dijous, 30 d’agost de 2012

No entenc què és la prima de risc...

No entenc què és la prima de risc... ni l'interès del bò a deu anys. Tampoc sé a quan estava quan Aznar va deixar el govern. Això sí estic tip de sentir a dir que Espanya era bsada en el sector del "totxo" diuen i que se n'ha anat a norris. De fet el totxo arrossegava molts altres sectors industrials. Com el meu... vull dir on treballava abans de tot això. Jo vaig deixar de treballar el novembre del 2007. El desembre anterior havia tingut una recaiguda de la malaltia... una mena de brot psicòtic pels volts de Nadal i ja no em varen pagar la paga extra, o sigui que pel 2006 ja hi havia crisi. Podria ser un desencaix motivat per la pèrdua -es va morir- del meu pare i del meu germà els mesos de Febrer i Abril d'aquell mateix any 2006. Però no. Era crisi. El dos mil tres ja mirava de ensortir-me'n de la coca que havia començat a consumir de gran (2002) i en una penjada me'n vaig anar a tot drap, per arribar abans de la una i mitja a terrassa a la UNED per apuntar-m'hi i sortir-me'n d'alguna manera. El meu pare em va dir: Ara hi vas? No pots esperar a la tarda?. Però era divendres i no podia ser. Aquests llocs com les universitats fan festa els divendres a la tarda. Plovia a bots i barrals i el cotxe em va fer aquaplannig en un revol a Tagamanent. Vaig anar del centre dela carretera cap a la valla de protecció de la cuneta on vaig topar frontalment i després de fer un trompo i dominar el cotxe noemdemaniscom vaig encara tenir més sort i poder anar a parar a una mena de vorera que hi ha al centre de la calçada donat el canvi de sentit o la incorporació lateral i quedar-me parat allà. Vaig telefonar al RACC i em van dir que els havia de puntualitzar el punt quilomètric en el que em trobava. Així que vaig sortir del cotxe per la finestra, per sort va parar de ploure, i vaig anar a demanar el punt quilomètric. Allà mateix hi ha enterrat el meu avi, i tot i que la gasolinera és prou coneguda i a més la més antiga dels voltants no la coneixien. Va venir la grúa i vem marxar cap a Vic sense matricular-me esclar. No recordo exactament de què em volia matricular, em sembla que començaven uns estudis d'enginyer industrial tècnic en Mecànica. Hi vaig anar amb el furgó uns dies després i vaig començar matriculant-me de poques assignatures. Vaig sol·licitar també la convalidació d'estudis previs provinents de la universitat de vic on havia estudiat uns anys abans Ciències Empresarials. No recordo ara els pocs crèdits que em van convalidar oficialment de lliure elecció. Ha estat la última vegada que he pagat un trasllat d'expedient tot i que he iniciat uns altres estudis: Humanitats i filologia catalana, aquesta última en dues diferents universitats. Llavors el meu pare em va aconselllar de comprar-me un cotxe nou. Anaven així les coses. I a més em va deixar triar el més cart i comprar-lo per una financera donat que el banc, o millor dit la Caixa de l'empresa desaconsellava la compra per l'alt valor del vehicle i no em van fer el crèdit. Total que l'A-3 encara està per acabar de pagar tot i que quan me'l van arrabassar només faltaven unes poques lletres per pagar, uns vuit-mil euros, ells oficialment en van treure uns deu mil amb la subhasta segons informaven a la demanda i es comptaven pel seu compte unes despeses d'uns cinc o sis mil euros de més. Tenen la barra de manifestar davant del jutge els seus indòmits ànims de diner. Ja m'hi vaig trobar en la subhasta d'un altre cotxe que vaig comprar en principi per compte d'una noia o dona dels Hostalets de Balenyà que traficava amb cocaïna i que em va dir que cada mes m'aniria pagant els cent-cinquanta euros de la mensualitat, cosa que no va fer i vaig haver de, aprofitant una avaria i que ella em telefonés per veure si estava en garantia per tornar-lo a la financera. Una altra financera: la de Autopark Vic SA. Doncs bé en el judici hi havia un decalaix de també cinc mil euros que s'atribuïen lliurement, l'empresa financera, a les seves habilitats negociatives i a que el cotxe estava mal venut per part de Autopark Vic SA la concessionària, que ens el va vendre a preu de comprar-ne un de substitució de nou. Em sembla que no m'explico. Queeee... amb la tonteria de la cocaïna quan va faltar el pare em van enredar com a un xinès: L'autopark, els concessionari de Motor Vic, on vaig comprar l'audi, el meu pare mateix en fer-me'l comprar -tot i que haig de dir que és un cotxàs i que en vaig gaudir molt en viatges a Burgos i a Cartagena,- L'ana Jiménez, la traficant de cocaïna que també em va estafar quatre mil euros en metàlic a través de la sol·licitud d'un crèdit, abans no miraven pas prim els bancs i caixes... o potser només alguns, que per cert tot això encara ho dec i puja disset mil euros. Així doncs, quan treballav abans del dos mil set i a partir de l'estafa del Nadal del dos mil sis, resultava que tant com cobrava, tant com havia de pagar en deutes. Poc abans la meva germana havia contractat, pel seu compte i risc una dona a la oficina del taller familiar que, a les poques setmanes es va posar de baixa indefinida així que el motiu que ens havia explicat la nostra germana,a na mi i a n'en Jordi, el meu germà, i, que era poder estar-se més estona amb la mare al matí, quan la visitava a Tona, -la meva germana vivia a Vic, però portava els nens a col·legi al PIVE,- doncs no va fructificar i entre una cosa, els deutes i per exemple la impossibilitat de gaudir del cotxe ni per anar a treballar perquè no em quedaven diners al cap del mes ni per posar benzina, i l'altre -la mare s'estava posant malalta... i, a més passava que fins i tot tenint deutes com tenia el taller o no m'abonava la totalitat del sou o trigava uns quants dies a cobrar doncs va passar que vaig deixar la feina. Va passar que vaig anar al carrer amb mil euros d'indemnització, feia un any i quatre mesos que treballava assegurat fixo, tot i que per a la mateixa empresa havia estat deu anys d'autònom, doncs vaig engegar tots els deutes a rodar. Vaig dir que ja aniria a veure un jutge si s'esqueia i li explicaria tot. Li explicaria per exemple que l'empresa, el taller, em devia més de un milió set-centes mil pessetes, i que l'Ana Jiménez Domínguez dels Hostalets de Balenyà m'havia estafat més de dotze mil euros i no me'ls pagava. Que havia de treballar, bé no hi havia feina al taller i el fet que la meva germana pretengués que em creés desavinences amb d'altres treballadors que venien a hores i que ambdós treballaven de funcionaris en un altre lloc -un era policia local, i, l'altre portava una màquina per una empresa de l'ajuntament d'aquestes d'escombrar carrers- i que cobraven abans que jo, i, després d'haver-me ofert a no cobrar però si només ens quedàvem els de la casa: la meva germana, el meu germà Jordi i jo i ue ella ho rebutgés, doncs vaig dir: Per vosaltres doncs! i vaig marxar cap a casa a tenir cura de la casa. Tot seguit d'acomiadar-me ja vaig començar a anar a la assistenta social del centre Osona Salut Mental i donat el cas que li explicava de la impossibilitat de pagar els deutes perquè no cobrava tot el sou del taller i a més havia plegat i havent-me assabentat quan acudia als diferents controls d'orina que em feien al CASD de Vic cada dilluns i cada dijous, assabentar-me deia, de que hi havia ionquis que només per ser ionquis els donaven una pensió, doncs li vaig dir a la Pilar Mas, l'assistenta social per a casos de tòxics al centre Osona Salut Mental, que si m'havia de punxar ja em punxaria. Llavors ella em va recomanar que de moment doncs em va recomanar que donada la malaltia sol·licités el grau de disminució a La Generalitat i així ho vaig fer. I hasta aquí puedo leer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada