diumenge, 1 de juliol de 2012

Tinc problemes amb en Josep Maria.

Hola. Tinc problemes amb en Josep Maria. M'atabala, em vacil·la i em carrega... i molt. Ja fa cinc dies que s'ha tornat tant pesat que no hi ha nit que no m'adormi pensant en ell, en el que li passa i en que li diré a l'infermera que em fa. És aquesta la raó d'aquest post que en principi va orientat a na mi mateix, com gairebé tots per al tra banda, de manera que tot el que vaig pensant i el que em vaig carregant de raons a totes hores quedi escrit i, si cal, ho pugui ensenyar al psiquiatre o a l'infermera i no passi el que passa sempre que a l'endemà ja no és el mateix ni tinc prou fluidesa i ordre mental com per exposar-ho tal com voldria per exemple avui mateix a la doctora psiquiatra de guàrdia que he vist a urgències. A urgències també hi vaig anar divendres a la tarda però no n'hi ha hagut prou.

Per exemple avui mateix, diumenge, a les set del dematí ha entrat en Josep Maria a la meva habitació on jo jeia amb els ulls oberts i s'ha portat una cadira per xerrar. També duia la Black and Decker per atabalar-me una vegada i una altra amb les seves coses. La setmana passada, en Josep Maria, i no us enganyo, es va beure cap a dotze litres de Cocacola. aquesta setmana duia el mateix ritme fins dimecres, data clau, en què va veure el seu psiquiatre a la hora que li tocava d'entre les visites mensuals i regulars que fem tots a n'aquests professionals. En Josep Maria li va demanar al psiquiatre a veure si ell fumava porros i també li va demanar a veure si havia cobrat la paga doble perqueè el convidés a unes patates braves -tal i com el dia vint-i-cinc havia fet en Josep Maria amb mi: m'havia convidat-.

El problema de'n Josep Maria, suposo, és que fa com el negrito, que fa trampa tot el dia i enreda les infermeres amb desvariejos i obcecaments a l'hora. Per exemple, en Rubén, el negrito, no es queda mai a les reunions de les onze cada dia al pis en les que apareix la infermera del servei de llar amb servei de suportexcusant-se amb que ha d'anar a fer el control d'orina. Passa que en Rubén té temps de fer les dues coses perquè es veu que al CASD no tanquen fins a les tres, però desp`rés deu arribar tard al bar. Aquest fet ha esta tema de debat en absolutament totes les assemblees dels dimecres a la tarda, i, això fa que la infermera dediqui més atenció, sempre, al negrito que a n'els altres, tot i que és cert un esforç i una dedicació parcial als damés, però al negrito sempre és el tema que irrita més a l'infermera i que fa, pertant, que el tracte sigui més personal, informal i poc caballerós.

És molt probable doncs que en Josep Maria o jo mateix sentim gelosia d'en Rubén de la mateixa manera que en josep maria em fa sentir gelos de la seva relació amb el psiquiatre Giménez a qui es veu que visita des de fa deu anys. En Giménez Salinas, tot i la cordialitat és molt fred amb mi. Em felicita sempre que hi vaig i em diu sempre que he portat la serenitat al pis i que els altres s'han posat les piles, això sí, però en els retocs de la medicació que li sol·licitava fins ara, i que em sembla que he comentat aquí mateix, no em fa cas. L'antipsicòtic Risperdal en pastilles me'l vaig abaixar pel meu compte i li vaig dir a la infermera del CSAM que em posa l'injectable que es va afanyar a telefonar-lo i en la següen visita que em sembla que era al cap d'una setmana, el metge em va corroborar.

La infermera de l'injectable, em va dir que jo tenia la malaltia arran dels tòxics, que havia pres de jove i els que he p`res de gran, la qual cosa també considero rellevant i orientativa de la meva situació a Manres com a forani i toxicòman. Amb en Josep Maria tinc les de perdre, per això i perquè ell és al pis des de el principi, fa dos anys, és l'únic dels quatre que és de la comarca del Bages, treballa i és molt bona persona i campetxano.

Em sembla que en Josep Maria veu perillar la seva esfera de capacitat i domini en el pis. Han esta repetides les ocasions en que ha cridat que el Rubén és el director de TV3 perquè mana a la tele i sempre es posa el que diu ell -en Rubén_ i que en Josep Maria mandaba en el piso. El dimecres, per exemple, dia de l'assamblea i de la visita de'n Josep Maria al psiquiatre tot seguit, en Josep Maria va cridar en Rubén que sempre es lleva a les nou a les 6:30 i li va dir que sobretot fes la part de la neteja que li tocava, el menjador. Que li tocava a en Rubén. A na mi em va dir la nit abans que si no feia la neteja dels WC el dimecres al dematí em mataria -segurament ho va dir de broma, però no de catxondeo, us ho asseguro- Li he dit divendres a la altra infermera que si hi ha un dia concret en què s'han de fer les tasques que ens corresponen o en què han de quedar fetes m'ho comuniquin. El mateix dimecres al dematí la infermera es va posar a l'altra banda del taulell per no veure ue les escombraries de la cuina no s'havien tret i era aquesta la tasca assignada aquella setmana a en Josep Maria. A la tarda, després de l'assemblea, en Josep Maria i per telèfon amb els seus amics es vanagloriava del seu domini i deia que ell estava pujat i no hi era i que tenia el pis com el Ritz.

Us n'adoneu? el pis com el ritz i ple de fongs al sofà! Ara he descobert i perdoneu que també se la pela al sofà, i que fa sexe nosequantos que consisteix a pelar-se-la amb la mà esquerra i provocar, es veu hores de plaer mentre pensa en no sé quina monitora de Ampans i em diu que jo també podria fer-ho. Tot plegat és molt tètric i fins i tot desagradable. L'altre dia, el dia suposo del sexe nosequantos surto a pixar a les 4:30 del matí i m'el trobo mirant la tele amb els llums encesos i em comenta que fa una estona me l'estava pelant. Li vaig dir que déu n'hi do.

El tema pot degenerar i força i em fa molta por, perquè si passa res o monta un escàndol pel carrer o a l'hospital com es veu que ja ha fet altres vegades per lo que sigui passarà que la gent dirà: "Ah! en Josep... i qui és en Josep? Un toxicòman... i a més a més de Vic"

O sigui que he anat, i demano excuses per`què no ho explico tot el que passa ni totes les vacil·lades que em fa en Josep Maria perquè ara mateix ja estic tip de teclejar i tampoc sabria per on començar, de la mateixa manera que podria haver-vos explicat unes altres coses i no les concretes referides, he anat dos cops a urgències a que em donéssin antipsicòtic. Concretament vull Abilify. Amén i salut.

1 comentari:

  1. Ets home o dona de negocis? Esteu en un embolic econòmic o necessiteu fons per iniciar el vostre propi negoci? Necessiteu un préstec per iniciar una petita escala petita i un negoci mitjà? Teniu una puntuació creditícia baixa i us trobeu difícil obtenir préstecs de capital dels bancs locals i d'altres instituts financers ?. realment pot obtenir un préstec segur i bo d'una empresa de préstecs de bona reputació que pot obtenir de $ 1000 a $ 10,000,000, es tracta d'una empresa de préstecs reconeguda contacteu amb nosaltres avui mateix
    Correu electrònic: trustfundfinaceservice@gmail.com
    Atentament
    ADAMS BALYN

    ResponElimina