dissabte, 25 d’agost de 2012

Les meves penúries alimentàries.

Doncs jo quan vivia a Tona i anava al centre de dia d'atenció a les drogodependències d'Osona i encara em gastava la mesada, el PIRMI, en consumir em varen derivar a un menjador social. El Tupí. Erem uns vint que dinàvem en dos torns en un menjador petit. Resultava que per a mala sort per mi l'autobús cap a Tona sortia a les 13:40 de vic i obrien el menjador a les 13:30. De vegades em deixaven passar una mica abans. El tall, rostit, sempre era fred hehe l'embotit majoritàriament passat. Els iogurts acabats de caducar. Si tenies forn i corrent a casa et donaven una pizza els dimecres i els divendres caducada de feia més d'una setmana. Els brics de llet que et donaven era l'únic que no estava passat, això i els sucs de fruita. El pa per l'entrepà del sopar i del cap de setmana era sec ja el divendres. També hi havia, de vegades pastes congelades, com crosants i brioixos. Però m'ho menjava tot ho juro, i no em queixava mai: La meva germana no em donava menjar. La mare només tenia el seu que li portava ella, la referida, cada dia per dinar i li donava o si no s'ho menjava ho llençava. La veritat no compto que mengés gaire més bé que jo, però com deia la referida: "Si més no fa un àpat bé al dia". Després vaig cobrar una pensió de l'INSS, vaig deixar el centre de dia CADO i gràcies a una veïna podia quedar a deure a la botiga de queviures de Tona a Can Calvet. També comprava l'esmorzar i el sopar de la mare: Pa bimbo amb mantega i melmelada, i "Bios" per sopar. Quan cobrava el dia vint i cinc, comprava unes cinc bosses de menjar i pagava el deute del mes anterior de vegades havia anat al Dia% i carregat com un burro feia els dos quilòmetres a peu amb les bosses. Vaig tenir una distensió de lligaments en una mà que encara arrossego però no gaire hehe. Amb la resta em comprava tabac del més barat i anava a consumir. Després es van endur la mare a una residència, tot i no ocupar encara plaça pública, i em vaig quedar sol a la casa. Em van tutoritzar llavors mateix després de un temps sense sentència i vaig haver de cercar els diners a una altra banda, els diners per al consum, és clar. Feia de jardiner, després de l'hivern i encara varen anar uns mil euros a cal muslim que diu en Robbie Williams -a Osona tots els traficants petits son del marroc-. Ara a Manresa, bé ja farà el dia vint-i-set, demà passat que casualment és la festaq major de Manresa- un any que no consumeixo i que visc amb uns quinze euros per setmana de menjar: Llet amb galetes, Entrepà de formatge i una tassa de cafè amb llet plena de cereals per sopar. Clar que a Manresa només fa cinc anys que hi visc i des de l'últim consum he passat una temporada en la que m'acompanyava en cotxe a comprar cada dilluns una dona de la Mancomunitat La Plana, la Fina. Ens gastàvem trenta euros menys quatre o cinc que li esgarrapava per a tabac. Des que soc a Manresa que m'en gasto quinze en enjar i els altres quinze auros atribuïts, els destino a cafès a fora i per despejar-me més que no pas amb el soluble, i a locutori... i alguna cocacola o algun esmorzar de pasta i cafè amb llet. També passa que ara em donen un paquet de tabac per cada dia que m'entrega cada vint-i-vuit dies, el mateix dia de la setmana cada quatre la auxiliar de tutoria, la Berta. Quinze euros setmanals no és tanta despesa... considero. A més tot i que menjo molt poc, vist abans, no m'aprimo tal i com no m'engreixava abans. Rondo els 94 tal i com era abans de començar a consumir el desembre del 2002. Tot això és degut a la medicació que la SS té a gust el subministrar-me. hehe De vegades menjaria més, o més variat, també em compro fruita que venen al moro una mica picada de les pedregades a bon preu, però tant se val. Tinc tot el que vull i la universitat m'ha sortit prou econòmica amb el descompte. hehe

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada