dimecres, 20 de juny de 2012

Avui he somniat que el meu pare se suicidava...

Hola. Avui he tingut un somni terrible que ha culminat, després d'una sèrie de comèdies que ara us explicaré en el suicidi, d'un tret al cap, al principi havia de ésser del meu pare però no, a l'últim moment qui es tirava el tret, i ho dic amb tots els respectes, era en Josep Tarradellas, l'antic president de la Generalitat que va venir de l'exili.

Mireu, resulta que somniava que algunes màquines, de les que n'haviem reparat potser cent cap al final de la vida del meu pare i que continuavem reparant fins i tot en alguna de les breus hospitalitzacions prèvies a la seva defunció, doncs somniava que aquestes màquines que havíem reparat, les desmantellavem al pati del restaurant que hi ha al cantó de casa jo i un altre treballador que casualment... bé potser casualment no és la paraula adequada, era un dels ionquis que coneixia del Centre de dia CADO, al que havia de controlar si treballava o no gaire.

Deia que desmantellavem les màquines en parts reciclables i ho fèiem amb diversos tipus d'eines: el bufador i la radial. Així s'ha donat el cas que les màquines que eren destinades a la indústria de la construcció, concretament a contenir morter sec, i utilitzant una tècnica de desballestament pròpia i meva, -en tant que la utilitzava jo tot sovint i es donava el cas de que no me l'havia ensenyat en principi ningú i no havia vist en tota la meva trajectoria com a obrer del metall ningú altre que l'utilitzés al taller... sí potser a muntatge- doncs amb aquesta tècnica, i després d'avatars amb en Joaquim, el del centre de dia CADO, el meu pare descobria un moll de l'òs, vull dir una mèdula òssia en un dels racons amagats de la màquina i que segurament, i després de tota la feinada que ja us havia dit que en el cas d'aquestes reparacions era de campionat del món, doncs resultava que tot plegat i tant boniques màquines, eren per a una mena de guerra química i escampar, mitjançant aquestes carns -el moll de l'òs- escampar la peste porcina clàssica des de Madrid, d'on venien les màquines a repara a Girona.

El meu pare es tornava, en el somni mig boig i donava voltes sobre si. Ningú no el calmava. Ell ho havia dhaver previst, es pensava i només ha faltat un que parlava de cultura gairebé medieval o moderna potser i que deia que aquella mateixa nit es feia a Barcelona un concert de música que versava sobre dobles intencions. El meu pare s'ha vist acorralat per la seva potser incultura, afeccionament a la feina o potser tot era degut a l'excés de píndoles de les que li havia dit el metge que es prengués.

Llavors he vist en tarradellas que es fotia un tret al cap. Aquest ha estat el somni. Salutacions cordials.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada