dijous, 30 d’agost de 2012

No entenc què és la prima de risc...

No entenc què és la prima de risc... ni l'interès del bò a deu anys. Tampoc sé a quan estava quan Aznar va deixar el govern. Això sí estic tip de sentir a dir que Espanya era bsada en el sector del "totxo" diuen i que se n'ha anat a norris. De fet el totxo arrossegava molts altres sectors industrials. Com el meu... vull dir on treballava abans de tot això. Jo vaig deixar de treballar el novembre del 2007. El desembre anterior havia tingut una recaiguda de la malaltia... una mena de brot psicòtic pels volts de Nadal i ja no em varen pagar la paga extra, o sigui que pel 2006 ja hi havia crisi. Podria ser un desencaix motivat per la pèrdua -es va morir- del meu pare i del meu germà els mesos de Febrer i Abril d'aquell mateix any 2006. Però no. Era crisi. El dos mil tres ja mirava de ensortir-me'n de la coca que havia començat a consumir de gran (2002) i en una penjada me'n vaig anar a tot drap, per arribar abans de la una i mitja a terrassa a la UNED per apuntar-m'hi i sortir-me'n d'alguna manera. El meu pare em va dir: Ara hi vas? No pots esperar a la tarda?. Però era divendres i no podia ser. Aquests llocs com les universitats fan festa els divendres a la tarda. Plovia a bots i barrals i el cotxe em va fer aquaplannig en un revol a Tagamanent. Vaig anar del centre dela carretera cap a la valla de protecció de la cuneta on vaig topar frontalment i després de fer un trompo i dominar el cotxe noemdemaniscom vaig encara tenir més sort i poder anar a parar a una mena de vorera que hi ha al centre de la calçada donat el canvi de sentit o la incorporació lateral i quedar-me parat allà. Vaig telefonar al RACC i em van dir que els havia de puntualitzar el punt quilomètric en el que em trobava. Així que vaig sortir del cotxe per la finestra, per sort va parar de ploure, i vaig anar a demanar el punt quilomètric. Allà mateix hi ha enterrat el meu avi, i tot i que la gasolinera és prou coneguda i a més la més antiga dels voltants no la coneixien. Va venir la grúa i vem marxar cap a Vic sense matricular-me esclar. No recordo exactament de què em volia matricular, em sembla que començaven uns estudis d'enginyer industrial tècnic en Mecànica. Hi vaig anar amb el furgó uns dies després i vaig començar matriculant-me de poques assignatures. Vaig sol·licitar també la convalidació d'estudis previs provinents de la universitat de vic on havia estudiat uns anys abans Ciències Empresarials. No recordo ara els pocs crèdits que em van convalidar oficialment de lliure elecció. Ha estat la última vegada que he pagat un trasllat d'expedient tot i que he iniciat uns altres estudis: Humanitats i filologia catalana, aquesta última en dues diferents universitats. Llavors el meu pare em va aconselllar de comprar-me un cotxe nou. Anaven així les coses. I a més em va deixar triar el més cart i comprar-lo per una financera donat que el banc, o millor dit la Caixa de l'empresa desaconsellava la compra per l'alt valor del vehicle i no em van fer el crèdit. Total que l'A-3 encara està per acabar de pagar tot i que quan me'l van arrabassar només faltaven unes poques lletres per pagar, uns vuit-mil euros, ells oficialment en van treure uns deu mil amb la subhasta segons informaven a la demanda i es comptaven pel seu compte unes despeses d'uns cinc o sis mil euros de més. Tenen la barra de manifestar davant del jutge els seus indòmits ànims de diner. Ja m'hi vaig trobar en la subhasta d'un altre cotxe que vaig comprar en principi per compte d'una noia o dona dels Hostalets de Balenyà que traficava amb cocaïna i que em va dir que cada mes m'aniria pagant els cent-cinquanta euros de la mensualitat, cosa que no va fer i vaig haver de, aprofitant una avaria i que ella em telefonés per veure si estava en garantia per tornar-lo a la financera. Una altra financera: la de Autopark Vic SA. Doncs bé en el judici hi havia un decalaix de també cinc mil euros que s'atribuïen lliurement, l'empresa financera, a les seves habilitats negociatives i a que el cotxe estava mal venut per part de Autopark Vic SA la concessionària, que ens el va vendre a preu de comprar-ne un de substitució de nou. Em sembla que no m'explico. Queeee... amb la tonteria de la cocaïna quan va faltar el pare em van enredar com a un xinès: L'autopark, els concessionari de Motor Vic, on vaig comprar l'audi, el meu pare mateix en fer-me'l comprar -tot i que haig de dir que és un cotxàs i que en vaig gaudir molt en viatges a Burgos i a Cartagena,- L'ana Jiménez, la traficant de cocaïna que també em va estafar quatre mil euros en metàlic a través de la sol·licitud d'un crèdit, abans no miraven pas prim els bancs i caixes... o potser només alguns, que per cert tot això encara ho dec i puja disset mil euros. Així doncs, quan treballav abans del dos mil set i a partir de l'estafa del Nadal del dos mil sis, resultava que tant com cobrava, tant com havia de pagar en deutes. Poc abans la meva germana havia contractat, pel seu compte i risc una dona a la oficina del taller familiar que, a les poques setmanes es va posar de baixa indefinida així que el motiu que ens havia explicat la nostra germana,a na mi i a n'en Jordi, el meu germà, i, que era poder estar-se més estona amb la mare al matí, quan la visitava a Tona, -la meva germana vivia a Vic, però portava els nens a col·legi al PIVE,- doncs no va fructificar i entre una cosa, els deutes i per exemple la impossibilitat de gaudir del cotxe ni per anar a treballar perquè no em quedaven diners al cap del mes ni per posar benzina, i l'altre -la mare s'estava posant malalta... i, a més passava que fins i tot tenint deutes com tenia el taller o no m'abonava la totalitat del sou o trigava uns quants dies a cobrar doncs va passar que vaig deixar la feina. Va passar que vaig anar al carrer amb mil euros d'indemnització, feia un any i quatre mesos que treballava assegurat fixo, tot i que per a la mateixa empresa havia estat deu anys d'autònom, doncs vaig engegar tots els deutes a rodar. Vaig dir que ja aniria a veure un jutge si s'esqueia i li explicaria tot. Li explicaria per exemple que l'empresa, el taller, em devia més de un milió set-centes mil pessetes, i que l'Ana Jiménez Domínguez dels Hostalets de Balenyà m'havia estafat més de dotze mil euros i no me'ls pagava. Que havia de treballar, bé no hi havia feina al taller i el fet que la meva germana pretengués que em creés desavinences amb d'altres treballadors que venien a hores i que ambdós treballaven de funcionaris en un altre lloc -un era policia local, i, l'altre portava una màquina per una empresa de l'ajuntament d'aquestes d'escombrar carrers- i que cobraven abans que jo, i, després d'haver-me ofert a no cobrar però si només ens quedàvem els de la casa: la meva germana, el meu germà Jordi i jo i ue ella ho rebutgés, doncs vaig dir: Per vosaltres doncs! i vaig marxar cap a casa a tenir cura de la casa. Tot seguit d'acomiadar-me ja vaig començar a anar a la assistenta social del centre Osona Salut Mental i donat el cas que li explicava de la impossibilitat de pagar els deutes perquè no cobrava tot el sou del taller i a més havia plegat i havent-me assabentat quan acudia als diferents controls d'orina que em feien al CASD de Vic cada dilluns i cada dijous, assabentar-me deia, de que hi havia ionquis que només per ser ionquis els donaven una pensió, doncs li vaig dir a la Pilar Mas, l'assistenta social per a casos de tòxics al centre Osona Salut Mental, que si m'havia de punxar ja em punxaria. Llavors ella em va recomanar que de moment doncs em va recomanar que donada la malaltia sol·licités el grau de disminució a La Generalitat i així ho vaig fer. I hasta aquí puedo leer

Raons: Carta de discapacitat.

RESOLUCIÓ RECLAMACIÓ PREVIA / 1.Amb data 07/07/2008 es va dictar resolució de grau de disminució per el la Cap d'Atenció a les persones de les comarques de Barcelona. / La part dispositiva d'aquesta resolució estableix: / -que es reconeix al/a senyor/a el grau de disminució del 51%amb data d'efectes des del dia 07/07/2008 / -que Sí necessita el concurs d'una altra persona per a realitzar els actes essencials de la vida diària / -que No supera el barem que determina l'existència de dificultats per utilitzar transports públics col·lectius / -que la categoria de la discapacitat és: Psíquica / -que la resolució de reconeixement del grau de disminució té caràcter definitiu / 2.Aquesta resolució es va notificar el dia tal i com acredita el justificant de recepció retornat pel servei de Correus / 3.El/la senyor/a JOSEP SALVANS AROLA, va interposar el dia 03 de desembre del 2009 una reclamació en contra dins el termini legalment previst. / 4.L'equip de valoració i Orientació ha emès un nou dictàmen proposta tenint en compte els informes i la documentació que ha presentat la persona interessada i un cop realitzat un nou reconeixement personal. / FONAMENTS DE DRET / RESOLC / 1. Estimar la reclamació prèvia i, pertant, modificar la qualificació de la disminució impugnada i reconèixer que el/la senyor/a JOSEP SALVANS AROLA: / -que té un grau de disminució del 76% amb efectes des del dia 07/07/2008 / -que Sí necessita el concurs d'una altra persona per a realitzar els actes essencials de la vida diària / -que No supera el barem que determina l'existència de dificultats per utilitzar transports públics col·lectius / -que la categoria de la discapacitat és: Psíquica / -que la resolució de reconeixement del grau de disminució té caràcter definitiu / 2.Notificar aquesta resolució i informar que, d'acord amb el que disposa l'article 12 del Reial 1971/1979 amb relació amb l'article 71 de la Llei de procediment laboral, podeu interposar en contra demanda davant la Jurisdicció social en el termini de trenta dies a comptar des de la data de la notificació / Barcelona, 15 d'Abril de 2010 / El /la cap del servei d'atenció a les persones de les comarques de Barcelona CARLOS JACOBO MASIP / / Resum del Dictàmen Tècnico facultatiu de la revisió del grau de disminució efectuada el dia 06/04/2010 / Expedient núm 1001752608 Actuació núm. 1RC2882610 / 1.Dades personals / 2.Avaluació / Deficiència: TRASTORN MENTAL / Diagnòstic: ESQUIZOFRÈNIA PARANOIDE / Etiologia: IDIOPÀTICA / 3.Qualificació del grau de disminució en aplicació dels Barems vigents de Valoració de Deficiències / 3.1 Grau de discapacitat 70% Factors socials complementaris 6 Grau de disminució total 76% PUNTUACIÓ / 3.2 Supera barem de dependència SI 37 Supera barem de mobilitat NO 0 / Barcelona 15 Abril de 2010 ANA TORRECILLA PÉREZ El/la director/a del CAD PARAL·LEL

Fi de la celebració de l'aniversari

Hola. Ara que ja he fet un any, si hagués estat al Centre de dia CADO hauria resultat que em donarien l'alta. O sigui que formalment, tot i no participar en les diferents activitats i tallers corresponents, ja estic salvat. Com molt bé us deia però l'altre dia ho considero encara molt verd i malgrat que la Fundació Lar té cura de que no remeni cèntims i tot i que no se m'acudeix pas estalviar una mica cada setmana per a consumir un dia, cosa que no només no faig sinó que tampoc se m'acudiria, i, com ja us he dit també passa que per consumir mig gram tampoc m'hi poso, i, de fet cada vegada ho veig més llunyà això de consumir, doncs passa que mentre no tingui cent o cent-cinquanta euros no consumiré. És molt probable que si mai disposo d'aquesta quantitat tampoc consumeixi i per exemple em compri uns pantalons guais... per exemple. El fet que el metge i la psicòloga responsables desl pisos no m'hagin posat controls d'orina, fa que no em relacioni amb consumidors de Manresa, la qual cosa em va molt bé. Penso que això de la Supercopa d'Espanya que el Barça ha perdut és una experiència a considerar. Per exemple el Vilanova cal que n'aprengui. El Valdés cal que millori. El Piqué es un petardo i el Pedro també.

dilluns, 27 d’agost de 2012

Primer aniversari sense consum... avui faig un any!

Hola. Avui fa exactament un any que no consumeixo cocaïna. Per a la onomàstica del consum d'alcohol caldrà esperar fins al gener, quan em prenia cada dia vint-i-set, un cigaló de Baileys per celebrar-ho. Certament es tracta d'un camí que no he fet sol. M'hi han ajudat molt la Fundació Lar, La Mancomunitat La Plana, l'Ajuntament de Tona i la Fundació Altaïa. La fundació Lar, ha col·laborat molt intensament no deixant-me remenar cap cèntim des de l'últim consum i fins que ha estat inevitable. Així, abans de deixar el consum durant l'estiu passat amb els diners que guanyava fent de jardiner, de pintor i de ajudant cossetxador, em va retallar l'assignació de seixanta euros setmanals que es gastaven en tabac, menjar i benzina i oli per la màquina de segar l'herba de casa primerament, van deixar d'ésser assignats i es va passar, am la col·laboració de l'Ajuntament de Tona que es feia càrreg de la despesa, es va passar deia a trenta euros setmanals que administrava la Mancomunitat La Plana i que per mitjà de la Fina, una de les seves treballadores, es dedicaven gairebé integrament, -cap al final cuatre o cinc euros me'ls escaquejava per tabac amb els canvis de les diferents compres- anaven integrament deia a comprar menjar al Lidl de Vic i al Bonarea de Tona. La Fina va dur a terme una tasca inestimable acostumant-me a fer una compra equilibrada malgrat tot ara no puc seguir fent en la seva totalitat ni amb la mateixa intensitat, perquè, per exemple, sempre en guardo nou o deu per a cafès del dematí i locutoris ara que no tinc internet al pis de Manresa on resideixo des del mes d'Abril. Després de passar-me uns sis mesos abstinent, a partir de la data del dos d'abril, vaig començar a rebre l'ingrés de trenta euros setmanals altre cop a la llibreta, una llibreta amb que no puc per exemple operar amb els caixers automàtics i que no em costa ni un cèntim en despeses de manteniment que ara utilitzo a Manresa, i que fins ara fa dos mesos, aquests trenta euros incloïen per la meva part la despesa setmanal en tabac -uns catorze euros,- diners destinats de part meva. D'uns dos mesos cap aquí he continuat rebent els trenta euros setmanals i s'ha passat a subministrar-me la quantitat de un paquet de tabac al dia que em porta la Berta, l'auxiliar de tutoria cada quatre setmanes. Haig de presentar els tiquets de compra corresponents a la despesa en alimentació a la auxiliar d'infermeria de la Fundació Althaïa malgrat que normalment, fins i tot ara que no compro tabac, pujaven a quinze euros setmanals. Així, pràcticament, no s'ha consumit perquè no tenia diners ni prous, malgrat que és cert que aquest any, i fins a finals de juny, havia també treballat de jardinar altra vegada. Així la situació de risc es produïa cada cop que cobrava dels veïns aquest any i, com he dit, fins al juny. Creïeu-me si us dic que havia tingut temptacions de consumir per aquelles dates cada vegada que cap al tard en acabar la feina, cobrava i me n'anava al poble a prendre'm una cervesa amb llimona sense alcohol. Mentre era a la barra o a la terrassa fumant-me una cigarreta em ballava pel cap què passaria si consumís. Vaig concloure que per mig gram no m'hi posava i segurament si com es va evitar degut a circumstàncies -positives ara,- de cobrar una suma de més de cinquanta euros junts per exemple en fer la tanca del jardí, que va fer el jardiner de la Consol, i, tasca de la que em vaig desentendre amb molta vista i donada la impossibilitat que va esdevenir-se donat que en principi, suposo que recordareu aquí al bloc, no s'havien de pagar les despeses de la casa de Tona i la Fundació Lar, altre cop, em denegava l'autorització d'estar-me més de dues nits fora del pis i per tant no poder fer la tanca que duu més dies de feina ni estar-me a Tona tant de temps doncs es projectava de no pagar els rebuts per exemple d'aigua i llum... doncs fora. Així no considero encara madurat el tema de la possibilitat de consum, tot i que està molt ben encaminada. Salutacions cordials.

diumenge, 26 d’agost de 2012

El campanar de Sau... s'inclina

Hola. Ha sortit a les notícies del TN-Migdia que es veu que el campanar de Sau, ara que està una mica buït, s'inclina lleugerament. Es veu que ara fa uns anys ja s'hi varen fer unes obres en formigó precisament pel mateix motiu o de reforç, ara no sé què han dit. També sembla que la notícia ha irritat a uns i altres. L'alcalde de Vilanova de Sau també ha sortit a la tele. L'empresa Agencia Catalana de l'Aigua és que se n'ha de cuidar com a propietària de l'embassament. Si això fossi amèrica o escòcia ja haurien traslladat l'església complerta quan varen fer el pantà, però els arquitectes i enginyers de l'època eren uns altres hehe... no estudiaven Tecnologia Madiambiental i Sostenibilitat com faré jo.hehe Tal i com s'han fet les coses, abocar-hi formigó, si cau elevat sigui Déu. Amén. Passa que es veu que quan es fan per exemple obres en un pantà per reparar o caviar les comportes inferiors, no es retiren els sediments que ha anat deixant l'aigua. Segurament, si ho fessin, l'aigua penetraria més en la roca i un bon dia es podria endur la paret de formigó armat que el sustenta i apa adéu. Diu també que es desviarà aigua cap al de Susqueda per a fer-hi obres... segurament. Diu que els primers a donar la notícia son els esportistes aquàtics del pantà... una màfia. Recordo que una vegada varem fer portar una barca des de Barcelona per anar-hi a remar. Va ésser un nòvio, precisament, de una de les filles dels veïns de Barcelona a qui segava la gespa fins no fa gaire. Va ésser molt divertit, i l'aigua estava tant plena que no es veia el campanar. Jo devia tenir 12 o 14 anys i em varen posar de vigilant a la proa per no Topar amb el campanar. Recordo que aquell nòvio es deia Mitjans i era propietari, el seu pare, de la majoria de semàfors de Barcelona que van cap al Sud hehe També recordo que el meu germà Jordi va destacar per la seva força i ritme. Vem anar a dinar a l'altre vora hehe Salut!

dissabte, 25 d’agost de 2012

Les meves penúries alimentàries.

Doncs jo quan vivia a Tona i anava al centre de dia d'atenció a les drogodependències d'Osona i encara em gastava la mesada, el PIRMI, en consumir em varen derivar a un menjador social. El Tupí. Erem uns vint que dinàvem en dos torns en un menjador petit. Resultava que per a mala sort per mi l'autobús cap a Tona sortia a les 13:40 de vic i obrien el menjador a les 13:30. De vegades em deixaven passar una mica abans. El tall, rostit, sempre era fred hehe l'embotit majoritàriament passat. Els iogurts acabats de caducar. Si tenies forn i corrent a casa et donaven una pizza els dimecres i els divendres caducada de feia més d'una setmana. Els brics de llet que et donaven era l'únic que no estava passat, això i els sucs de fruita. El pa per l'entrepà del sopar i del cap de setmana era sec ja el divendres. També hi havia, de vegades pastes congelades, com crosants i brioixos. Però m'ho menjava tot ho juro, i no em queixava mai: La meva germana no em donava menjar. La mare només tenia el seu que li portava ella, la referida, cada dia per dinar i li donava o si no s'ho menjava ho llençava. La veritat no compto que mengés gaire més bé que jo, però com deia la referida: "Si més no fa un àpat bé al dia". Després vaig cobrar una pensió de l'INSS, vaig deixar el centre de dia CADO i gràcies a una veïna podia quedar a deure a la botiga de queviures de Tona a Can Calvet. També comprava l'esmorzar i el sopar de la mare: Pa bimbo amb mantega i melmelada, i "Bios" per sopar. Quan cobrava el dia vint i cinc, comprava unes cinc bosses de menjar i pagava el deute del mes anterior de vegades havia anat al Dia% i carregat com un burro feia els dos quilòmetres a peu amb les bosses. Vaig tenir una distensió de lligaments en una mà que encara arrossego però no gaire hehe. Amb la resta em comprava tabac del més barat i anava a consumir. Després es van endur la mare a una residència, tot i no ocupar encara plaça pública, i em vaig quedar sol a la casa. Em van tutoritzar llavors mateix després de un temps sense sentència i vaig haver de cercar els diners a una altra banda, els diners per al consum, és clar. Feia de jardiner, després de l'hivern i encara varen anar uns mil euros a cal muslim que diu en Robbie Williams -a Osona tots els traficants petits son del marroc-. Ara a Manresa, bé ja farà el dia vint-i-set, demà passat que casualment és la festaq major de Manresa- un any que no consumeixo i que visc amb uns quinze euros per setmana de menjar: Llet amb galetes, Entrepà de formatge i una tassa de cafè amb llet plena de cereals per sopar. Clar que a Manresa només fa cinc anys que hi visc i des de l'últim consum he passat una temporada en la que m'acompanyava en cotxe a comprar cada dilluns una dona de la Mancomunitat La Plana, la Fina. Ens gastàvem trenta euros menys quatre o cinc que li esgarrapava per a tabac. Des que soc a Manresa que m'en gasto quinze en enjar i els altres quinze auros atribuïts, els destino a cafès a fora i per despejar-me més que no pas amb el soluble, i a locutori... i alguna cocacola o algun esmorzar de pasta i cafè amb llet. També passa que ara em donen un paquet de tabac per cada dia que m'entrega cada vint-i-vuit dies, el mateix dia de la setmana cada quatre la auxiliar de tutoria, la Berta. Quinze euros setmanals no és tanta despesa... considero. A més tot i que menjo molt poc, vist abans, no m'aprimo tal i com no m'engreixava abans. Rondo els 94 tal i com era abans de començar a consumir el desembre del 2002. Tot això és degut a la medicació que la SS té a gust el subministrar-me. hehe De vegades menjaria més, o més variat, també em compro fruita que venen al moro una mica picada de les pedregades a bon preu, però tant se val. Tinc tot el que vull i la universitat m'ha sortit prou econòmica amb el descompte. hehe

divendres, 24 d’agost de 2012

Avui he repassat les matemàtiques... una mica.

Hola. Avui m'ha vingut bé de continuar repassant les matemàtiques a través del apunts que vaig prendre a la Seu UOC amb el CD-Rom. Ara no disposo de cap ordinador on pugui instalar el CD però, i, a més, suposo que això deu ser tant impossible de fer al locutori tal i com ho era a la biblioteca de la UPC. No he pas estudiat molta es tona però en la propera sessió acabaré amb tota l'àlgebra a repassar. He fet propietats del producte de matrius i sistemes d'equacions. Concretament he repassat les de grau 1 i dues incògnites. Me n'he sortit prou bé. He vist els sistemes d'equacions de primer grau de dues incògnites i els seus tres mètodes de resolució. Fins i tot he gosat fer un exercici que m'ha sortit bé. També he vist les tres possibilitats de solució dels sistemes. Compatible (determinat o no) i incompatible. També he vist la implicació gràfica: rectes, que es tallen, que son sobreposades i que son paral·leles i per tant no tenen un punt de tall ni infinits sinó que no tenen cap sol·lució. L'àlgebra ja us ho vaig dir la porto bé. Prou bé. De fet ho entenc tot i potser em cal una mica de pràctica per agilitzar la resposta i no cometre errors típics i tant típics com tontos. L'analisi matemàtica o el càlcul infinitessimal em fan més por i me n'entero molt menys. La setmana que ve encara no obren la biblioteca de la UPC. Serà el següent dilluns dia tres, i el dia dotze comencen les classes, però no és fins al dia 17 que obriran la biblio UPC a la tarda. És aquí mateix i no tinc la feina feta. M'hauré d'esforçar més durant el curs. Potser no només és millor així, sinó que és com ho he fet sempre. Disposo de gairebé tites les tardes d'entresetmana del curs per progressar i estudiar els apunts de cada dia, els del CD-Rom i els exercicis que em manin. A més sempre puc anar al despatx del professor a fer el pilota i demanar dubtes. Una vegada tot i anar bé en els ensenyaments de Informàtica III de la UVic ho vaig fer i vareig treure una matrícula dHonor. Matricula d'honor a la Uni! Soc bo! Era abans de consumir cocaïna. Passa però que eren uns estudis de diplomatura, o antics estudis de tres anys de càrrega lectiva que a més s'ha vist augmentada no només en un any sinó que son estudis més tècnics i especialitzats i difícils i que a més els respectius crèdits que es cursaven i que inplicaven deu hores de classe per cada crèdit, han passat als 25 hores lesctives el crèdit. A més, més de la meitat de les hores lectives se suposen d'autoaprenentatge. No s'hi val a badar. Val a dir que l'assignatura Informàtica III dels ensenyaments de CC Empresarials versava sobre les bases de dades: disseny i tal, i que no m'en enrecordo de res perquè això va ser abans del 2002 o 2003, just abans de deixar els estudis perque vaig haver d'anar a muntatge a León i vaig començar a consumir abandonant els estudis que ja enfilaven la seva finalització. Anava força ben encaminat i amb una mitjana de notable alt. Al pare no li va agrada que estudiés i em despreocupés, potser, una mica de la feina. La veritat és que llavors tampoc n'hi havia gaire de feina. Ara haig de plegar. Fins aviat!

dijous, 23 d’agost de 2012

La calor fa venir mandra: No progresso en el repàs a les matemàtiques.

Hola. Vaig molt malament. Aquí a Manresa fa molta calor. A dintre del pis també, tot i que mirem de que no hi entri el Sol fa calor igualment perquè necessites obrir les finestres per respirar i a més si no obrissim, com fem, al vespre, no podríem dormir. Encara el guineà diu que al vespre no fa calor i tanca ala sala d'estar i el menjador. Si una cosa tenen aquests negritos és que no els cal dutxar-se hehe En Josep Maria té un ventilador i el Pedro també. El que em varen dexar a na mi ja s'ha espatllat del tot i per tant no en tinc. A la nit refresca una mica 20 o 21 graus però al demati ja es nota encara l'escalfor al pis. Això fa que a banda de diverses activitats que he dut a terme a primera hora del matí tota aquesta setmana no hagi estudiat encara cap dia de la setmana. El dilluns vaig anar a cobrar i a la farmècia a recollir el blíster de la medicació -per cert hi haig de tornar demà divendres perquè el vint-i-set, dilluns és festiu aquí a Manresa i em quedaria sense medicació per dilluns. Suposo que em donaran el blíster sencer de la propera setmana. El dimarts vaig anar a Tona perquè m'havia convidat la Consol a dinar, però no em va pagar el viatge i m'he hagut d'espavilar amb vuit o nou euros per fer la compra de la setmana: 4 bricks de llet, una safata de formatge tallat en set talls, i dues barres de pa. Per sort encara tinc cereals i una mica de mantega a més del cafè sol·luble que em convida en Josep Maria i l'Eko que tinc jo. També tinc sacarina i algunes galetes que m'ha convidat en Josep Maria. Així doncs passarem com poguem. El dimecres vaig anar a fer el padró a l'Ajuntament de Manresa perquè ens vem veure dimarts a Tona amb la Anna Jordà i em va donar els papers preparats. També vaig anar a comprar. Ja estic empadronat i ja tinc metge de capçalera al Cap de Sant Andreu. Es diu Joan Cerdà Perarnau em sembla... ara no ho recordo bé, i tinc hora per a el dia 19 de Setembre a les 16:02. M'estranya tanta puntualitat al minut. Avui dijous he fregat els lavabos del pis que era la tasca que tenia assignada aquesta setmana. Així doncs: ja ho veieu no he fet ni una lletra ni un número ni una incògnita ni una matriu ni cap operació amb elles. Precisament passo per les matrius i les seves operacions: Suma, Resta, Producte per escalar i producte de matrius. Vaig fer un producte de matrius de 4x3 i 3x2 i em va donaar correctament. Soc un geni. Així doncs la setmana que ve ja cal que m'esforci si vull arribar a fer derivades perquè la propera, dilluns dia tres ja obren al matí a la bibliotca de la UPC de nou a dues. També he perdut pràctica en el caminar. Diumenge passat no hi vaig anar. Eren les sis i feia molta calor. El diumenge anterior havia anat a caminar a les 4:20 va anar més bé. Anant a la biblio de la UPC dos cops cada matí m'anira molt bé per recuperar el ritme que duia i total només és caminar. Demà diu que baixaràn les temperatures. Per fi!

dimecres, 22 d’agost de 2012

Samia Iussuf Omar i els JJOO

Permete'm que digui que precisament l'esperit olímpic és el que està, de manera comuna, més exaltat. Hi ha esports però no tant mafiosos com d'altres. L'atletisme és un d'ells. Però calen unes dots especials, sobretot en categories com la velocitat. S'han acabat els temps, aquells de les pel·lícules com "Charriots of fire". Un velocista neix ràpid. Un velocista de menys de deu segons en els cent metres te'l venen a buscar on sigui i només amb la finalitat de batre els diferents "enemics" a aquest nivell se'l pot entrenar. Recordo el cas de la pel·lícula mateixa on l'entrenador feia córrer el candidat, Abrahams es deia en la ficció, em sembla. El feia correr aixecant els genolls al màxim fins a tocar una petita vara que el mateix entrenador li posava per agafar velocitat en la sancada. Però desenganyem-nos, ni vostè ni jo... ni els nostres fills passaran dels deu segons i mig als nou i escaig. Mai. És absolutament innat a n'aquests nivells de competició. Fins i tot petits trucs del mig fons han esdevingut globals descrits pels diferents comentariste esportius tot cercant el esportista innat i en detriment de la categoria o cultura olímpica, i en general esportiva, a còpia d'experiències, avui en dia, quan recordo que el meu pare explicant-los-me quan tenia dotze o catorze anys i vèiem els JJOO per la tele i anomenava soques al comentaristes que explicaven les aventures de per exemple, l'Steve Cram, l'Owet i el mateix Sebastian Coe. És per tot això que la glòria olimpica i el seu esperit, esdevenen per mi nul·les d'emoció -potser també ho fa l'edat- en aquest aspecte. Com les olimpiades en si que considero, avui per avui, una vergonya occidental. Una cosa així com el totalitarisme i les diferents guerres del segle passat. Desenganyem-nos aquesta noia, com tantes d'altres gairebé infinites fins a tresmilmilions al món mai hagués assolit la gloria olímpica ni que l'entrenés i li expliqués uns suposats secrets el mateix campió Ussain Bolt. Una mentida és el que és. Tant poca cosa com que ella mateixa ho hagués vist en una suposada tele sobres alguna aventura d'alguna veïna. El seu país no és de velocistes ni de corredors. Pensi que arribarè el dia que faran casar-se els diferents velocistes entre si per obtenir el nadó que baixi del 9 i mig. Això si altra vegada no passa que a països com alemanya amb la indústria química, no els desenvolupen amb el genoma hehe L'altre dia ho deia no recordo on: Hi ha potser centenars de milers de millors nadadors al món, i que podrien esgrimir tanta capacitat de sacrifici i tanta lluita i tanta progressió individual i que no aniran mai a uns jocs olímpics per qüestions polítiques... vull dir que tenen un veí que neda més ràpid i només en queben dos o tres per país al autobús olimpic de manera que la genètica que es veu un determinat tipus de competició miltinacional adulterada amb finalitats expansives i propagandístiques. Em sap tant de greu com qualsevulla altra negre que s'hi mori en una pastera... tant o més mereixedor de qualsevol mínima oportunitat de vida -no té perquè esdevenir una glòria olímpica- i sense terrenys per vendre perquè els seus avantpassats no tenien res. Penso que és evident. Fins i tot penso que hi gent a barriades nacionals que es mereixen tantes oportunitats com els diferents minyons de magrebís tenen a Catalunya. I d'aquestos temes anem sobrats i en canvi potser no tant retallats que no vull cridar el mal temps. És com un accident qualsevol . Un accident laboral als setze anys, per exemple, també podria haver esdevingut una glòria olímpica pero no. Clar que sempre no és tanta desgràcia com la mort; encara que recordo un camioner xinès que va atropellar una persona i li va tornar a passar per sobre per matar-la donat que a la Xina l'assegurança per invalidesa és molt més elevada que la mort. Tot un cas també.

dilluns, 20 d’agost de 2012

El treball dels minusvàlids... una tasca remarcable?

Diu que el poble d'Israel era un poble de ramaders nòmades que vivien al peu de les grans ciutats venent-los-hi el gènere. Segurament doncs, el supòsit de que fossin, Per què no? els cecs i els coixos, els que s'ocupessin de mantenir viva una suposada història de patriarques i avantpassats, esdevé tant factible com que no fossin aquests i fossin els pastors. Personalment, em crea força repulsió que sigui l'herència d'aquesta gent sense sostre i escalus, siguin els qui varen fer evolucionar la nostra religió... d'uns quants, esclar. Suposo que fins i tot és remarcable el fet de la politització de la Història hagi fet que aquesta esdevingui poc creible. No s'han trobat suposo Bíblies a la Xina ni a l'Amazones d'abans del, posem segle X i la tasca duta a terme pels diferents monjos i literats abans d'aquesta època tant fosca per al coneixement humà esdevé, també, de veracitat més que dubtable. Més si tenim en compte, per exemple, que a la Índia, alguns pastors de ramat se saben de memòria tota una parrafada de versos equivalents en extensió al llibre sagrat dels cristians. Tots sabem, també, que en determinades traduccions a diferents llengües un tractat com pot ser el de la última pau a Israel, estat independent, es veuen distorsionades greument en el seu contingut ja disposem o fem cas a la versió en Anglès o en Francès. És força significatiu que aquests daltabaixos tant importants com els territoris que poden ocupar o que han de desalotjar no es vegi reflectit en tasques de traducció escolàstica o eclesiàstica... és igual! Segurament, el Sant Pare ocupat de l'afer de la traducció es devia trobar reunit amb molts lingüistes i tal. Després suposo del actualment anomenat desgavell del calendari Gregorià. No seré jo l'únic, en estat de col·locació o drogat, m'hagi pres la Història, com que donats els avançaments tecnologics i de tota mena de l'últim segle XX, doncs els temps de Jesús fossin de ara fa quatre dies i que en aquell estat d'enagenació mental, suposi que els Romans o els Cartaginesos s'estiguessin esbatussant encara. I no és broma. Posem un exemple de mil anys de diferència: És factible... penso. Una vegada vaig veure... em sembla que ja ho he explicat això, vaig veure una pel·lícula de falsificadors de quadres.. de obres pictòriques. Em va despistar força que aquells falsificadors fessin servir soldats petits de plom de l'època a imitar que venien brocanters de ciutats europees. Potser fins i tot encara no se'nhan acabat les existències, i per a aconseguir que les analítiques dels pigments fossin les adeqüades i a més a més de l'activitat propia de l'imitador i tal donessin el quadre per bo o autèntic. No va passar el mateix amb el llençol que se soposava havia estat embolcall mortuori de Jesús per una diferència considerable que ara ni recordo. És curiós que s'incineressin les restes de Cristòfor Colom i ja llavors se suposéssin determinades tecnologies d'anàlisi o simplement es tractés d'una sorpresa per evitar els comerciants de relicaris... potser. Diu que al capdamunt de l'obelisc de la Plaza de San Pedro, a Roma i ha un troç de la santa creu que va exposar a Jesús a morir ofegat: Els crucificats morien ofegats en no poder mantenir el seu cos erguit més enllà de tres o quatre hores i evitar la falta d'aire als seus pulmons penjats. Suposo que varen posar el troç de creu allà dalt per evitar noves intromissions de la NASA, l'agència aeroespacial Americana -per cert tant adequada per a aquest escrit estratosfèric.- Resulta fonamental en diverses aventures bíbliques o de la seva proporció el treball de garrells i esguerrats, siguin cecs o coixos... potser fins i tot malalts mentals o delirants com el mateix Neró, emperador de la Roma coetània, però això dels malalts mentals ha produit més daltabaixos precisament pel seu ensalciment del personatge o la individualització de resultats i/o responsabilitats. Així doncs el cec esdevé molt més recomanable que el malalt mental per a els afers d'Estat. El coix normalment també. Parlant de coixos us explicaré l'acudit de l'espermatozoide coix que sempre va tard a l'escorreguda i no surt mai del testicle. Un bon dia els joves, que el tenen vist de fa temps el posen el primer de la fila, i esperen a la transmissió nerviosa d'activitats sexuals. De sobte i en el moment culminant, el coix crida "Quiets! que és un cul" Un altre dia seguiré amb les meves interessantíssimes apreciacions socioculturals (-suposo que es deu dir?-) tant estivals. Per cert, avui he tingut un somni eròtic amb la projecció còsmica de la responsable del Mosaic i he embrutat els pantalons del pijama que ahir mateix havia rentat. Un accident imprevisible. Us ho asseguro. Salut i bons aliments!

Els postulats de la UPC

Article 7 Igualtat d’oportunitats de persones amb discapacitat La Universitat ha de tenir especialment en consideració les persones amb discapacitat per garantir-los la igualtat d’oportunitats. Amb aquest objectiu, la Universitat adopta mesures que n’evitin la discriminació i que n’assegurin el desenvolupament i la integració en els diversos àmbits universitaris amb la màxima autonomia personal. Article 8 Política assistencial Els òrgans de govern de la Universitat Politècnica de Catalunya han de promoure davant dels poders públics l’adopció d’una política assistencial, referida als costos directes i indirectes de l’ensenyament, que procuri que ningú quedi exclòs de la Universitat per raons econòmiques o socials.

dissabte, 18 d’agost de 2012

Avui m'ha telefonat la Consol.

Hol. Avui m'ha telefonat la Consol per dir-me que si no volia anar-hi el dimarts vinent dia 21 perquè feia molta calor no hi anés. Li he dit que era igual la calor però que no sabia què fer donat que en principi havien dit que de cara a dijous baixarien les temperatures. De fet, han canviat els pronòstics, i dijous no plourà com havien dit. Hem quedat però per dimarts. M'ha dit que em faria un entrecot de mig quilo hehe. Haig de pensar a avisar l'Anna Jordà de la Fundació Lar que m'ha dit que a principis de la setmana vinent em telefonarà per quedar per anar a fer l'empadronament a l'Ajuntament de Manresa. Es veu que aquesta setmana no ha pogut ser perquè li faltava la firma del tutor, que és el president de la fundació, en un dels documents. Fa força calor i gairebé no surto del quarto on gràcies a que només hi toca el Sol al dematí d'hora i que tinc cura de tancar les persianes i la finestra i a més la finestra és isolada no entra la calor. Al vespre cap allà a les cinc de la tarda ja m'en vaig a dormir i per tant haig d'obrir la finestra encara que faci més calor perquè d'aquesta manera no em desperto a les dotze o la una amarat de suor i tornar-me boig per ventilar l'habitació. Hi ha un bebè en un dels pisos contigus o de l'altra part del bloc que plora tot el dia i tota la nit... no sé pas què passa, però no molesta pas gaire. La veritat és que m'avorreixo molt aquest estiu. No faig res més que llevar-me al matí dutxar-me, a les set anar a fer el cafè amb llet a Cal Moliné del carrer Alfons XII que em costa vuitanta cèntims i llavors els dies de cada dia acostumo a estudiar uns tres quarts d'hora o una hora. La veritat és que no aprofito gaire el temps perquè passa que de seguida ja m'amoïno per connectar-me a Internet gairebé per vici. A més els diners del cafè amb llet i les diferents connexions me'ls fia en Josep maria perquè jo ja no en tinc de la nòmina de la setmana. El mecenatge acostuma apujer uns cinc euros cada dilluns. Diu la Consol que hi vagi a passar uns dies però li he dit que no. Primera perquè no em ve bé i segona perquè no sabria què fer tot el dia a casa de la Consol tancat. Necessitaria molts cèntims per anar a prendre alguna cosa al matí i una altra a la tarda... cèntims que no tinc ni jo ni la Consol. A més estaria en situació de risc de consum, per al que precisament falten nou dies per complir-se l'any sencer d'abstinència. Recordo quan dir això, que duia un temps determinat d'abstinència provocava en mi una reacció inconscient i queia en el consum. Ho explicava aquí al blog: que no consumiria i que em gastaria els diners en una altra cosa o no sé què. Podeu llegir-ho en diferents missatges que havia postejat abans d'agost del 2011 i en el mateix mes, donat que l'onomàstica és cap al final d'Agost. Ha passat tot un any! Estic content. Ara a veure si m'animo en els estudis, en passen dos o tres, -d'anys,- i ja em trobo amb mitja carrera feta i tal hehe Aviam-aviam hehe

Els presos terroristes i els punkies

Jo no soc partidari de cap concessió als presos terroristes, tinguin delictes de sang o no. És més em trobo indignat amb el fet que a Grècia, per exemple, i degut a la crisi, els malalts de càncer s'han de costejar ells -els malalts- els medicaments. Resulta que aquest près de la banda terrorista espanyola està rebent tractament de la seguretat social. També resulta que aprofitant la cobertura mediàtica, que no és poca ni tampoc no és poc partidista, ara demanen llibertat per més presos que es veu que estan greument malalts. També resulta que a les nenes aquestes russes els han condemnat a dos anys de presó. Ja sabien a què jugaven. No veig perquè el contribuent s'ha de gastar diners en imatges i connexions telefòniques entre els diferents periodistes que n'informen. El propi nom (rebelión de chochito) ja paga i més que punkis semblen burgeses amb idees equivocades. Tal i com ballaven a les imatges sembla ben bé que si queien de la tonteria podrien haver fet malbé un retaule dels de l'església en un deplorable incident. No sé fins aquin punt és coherent que la mateixa església ortodoxa demani clemència. No he vist cap punki per manresa que porti una càmera al mòbil com per grabar cap espectacle organitzat. Sembla típic de activistes bascos tot això de fer-se el màrtir perquè t'empresonin, tal com es veu que feien els insubmisos allà pels anys noranta i les ganes de que et condemnin per tal de mostrar públicament la cruesa de la llei i tal. Ara, a més parlen de no sé què de que els presos puguin reduir condemna si fan feines forestals. Qui pagarà tot això?

divendres, 17 d’agost de 2012

No miris a la càmera.

Hola. Un apunt. Tot i que potser no vingui massa al cas però em sembla revelador. No sé en quina de les meves etapes com a estudiant de CCEE que encara no he acabat i ja no podré fer-ho, em sembla que era a l'assignatura de Direcció Comercial II vem tenir una xerrada amb un home, o un senyor també podríem dir, que venia de treballar a TV3 perquè ens il·lustrés sobre el comportament i les coses de la tele. En principi, em sembla recordar, era una sessió orientada a una altra assignatura de tercer curs en la que segurament s'havia de fer un spot publicitari. Aquell senyor amb barba va parlar de moltes coses en la hora i mitja que ens va "atabalar". Resulta que venia de treballar a TV3 a l'època del despilfarro i les vaques grasses. Més aviat ens va il·lustrar les vaques grasses ja havien passat però no és el cas. Per ubicar-us en el temps us diré que va comentar que treballava a la tele a l'època en que feien "Quico el progre" que jo casualment no em vaig mirar mai. Però no va ésser de lo únic que va parlar. Va parlar del telepronter dels telenotícies i de que tots els presentadors precisament de les notícies han estat ensenyats per la mateixa persona i per això ho fan tant igual. I també va parlar d'un dels altres grans aconteixements que hi havia a la casa: El debat electoral, en el que acostumaven a aparèixer els cinc candidats i va comentar, entre pel·lícules com ciutadà Keine de Orson Welles, detalls com els d'enfocar el protagonista des dalt quan comença la pel·lícula o des de la mateixa alçada que el personatge, i el canvi a enfocar-lo des de baix prolongant la seva imatge en un hàbil joc que es veu que fa el personatge més... li dóna avantatge i segurament el fa més important als ulls de molts espectadors que poden esdevenir influenciats indirectament. Jo no havia sentit res a parlar sobre aquest fet suposo que perquè mai he volgut ser fotògraf ni productor i els considero doncs remarcables. Val a dir que va comentar amb entusiasme altres detalls com per exemple els diferents estimulants que prenen, es veu, els publicistes i entre altres coses va parlar de la coca... i no pas de la de llardons. Però el que et volia dir, és que, tots ens podem concebre de l'enorme tasca que es duu a terme en la televisió i lo estudiat que està: per exemple va parlar dels guions dels programes de'n Puyal que es veu que fins i tot al marge esquerre del guió duia dibuixos de com s'havia d'enfocar i tal, vull dir si havia de ésser una presa general, un primer pla o un primeríssim primer pla... doncs està tot tant estudiat que es veu que fins i tot si un tertulià dels del debat a les eleccions en una de les preses des de darrera del contertulià durant el debat, mirava a la càmera fixament, és a dir "als ulls" era una mena d'atemptat al lliure desenvolupament del debat, i entre altres coses va explicar les incomoditats que suposava als diferents assessors i va dir que fins i tot se sentia, al plató, algú que li cridava "fill de puta". Recordo en Montilla mirant fixement a la camara i també recordo que moltes d'aquestes coses que ens va explicar havien perdut consistència. Recordo que no sé quin debat era que em vaig mirar ara fa poc, molta gent mirava a la càmera. També recordo haver explicat això mateix no sé de Internet ara. És possible que fins i tot s'hagi pactat aquest mirar als ulls o fixement a la càmera en més ocasions de la del final del debat quan es demana directament el vot. No sé perquè pot influir tant un debat o el fet de mirar als ulls. El senyor aquell parlava de les velletes menjant-se els spaghettis davant del televisor. Jo, si pogués votar, sempre votaria els mateixos. Però em sembla rellevant el cas. I penso que precisament a en Mas és dels qui se'ls enfoca en més ocasions des de dalt i no mira gaire, és cert a la càmera.

Resum recentment postejat al Blog d'en Francesc Puigcarbó

Jo tinc una pensió de l'INSS per invalidesa. Concretament i reconegut per la Generalitat de Catalunya tinc un grau de minusvalidesa del 76%. La pensió no és revisable. Tampoc el Grau de minusvalidesa de la Generalitat, ambdós son permanents. Però si donat el cas assoleixo uns estudis, que demanen molta feina i per als que tot just estic començant -quest setembre n'inicïo uns de nous a Manresa, ciutat on resideixo en una plaça de llar amb servei de suport per la que pago 240 Euros i els companys (3) 150, 50 i zero!,-estic començant deia i ja posats a demanar i a tenir paciència aconseguís una feina, previ informe del psiquiatre se'm pot permetre -també després de quatre anys al servei prelaboral que encara no he començat ni penso fer-ho- puc optar a petites feines de dues o tres hores al dia i treure'm uns dos cents euros al mes- sinó assoleixo aquesta altra via que permet l'invalidesa absoluta i també sota informa i valoració de psiquiatres de la SS i de l'INSS a l'avinguda de l'Hospital Militar de Barcelona podria cap allà als cinquanta anys -ara en tinc quaranta-dos- solicitar la revisió del grau i de la condició de minusvalid podria demanar l'alta una altra vegada i ja posat la desincapacitació civil que arrossego i que fa que fundació lar em tuteli els ingressos i la meva activitat civil -per exemple no puc votar- per ordre del jutjat número dos de primera instància de Vic. Estic progressant en això, però si no es tracta d'una feina a jornada complerta i ja no dic amb un sou raonable -estic disposat a cobrar mil o mil dos-cents euros.. potser si la feina fos a la mateixa ciutat, no tinc cotxe(està embargat) doncs una feina de soldador i manyà tranquileta acceptaria vuit-cents, per treballar a jornada complerta- doncs si no és així no penso renunciar a la paga de 599,19(x14 a l'any)+revisions. Sé que a primer cop d'ull i suposant que tota aquesta parrafada sigui inteligible més enllà dels meus propis ulls i coneixement del cas -que he mirat també d'abreviar,- pot semblar que estic xumant de la teta que deiem en un altre article, però fixa't que treballo des de els dinou anys(1989) fins el 2007. Malgrat això només he passat deu anys d'autònom i , per sort, i aqui ve un detall important, i perquè l'últim contracte va ésser de fixo com a oficial de primera per a la mateixa empresa puc gaudir de la pensió en la que tant computen cinc anys -que és el mínim a haber treballat- com deu. L'últim salari de (1.200Eur) no computa i consta com el salari mínim d'aquí la pensió tant baixa, i a més perquè ho sàpigues, i t'ho dic amb bona fe, vaig renunciar a la feina plegant jo mateix i no per un acomiadament, als quatre mesos de paro que tenia després de vint anys treballant com ja t'he explicat i amés en l'empresa familiar. Vint anys de feina i dedicació que no havia estat poca, i mil euros i quatre mesos d'atur. I encara puc estar content de no tenir, per exemple, hipoteca malgrat sí que tinc uns 19000 euros de deutes que v pagant molt mica en mica la fundació (Lar) i dels que no en rebo coneixement ni notificació. He tingut sort d'arrossegar, també per gairebé vint anys una malaltia mental- que ha esdevingut accentuada, tot s'ha de dir, pel consum entre els divuit i vint-i-dos anys de tòxics (alcohol i damés) i ara més recent ment des de els trenta-tres i fins als 41 idos mesos. El proper dia vint-i-set d'Agost farà el primer any sencer, a banda del capítol esmentat, sense consum. Mica en mica. Que tinguis sort! I salut a tots.

dimecres, 15 d’agost de 2012

Avui he estudiat una mica més.

Hola. Avui m'he dedicat principalment a les equacions. De primer i de segon grau. És de les coses que ja comencen a tenir coses a estudiar, però tot i que avui he pres més de dos cafès amb llet, no estic animat per fer-ho. Potser amb una mica de sort, ara quan arribi al pis m'hi torno a posar una altra horeta. Ahir a la tarda ho vareig intentar però feia massa calor i no us enganyo si us dic que amb la suor se m'enganxaven els braços al paper. Avui sembla que fa més fresca. Millor. Estic passant uns dies molt dolents. No controlo. Miro de posar-me rutines per anar passant el temps dia a dia, però entre que esdevenen festes entre setmana com a vui, l'excés de medicació que m'aplaca tot i els cafès amb llet, i tot plegat, que no en donc cap de bona. Només soc capaç d'anar a fer el cafè amb llet, al matí i a la tarda , i anar al locutori. A més, com veieu, no tinc gaire per explicar. No sé què em passa. Tinc ganes de fer coses de profit, que em facin estar més positiu i engrescat. Potser és la calor, però ho dubto. És falta de força de voluntat, segur. Quan anava cada matí a la biblioteca de la uPC no us penseu que feia tampoc gaire coses. Em sembla que feia migdiada cada dia i a la tarda no estudiava. Penso que m'hauria d'espavilar perquè sinó em pillarà el toro. Avui mateix tenia la sensació que no aprovaré Matemàtiques I. Que no en tinc ni faba de fer derivades i fer integrals i mirava, però no ho he fet, a veure si és necessari de superar amb una nota mínima a cada parcial l'avaluació contínua de les diferents assignatures i més concretament la de Mates. Em sembla que no, però no seria una mala pensada. Jo sempre donant idees. Ja us he dit que tinc sort d'hacver-me matriculat, juntament amb les Matemàtiques, de dues assignatures que em sembla que comencen de zero. No és el cas de la de segon semestre que es diu expressió de no sé què i que em sembla que sol·licita uns determinats coneixements d'Autocad. No en tinc ni faba d'autoCAD. Ni tant sols sé en que s'escau un programa docent a segon o tercer de secundària. Bé´és important que de totes maneres... és important i imprescindible no perdre el fil de les assignatures així que comenci el curs el dia 12 de setembre. Aniré ara mateix a mirar el plà docent o potser ho deixo per a properes connexions i em dedico a fer feina amb les matemàtiques que em convé molt. I també esdevé necessari si tot i seguir les classes només em dedico a entendre-ho quen m'ho expliquen però a no saber fer-ho tot sol amb un paper i un boli sense cometre a més errors garrafals que em poden costar, soposo i dono una altra idea, costar deia: l'aprovat. No estic especialemt preocupat per la mare. Reso també per ella. Per ella, pel pare, pe'n xavier i la montserrat que son a dalt del cel. L'altre dia vaig resar per la selecció espanyola. Perquè guanyés ale EUA en la final olímpica, però no vaig resar prou. Sí que vaig resar prou per l'Eurocopa i les eliminatòries i la gran final. Duia avui o ahir no sé quin diari esporyiu que el Brasil vol fitxar a'n Guardiola. Quin show! Aquest cap de setmana comença la LFP (Lliga de Futbol Professional). L'espanyol de Barcelona juga dissabte a les 23:00 hores i el Barça juga diumenge a les 21:00. No recordo ara quan és la supercopa d'Espanya. Suposo que abams de 25 i la comunicació per part del govern del nou establiment de l'ajuda dels quatrecents euros per als parats a qui se'ls esgota la prestació. Prestació... prestació.. només he cobrat un any el PIRMI i la Social i Substitutòria de la mili loa vaig fer a l'Ajuntament de Tona. De vegades però em sap greu no haver get la mili, tot i que molts em diuen que no m'he perdut res. Segurament m'hauria tornat més fatxa del que ja soc, però potser hauria escapat del problema amb les drogues que he tingut i no m'hauria dedicat a estudiar fora d'hores, -vull dir fora d'edat- i no m'hauria comportat com un nen o una bèstia ferida després de lo de León i aquells ximples malparits. Però em sembla que és millor no jugar a les endevinalles o fer elucubracions poca-soltes i melancunioses. Estic tot lo content que es pot estar en les meves circumsràncies, i, a més, em sento com un suec de ple dret a qui subvencionen per estudiar. Ja us he dit algun cop que estudiar és lo millor que puc fer. No només amb aquests estudis que començaré ara segueixo la tradició familiar, més o menys, sinó que disposo d'hores al dia de calefacció i aire condicionat durant força hores al dia. Ames per a anr a estudiar haig de fer una bona caminada quatre cops al dia, cosa que tambñe trobo a faltar perquè de moment i suposo que ja de manera definitiva, ara com ara només faig els diumenges. Dins i tot em poso el xandalli surto, a les sis o a les quatre vint si vull arribar a casa que encara sigui fosc. Per cert ara el Sol no surt fins més tard i per tant a les sis i quart, de moment, encara és fosc. No us atabalo més... de moment. Gràcies per llegir. Espero esdevenir una companyia profitosa. Adéu-siau

Hesse.

Diu que fa una setmana del cinquentenari de la mort de Hermann Hesse. Déu n'hi dó. Jo el vaig llegir al 86, va ésser uns dels meus primers llibres i em va agradar molt recordo, però no em va servir de res. Recordo que ni tant sols vem comentar el llibre a classe o jo aquell dia feia una de les meves nombroses campanes a la classe de català i me n'anava al bar del cantó del col·legi o no sé què va passar que no recordo. També començava a beure alcohol llavors, però tot i xerrar en confiança amb molts alumnes de llavors, inclosos, i, sobretot, alumnes que no eren de la meva classe i trobar un cert feeling mai havia parlat amb ningú de tenir una senyal al front i tal. Va ésser alguns anys després que acontumavem a dir-nos que érem respectivament molt ben parits. Recordo del Col·legi Major Universitari La Salle del carrer Reus de Barcelona un noi més gran que jo, entre tres i quatre anys de diferència, en Padi que em va dir que en Hesse era boig... i poc s'en falta. Segurament era degut a que Hesse va viure el seu propi èxit, cosa que no el farà llegendari. De totes maneres recordo haver llegit el Demian amb voracitat en la edició en català al'any 86 i amb penitència per el suposat tractament de la homosexualitat fruit de obrir el llibre per una pàgina indeterminada on hi posava "querido". Un brot p`sicòtic, suposo. No recordo el final del llibre, que per cert em passa tot sovint i m'ofereix la possibilitat de poder-lo tornar a llegir o també veure una pel·lícula diverses vegades. Suposo que si ara, que no tinc pas temps, em posés a llegir-lo no despertaria la meitat de la meitat que va despertar d'interès la segona lectura i a més per allà a la pàgina setanta recordaria el final. O sigui que de moment no penso pas sol·licitar-lo a la biblioteca. En aquest cas la biblioteca del Casino de Manresa. Dubto a més que el tinguin, com tampoc tenien, no fa gaire el llibre de Dr- Jeckill i Mr Hyde de l'Stevenson. És una biblioteca molt petita per a tota la ciutat de Manresa de més de vuitanta mil habitants. És curiós.

dimarts, 14 d’agost de 2012

Ja he començat a estudiar.

Hola. Aquest matí m'he posat a estudiar una mica. Em dedico a passar els diferents apunts que he pres amb el CD-Rom de la UOC a la seu de Manresa a net. Fins i tot faig servir bolígrafs de diferents colors perquè els apunts esdevinguin molt més clars i manegables. Volia fer-ho amb el típic retolador fluorescent, però és molt més econòmic comprar-se quatre bolígrafs dels diferents quatre colors que ofereixen els bolis Bic, i, a més, duren molt més. Un retolador fluorescent val més de un euro. He tornat a començar per els polinomis. Recordo ara que he posat en vermell, per exemple els productes notables -ja sabeu: el quadrat d'una suma i el quadrat d'una resta etzètera- També he posat en diferents colors el procés d'una divisió d'un polinomi per un altre, el seu algoritme, sense descomposar-los. Vull dir doncs tot el procés de la divisió: que si dividir el primer terme del dividend pel primer terme del divisor -que esdevé el primer terme del quocient,- i passar-lo multiplicant i restant i etzètera. També recordo haver destacat el Teorema fonamental de l'Àlgebra, que diu que un polinomi de grau n té n arrels i alguns altres teoremes menors que ara se m'han anat del cap. Així doncs un cop acabi de passar apunts encara hauré d'estudiar més. La mev intenció és deixar-ho tot enllestit per al tres de setembre -el passar apunts amb colors i fer tres o quatre repassades d'estudiar, potser fins i tot fer-me una mena de formulari-. El tres de setembre ja obren la biblioteca de la UPC al matí i podré anar doncs a la Seu de la UOC a mirar uns quants exercicis del CD-Rom per anar fent. La biblioteca de la uPC obre les dues primeres setmanes de setembre al matí, tenint en compte que l'11 és festa i que no implica una apertura per la tarda el fet que les classes comencin el dia dotze. Pel dia dotze a les deu hi ha una reunió o conferència a la sala d'Actes de la EPSEM i s'interrompran les classes a aquella hora. Ja he avisat a la auxiliar de tutoria, la Berta Vela, que hem de modificar l'horari de visites perquè els divendres tinc classes de vuit a dotze. Ella diu que segurament canviarem de dia de la setmana i s'ha apuntat els dies que tinc classe. He fet una bona tasca assabentant-me dels horaris ara al juliol de cara a les corredisses de setembre, tot i que encara ens veurem, tot i que ella ja està de vacances, el divendres dia set de setembre. Aquí a Manresa encara fa molta calor tot i que diuen que avui encara... que potser demà plou al Pirineu Lleidatà. M'ha telefonat la Consol i hem quedat que dimarts vinent la aniria a veure.

dilluns, 13 d’agost de 2012

El final dels Jocs Olímpics!

Hola. Al final s'han acabat les olimpiades. Les trobaré a faltar tot i que és veritat que envejo a aquests esportistes que, en la gran majoria estan subvencionats per l'Estat am la finalitat de propiciar la seva classificació als grans esdeveniments. Jo no he cobrat cap pensió fins que he fet els quaranta anys i ara és tard per tot. Esclar. De fet, als divuit anys, quatre abans de les olimpiades de Barcelona vaig tenir un accident laboral, tot i no estar assegurat sinó que vaig anar al ASEPEYO inclòs en el seguro del meu pare, va passar que estàvem intentant fer rodolar un silo al pati del taller i jo vaig entrar més un genoll per fer més força i va passar que algú en va deixar de fer i se',s en va tornar enrere i em va aixafar la cuixa una de les vigues que feien de pota del silo. Tot plegat un embolcall de vendatge compressiu i el meu pare em va obligar a anar al taller a escombrar tot i la rigides de la cama estirada tot perquè no aparegués el mal rotllo al seu taller. Que el donguin pel cul al meu pare! Ja és mort. De vegades reso per ell. Estava penjat. Tant o més que jo però ell va formar una família, familia patriarcal que ens va robar temps a tots i ens va manipular descaradament. Un patriarca era, com un gitano. QUe els donguin pel cul als gitanos! i a tot el Patriarcat. Apa! Per cert al roger Daltrey, veu veure la cerimònia? jo l'he vist aquest migdia. En Daltrey feia temps que no cantava, eh? Gairebé m'ha fet verguenza ajena. En Thowsend estava millor, clar que és més facil de dissimular. I en Brian May quina fila que feia amb totes les canes. Molt britànic i pastelasso feixista tot plegat. Bah! una ruïna això de les Olimpiades. Estan tots penjats, entrenar vuit hores diaries no s'ho creu ningú ni s'ho pot permetre gaire gent oi? Que es fotin!

Quin pal... encara és Agost!

Hola. Estic molt aborrit i desganat. Acabo d'anar a cobrar els meus trenta euros de la manutenció setmanal, que destino principalment a menjar i algun cafè amb llet, -descafeïnat o no- i ja men queden vint-i-tres des prés de pagar deutes a en Josep Maria, el company de pis i de fer un cafè amb llet al dematí en un bar de la carretera de Sant Ignasi. Ara, mentre soc al locutori, espero que vingui la infermera, a la que li hem de demanar que faci una nota per a manteniment perquè el telèfon de la dutxa s'ha espatllat una mica. Avui al dematí s'estava molt més fresc que ahir.¨´Es curiós que a l'hivern, si et dutxes al dematí amb aigua ben calenta no passes fred durant dues o tres hores i en canvi a l'estiu, siu et dutxes, estas més fresquet. Sempre em dutxo amb aigua calenta, esclar, i no amb aigua freda perquè no em fa falta. Alguns dies de juliol, que també va fer molta calor, sí que al final de dutxar-me posava el monomando en la posició d'una mica freda, però llavors notava la camiseta calenta. Ja he anat a la farmacia a cercar el blíster de la medicació per tota la setmana ihe advertit la farmacèutica que aquesta setmana hi aniré el dijous perquè dimecres es festa.

diumenge, 12 d’agost de 2012

La calor d'aquest estiu.

Hola. És el meu primer estiu a Manresa i déu n'hi do la calor que estic passant. Portava avui el diari comarcal que és el desè dia de l'estiu, ahir, que vem passar dels trenta-cinc graus centígrads. Diu però en Josep Maria que l'estiu passat va fer més calor. Ahir, mentre anava en el tren per anar a veure la mare i mentres era a l'estació de la RENFE, o millor dit de Rodalies de Catalunya van donar diverses vegades, l'avís pels altaveus del gran perill de foc forestal i de l'onada de calor que avui s'ha acabat però que tornarà encara que no tant potenta el proper dimarts. Avui, a un dels blogs de la Júlia Costa es parlava d'aquests advertiments i més concretament del bombardeig de la generalitat i damés institucions polítiques de l'estat arran dels diferents focs que hi ha hagut el més impotant dels quals s'ha donat a l'Alt Empordà. Certament potser no s'haurie de fer tants escarafalls o segurament l'article triat estava redactat per un imbècil que aquest any pateix la crisi i encomptes de sortir a prendre l'aire, potser mira massa la televisió aquest estiu. Encara bo que no s'han produït gaires més incendis perquè de calor en feia i molta i a més ara fa molts dies que no plou gaire per no dir gens. A més a més aquest matí a les cinc estàvem a vint-i-cinc graus de temperatura. La gent gran ha de vegilar amb això i els malalts també, perquè hi ha gent poc entrenada per als casos malgrat que aquest any es repeteixen els casos d'una manera, sí, especial donat el cas de l'incendi de l'alt empordà. Jo no veig perquè no s'han de reproduir aquests avisos fins i tot en el supòsit que s'hagin de pagar amb diners del contribuent hehe També passa com us he estat comentant tots aquests mesos que les visites d'urgències als hospitals, que deuen esdevenir les més comunes en aquests casos, diuen les infermeres de la FUndació Althaia que son molt cares per a la seguretat social tot i que els metges son generalment i en cap de setmana metges residents i força poc competents i salvatges. Suposo que recordareu el cas meu que per un mal de gola em varen receptar molts antibiòtics que després m'han provocat fongs a la gola que percert encara no marxen tot i que el dolor inicial ja s'ha apaivagat. La setmana que ve començaré a estudiar, mica en mica, i en principi ha de venir l'Anna Jordà de Fundació Lar per anar-nos a empadronar a l'Ajuntament de Manresa i així ja podré disposar d'un metge de capçalera i de servei del Cap Sant Andreu, també de Manresa, com qualsevol dels meus companys de pis. A reveure.

He anat a veure la mare.

Hola. Ahir vaig anar a veure la mare a la residència de Valldoreix. Ha passat que un dia, un dels infermers va voler posar-li el cinturó de la cadira una mica més còmode i la mare, ja que la tenen lligada per els hombros a l'esquena de la cadira, doncs en deslligar-la es va abalançar cap al davant i va caure a terra. AIxò és el que m'han explicat a la residència. Es probable que no vulguin que s'ajupi tal i com feia abans i s'hi passava tot el dia ajupida com si es toques les puntes dels peus. És provable que la mare es vulgui ajupir tant per el problema que té de l'hèrnia als budells. Per tant, i segueixo soposant, la mare es flexiona per tal de pair bé i que no se li estranguli el mal, i, com que ara la tenen sempre lligada amb un peto no ho pugui fer. Potser la mare es toca el mal perquè es nota alguna cosa. Només ella ho sap... però no ho explica pobreta, entre altres coses perquè l'afàsia que em sembla que té fruit de la mateixa demència senil no li deixa. Vaig sortir de Manresa a les nou i dos minuts i vaig arribar a laes 14:10. No fa pas, a Manresa, molta més calor de la que ha fet altres dies d'aquest estiu. He llegit al diari que ja son deu els dies que es passa de 35ºC a Manresa. La mare té tota la cara groga,blava i vermella del cop que es va donar al nas. Avui estic una mica trist, però fa bon dia. Demà començaré a estudiar. Records.

divendres, 10 d’agost de 2012

S'acava a setmana de vacances!

Hola. Avui és l'últim dia laborable de la setmana de vacances. La setmana que ve ja m'haig de posar a estudiar. Em ve més de gust estudiar al dematí que no pas a la tarda, però no estaria malament fer dos torns d'estudi o fins i tot tres, comptant el del migdia. Certment hi tinc tanta feina com vulgui i és tasca gairebé ineludible si vull aprovar les MATEMÀTIQUES I. Tinc sort de la matrícula que he fet, penso. INFORMÀTICA sempre se m'ha donat bé i TECNOLOGIA MEDIAMBIENTAL I SOSTENIBILITAT sembla una assignatura en la que es parteix de zero, sense rèdits de Secundària. Així doncs, i en principi, superaré la primera llei de normativa de permanència que implica superar 12crèdits el primer any. Estaria molt bé poder superar totes tres assignatures de bones a primeres tenint en compte que per a el segon semestre em queden dues assignatures de primer que sí que suposen un rèdit de COU o secundària: FÍSICA I i QUÍMICA I. Haig de tenir força de voluntat tot el semestre i mirar de seguir els diferents ritmes d'estudi i portar-ho tot al dia. Tinc unes tretze hores de classe a la setmana. Avui justament lihe comentat a la auxiliar de tutoria, la Berta, que haurem de mirar una altre hora o dia per trobar-nos en la seva visita de cada vint-i-vuit dies. El divendres passa que tinc classe de vuit a dotze i ella parlava de canviar de dia perquè té més visites a Manresa. Ara farà vacances i el proper dia que ens toca visita encara no hauran començat les classes. L'apointici és per al divendres dia set de setembre. Les classes comencen el dia dotze del mes que ve. A les vuit del dematí, i hi ha una xerrada als alumnes el dia 12 també a les deu hores a l'Aula Magna de la seu de l'EPSEM. Demà aniré a veure la mare a Valldoreix, encara que faci calor... molta calor, malgrat que avui l'aire però és fres... al menys aqui a Manresa. Recodro dies de més calor aquest estiu. Que us ho passeu bé... i no oblideu de mantenir el ritme de participació! encara que jo no us ha sapiga respondre oportunament hehe

Ja ha vingut l'Anna i també la Berta

Hola. Som a divendres dia 10 d'Agost i ja han vingut l'Anna i la Berta. La anna va venir ahir i vem anar a l'Ajuntament de Manresa. En principi em volia empadronar i ella venia per fer aquesta gestió, però ens va faltar una còpia del contracte de lloguer del pis -ella només duia una còpia de la meva sentència d'incapacitació del Jutjat de Vic.- També ens va faltar omplir un formulari que li van entregar a l'Ajuntament i que ha de firmar el meu tutor legal, l'anna només és la delegada, i que portarem el proper dia que serà la setmana que ve. Amb l'Anna també vem pagar els quinze euros de la factura de la Farmàcia corresponents a quinze receptes, que inclouen les de la malaltia mental i també les d'anar a urgències. Sort que l'Anna se'n va enrecordar de lo de la farmàcia perquè jo portava la intenció de que ho paguéssim amb la Berta. Es veu però que deixant el recado a la telefonista no n'hi ha prou, i, de fet, l'anna és la que va quedar entessos amb la auxiliar de infermeria de la Fundació Althaia. També vem anar a fer un cafè amb llet descafeïnat a un bar de la plaça Major de Manresa uqe és on hi ha l'Ajuntament. Avui ha vingut la Berta i m'ha dut el tabac per tot el mes. Ha portat un popurri de tabacs: Bull Brand, Branniff i Bravo. Pràcticament un cartró de cada que és el que en devien tenir a l'estanc de Tona on va anar ells divendres passat. Hem passat comptes amb la Berta sobre els seixanta euros que em va donar per la matrícula de la universitat que m'en va costar trenta-cinc Tenia varios tiquets de la farmàcia que la Berta no s'ha mirat bé i que duien l'import que no he hagut d'abonar. És a dir: els tiquets hi fuguraven els imports del total: tres i escaig d'euros; i només em van comptar el euro per recepta. A més a la llista de la farmàcia arroyo que es va endur l'Anna també hi figurava l'euro de la recepta del mateix medicament, em sembla. No sé d'on vaig treure aquells tiquets, potser de la farmàcia de 24hrs.. Això de les vacances mola! Amb la Berta també hem fet un cafèamb llet. Ella amb cafeïna i hem anat molt de pressa a fer la visita perquè ella comença les vacances avui i tenia moltes visites. Hem quedat, quan m'ha telefonat a quarts de vuit que sortia de ca seva per les 8:30 aal mateix lloc de sempre. Hem quedat, també amb la Berta que destinaria els deu euros que em sobraven de passar comptes dels diners de la matrícula i que tenia ingressats al banc, que, amb els deu euros compraria els productes d'higiene personal que em feien falta i que si ells hagués vingut a l'hora de sempre, les nou, hauríem pogut anar a comprar tots dos a l'Schleker de Viladordis -un barri de Manresa de prop de l'hospital de Sant Joan de Déu i del CSAM on quedem sempre. Així ho he fet i m'han sobrat uns tres euros que em podré gastar aquest cap de setmana. Demà aniré a veure la mare a Valldoreix.

dimecres, 8 d’agost de 2012

El meu darrer currículum a la UOC

Hola.Desde Febrer'98 que estic a la UOC i encara no m'he graduat en res. Toto just si he superat unes deu assignatures de diferents graus en anades i vingudes no només als diferents estudis sinó tam´b a d'altres universitats. He arribat a decidir, de manera inconscient, que això de l'ensenyament a distància no està fet per a mi, i, resultant, en alguns casos, fins i tot més econòmica la presencial que la UOC, aquest setembre serà el primer any en que em matriculo una segona vegada al juliol en uns ensenyaments presencials. Concretament, i al residir en una llar amb servei de suport de la fundació Althaia, plaça que m'ha estat assignada després d'estar més de dos anys en llista d'espera, m'he apuntat aquest dimarts dia cinc de juny a Enginyeria de mines aquí mateix a l'EPSEM. Tot i que estic molt ilusionat amb el canvi i que ho considero una oportunitat avui mateix que escric això estic una mica trist i tot i haver-hi més gent al meu voltant que quan vivia sol a casa de la meva mare a Tona em trobo més aillat... apàtic i desganat. Espero que demà dilluns dia onze que cobro els meus trenta euros setmanals estigui molt més content i amb ànims per a continuar preparant-me, com ja fa una setmana que faig, preparant-me deia en matemàtiques per als nous estudis a la seu de la UOC del Bages. Cada tarda excepte els divendres que tanquen. Avui he somniat amb la meva mare i amb el meu difunt germà Xavier. M'he alegrat de veure'ls. La meva mare s'està morint en una residència per a la gent gran de Valldoreix, a prop de Sant Cugat i no compto que surti mai d'allà. Té vuitanta-un anys. El meu germà es va morir d'un càncer el pasat 13 d'Abril del 2006, tot just dos mesos després que el meu pare i ara feia potser més de dos anys que no somniava amb ell. He somniat que no s'havia mort, sinó que s'havia separat de la seva dona perquè li demanava inquisitivament per el funcionament d'una mquinària suposadament secreta o desconeguda per a no ingeniers, amb la qual cosa, en el somni, aconseguíem, donades les meves pretensions estudiantils, no només un grau de complicitat sinó que també un cert feeling. La meva cunyada de Barcelona no em va respondre l'altre dia al dematí que trucava des de la casa de Tona al telèfon i no contesta als correus que li envïo a la feina. A na l'altre meu germà fa dos mesos que no el veig i tot i que li vaig dir a la seva dona per telèfon que seria el dissabte dia dos de juny a Valldoreix per trobar-nos a veure la mare, no em va esperar. La meva germana m'enganya i és la responsable de la meva incapacitació civil pel jutjat de primera instància núm.2 de Vic que fa que ara que no visc a la casa de Tona la fundació que em tutela hagi decidit no pagar ni tan sols una de les tres parts, corresponents a cadascun dels fills vius de la meva mare, en què la meva germaneta s'havia manegat les despeses fixes de la casa. A dia d'avui 5 d'Agost us comunico que la fundació Lar, amb els en principi diners meus ha fet l'abonament de la meva matricula a la UPC. Salutacions cordials.

Demà ve l'Anna Jordà, la delegada de tutoria.

Hola. Demà dijous dia 9 d'Agost ve la delegada de tutoria, l'Anna. En principi la visita va encaminada a fer l'empadronament a l'Ajuntament de Manresa. D'aquesta manera ja podré gaudir de metge de capçalera entre altres suposo avantatges hehe Tinc guardats deu euros a la llibreta de La Caixa per fer el canvi oportú en el DNI de manera que figuri ja el canvi d'adreça. El DNI té vigència fins el 2018 o sigui que val la pena. A veure què diu la Anna. EM sembla que me'ls farà estalviar. També acabo de preparar una fotocòpia del full de matrícula per a que se l'endugui i justificar la despesa de trenta-cinc dels seixanta euros que em varan donar. Ela deu més els trenta-cinc més el que em vaig gastar a la barbaria i les fotocòpies dels plans d'estudi fan els seixanta. També em sembla que us havia explicat que me'n varen donar deu més per a unes wambes tipus converse de colors però va resultar que a la sabateria no tenien el meu número i vaig haver de caminar aproximadament cinc quilòmetres anar i cinc quilòmetres tornar per anar al Decathlon de Manres a comprar-ne unes altres que estan força bé. Son de coloraines però principalment blanques. També son molt poc caluroses encara que tenen una sola molt prima i al principi de posar-me-les ho vaig notar. Notava tots els bonys dels panots de l'acera. M'estic plantejant d'anar a cercar feina també un parell d'hores al dia, però potser millor em dedico a estudiar hehe Tot i que fa mandra, això d'estudiar. Però ho hauré de fer. De moment ja he dit que aquesta setmana la deixava com a sabàtica i així puc veure els jJOO. Per cert els JJOO colpeixen molt perquè penses que ara ja a aquesta edat, i, encara que t'ho proposesis fermament, no podries esdevenir atleta Olímpic. he he Potser millor em dedico a fer-me enginyer que em serà de més profit i em deixo d'empanades mentals. Divendres dia 10 ve la Berta en la seva visita mensual. M'ha de portar vint-i-vuit paquets de tabac: Bull Brand o Branniff, em va dir per telèfon divendres passat quan el comprava atona perquè com em sembla que ja us he explicat, passa que l'estanc on anem i l'únic dels voltants que té Bull Brand en quantitat fa vacances. Un bon negoci això de tenir un estant i poder-se permetre un mes de vacances. L'altre estanc de prop del barri em sembla que no farà vacances. També hi ha un bar, el Bar Pardal de davant de l'estanc que ja fa uns dos mesos que està "tancat per malaltia" que em sembla que ja empalma amb les vacances. Han hagut de operar la dona que ho porta. Deu tenir seixanta anys i l'operen de la cadera. La seva mare o sogre també va coixa. No puc jugar ala lotto 6/49 perquè és l'únic lloc del barri que conec on es puguin comprar les butlletes. De fet el premi més alt que he tret mai a la 6/49 és de vuit euros ara deu fer un any. Això em fa pensar que si no m'implico en l'estudi trobaré molt a faltar aquelles anades a l'hivern cap a quyarts de vuit a comprar un puret de vint cèntims a l'estanc de baix del carrer major de Tona. També trobaré a faltar el fred en general i l'estada a casa, perquè, ja ho sabeu: Com a casa enlloc Morrison, Jim: "El día que leí que el alcohol era malo para la salud... dejé de leer." Rebeu una forta abraçada. Josep Salvans Arola.

