dimecres, 22 d’agost de 2012

Samia Iussuf Omar i els JJOO

Permete'm que digui que precisament l'esperit olímpic és el que està, de manera comuna, més exaltat. Hi ha esports però no tant mafiosos com d'altres. L'atletisme és un d'ells. Però calen unes dots especials, sobretot en categories com la velocitat. S'han acabat els temps, aquells de les pel·lícules com "Charriots of fire". Un velocista neix ràpid. Un velocista de menys de deu segons en els cent metres te'l venen a buscar on sigui i només amb la finalitat de batre els diferents "enemics" a aquest nivell se'l pot entrenar. Recordo el cas de la pel·lícula mateixa on l'entrenador feia córrer el candidat, Abrahams es deia en la ficció, em sembla. El feia correr aixecant els genolls al màxim fins a tocar una petita vara que el mateix entrenador li posava per agafar velocitat en la sancada. Però desenganyem-nos, ni vostè ni jo... ni els nostres fills passaran dels deu segons i mig als nou i escaig. Mai. És absolutament innat a n'aquests nivells de competició. Fins i tot petits trucs del mig fons han esdevingut globals descrits pels diferents comentariste esportius tot cercant el esportista innat i en detriment de la categoria o cultura olímpica, i en general esportiva, a còpia d'experiències, avui en dia, quan recordo que el meu pare explicant-los-me quan tenia dotze o catorze anys i vèiem els JJOO per la tele i anomenava soques al comentaristes que explicaven les aventures de per exemple, l'Steve Cram, l'Owet i el mateix Sebastian Coe. És per tot això que la glòria olimpica i el seu esperit, esdevenen per mi nul·les d'emoció -potser també ho fa l'edat- en aquest aspecte. Com les olimpiades en si que considero, avui per avui, una vergonya occidental. Una cosa així com el totalitarisme i les diferents guerres del segle passat. Desenganyem-nos aquesta noia, com tantes d'altres gairebé infinites fins a tresmilmilions al món mai hagués assolit la gloria olímpica ni que l'entrenés i li expliqués uns suposats secrets el mateix campió Ussain Bolt. Una mentida és el que és. Tant poca cosa com que ella mateixa ho hagués vist en una suposada tele sobres alguna aventura d'alguna veïna. El seu país no és de velocistes ni de corredors. Pensi que arribarè el dia que faran casar-se els diferents velocistes entre si per obtenir el nadó que baixi del 9 i mig. Això si altra vegada no passa que a països com alemanya amb la indústria química, no els desenvolupen amb el genoma hehe L'altre dia ho deia no recordo on: Hi ha potser centenars de milers de millors nadadors al món, i que podrien esgrimir tanta capacitat de sacrifici i tanta lluita i tanta progressió individual i que no aniran mai a uns jocs olímpics per qüestions polítiques... vull dir que tenen un veí que neda més ràpid i només en queben dos o tres per país al autobús olimpic de manera que la genètica que es veu un determinat tipus de competició miltinacional adulterada amb finalitats expansives i propagandístiques. Em sap tant de greu com qualsevulla altra negre que s'hi mori en una pastera... tant o més mereixedor de qualsevol mínima oportunitat de vida -no té perquè esdevenir una glòria olímpica- i sense terrenys per vendre perquè els seus avantpassats no tenien res. Penso que és evident. Fins i tot penso que hi gent a barriades nacionals que es mereixen tantes oportunitats com els diferents minyons de magrebís tenen a Catalunya. I d'aquestos temes anem sobrats i en canvi potser no tant retallats que no vull cridar el mal temps. És com un accident qualsevol . Un accident laboral als setze anys, per exemple, també podria haver esdevingut una glòria olímpica pero no. Clar que sempre no és tanta desgràcia com la mort; encara que recordo un camioner xinès que va atropellar una persona i li va tornar a passar per sobre per matar-la donat que a la Xina l'assegurança per invalidesa és molt més elevada que la mort. Tot un cas també.

2 comentaris:

  1. així és, pero la Samia en un altre país, si hagués valgut per competir jo hauria pogut fer, i aixó és el que buscava i la mar li va arrabassar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, sí. Jo no en dubto. Fins i tot i donat el cas de procedència, vull dir el país on va néixer podria donar-se el cas de que la seva federació li pagués el viatge a Londres o a Río des de Itàlia esclar. Que en fossi l'abanderada i tot això. Però no ha passat.

      Només uns pocs assoleixen la glòria per molts de tot arreu que en comparteixen l'esperit que esdevé perillós quan es deixen de banda valors socials i identitaris. Vull dir de angoixa vivint on vivia i no podent esdevenir famosa. L'experiència pot ser recomfortant, però els anys passen igualment... com a un futbolista. No dubtaré jo de l'esperit de la noia aquesta, però, desenganyem-nos, el més probable és que morís d'angoixa després de ésser violada i tal a les dressanes.

      També falta saber de qupe hagués pogut viure a Europa o itàlia.. quina mena de alimentació hagués rebut i si hagués pogut, en el cas de trobar una feina, entrenar tot el dia mentre les seves competidores fan migdiades i reben massatges.

      Potser s'hagués pogut apuntar a algun Club d'Atletisme i tenir un entrenador en el millor dels casos. Pot ser que fins i tot aconseguís alguna mena de beca per estudis si en tenia alguns... o una beca esportiva... que es nacionalitzés italiana...

      Dintre del que cap, soposant que tingués uns estudis, es practica una discriminació entre qui els té i se'ls ha pogut pagar i, com deia, s'havia venut un terreny per pagar-se el viatge. Si duia algun calé el més probable és que li robessin i la violessin i matessin i ara diguin això de que va marxar en una patera fa tres mesos.

      És només una notícia per vendre diaris aprofitant l'onada olimpica? Penso que és evident tot i la tragèdia moralitzadora. Fins i tot ho considero de mal gust fer-ne ressò o alguna mena d'homenatge. Podriem dir fins i tot que hi ha molta gent que hauria pogut esdevenir un gran esportista, fins i tot olímpic i que al final ha triat la vida normal per circumstàncies econòmiques o fins i tot socials -als ulls de molts conciutadans.

      Podriem, en aquest sentit dubtar de que Ussain Bolt sigui l'home, no només més ràpid del món sinó de la Història. Que hi hagi pel carib un que corre molt més i millor. Però tens raó si dius que cada dia que passa és més probable que ho sigui precisament per el fenòmen expansiu de mercats a descobrir i a evangelitzar segons els nostres cànons: Tal com els romans van perdre l'imperi perquè segurament es varen perdre en el mare nostrum o que potser no hi hagés prou tecnologia per a mantenir campanyes més lluny -tenia un professor que em va dir que hi havia un italià que deia que la caiguda de l'Imperi romè va coincidir amb la reducció de les importacions de pebre, potent afrodissíac.- Doncs deu passar que l'olimpisme crea mercats de convivència d'ideals i cultura occidental. Així s'augmenta el nombre de països participants i segurament s'augmenten les audiències i es descobreixen nous portentus dels de citius altius fortis que sí que eren els valors de'n Pierre. Suposo que oblidantse de les banderes i permetent tornar a viure antre els seus no com fan tots els altres.

      És possible que algun torni a pagès a viure però la gran majoria miraran de aconseguir alguna feineta al COI. En aquest sentit la discriminació és evident: Jo no podré ser mai un menbre dels COI, podré o no anar a unes olimpiades però ella ho tenia més fàcil d'anar-hi i esdevenir membre. Perquè hi ha menys competència i discriminació positiva

      Elimina