dilluns, 11 de juny de 2012

Avui és dilluns 11 de Juny.

Ja us explicava ahir que havia d'anar a la farmàcia i a cobrar l'assignació. No me l'han augmentada. Potser el divendres l'auxiliar de tutoria, la Berta em compra més tabac del que ve anant comprant fins ara -dos paquets a la setmana-. La anna, la delegada de tutoria civil no m'en va dir res d'aquest tema quan vàrem parlar el divendres a la tarda. Estan carregats de punyetes aquests de la Fundació! Que si deixem lo de la matrícula en stand by, que si no paguem lo de les despeses fixes de la casa... Només falta que em desheredin ara. Lo de no pagar les despeses fixes em fa força gràcia. Diu que com que han de passar comptes cada any davant del jutge de Vic no li poden justificar una despesa, els cinquanta euros de la casa de Tona, una despesa dic que no es correspon a qualitat de vida o necessitats immediates de la meva persona. Que el jutge dirà aviam què. De fet ara deu fer quatre o cinc mesos, o potser era abans de Nadal, vaig anar al jutjat núm.2 de Vic a cercar precisament aquests comptes. No hi eren. Em va dir l'administrativa que demanés per un advocat d'ofici i em va derivar al Col·legi d'Advocats. llavors ho vaig comunicar a l'Assumpta, l'antiga delegada de tutoria que va plegar ara farà tres mesos i em va dir que ja me'ls portaria ella un dia els comptes. Un bon dia es va presentar la Berta amb un full fet en Word o Excel on hi havia una taula amb una sèrie de despeses entre les que s'incloïa una partida de cinc-cents euros cada tres mesos i posava "Advocats". Jo suposo i espero, encara no m'ho han clarificat i la Berta no m'ho va saber respondre, que aquests diners corresponen a petits pagaments que vaig fent dels meus deutes, i no a, efectivament, despeses d'advocats. Sinó quina barra! Ara no recordo més partides. La del tabac: 4,51 a la setmana que és efectivament menys donat que només em compren dos paquets que valen u amb noranta cadascun. Son vint duros cada setmana. La meva germana deu estar ben emprenyada ella que sempre fa números rodons també. Haig de telefonar a la meva cunyada perquè em digui quin serà el proper dia que el meu germà sord-mut anirà a veure la mare i trobar-nos allà. L'altre dia no em va esperar. Jo vaig arribar a les dotze i set minuts i ja no hi era. Al principi que hi anàvem marxàvem d'allà a les dotze i mitja. Continuu menjant molt poquet. Un Eko amb galetes, un etrepà i una tassa de cafè amb llet de cereals per sopar. Ja us he dit em sembla que m'he aprimat tres quilos en quinze dies, però segurament aquesta quinzena seran menys donats els àpats a ca la Consol i a l'hort. Avui he somniat amb el meu pare. Es veu que arribava una comanda d'un filtre que havia d'anar a sota del sostre d'una nau i que estava ubicada a Burgos. El meu pare havia fet pintar aquella mateixa tarda de color morat una sitja de cent tonelades d'aquelles telescòpiques que hi havia hagut en més d'una ocasió pel pati del taller. També feia preparar un altre filtre més gros i diferent del sol·licitat per fer-hi fotos. AL filtre i a la sitja grossa i poder-los vendre a Burgos. Marxava de matinada i el meu germà es passaria la nit soldant, la qual cosa és del tot impensable, donat que sempre, passés el que passés, en Jordi plegava a les 20:00. El muntador era el marit de la Fàtima, però no s'hi assemblava. Jo no anava a Burgos donats els meus problemes de consum, i, que en una incongruència còsmica, ja havia plegat del taller i el meu pare encara era viu. Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada