dilluns, 20 d’agost de 2012

El treball dels minusvàlids... una tasca remarcable?

Diu que el poble d'Israel era un poble de ramaders nòmades que vivien al peu de les grans ciutats venent-los-hi el gènere. Segurament doncs, el supòsit de que fossin, Per què no? els cecs i els coixos, els que s'ocupessin de mantenir viva una suposada història de patriarques i avantpassats, esdevé tant factible com que no fossin aquests i fossin els pastors. Personalment, em crea força repulsió que sigui l'herència d'aquesta gent sense sostre i escalus, siguin els qui varen fer evolucionar la nostra religió... d'uns quants, esclar. Suposo que fins i tot és remarcable el fet de la politització de la Història hagi fet que aquesta esdevingui poc creible. No s'han trobat suposo Bíblies a la Xina ni a l'Amazones d'abans del, posem segle X i la tasca duta a terme pels diferents monjos i literats abans d'aquesta època tant fosca per al coneixement humà esdevé, també, de veracitat més que dubtable. Més si tenim en compte, per exemple, que a la Índia, alguns pastors de ramat se saben de memòria tota una parrafada de versos equivalents en extensió al llibre sagrat dels cristians. Tots sabem, també, que en determinades traduccions a diferents llengües un tractat com pot ser el de la última pau a Israel, estat independent, es veuen distorsionades greument en el seu contingut ja disposem o fem cas a la versió en Anglès o en Francès. És força significatiu que aquests daltabaixos tant importants com els territoris que poden ocupar o que han de desalotjar no es vegi reflectit en tasques de traducció escolàstica o eclesiàstica... és igual! Segurament, el Sant Pare ocupat de l'afer de la traducció es devia trobar reunit amb molts lingüistes i tal. Després suposo del actualment anomenat desgavell del calendari Gregorià. No seré jo l'únic, en estat de col·locació o drogat, m'hagi pres la Història, com que donats els avançaments tecnologics i de tota mena de l'últim segle XX, doncs els temps de Jesús fossin de ara fa quatre dies i que en aquell estat d'enagenació mental, suposi que els Romans o els Cartaginesos s'estiguessin esbatussant encara. I no és broma. Posem un exemple de mil anys de diferència: És factible... penso. Una vegada vaig veure... em sembla que ja ho he explicat això, vaig veure una pel·lícula de falsificadors de quadres.. de obres pictòriques. Em va despistar força que aquells falsificadors fessin servir soldats petits de plom de l'època a imitar que venien brocanters de ciutats europees. Potser fins i tot encara no se'nhan acabat les existències, i per a aconseguir que les analítiques dels pigments fossin les adeqüades i a més a més de l'activitat propia de l'imitador i tal donessin el quadre per bo o autèntic. No va passar el mateix amb el llençol que se soposava havia estat embolcall mortuori de Jesús per una diferència considerable que ara ni recordo. És curiós que s'incineressin les restes de Cristòfor Colom i ja llavors se suposéssin determinades tecnologies d'anàlisi o simplement es tractés d'una sorpresa per evitar els comerciants de relicaris... potser. Diu que al capdamunt de l'obelisc de la Plaza de San Pedro, a Roma i ha un troç de la santa creu que va exposar a Jesús a morir ofegat: Els crucificats morien ofegats en no poder mantenir el seu cos erguit més enllà de tres o quatre hores i evitar la falta d'aire als seus pulmons penjats. Suposo que varen posar el troç de creu allà dalt per evitar noves intromissions de la NASA, l'agència aeroespacial Americana -per cert tant adequada per a aquest escrit estratosfèric.- Resulta fonamental en diverses aventures bíbliques o de la seva proporció el treball de garrells i esguerrats, siguin cecs o coixos... potser fins i tot malalts mentals o delirants com el mateix Neró, emperador de la Roma coetània, però això dels malalts mentals ha produit més daltabaixos precisament pel seu ensalciment del personatge o la individualització de resultats i/o responsabilitats. Així doncs el cec esdevé molt més recomanable que el malalt mental per a els afers d'Estat. El coix normalment també. Parlant de coixos us explicaré l'acudit de l'espermatozoide coix que sempre va tard a l'escorreguda i no surt mai del testicle. Un bon dia els joves, que el tenen vist de fa temps el posen el primer de la fila, i esperen a la transmissió nerviosa d'activitats sexuals. De sobte i en el moment culminant, el coix crida "Quiets! que és un cul" Un altre dia seguiré amb les meves interessantíssimes apreciacions socioculturals (-suposo que es deu dir?-) tant estivals. Per cert, avui he tingut un somni eròtic amb la projecció còsmica de la responsable del Mosaic i he embrutat els pantalons del pijama que ahir mateix havia rentat. Un accident imprevisible. Us ho asseguro. Salut i bons aliments!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada