dimarts, 7 d’agost de 2012

La comunitat universitària de la UOC:

Hola. En més de catorze anys a la UOC encara bo si he fet algun amic. Ni tant sols els professors i tutors amb una comptada excepció se'n recorden de mi, i això que d'uns sanys ença participo a classe com el que més. Suposo que em dec haber desinibit arran de la meva llarga experiència i topo amb estudiants finolis i reconsagrats. Molta gent encara només es llegeix els missatges. Jo no em puc estar de dir-hi la meva de tot. Com un bocamoll participatiu, esclar. Passa que tothom que tria a fer una carrera, deu tenir aspiracions polítiques i de tarannà i renom social. Quanta merda, no? Tot això em passava molt al principi, però des que vaig aprendre a teclejar mitjanament bé que m'expresso. FIns i tot diria que el meu raonament psíquic es ve afectat per la impossibilitat, però, de teclejar tot el que penso. Sovint a mitja frase se me'n'envà el sant al cel o men vaig al cap de poc por los cerros de úbeda. Bé soposo que a molta gent li passa. Miro de esdevenir simpatic però la gent ni em contesta: ni de manera pública ni privada. Per això canvïo de universitat i me'n'envaig a la UPC allà penso que faré bons amics potser d'aquía unparell d'anys quan coincideixi només amb els estudiants de mines i no estiguem tots barrejats en un mateix grup de seixanta o vuitanta perones que no ho sé ni ho sé trobar a Internet. Deu ser un secret haha L'altre dia, em sembla que era avui al mati, -és que he fet migdiadda i no me'n'enrecordo- que he llegit que cada any surten uns vint graduats o llicenciants o enginyers. Deú n'hi dó a l'EPSEM. Ara no sé que més dir que no em sembli un rotllo patatero. Salut! Bé si avui al migdia he somniat amb el meu germà que havia ell de pagar la meva despes mensual al col·legi Major on vaig estar un any quan tenia divuit anys i representava que era viu però que estava arruïnat... com jo! hehe Estic al locutori del carrer VIlanova de Manres i som el responsable i jo connectats a internet. Ell mira la tele, un canal àrab esclar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada