dimarts, 15 d’octubre de 2013

Decían, cuando en la Universidad aún nos contaban algo a todos, que, aproximadamente recuerdo, dijo Nietzsche que "No era la duda lo que hacía enloquecer a Hamlet sinó la certeza". ¡Pobre de mí! Yo que solo conozco la calavera y la pregunta del ser o no ser. Sinceramente, ¡No me lo creo!. No veo posible que alguien como Nietzsche, precursor del Súper Yo y su carácter de divinidad de qualquier mortal, supongo que culto y moderno, debía reemplazar a Dios, que ya estaba muerto de la misma manera por ejemplo en que Jim Morrison cantaba aquello de "El Rocanrol ha muerto". No me extrañaria que el propio Nietsche y aún su parálisis le debe mucho a la Europa que unos cuantos años más tarde, y por dos veces, entrara en una Guerra que tuvo, es verdad, dos partes. Supongo que las potencias se resolvieron cargadas de estado de ánimo por ese mismo Súper-Yo y su idiosincrásia, y por eso batallaron primero como pueblerinos y vasallos en una guerra en la que Marruecos, por ejemplo tuvo tanto que ver como el mismo asesinato a manos de anarquistas de la antigua Yugoslavia de Francisco Fernando. Sin duda la Gran Guerra tenia mucho más de factor social ante los ojos de sus dirigentes. No me extrañaria que las guerras, como podemos desprender de su, el de las Guerras, futuro, dependiera mucho de la estabilidad social y el Estado del Bienestar. El Santo Padre, creo, estaba mucho más al margen de la vanguardia política de entonces, en los tiempos de Nietzsche, que no cuando nos tocó sucumbir ante la Guerra Civil segun perdimos presencia en el mismo Planeta y nos convertimos, entre esa mentira, la del Súper-Yo convirtiédonos en ciudadanos de un Estado inferior y resultamos un laboratorio de Europa abandonado a su suerte de entonces. Resulta, que en mi pueblo, hay un Hipermercado. Viene a cuento: "Los productos Bon-Preu i Esclat te canviaran la cara". Así que cada vez que envejecíamos toda la família, la suegra de mi hermano mayor acostumaba a decirme que cada vez me parecía más a mi padre. ¡A saber! Quizá ya tenían, porqué de eso hace casi diez años, Bon-Preu i Esclat deben tener sus responsabilidades sociales ante las posibles demandas del Proletariado como para que el cónyuge del afectado, en este caso yo i mi padre, pues ¡En fin!, éso, que menos malo que no me llamo yo María y no se me ha puesto la cara redonda de galleta dorada. "¿No debería de convertirme, yo, en un erizo? Tener púas será pero, un despilfarro" Nos dijeron en la Uni poco después que también dijo Nietzsche. Se protegió pues del santo Padre y se, como el mismo relativo en un paralítico cuidado por su hermana y su madre hasta el fin y resulta que maravillado por la figura de Jesucristo. Ciníco como pocos. Me van a decir a mí que no se conocían Friederick y Jesús. Vivir para ver y "maestro de la sospecha" yo que soy paranoico.

divendres, 11 d’octubre de 2013

No va passar res.

Vaig haver de contestar amb boli unes cinquanta preguntes i em van dir que una companya de la Julia em faria encara un altre prova. Així que res. Ahir vaig entregar la PAC primera de l'assignatura Fonaments i evolució de la multimèdia. Molta feina i poc clara donat el desconeixement dels canvis només a nivell d'usuari. Res de programació. Avui precisament tinc informàtica al club Social. Tinc cinquenta noves pàgines per llegir i encara unes altres per visualitzar que són al campus virtual i que miraré de visualitzar i comentar, per anar fent feina. Hi ha dies de tot, ahir em van punxar l'injectable de cent-vint-i-cinc mg. avui tenia molt mal de cap i ara sembla que mentre no fumo em trobo més bé. 01-02-2014 Ar a no sé dir si ja he anat al dentista! Salut!

dimarts, 8 d’octubre de 2013

Sí-sí... Tot va molt bé!

Benvolguda Maria Montserrat, No t'en pots fer ni pagues del que m'arriben a emprenyar els de la Fundació Lar. La delegada de tutoria, Anna, s'ha posat unilateralment d'acord amb la responsable de pisos, la Gemma i han acordat que em faran un seguiment més acurat de les despeses que realitzo amb l'import en efectiu que venia cobrant cada dilluns. No ès el cas, benvolguda Montse, que jo m'ocupi de retirar els diners a partir de diumenge al vespre. És més, resulta que només puc treure els dilluns al dematí si volgués el dimarts doncs el dimarts però per finestreta. No puc operar amb la llibreta que em van donar els de Fundació Lar de la Caixa de Pensions amb la que no pago manteniment, i que suposa cada vegada que canvïo d'oficina on vaig a retirar els diners que hagin de telefonar a Cardedeu on opera el compte de la Fundació. Ara, a més a més, diuen que s'han posat d'acord i passa que els dilluns m'acompanyaran a cercar els diners que treuré jo amb el meu DNI i que hauré d'entregar a la auxiliar de pisos. Després, es veu, anirem a comprar la T-10 de 1 zona que val fins el desembre 9,80€ i en guardarem vint-i-cinc per la compra del menjar. D'aquesta manera, ironicament, disposaré de, per fi, diners de butxaca per un import de 7,5 els dimarts i 7,5 els divendres per tal d'assolir una mena d'autosuficiència durant el cap de setmana, per tal de no demanar-li cèntims al Josep Maria. Jo ja li he dit alguna vegada a la Anna que hauríem per exemple de fer una trobada pautada, amb una mena de ordre del dia i que em seria convenient, després delatocinada de diferents augments no només desordenats, sinó també imprevistos. Passa que els precisament dos últims augments de partides s'han donat de cinc euros i per a fer fotocòpies i per a pagar l'augment de la despesa en autocar, deu cops a la setmana per anar al Prelaboral. Han doncs, la Anna i la seva Fundació del carall per el dret. Tant de bo en Mas prengués nota i treiés punta al llapis que deia. De fet a qui li importa. Després segueixo i us explico que em passarà oh aurà passat el dia vuit de octubre del 2013 a les 17:45 amb la Julia. Atentament, Josep Salvans Arola.

dissabte, 14 de setembre de 2013

Tot comença de nou... tot comença avui.

"Hoy empieza todo" resa el nom del nou programa de ràdio, que per cert em sembla que té ja uns quants anys que no em perdré ara cercant, pels matins, d'hora, a rne3. Ahir pensava que tot això d'anar al cinema és molt perillós, tant perillós com embrancar-te a llegir qualsevol cosa que t'arribi a les mans, malgrat no ès el mateix el que t'arriba a les mans com "lo que abarcan tus brazos". Queda dit. És ben cert que la universitat cansa molt, i, per tant, atabala. Malgrat tot i sense desmerèixer ningú no només és molt útil per a detetminades persones disposades a passar un any molt dur per assolir la possibilitat de obtenir feina. Penso doncs que la reforma del pla de Bolonya pretén construir una nova entitat social de un grup de moment de percentatge incert, que es podria dedicar a estudiar, recabar fonts, origens i coneixements, per als més ben posicionats en les universitats, seguint un model plenament americà i optant a els problemes de Déu Pare sense haver de esforçar-sa tant com d'altres fan i han vingut fent encara que no tant com ens podríem pensar els afectats a tall introductori, i més aviat seguint el tarannà del déu fill. Així doncs, penso que en la majoria de la classe burgesa, la més ponent i la que es permet disgregar-se en diferents parents optant a diferents, després de no tanta lluita com sembla i, també, desenvolupats en ambients urbans coneixedors per exemple de més oportunitats i que gaudeixen de més assessorament abans de caure en qualsevol mena de alienació mental voltant per qualsevol lloc fora de la vigilancia de la policia, doncs esdevenen prou madurs a una hora escaients, i no només això, passen d'un aniversari a un altre amb la no mateixa falera que empeny els germans o els fill únic. Filla també, esclar. Dit tot això, considero de menció atribuir els mèrits que mereix al estudiant pagès, de suburvis i d'antigues seus polítiques i identitàries, renyides amb els que tracen el model actual, des de ja fa anys ara i en aquest país i en la pròpia CEE malgrat tot. No només es tracta de lluites o defenses del model (rural versus urbà, urbà versus rural... haver nascut a Barcelona o no haver-hi nascut, com el mateix Villarroel, o fins i tot com s'ha dit més d'una vegada "un jueu nascut a Israel") El meu germà gran que havia estudiat amb molt d'èxit a la UPC, Campus Nord, ETSEIB i que es va treure... millor dit, va esdevenir enginyer industrial en cinc anys i que no despertava necessitats de fraterniment entre els nostres altres germans i germanes, i que havia precisament assolit una llibertat que, malgrat tot -per exemple el fet que arribés a casa i digués a la meva mare que ja era enginyer, ella el tirés a la piscina... que per cert, llavors ja en teníem,- malgrat tot deia, i per exemple la mare, com havia dit alguna vegada, en un acte continu de encisament o encimballament a la cultura del nostre poble de residència, malgrat que no d'acolliment i la barreja de personatges del barri majoritàriament de segones residències de la gran ciutat, passés que llavors la passió no deixes veure la realitat i que per altra banda no fos fins molts anys més tard -uns vint-i-cinc- passés que el pare desmitifiqués i esmicolés el grau superior enfront del peritatge, com a ensenyament, lluint així una capacitat organitzativa i tal de la familia per tal que, desenganyem-nos, El hereu hagués estirat més el braç que la màniga, fins i tot on la màniga ja no arribava i la seva voracitat el portés a terribles desastres, equiparables als continus dels que durant el cap de setmana que passava a Tona i rodalies jo mateix tot emborratxant-me com un cossacu cada divendres, dissabte i diumenge. Quan el pare em va pagar un curs a Barcelona jo ja havia fumat un porro amb gent que o hi era o en tornava de com sempre em trobo des que he esdevingut usuari del sistema sanitari i pots comprovar que la majoria de companys usuaris també, tenien problemes a la mili. La nova fornada d'usuaris se n'en fot també per això. La nova fornada se n'en fot de tot i començant per riures dels damés immersos en projectes internacionals de gran abast com és el projecte Atlantic-o-Nord-Socialdemòcrata de empastifar les ments de més de un quart de la seva població total per tal de assolir nous estaments de domini i direcció del món. No ès que jo pensi que aquests projectes consensuats esdevinguin ni tan sols perillosos, em preocupa més un detall que vaig comentar un altre dia sobres el fet que de cop-i-volta aparegués un company de classe de nova i recent incorporació, que per exemple no havia començat a primer curs i que no sabem ni com ni perquè assistia llavors a la nostra escola privada o concertada, i només un alienat mental com el nostre director llavors -a no ser que fos amic del propietari del col·legi, és clar-, lluint per exemple un cosí, que passejava per la sortida de davant al col·legi i que vèiem tots els mitg pensionistes i els interns no veien, doncs el païo que esdevenis el nou sabor de la temporada que diuen al circ polític nord-americà, lluia aquell seu cosí que no venia al nostre col·legi i que no sabem com es manegaven llavors la gent i el col·legis i escoles els horaris perquè pogués estar allà aquell individu com a un reietó que per exemple no havia fumat mai quan el cosí que feia poc anava al col·legi que us deia, el concertat, aquell altre individu, doncs hagués estat dels primers en convidar a fumar a tots els menors i tal. Per exemple de la seva classe. Totes aquestes situacions i circumstàncies, formaven part d'un gran plà, anava a dir Quinquenal, per tal que els anava a dir, estudiants fixos, com fixo és el treballador amb contracte indefinit trobéssim un contacte amb l'ensenyament viu, els de les escoles públiques, no sé ben bé per a què. Així mateix, conclueixo que la meva alienació mental com la del mateix director del col·legi o potser fins i tot la de... bé tanta altra gent acabi per fer-nos fent-nos mal. I així ho experesso. Salutacions cordials.

dilluns, 9 de setembre de 2013

Ha veure si em podeu ajurda al proper dia que tinc que explicar unes coses de les toxicomanias i tal.

Comenta si vols. Feel fre to participate. També de l'autoestigma del bipolars i tot aixì i el que dar-se sense lamar i am un germà prou enfeixa a pagar lo seu i a més una germana que va qudar de deutes en que s'embrancaba i toteries am bla de la caixa de catalunya, ala marta i amb wassup i mòbil tactis sense produir res ni fer cap altra feina que vendre les propietats sense permí