dimarts, 7 d’agost de 2012

La comunitat universitària de la UOC:

Hola. En més de catorze anys a la UOC encara bo si he fet algun amic. Ni tant sols els professors i tutors amb una comptada excepció se'n recorden de mi, i això que d'uns sanys ença participo a classe com el que més. Suposo que em dec haber desinibit arran de la meva llarga experiència i topo amb estudiants finolis i reconsagrats. Molta gent encara només es llegeix els missatges. Jo no em puc estar de dir-hi la meva de tot. Com un bocamoll participatiu, esclar. Passa que tothom que tria a fer una carrera, deu tenir aspiracions polítiques i de tarannà i renom social. Quanta merda, no? Tot això em passava molt al principi, però des que vaig aprendre a teclejar mitjanament bé que m'expresso. FIns i tot diria que el meu raonament psíquic es ve afectat per la impossibilitat, però, de teclejar tot el que penso. Sovint a mitja frase se me'n'envà el sant al cel o men vaig al cap de poc por los cerros de úbeda. Bé soposo que a molta gent li passa. Miro de esdevenir simpatic però la gent ni em contesta: ni de manera pública ni privada. Per això canvïo de universitat i me'n'envaig a la UPC allà penso que faré bons amics potser d'aquía unparell d'anys quan coincideixi només amb els estudiants de mines i no estiguem tots barrejats en un mateix grup de seixanta o vuitanta perones que no ho sé ni ho sé trobar a Internet. Deu ser un secret haha L'altre dia, em sembla que era avui al mati, -és que he fet migdiadda i no me'n'enrecordo- que he llegit que cada any surten uns vint graduats o llicenciants o enginyers. Deú n'hi dó a l'EPSEM. Ara no sé que més dir que no em sembli un rotllo patatero. Salut! Bé si avui al migdia he somniat amb el meu germà que havia ell de pagar la meva despes mensual al col·legi Major on vaig estar un any quan tenia divuit anys i representava que era viu però que estava arruïnat... com jo! hehe Estic al locutori del carrer VIlanova de Manres i som el responsable i jo connectats a internet. Ell mira la tele, un canal àrab esclar.

El tabac està pels núvols

Hola. Suposo que estareu d'acord amb mi que el que ha fet en Rodríguez Zapatero amb el tabac és de jutjat de guàrdia. L'han apujat durant el seu mandat de vuitanta o cent pessetes el paquet als quatre euros, i, això és molt. Penso fins i tot que ara com ara veig molt difícil que s'abarateixi. Molta gent s'ha passat al tabac de liar, però acostuma a passar que no tot el paquet de tabac de liar és igual, i les rampoïnes son com tabac de pipa i requereixen molta habilitat a banda de la diferència de sabor, que malgrat tot amb una disminució de cigarret a cigarret gairebé no es nota, però hi és. D'altres, com jo ens hem passat als "cigarritos". Els cigarritos son purets, normalment liats amb fulla natural de tabac. Però no us penseu hi ha gent que fuma Coburn i aquest porta un paper artificial, gairebé de plàstic. No us enganyo. Jo fumo Bull Brand, cigarritos con filtro y capa natural de color vermell anunciat en el mateix paquet com a Nueva mezcla. El venen en paquets de vint i de deu. Els de vint valien fins no fa gaire, concretament el qwquinze de Juliol, un amb noranta. Els paquets de deu que venien a un euro ara l'han apujat a un amb deu: n'acabo de comprar a un altre estanc. Segons els meus càlculs, gens raonats encara l'apujaran deu o vint cèntims abans de final d'any. Fills de sap uta mare! Fumo un paquet al dia... aproximadament. És una despesa brutal Fins aviat.

dilluns, 6 d’agost de 2012

Setmana de vacances

Aquesta setmana la faig de vacances. Només em connectaré a Internet i miraré les Olimpiades. Adéu

diumenge, 5 d’agost de 2012

En Josep Maria s'ha relaxat

Hola. En Josep Maria està molt més tranquil des de que ha tornat de les vacances amb la seva germana. Han anat a Cubelles i a tot arreu on anem hi ha un iman d'aquests de les neveres de'n Txarli Rivel. Son souvenirs de la ciutat. Ha passat, em sembla, que al haver-se enfadat amb la seva germana Maribel ha vingut més displicent amb tots nosaltres i hem passat una bona setmana. Ara s'està tornant a engegar i acostuma a anar a dormir a les dues quarts de tres de la nit. No està però ni tant agressiu ni competitiu com abans de marxar. Millor. Ahir i avui fins i tot em anat a fer dos cafès amb llet descafeïnats i amb gel. Avui he llegit un post a La Panxa del Bou. sobre les carmanyoles i els col·legis. Es veu que les famílies que decideixin de no pagar el menjador i el dinar de cada dia a l'escola, hauran de abonar al menys, i més o menos, la meitat que els que sí que ho fan en concepte d'ús de microones i de camarera. Quin xou. Jo estic molt bé i dormo moltes hores a la nit. Normalment m'adormo cap allà a les nou i em desperto a les sis amb el despertador i encara que els dos últims dies m'he despertat una mitja hora cap allà a les dues quarts de tres puc dir que estic descansat. A més a més ara haig d'nar a cominar ben de dematí i amb el xandall aproximadament una hora i mitja. Avui hi he anat i he fet el mateix recorregut que cada dia feia per anar a la biblioteca de la UPC però una mica més llarg. No he suat però perquè avui més aviat no fa tanta calor. És més, aquest matí està núvol i han dit a la tele que potser a la tarda plourà. Ahir em va telefonar la Consol. Estava al locutori i no tenia cobertura així que li vaig haver de deixar un missatge al contestador de casa sev a la tarda després de provar durant el dia de que m'agafés el telèfon. La Consol no només no té diners sinó que té deutes amb el paleta i el pintor que li va pintar el pis que té recentment abandonat per els inquilinos. El pintor, ja us ho vaig dir, l'ha amenaçat que si no li paga li cremarà la casa. El paleta li ha dit que la denunciaria. A Mobles Pirineus de TOna els hi deu més de mil euros. ENcara bo si pot pagar en tres terminis l'import total de la botiga de queviures encara que això de la botiga de queviures em sembla que és el que l'ha de fer patir menys. M'ha dit la consol que si volia que hi anés avui a Tona. Li he dit que no tenia cèntims per el viatge i que a més la setmana que ve em toca pagar la meva part de la compra dels productes de la neteja del pis i m'haig de comprar tabac perquè ara resulta que fumo més d'un paquet al dia i amb els tres cartrons que em va comprar la Berta, l'auxiliar de tutoria no en tindré prou. N'hauré de comprar dos o tres, però no sé on aniré perquè l'estanc on vaig sempre està tancat per vacances tot el mes d'Agost. Fins el vint-i-pico. Em sembla que passaré un agost desesperant. Per sort, dijou vinent, encara que tot just no m'han dit la hora de dia, encara que de ben segur serà al dematí, he quedat amb la Anna Jordà, la Delegada de Tutoria, per anar a empadronar-me a l'ajuntament de Manresa i poder així, gaudir del servei de metge o metgessa de capçalera que tant bé m'anirà donats els escarafalls que fa la infermera o auxiliar d'infermeria cada dilluns o dimarts quan ve a fer la visita i veu que he anat a urgàncies. Es veu que urgències és molt cart. Suposo però que paga el seguro però entenc que no és plan. Val a dir que la última visita a urgències em van despatxar en cinc minuts després d'un problema ocasionat precisament per una altra visita a urgències el cap de setmana anterior i els antibiótics que m'han ocasionat fongs a la gola. Ara mateix només em fa mal quan fumo, però encara tinc les papil·les gustatives de l'arrel de la llengua dilatades, i la llengua extraordinàriament neta i vermella. Aquesta setmana la tinc molt plena perquè el divendres dia deu ve també l'auxiliar de tutoria aquí a Manresa. Hem de fer compra de productes de higiene personal al Schlecker que en la última visita no vem fer, m'ha de portar el tabac des de TOna perquè com ja us he dit l'estanc de prop de la plaça sant ignasi de Manresa està tancat i hem d'anar a pagar a la farmàcia quinze euros corresponents a quinze receptes que m'han fet durant el mes entre les medicines que prenc per prescripció del psiquiatre i les que m'han receptat a urgències. Ah! sí, és veritat! no em recordava que el que em va dir l'auxiliar d'infermeria sobre que m'havien cobrat tres euros per cada antibiòtic no era cert. Només em van cobrar l'euro de la recepta. A partir d'aquest mes de setembre em cobraran però el percentatge corresponent fins a un topall de uns seixanta-cinc euros anuals. Penso que encara que vistos els preus desorbitats de les medicines, sobretot el Risperdal CONSTA injectable està bé que tots paguem una mica més. En contrapartida hi ha la impossibilitat de treballar i la invalidesa per treballar també i el fet que has de viure amb sis-cents euros al mes. A més a més, també passa que rebo una subvenció per estar a la llar amb servei de suport que em sembla que puja uns sis mil euros l'any. Déu n'hi do el lloguer del pis. A banda dels dos-cents quaranta que pago jo cada més a través de la fundació lar. EM sembla que es perden molts diners dels contribuents en aquestos casos i que la gent en viu molt. A viam si ho retallen també hehe Ja porto trenta-sis minuts teclejant. En un altre moment us explico més coses. QUe tingueu tots/es molta salut!

dijous, 2 d’agost de 2012

Tot el que tinc, m'ho he guanyat treballant, esclar.

Hola. Ja us deia fa uns dies a "Can Yusé" que vivia envoltat de paràsits. De fet penso que jo mateix, si no haguessi nascut en un entorn familiar ja esdevingut i pertant una mena de fill com el de l'acudit de'n "Goma-rota" podria ser més ben parit. Esclar. De fet, i ara, molta gent es deu pensar que és molt més ben parida que jo, i no seré pas jo qui els hi discuteixi. De fet, m'explicava ara fa un parell d'anys la meva cosina MªAssunción que havia viscut amb la meva familia a Vic un temps i que la feien anar a festejar passejant amb una pitillera del meu pare a mode de petita bossa de mà. La feien passejar per la plaça major de Vic a veure si trobava novio. Després es va casar i va tenir una filla i a la meva mare se li'n van encomanar les ganes de tenir una criatura i vaig néixer jo. És més si jo hagués nascut noia ja tenien el nom triat per a mi: Maria Dolors, com la mare. La mare està una mica feta caldo a Valldoreix. Jo també estic una mica fet caldo i desganat. No puc fer res a l'agost. La biblioteca de la UPC està tancada i no puc cumplir amb la petita rutina que havia establert anant a connectar-me allà cada dia d'entre setmana. Podria estudiar al pis però fa molta calor de moment. En principi em podria distreure amb les Olimpiades però son un pal considerable. Vaig a fer un cafè amb llet que em costarà vuitanta cèntims d'euro a Cal Moliné. Salut!