divendres, 17 d’agost de 2012

Resum recentment postejat al Blog d'en Francesc Puigcarbó

Jo tinc una pensió de l'INSS per invalidesa. Concretament i reconegut per la Generalitat de Catalunya tinc un grau de minusvalidesa del 76%. La pensió no és revisable. Tampoc el Grau de minusvalidesa de la Generalitat, ambdós son permanents. Però si donat el cas assoleixo uns estudis, que demanen molta feina i per als que tot just estic començant -quest setembre n'inicïo uns de nous a Manresa, ciutat on resideixo en una plaça de llar amb servei de suport per la que pago 240 Euros i els companys (3) 150, 50 i zero!,-estic començant deia i ja posats a demanar i a tenir paciència aconseguís una feina, previ informe del psiquiatre se'm pot permetre -també després de quatre anys al servei prelaboral que encara no he començat ni penso fer-ho- puc optar a petites feines de dues o tres hores al dia i treure'm uns dos cents euros al mes- sinó assoleixo aquesta altra via que permet l'invalidesa absoluta i també sota informa i valoració de psiquiatres de la SS i de l'INSS a l'avinguda de l'Hospital Militar de Barcelona podria cap allà als cinquanta anys -ara en tinc quaranta-dos- solicitar la revisió del grau i de la condició de minusvalid podria demanar l'alta una altra vegada i ja posat la desincapacitació civil que arrossego i que fa que fundació lar em tuteli els ingressos i la meva activitat civil -per exemple no puc votar- per ordre del jutjat número dos de primera instància de Vic. Estic progressant en això, però si no es tracta d'una feina a jornada complerta i ja no dic amb un sou raonable -estic disposat a cobrar mil o mil dos-cents euros.. potser si la feina fos a la mateixa ciutat, no tinc cotxe(està embargat) doncs una feina de soldador i manyà tranquileta acceptaria vuit-cents, per treballar a jornada complerta- doncs si no és així no penso renunciar a la paga de 599,19(x14 a l'any)+revisions. Sé que a primer cop d'ull i suposant que tota aquesta parrafada sigui inteligible més enllà dels meus propis ulls i coneixement del cas -que he mirat també d'abreviar,- pot semblar que estic xumant de la teta que deiem en un altre article, però fixa't que treballo des de els dinou anys(1989) fins el 2007. Malgrat això només he passat deu anys d'autònom i , per sort, i aqui ve un detall important, i perquè l'últim contracte va ésser de fixo com a oficial de primera per a la mateixa empresa puc gaudir de la pensió en la que tant computen cinc anys -que és el mínim a haber treballat- com deu. L'últim salari de (1.200Eur) no computa i consta com el salari mínim d'aquí la pensió tant baixa, i a més perquè ho sàpigues, i t'ho dic amb bona fe, vaig renunciar a la feina plegant jo mateix i no per un acomiadament, als quatre mesos de paro que tenia després de vint anys treballant com ja t'he explicat i amés en l'empresa familiar. Vint anys de feina i dedicació que no havia estat poca, i mil euros i quatre mesos d'atur. I encara puc estar content de no tenir, per exemple, hipoteca malgrat sí que tinc uns 19000 euros de deutes que v pagant molt mica en mica la fundació (Lar) i dels que no en rebo coneixement ni notificació. He tingut sort d'arrossegar, també per gairebé vint anys una malaltia mental- que ha esdevingut accentuada, tot s'ha de dir, pel consum entre els divuit i vint-i-dos anys de tòxics (alcohol i damés) i ara més recent ment des de els trenta-tres i fins als 41 idos mesos. El proper dia vint-i-set d'Agost farà el primer any sencer, a banda del capítol esmentat, sense consum. Mica en mica. Que tinguis sort! I salut a tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada