diumenge, 10 de juny de 2012

Manresa, a deu de Juliol del 2012

Hola avui és diumenge. He sortit a caminar amb en Josep Maria que estava amb moltes ganes de cremar les calories d'excés que vem consumir ahir a l'hort de la Fàtima però jo encara estava adormit i cansat i total hem anat a fer un cafè que li he convidat jo perquè el divendres va ésser el meu aniversari i la Consol m'havia donat cinc euros precisament per a convidar-lo. Em sembla que entre que el mohamet, el negrito del pis s'ha posat a escoltar música a partir de les nou a tota merda i fins a quarts d'onze i que li feia molta gràcia anar a caminar perquè s'ha llevat a les set en Josep Maria està una mica emprenyat. Ningú li diu res al mohamet. Ja fa dues o tres setmanes que ho fa això de posar-se a escoltar música del seu país amb el volum del DVD al quaranta-cinc. Creieu-me si us dic que realment el soroll és considerable, no només per nosaltres sinó també pels veïns. Ja fa una setmana que tant en Josep Maria com en Pedro diuen que en faran l'oportú comentaria l'assemblea de dimecres a la tarda amb l'infermera. En mohamet em fa força ràbia, suposo. És estranger, no ha cotitzat mai, cobra una pensió i una subvenció per estar al pis, l'acompanyen a comprar i a treure diners i les hi deixen passar totes. És, a més, un cuentista. Ara, al menys, no beu i no arriba torrat al vespre o al migdia. Divendres, ja us ho he dit, va ésser el meu aniversari. A tres quarts d'una del migdia m'ha dit sempre la meva mare a la que vem telefonar des de casa de la Consol vaig fer quaranta-dos anys. La mare, ara recordo haver-ho comentat, no estava gaire comunicativa. Potser no tenia l'auricular ben posat a l'orella i no em sentia. A la Consol tampoc li va fer gens de cas. Feia veu d'un d'aquells dies en que està cansada. Potser us pensareu que soc molt béstia, però quan menys estona dormen els avis de nit més son tenen de dia i menys atabalen per tant a les infermeres i auxiliars d'infermeria que a més compleixen una mena de serveis mínims durant el cap de setmana en que son menys personal que de costum. La mare gairebé sempre està dormint quan hi vaig i moltes vegades, a més, passa que a les onze quarts de dotze encara estan donant esmorzars. Ahir, quan era a l'hort de la Fàtima vaig pensar en la mare i en un moment de soledat vaig resar per ella un parenostre i una avemaria perquè em va saber greu estar allà a l'hort aquell soposadament divertint-me i la mare a la residència. Molts altres dies d'aquest hiver es podria haver donat el cas de que jo estigués sol a casa passant fred i la mare calenteta a la residència. Però no ha passat. Avui, precisament, he somniat amb la mare i amb el meu germà Xavier que en pau descansi. Primer era amb la mare que estava cuidada en una residència al mig de la muntanya. Era una residència petita en un ambient rural que no m'estranyaria hagués somniat jo que era en algun poble petit dels voltants de Manresa. Sé que havia d'entrar a un sòtan on hi tenia la seva habitació. La mare estava molt més activa i a més caminava. M'ensenyava els llocs per on passava les tardes mirant peixets i coses d'aquestes. La mestressa de la residència era molt amable, grassa i morena de cabell. Llavors m'he trobat amb el meu germà Xavier que m'ha explicat que s'havia separat de la seva dona perquè li havia demanat ella que li expliqués el funcionament d'unes màquines que la meva cunyada volia controlar en una setmana. Se suposo que en previsió del seu defalliment de la malaltia com va passar. En Xavier anava sense afaitar, cosa extranyíssima i la mare li ha dit malparit de merda perquè s'havia separat i ens havia fet pensar que s'havia mort. Després la mare ha anat a la residència a dormir i amb en Xavier hem anat a un vaixell de fusta que semblava de pirates però que era un casino molt poc transitat i petit. Hem jugat a la ruleta, però abans el meu germà ha tret cent euros d'un empleat de banca d'una llibreta on no hi tenia diners. Era com si en Xavier i la mare estiguessin al mateix poble. A la ruleta, quan he canviat les fitxes, m'han donat un tiquet on hi havia una sèrie de números als que si apostava em donarien premi segur. Eren el 606, 606, 066, 066 i com sabeu si apostes a un número cada vegda es multiplica la quantitat per disset em sembla i de tant que guanyava abans de l'última aposta ens han fet passar a una sala especial on per accedir ens hem hagut de posar a sobre d'unes lloses com de pirèmide que eren arrosegades amb unes cadenes. No s'ha pogut donar el cas, com jo volia, de que un cop finalitzada la sèrie de números i guanyats tants diners jo els llencés apostant una altra vegada extraordinària al mateix número i ho perdés tot o quedés al casino. Sé que hem enraonat amb el meu germà no recordo ara de què i que li ha dit que havia d'anar al lavabo. Així ha set quan m'he despertat. Abans però he resat un altre parenostre donant gràcies a Déu per haver-me fet somniar que la mare estava tant bé i haver-me fet somniar amb el meu germà Xavier. No em van bé tots aquests trasbalsos de l'hort i les anades a Tona. A casa de la consol vaig menjar bastant també: Un plat gros de monjetes seques i col i un tall de bacallà al forn amb maïonesa que vaig deposar a Manresa la mateixa tarda de divendres. El menjar de l'hort no l'he pogut deposar encara, tot i que m'he pres dos sobres de platago ovata. Em fa ràbia. Ara que havia perdut tres quilos en quinze dies. A veure d'aquí a dues setmanes com està la bàscula de la Sabina, l'infermera que em posa l'injectable de Risperdal CONSTA. EL divendres a mig matí també em vareig prendre un Red Bull i dissabte ja no em vaig llevar bé. EN Josep Maria va fer tard perquè va dir que s'havia marejat a casa de la seva tieta a Sant VIcenç de Castellet, on va a treballar cada matí. Ven menjar molt i vaig beure molta fanta. A la tarda estava molt tip i fastiguejat. Hi va haver molta gent que va marxar molt d'hora i d'altres que com jo i la Juani ens vem haver de quedar esperar que els de la junta, els cinc que quedàven de vint-i-dos que vam ser fessin la seva reunió. El marit de la Fàtima dormia. Els de la junta, entre els que hi ha en Josep Maria eren uns pesats. I, em sembla que a més totes aquestes reunions son molt iguales i pesades. No hi aniré més. De moment volen fer un sopar el dia vint de Juliol però jo ja he dit a en Josep Maria de bon principi que a sopar no hi aniré. EM trasbalça massa, avui tampoc estava gaire fi al dematí i encara bo que m'he llevat d'hora perquè sinó ara, amb la calor estaria molt emprenyat. Demà toca anar a estudiar matrius i determinants. Al dematí haig d'anar a la farmàcia, a cobrar i a comprar tabac. Divendres ve la Berta, l'auxiliar de tutoria i m'ha de portar el tabac del mes. Potser s'han entès a la reunió que em va dir l'anna, al delegada de tutoria, i m'en porta una mica més i/o m'augmenten l'assignació de trenta euros. És probable que amb la Berta també anem a cercar productes d'higiene personal, com la última vegada a Tona i hauria de comprar desodorant i bastonets de les orelles encara que tinc bastant de tot. Fins aviat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada