divendres, 20 de juliol de 2012

La Productivitat

He fet un semestre de l'assignatura Sociologia del Treball i, malgrat que ja fa molts anys d'això, encara barrino força sobre el tema. Tot s'acaba amb Marx i la plusvàlua. També hi compten les lleis del mercat, esclar. Penso que si una agulla val el que val vist el seu antic preu, suposo, és no només perquè la gent no podria pagar el preu antic sinó que gairebé tot tendeix a valdre el preu mínim donada, és clar, una informació perfecte.

La gent podria dedicar-se a comprar per Internet coneixent tots els preus dels diferents mercats. Així tothom pagaria el preu mínim o de cost i no pagaria les altres plusvàlues a venedors i revenedors. Però és aquesta la riquesa que es crea? En el món actual: Sí.

Els qui guanyen més diners son el comercials, malgrat els propietaris, mentre mantenen el control, en teoria en guanyen més. Passa per exemple que quan el benefici econòmic es zero, l'empresa no acostuma a tancar perquè figura que es mantenen uns llocs de trebal, i, per tant, uns sous, inclòs, perquè no? el del propietari.

El problema ve quan tots els diners o gairebé tots els tenen els bancs i malgrat fa cinc anys uns beneficis extraordinaris que es fan públics resulta que paguen preus desorbitats a assessors que eren antics polítics o que encara ho son. i aquests beneficis no recirculen en per exemple inversió en I+D o en abaratir el preu del servei.

Jo, personalment, tinc deutes amb els bancs donada una etapa d'eufòria i un engany d'una mala persona. Vaig pagant, se'n cuida la Fundació Lar, em sembla. Però: qui vol augmentar la productivitat? L'empresari. Sempre. I, de fet tot el que es fa per als serveis públics, és a dir per les administracions, és lo únic que es fa amb cura i acabadament. Lo damés és carinyo i perdre-hi temps perquè jo no ho pago, és clar.

Ara no sé què us volia dir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada