diumenge, 3 de juny de 2012

Estic molt content!

Hola. La veritat és que estic molt content amb tot això de la nova possible activitat a la biblioteca de la UPC de Manresa. Tindré l'estiu entretingut i no costa diners -que també és molt important donat els problemes econòmics en que em sembla que ja us he explicat que em trobo des de que ja no faig de jardiner per a ningú. Em trobava que no tenia diners ni pel ciber (locutori). Avui mateix m'ha deixat un euro en Josep Maria que és aqueí al costat mirant videos de Estopa. Certament no només és necessari preparar-se per a els estudis d'Enginyeria i les matemàtiques i la Física i la química sinó que es donava el cas que, sense diners per a el locutori ni practicament pel menjar, no tenia res per fer. Corria doncs el risc d'angoixar-me i agafar ansietat i per tant gana amb res per menjar. No menjo gaire: Galetes i eko, un entrepà per dinar o macarrons i una amanida per sopar. Així doncs cada dia a la tarda podré anar un mínim de tres hores com us vaig dir a un ordinador tant modern com el del que estic gaudint avui, que ens gastem els quartos i paguem uns vuitanta ceèntims l'hora i no cinquanta com faig normalment a l'altre locutori que a més és més brut i deixat. També em podré estar tanta estona com vulgui consultant els llibres de les diferents matèries que tinc d'estudiar aquest estiu i estudiant. Tot això em reportarà una activitat mental, com deia no només necessaria i gairebé imprescindible de cara als nous estudis, sinó que també útil i d'agrair. Útil perquè em servirà i em donarà coneixements i m'omplirà molta estona amb activitat mental recomanable a qualsevol sobretot que, com jo, estigui per exemple a l'atur o sigui pensionista. I, d'agrair perquè tenia ben bé la senseció que no aguantaria tot l'estiu sense ésser ingressat a planta si m'havia de passar, com feia fins ara la última setmana, dormint, comptant llarg, unes quinze hores diàries. Dormia de nou a deu i dues hores o tres de migdiada cada dia. Em trobava desganat i apàtic... gairebé deprimit. Ara estic, que diuen els bipolars: una mica hipomaniac i espitós. Demà, haig de fer la compra de productes de la neteja del pis, per a tota la comunitat que som de quatre usuaris. Així que només puc comprar un o dos paquets de tabac al matí, quan vagi a recollir el blíster de la emdicació setmanal a la farmàcia, que té l'estanc on venen el tabac que consumeixo al costat, i haig de guardar-me els aproximadament vint-i-cinc euros que sobren de l'assignació setmanal de trenta euros per a la compra dels productes de la neteja. M'ha dit en Josep Maria que m'acompanyarà a comprar i que em deixarà deu euros per no quedar-nos curts i poder fer tota la compra sencera el mateix dia, abans de que els companys de pis o la infermera en el cas del guineà em retornin la part proporcional de la despesa corresponent a cadascun dels usuaris. Fa dos mesos va sortir per set euros i el mes passat per uns tres. Suposo que aquest mes ens en sortirem amb cinc euros per barba, però no ho sé. El Josep Maria compra molt sempre. És un despilfarrador. Ho dic en serio. No hi ha com tenir diners. És molt semblant a na mi. El dimarts, ja us ho aniré explicant, vaig a fer la preinscripció universitària a la seu de l'EPSEM mateix i també us en diré alguna cosa. Em varen dir que en principi no em caldria executar els meus drets com a estudiant disminuït de cara a l'assignació de plaça donat que disposo d'una nota de sortida de la Selectivitat prou alta: un 5,77, quan la nota de tall de l'any passat a l'EPSEM era de un cinc pelat. El motiu d'això és que ara no és la única seu de Catalunya que imparteix els estudis d'Enginyeria de mines i això els ha fet molt de mal, és clar. Es parla fins i tot de tancar-ho. Esperem que no!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada