diumenge, 24 de juny de 2012

Dijous ve la delegada de tutoria a Manresa.

Hola. Dijous vinent, dia vint-i-vuit ve la delegada de tutoria, que és més que l'auxiliar de tutoria i per això no vé... diguem-ne: tant sovint a Manresa. L'auxiliar ve un cop al mes i com us he dit alguna vegada em compra el tabac que em toca i des de fa dues visites algun producte d'higiene personal.

La delegada, en els dos cops que ha vingut, aproximadament cada mes i mig m'ha acompanyat al psiquiatre. Recordo haver-vos explicat que em va fer prendre al bar el cafè amb llet descafeïnat.

Aquesta vegada no hem quedat a la tarda, com cada vegada que hem vist al psiquiatre, sinó al dematí a tres quarts de dotze al mateix lloc de sempre: Davant del CSAM.

M'ha dit que em portaria uns pantalons curts. De fet em va dir a veure si en volia dos de pantalons, però li he dit que només uns perquè jo ja en tenia dos més. Es dóna el cas de que s'ha d'estalviar per tal que la Fundació em pagui la matrícula de cinquanta euros de la Universitat. Tot un despilfarro, és clar.

No m'agrada que posin tantes pegues i "revortiuras" a n'això d'estudiar. Pel preu que és em sembla que ja hauria d'estar decidit. De fet amb l'anterior delegada, l'Assumpta no hi havia mai tants de problemes i s'han pagat factures més importants en relació a la matrícula de la Universitat: de l'ordre de cent vint o cent cinquanta euros.

És clar que donant-se el cas de no voler fer front a les despeses fixes de casa de la mare han de vigilar més els diners. Suposo. Però per cinquanta euros estar entretingut durant cinc hores al dia tota la tardor i part de l'hivern em sembla un saldo no comparable per exemple a la matrícula d'un gimnàs o de la pissina per exemple.

Avui em faré una llista dels temes que haig de tractar amb la delegada el dijous.

El dijous la delegada... no us ho he dit: Es diu Anna Jordà! També té visita amb la psicòloga responsable dels pisos de Manresa, la Gemma Prat i la infermera, la Sandra Reillo em sembla que es diu i suposo que també entre altres temes tractaran el del meu empadronament i la consegüent assignació d'un metge de capçalera per a poder anar al CAP ino haver d'anar a urgències cada vegada que no em trobi bé.

L'Anna Jordà no és tant trempada com la Assumpta, que ho era molt. També suposo que hi fa que encara fa poquet que treballa a la Fundació Lar, però per exemple, és molt més alta i prima que l'Assumpta. Encara que l'Assumpta també s'enrabiava.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada