divendres, 17 d’agost de 2012

No miris a la càmera.

Hola. Un apunt. Tot i que potser no vingui massa al cas però em sembla revelador. No sé en quina de les meves etapes com a estudiant de CCEE que encara no he acabat i ja no podré fer-ho, em sembla que era a l'assignatura de Direcció Comercial II vem tenir una xerrada amb un home, o un senyor també podríem dir, que venia de treballar a TV3 perquè ens il·lustrés sobre el comportament i les coses de la tele. En principi, em sembla recordar, era una sessió orientada a una altra assignatura de tercer curs en la que segurament s'havia de fer un spot publicitari. Aquell senyor amb barba va parlar de moltes coses en la hora i mitja que ens va "atabalar". Resulta que venia de treballar a TV3 a l'època del despilfarro i les vaques grasses. Més aviat ens va il·lustrar les vaques grasses ja havien passat però no és el cas. Per ubicar-us en el temps us diré que va comentar que treballava a la tele a l'època en que feien "Quico el progre" que jo casualment no em vaig mirar mai. Però no va ésser de lo únic que va parlar. Va parlar del telepronter dels telenotícies i de que tots els presentadors precisament de les notícies han estat ensenyats per la mateixa persona i per això ho fan tant igual. I també va parlar d'un dels altres grans aconteixements que hi havia a la casa: El debat electoral, en el que acostumaven a aparèixer els cinc candidats i va comentar, entre pel·lícules com ciutadà Keine de Orson Welles, detalls com els d'enfocar el protagonista des dalt quan comença la pel·lícula o des de la mateixa alçada que el personatge, i el canvi a enfocar-lo des de baix prolongant la seva imatge en un hàbil joc que es veu que fa el personatge més... li dóna avantatge i segurament el fa més important als ulls de molts espectadors que poden esdevenir influenciats indirectament. Jo no havia sentit res a parlar sobre aquest fet suposo que perquè mai he volgut ser fotògraf ni productor i els considero doncs remarcables. Val a dir que va comentar amb entusiasme altres detalls com per exemple els diferents estimulants que prenen, es veu, els publicistes i entre altres coses va parlar de la coca... i no pas de la de llardons. Però el que et volia dir, és que, tots ens podem concebre de l'enorme tasca que es duu a terme en la televisió i lo estudiat que està: per exemple va parlar dels guions dels programes de'n Puyal que es veu que fins i tot al marge esquerre del guió duia dibuixos de com s'havia d'enfocar i tal, vull dir si havia de ésser una presa general, un primer pla o un primeríssim primer pla... doncs està tot tant estudiat que es veu que fins i tot si un tertulià dels del debat a les eleccions en una de les preses des de darrera del contertulià durant el debat, mirava a la càmera fixament, és a dir "als ulls" era una mena d'atemptat al lliure desenvolupament del debat, i entre altres coses va explicar les incomoditats que suposava als diferents assessors i va dir que fins i tot se sentia, al plató, algú que li cridava "fill de puta". Recordo en Montilla mirant fixement a la camara i també recordo que moltes d'aquestes coses que ens va explicar havien perdut consistència. Recordo que no sé quin debat era que em vaig mirar ara fa poc, molta gent mirava a la càmera. També recordo haver explicat això mateix no sé de Internet ara. És possible que fins i tot s'hagi pactat aquest mirar als ulls o fixement a la càmera en més ocasions de la del final del debat quan es demana directament el vot. No sé perquè pot influir tant un debat o el fet de mirar als ulls. El senyor aquell parlava de les velletes menjant-se els spaghettis davant del televisor. Jo, si pogués votar, sempre votaria els mateixos. Però em sembla rellevant el cas. I penso que precisament a en Mas és dels qui se'ls enfoca en més ocasions des de dalt i no mira gaire, és cert a la càmera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada