dimecres, 15 d’agost de 2012

Hesse.

Diu que fa una setmana del cinquentenari de la mort de Hermann Hesse. Déu n'hi dó. Jo el vaig llegir al 86, va ésser uns dels meus primers llibres i em va agradar molt recordo, però no em va servir de res. Recordo que ni tant sols vem comentar el llibre a classe o jo aquell dia feia una de les meves nombroses campanes a la classe de català i me n'anava al bar del cantó del col·legi o no sé què va passar que no recordo. També començava a beure alcohol llavors, però tot i xerrar en confiança amb molts alumnes de llavors, inclosos, i, sobretot, alumnes que no eren de la meva classe i trobar un cert feeling mai havia parlat amb ningú de tenir una senyal al front i tal. Va ésser alguns anys després que acontumavem a dir-nos que érem respectivament molt ben parits. Recordo del Col·legi Major Universitari La Salle del carrer Reus de Barcelona un noi més gran que jo, entre tres i quatre anys de diferència, en Padi que em va dir que en Hesse era boig... i poc s'en falta. Segurament era degut a que Hesse va viure el seu propi èxit, cosa que no el farà llegendari. De totes maneres recordo haver llegit el Demian amb voracitat en la edició en català al'any 86 i amb penitència per el suposat tractament de la homosexualitat fruit de obrir el llibre per una pàgina indeterminada on hi posava "querido". Un brot p`sicòtic, suposo. No recordo el final del llibre, que per cert em passa tot sovint i m'ofereix la possibilitat de poder-lo tornar a llegir o també veure una pel·lícula diverses vegades. Suposo que si ara, que no tinc pas temps, em posés a llegir-lo no despertaria la meitat de la meitat que va despertar d'interès la segona lectura i a més per allà a la pàgina setanta recordaria el final. O sigui que de moment no penso pas sol·licitar-lo a la biblioteca. En aquest cas la biblioteca del Casino de Manresa. Dubto a més que el tinguin, com tampoc tenien, no fa gaire el llibre de Dr- Jeckill i Mr Hyde de l'Stevenson. És una biblioteca molt petita per a tota la ciutat de Manresa de més de vuitanta mil habitants. És curiós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada