incongruència còsmica, ja havia plegat del taller i el meu pare encara era viu. Salut

diumenge, 10 de juny de 2012

Manresa, a deu de Juliol del 2012

Hola avui és diumenge. He sortit a caminar amb en Josep Maria que estava amb moltes ganes de cremar les calories d'excés que vem consumir ahir a l'hort de la Fàtima però jo encara estava adormit i cansat i total hem anat a fer un cafè que li he convidat jo perquè el divendres va ésser el meu aniversari i la Consol m'havia donat cinc euros precisament per a convidar-lo. Em sembla que entre que el mohamet, el negrito del pis s'ha posat a escoltar música a partir de les nou a tota merda i fins a quarts d'onze i que li feia molta gràcia anar a caminar perquè s'ha llevat a les set en Josep Maria està una mica emprenyat. Ningú li diu res al mohamet. Ja fa dues o tres setmanes que ho fa això de posar-se a escoltar música del seu país amb el volum del DVD al quaranta-cinc. Creieu-me si us dic que realment el soroll és considerable, no només per nosaltres sinó també pels veïns. Ja fa una setmana que tant en Josep Maria com en Pedro diuen que en faran l'oportú comentaria l'assemblea de dimecres a la tarda amb l'infermera. En mohamet em fa força ràbia, suposo. És estranger, no ha cotitzat mai, cobra una pensió i una subvenció per estar al pis, l'acompanyen a comprar i a treure diners i les hi deixen passar totes. És, a més, un cuentista. Ara, al menys, no beu i no arriba torrat al vespre o al migdia. Divendres, ja us ho he dit, va ésser el meu aniversari. A tres quarts d'una del migdia m'ha dit sempre la meva mare a la que vem telefonar des de casa de la Consol vaig fer quaranta-dos anys. La mare, ara recordo haver-ho comentat, no estava gaire comunicativa. Potser no tenia l'auricular ben posat a l'orella i no em sentia. A la Consol tampoc li va fer gens de cas. Feia veu d'un d'aquells dies en que està cansada. Potser us pensareu que soc molt béstia, però quan menys estona dormen els avis de nit més son tenen de dia i menys atabalen per tant a les infermeres i auxiliars d'infermeria que a més compleixen una mena de serveis mínims durant el cap de setmana en que son menys personal que de costum. La mare gairebé sempre està dormint quan hi vaig i moltes vegades, a més, passa que a les onze quarts de dotze encara estan donant esmorzars. Ahir, quan era a l'hort de la Fàtima vaig pensar en la mare i en un moment de soledat vaig resar per ella un parenostre i una avemaria perquè em va saber greu estar allà a l'hort aquell soposadament divertint-me i la mare a la residència. Molts altres dies d'aquest hiver es podria haver donat el cas de que jo estigués sol a casa passant fred i la mare calenteta a la residència. Però no ha passat. Avui, precisament, he somniat amb la mare i amb el meu germà Xavier que en pau descansi. Primer era amb la mare que estava cuidada en una residència al mig de la muntanya. Era una residència petita en un ambient rural que no m'estranyaria hagués somniat jo que era en algun poble petit dels voltants de Manresa. Sé que havia d'entrar a un sòtan on hi tenia la seva habitació. La mare estava molt més activa i a més caminava. M'ensenyava els llocs per on passava les tardes mirant peixets i coses d'aquestes. La mestressa de la residència era molt amable, grassa i morena de cabell. Llavors m'he trobat amb el meu germà Xavier que m'ha explicat que s'havia separat de la seva dona perquè li havia demanat ella que li expliqués el funcionament d'unes màquines que la meva cunyada volia controlar en una setmana. Se suposo que en previsió del seu defalliment de la malaltia com va passar. En Xavier anava sense afaitar, cosa extranyíssima i la mare li ha dit malparit de merda perquè s'havia separat i ens havia fet pensar que s'havia mort. Després la mare ha anat a la residència a dormir i amb en Xavier hem anat a un vaixell de fusta que semblava de pirates però que era un casino molt poc transitat i petit. Hem jugat a la ruleta, però abans el meu germà ha tret cent euros d'un empleat de banca d'una llibreta on no hi tenia diners. Era com si en Xavier i la mare estiguessin al mateix poble. A la ruleta, quan he canviat les fitxes, m'han donat un tiquet on hi havia una sèrie de números als que si apostava em donarien premi segur. Eren el 606, 606, 066, 066 i com sabeu si apostes a un número cada vegda es multiplica la quantitat per disset em sembla i de tant que guanyava abans de l'última aposta ens han fet passar a una sala especial on per accedir ens hem hagut de posar a sobre d'unes lloses com de pirèmide que eren arrosegades amb unes cadenes. No s'ha pogut donar el cas, com jo volia, de que un cop finalitzada la sèrie de números i guanyats tants diners jo els llencés apostant una altra vegada extraordinària al mateix número i ho perdés tot o quedés al casino. Sé que hem enraonat amb el meu germà no recordo ara de què i que li ha dit que havia d'anar al lavabo. Així ha set quan m'he despertat. Abans però he resat un altre parenostre donant gràcies a Déu per haver-me fet somniar que la mare estava tant bé i haver-me fet somniar amb el meu germà Xavier. No em van bé tots aquests trasbalsos de l'hort i les anades a Tona. A casa de la consol vaig menjar bastant també: Un plat gros de monjetes seques i col i un tall de bacallà al forn amb maïonesa que vaig deposar a Manresa la mateixa tarda de divendres. El menjar de l'hort no l'he pogut deposar encara, tot i que m'he pres dos sobres de platago ovata. Em fa ràbia. Ara que havia perdut tres quilos en quinze dies. A veure d'aquí a dues setmanes com està la bàscula de la Sabina, l'infermera que em posa l'injectable de Risperdal CONSTA. EL divendres a mig matí també em vareig prendre un Red Bull i dissabte ja no em vaig llevar bé. EN Josep Maria va fer tard perquè va dir que s'havia marejat a casa de la seva tieta a Sant VIcenç de Castellet, on va a treballar cada matí. Ven menjar molt i vaig beure molta fanta. A la tarda estava molt tip i fastiguejat. Hi va haver molta gent que va marxar molt d'hora i d'altres que com jo i la Juani ens vem haver de quedar esperar que els de la junta, els cinc que quedàven de vint-i-dos que vam ser fessin la seva reunió. El marit de la Fàtima dormia. Els de la junta, entre els que hi ha en Josep Maria eren uns pesats. I, em sembla que a més totes aquestes reunions son molt iguales i pesades. No hi aniré més. De moment volen fer un sopar el dia vint de Juliol però jo ja he dit a en Josep Maria de bon principi que a sopar no hi aniré. EM trasbalça massa, avui tampoc estava gaire fi al dematí i encara bo que m'he llevat d'hora perquè sinó ara, amb la calor estaria molt emprenyat. Demà toca anar a estudiar matrius i determinants. Al dematí haig d'anar a la farmàcia, a cobrar i a comprar tabac. Divendres ve la Berta, l'auxiliar de tutoria i m'ha de portar el tabac del mes. Potser s'han entès a la reunió que em va dir l'anna, al delegada de tutoria, i m'en porta una mica més i/o m'augmenten l'assignació de trenta euros. És probable que amb la Berta també anem a cercar productes d'higiene personal, com la última vegada a Tona i hauria de comprar desodorant i bastonets de les orelles encara que tinc bastant de tot. Fins aviat!

divendres, 8 de juny de 2012

La fundació Lar no es manifesta definitivament sobre la possibilitat de matricular-me a enginyeria de mines.

Hola. M'ha dit la delegada de tutoria que de moment, això de matricular-se a enginyeria de mines ho deixem en Stand by. Jo li he dit que no només tinc ganes de fer-ho, sinó que m'omplirà molta estona al dia, -unes cinc hores de classe més unes tres que es recomana estudiar cada dia normalment a les carreres- i que aprofitaré per relacionar-me. Li he dit a l'Anna que preferia passar-me quatre anys anant a la universitat que no pas passar-me'ls anant al pre-laboral, on segons m'ha dit en Josep Maria, el company de pis que s'hi va estar tres anys, només fan sumes i restes i al gun manipulat. Lo del pre-laboral és per a gent que la malatia ha maltractat més que no pas a na mi. Li he dit a l'Anna que jo pensava que si superava els dos primers cursos, els dos restants eren d'aplicació de la teoria i per tant en principi per a mi, que tinc experiència en el sector, més senzills. Fins i tot molt més senzills que per a un jove de vint anys sense experiència laboral prèvia- Jo ho veig factible si no defalleixo en l'intent i no m'encaparro en d'altres tipus de problemes d'ordre sociològic i comunicatiu. Avui fins i tot m'he portat de casa, ha anat a Tona, perquè la Consol, donat que és el meu cumpleanys m'ha convidat a dinar, m'he portat de casa deia dos llibres de física i dos de química per a estudiar-los a l'Agost que les biblioteques son tancades i no podré anar a seguir el CD-Rom que us deia de matemàtiques especials per a l'enginyeria informàtica de la UOC. Haig de posar-hi força de voluntat, i de fet, no tinc res més per fer. És important. Avui he trucat a la mare a la residència de Vlldoreix. No estava gaire comunicativa perquè gairebé era l'hora de dinar. Salutacions cordials. Us escric aquest cap de setmana. Josep Salvans Arola.

dimecres, 6 de juny de 2012

Ja he fet la preinscripció universitària.

Hola, molt bon dia. Ahir vaig fer la preinscripció universitària a la seu de l'EPSEM de Manresa. Tot va anar molt bé i sense problemes. Tinc com a primera opció l'Enginyeria de Mines a la mateixa Manresa. Ara només falta comprovar el resultat el dia 12 de Juliol i fer la matrícula entre els dies 16 i 20, matrícula que ha de pagar la fundació lar amb els meus diners i que encara no m'han confirmat ni ells han aprovat. Quin patir! Ahir també vaig començar a preparar-me, a la tarda, per al proper curs estudiant Àlgebra. Concretament vaig fer l'apartat de Polinomis a la seu de la UOC del Bages. Després us escric més, ara no em trobo bé, m'han de posar l'injectable. Salutacions cordials. Josep Salvans Arola.

diumenge, 3 de juny de 2012

Estic molt content!

Hola. La veritat és que estic molt content amb tot això de la nova possible activitat a la biblioteca de la UPC de Manresa. Tindré l'estiu entretingut i no costa diners -que també és molt important donat els problemes econòmics en que em sembla que ja us he explicat que em trobo des de que ja no faig de jardiner per a ningú. Em trobava que no tenia diners ni pel ciber (locutori). Avui mateix m'ha deixat un euro en Josep Maria que és aqueí al costat mirant videos de Estopa. Certament no només és necessari preparar-se per a els estudis d'Enginyeria i les matemàtiques i la Física i la química sinó que es donava el cas que, sense diners per a el locutori ni practicament pel menjar, no tenia res per fer. Corria doncs el risc d'angoixar-me i agafar ansietat i per tant gana amb res per menjar. No menjo gaire: Galetes i eko, un entrepà per dinar o macarrons i una amanida per sopar. Així doncs cada dia a la tarda podré anar un mínim de tres hores com us vaig dir a un ordinador tant modern com el del que estic gaudint avui, que ens gastem els quartos i paguem uns vuitanta ceèntims l'hora i no cinquanta com faig normalment a l'altre locutori que a més és més brut i deixat. També em podré estar tanta estona com vulgui consultant els llibres de les diferents matèries que tinc d'estudiar aquest estiu i estudiant. Tot això em reportarà una activitat mental, com deia no només necessaria i gairebé imprescindible de cara als nous estudis, sinó que també útil i d'agrair. Útil perquè em servirà i em donarà coneixements i m'omplirà molta estona amb activitat mental recomanable a qualsevol sobretot que, com jo, estigui per exemple a l'atur o sigui pensionista. I, d'agrair perquè tenia ben bé la senseció que no aguantaria tot l'estiu sense ésser ingressat a planta si m'havia de passar, com feia fins ara la última setmana, dormint, comptant llarg, unes quinze hores diàries. Dormia de nou a deu i dues hores o tres de migdiada cada dia. Em trobava desganat i apàtic... gairebé deprimit. Ara estic, que diuen els bipolars: una mica hipomaniac i espitós. Demà, haig de fer la compra de productes de la neteja del pis, per a tota la comunitat que som de quatre usuaris. Així que només puc comprar un o dos paquets de tabac al matí, quan vagi a recollir el blíster de la emdicació setmanal a la farmàcia, que té l'estanc on venen el tabac que consumeixo al costat, i haig de guardar-me els aproximadament vint-i-cinc euros que sobren de l'assignació setmanal de trenta euros per a la compra dels productes de la neteja. M'ha dit en Josep Maria que m'acompanyarà a comprar i que em deixarà deu euros per no quedar-nos curts i poder fer tota la compra sencera el mateix dia, abans de que els companys de pis o la infermera en el cas del guineà em retornin la part proporcional de la despesa corresponent a cadascun dels usuaris. Fa dos mesos va sortir per set euros i el mes passat per uns tres. Suposo que aquest mes ens en sortirem amb cinc euros per barba, però no ho sé. El Josep Maria compra molt sempre. És un despilfarrador. Ho dic en serio. No hi ha com tenir diners. És molt semblant a na mi. El dimarts, ja us ho aniré explicant, vaig a fer la preinscripció universitària a la seu de l'EPSEM mateix i també us en diré alguna cosa. Em varen dir que en principi no em caldria executar els meus drets com a estudiant disminuït de cara a l'assignació de plaça donat que disposo d'una nota de sortida de la Selectivitat prou alta: un 5,77, quan la nota de tall de l'any passat a l'EPSEM era de un cinc pelat. El motiu d'això és que ara no és la única seu de Catalunya que imparteix els estudis d'Enginyeria de mines i això els ha fet molt de mal, és clar. Es parla fins i tot de tancar-ho. Esperem que no!

divendres, 1 de juny de 2012

Ah! per cert, estic a la biblioteca de la UPC de Manresa!

Sí-sí. Em trobo a la seu de la biblioteca de la UPC de Manresa, al davant del FUB, i allà si ets estudiant universitari, et deixen un ordinador d'última generació per un espai de tres hores i connectarte a Internet. També et deixen llibres, és clar. També hi ha una porta que dóna accés a la Seu de la UOC del Bages, que és on aniré dilluns per mirar d'aconseguir seguir les indicacións d'un CD-Rom que tinc, de la pròpia UOC, des de l'any 1999 i que em sembla us havia explicat em pensava que havia regalat a la meva neboda. Passa que aquí a la biblioteca de la UPC i els seus ordinadors no es poden instalar programes i per tant no puc executar el CD-Rom -en principi, i sobretot en aquells anys, pensat per a les diferents cases i computadores de cadascú-. i per tant no puc estudiar. Però només en principi. Penso que un cop m'hagi mirat el CD-Rom demanaré aquí a la biblioteca algun dels llibres que el pla docent penjat a Internet del Grau en vies d'extinció aquest any de l'enginyeria antiga de Mines segur que recomana i estudiar tot l'estiu. A reveure, avui m'he llevat a les sis del dematí i estic molt cansat perquè tot i que m'he pres una cocacola, i potser per això, no he pogut fer migdiada estic molt cansat. També m'he pres un cafè amb gel aquesta tarda cap allà a quarts de quatre i em sembla que vaig com una moto -potser o noteu en la meva explicació amb moltes referències i "desvaríos". Avui aniré també a la reunió de bipolars, tot i que m'he assabentat pel Josep Maria, el company de pis de que el vispresident de l'associació ha decidit unilateralment deixar progressivament la medicació. He he. Una abraçada.

Tinc noves notícies sobre lo de iniciar uns estudis.

Hola. Primerament us diré que la Fundació Lar a través de la seva delegada, la senyora Anna Jordà, s'ha mostrat en principi reàcia a pagar la matrícula corresponent al semestre vinent de setembre del 2012 al Febrer del 2013. Abans us diré, per a tranquilitzar-vos, que està decidit iniciar els estudis de Grau en Enginyeria de recursos energètics i miners -o quelcom que s'anomena de manera semblant- a la facultat de l'Escola Politècnica Superior de Manresa (EPSEM).Es, a més, una decisió ferma, tot i que fins a avui mateix, i després d'un comentari del meu nou psiquiatre assignat pel seguro, senyor Jordi Giménez-Salinas Botella, encara ha estat tamptejat per la possibilitat d'estudiar, com va dir ell, alguna cosa de Ciències de la Salut a la FUB (Fundació Universitària del Bages). Però resulta que aquest senyor, o bé somnia truites -com jo fins que hi he anat aquest matí, al FUB-, o no era conscient en el moment de fer-me la recomanació en alguna mena de lapsus lingüe inexplicable, del fet que la FUB és una escola universitària privada i tot i que amb la meva condició de disminuït amb in grau de discapacitat reconegut per la Generalitat de Catalunya superior al 33% puc gaudir-hi -al FUB- d'un descompte de, m'ha dit la secretària, d'uns mil tres-cents euros, encara i fins i tot llavors, n'hauria de pagar uns tres mil i escaig -d'euros-. Val a dir que tot això d'estar tutelat per una fundació vesteix molt i tal. Més encara si tenim en compte, -algun dia li explicaré al doctor Salinas-, que no essent de Vic, -sinó encara de més lluny de Manresa- (Llinars del Vallès), i, encara que no sé ben bé des de on s'apropa la senyora delegada Anna Jordà cada vegada que m'acompanya al psiquiatre -aproximadament un cop cada dos mesos, per un cop, aproximadament, al mes que veig a la auxiliar- i el metge es pot haver pensat, entre altres coses perquè normalment sempre hi vaig modat al metge, m'afeito cada dia i damés detalls llunyans al mundanal ruido i ordinarieses vàries que acompanyen per exemple algun dels meus companys de pis, o a la majoria dels malalts atesos en el CSAM de prop de l'Hospital de Sant Joan de Déu que és el que tinc assignat, i no és per fer el pijo... i, potser pel fet d'haver-li dit en alguna altra ocasió que havia estudiat uns anys a la universitat privada de Vic, i, de fet podria ser el cas si la meva vida hagués discorregut lluny de la cocaïna, doncs deia, em sembla, que el metge psiquiatre s'ha pensat que soc mil·lionari. O suficientment acaudalat com per pagar tres mil euros de matrícula anuals. De fet, vindrà just, encara que m'és impensable ara com ara que això no sigui així, vindrà just deia que la Fundació Lar em pagui els aproximadament cinquanta euros que m'han comentat avui al matí també, com a import quadrimestral de matrícula a la UPC per a fer l'Enginyeria de Mines. Haig de dir que el meu grau de disminució (del 76%) hi ajuda molt, multiplicant per dos o per tres l'estalvi que és de la totalitat del import dels crèdits, de la meitat de l'import de les taxes, i del corresponet recàrreg per a segones matrícules d'assignatures suspeses, segons m'ha semblat entendre en la visita que he fet avui a la Secretaria de l'EPSEM a l'Avinguda Bases de Manresa. Així doncs, estic prest per a realitzar, el proper dimarts dia cinc de juny, com em sembla ja us he comentat alguna vegada la Preinscripció oficial Universitària, i a més fer-ho sense que en principi hagi de fer valer la meva condició de disminuït per tal d'assolir-la -la plaça- donat que l'última nota de tall de l'enginyeria de mines és de un cinc pelat. De totes maneres ho tornaré a consultar, perquè donat el cas, acudiria a la Via Layetana de Barcelona per tal que me n'hassignessin una de les que tenen reservades. No sé on escrivia aquesta setmana passada, ah! sí! a una enquesta de valoració del curs com a malalt mental que m'ha enviat la UOC per correu electrònic, doncs allà escrivia que fins i tot em veia amb ànims de sol·licitar una moratòria en la Normativa de permanència a la UPC al respectiu o respectiva senyor/a rector/a tot i que m'han dit a secretaria, -ho van fer l'altre dia- que això en principi no és possible. Suposo que a na ningú encara se li ha ocorregut de ésser disminuït psíquic i demanar-li en una instància al senyor/a rector/a, però tot és començar! Fins aviat.