esquinç Segona

Malaltia actual: Pacient que acudeix a urgències acompanyat per la monitora de pisostutelats. Refereix conflictes amb els companys de pis on resideis amb certa ideació deliranr de perjudici vers els seus companys. Explica, en el dia d'ahir arran de problemes de convivència i, donat el malestar que presenta(solicita aument de medicacació antipsícòtica) secundari als mateixos, haver realitzat, haver realitzat sobre ingesta medicamentosa amb aparentfinalitat ansiolítica. Diu haver-se pres inicialment la pauta que li pertocava i, en veure que no era efectiva seguir prenentse la resta de medicació de la que dispovsava. (té un blíster amb la medicació de tota la setmana a la farmàcia) Exploracio vigil i orientat. Aspecte acurat,. Contacte peculiar, baixa sintonia. En actitud aparentment col·laboradora, tot i que força pueril. Un xic inquiet. Discurs fluid i espontani, amb elevada pressió de la parla i tendència a la verborrea i lleu disàrtria, amb dificultats de comprensió (cal aturar-lo en alguns moments per què repeteixi alguna part del discurs), to de veu baix i evitant el contacte ocular. Certa ideació delirant de perjudici i autoreferencial vers als seus companys de pis. No alteracions de la sensopercepció. Ànim reactiu. sense objectivar-se clinica afectiva major.Nega idees de mort o autolisi. Ansietat cognitiva amb rumiacions constants sobre la conducta dels seus companys i esdeveniments que succeeixen al seu entorn i que interpreta a la seva manera, sovint de forma errèonia. Insomni pràcticament global no corregit farmacològicament. Habits alimentaris irregulars. No alteracions conductuals durant la entrevista. No auto, ni hetereoagrsivitat Nul·la consciència de la malaltia, atribuïnt totes les alteracions que presenta a conductes de terceres persones o a problemes de tòxics que va patir fa anys. Diàgnóstic ppal ESQUIZOFRENIA(qvol. Tipus)(295.90) E.mail althaia@althaia.cat Control Posterior: Pel seu psiquiatra havitual, prpoera visita el 18 de setembre Mateix tractament Control i supervisió estricte de presa de medicació, que no pot tenis a l'abast el pacient Esdonen pautes d'alarma i reconsulta a urgènciesDr/DraJCV iDr/DraLVM

diumenge, 8 de setembre de 2013

Is everybody in? The ceremony is about to begin!... Hola Molt Bon Dia. A Catalunya, tot el dia és Bon Dia. Ara estava mirant de aproximar el meeting entre el meu careto i els vostres i ha resutat que la única foto de mi mateix en un tamany i forma, prové de una foto de carnet que havia altrahora escanejat. Així doncs i tot això sobre la pel·lícula FX2Efectos especiales doncs bé que es veu que amb les càmeres que hi ha a determinats llocs de fora de l'atmosfera poden fotografiar fins i tot matrícules de cotxe i tot això i tal... No només estic com una txota sinó que prenc amb la medicació ara que tinc una càries fins a tretze pastilles al dia. Amés cafè cada dia i alguna coca-cola que no em convé. No m'havien cridat mai la atenció per les cocacoles a casa, i en canvi sí que m'ho va dir la infermera la primera vegada els dos injectables cada quinzena mai m'havien cridat la atenció sobre el xarop (syrup) a Tona, si bé amb la Fina, una cuidadora de la Mancomunitat La Plana fins i tot vaig passar a no prendre cocacoles ni café amb la progressiva substitució per em diferents altres productes com cafè descafeinat i tabac, malgrat aquest últim el delimitavem, amb la fundació, a dos paquets la setmana que em duiïa la auxiliar de FLar i el que quedava amb la FIna de canvi després de gastar-nos gairebé trenta euros en nyanyà Estic convençut, i perdoneu la franca ocurrència que donat que , per bé que ho vaig deixar sis mesos abans, i, com que es donava el cas de la barreja de estimulants i narcòtics i estupefahents i coses que no savia queè eren qunat estava tot afeccionat a la autolisi i tot això com una vegada vaig dir de les fandilles hehehaha doncs la meva exnòvia va dir que a veure si em preocupava per una aspirina amb tota la merda que prenia i tot això de què m'havia de preocupar un pastilleta. O dotze! (A l'endemà del fet encar ignoro què vol dir aquest paràgraf. Esdevé de llei, que comenti que des que no menjava carn i a més fins i tot sense aprimar-me, deu fer un any que la medicació m'apreta tant que gairebé -és una manera de dir-ho- gairebé em marejo a determinades hores del dia que intueixo en no donar-se les prenedures sempre a la mateixa i exacta hora dia a dia, doncs no tinc puntes de inestabilitat de les que en fumar un tabac bastant fort... no es dóna el cas. Ara ja, i noteu siusplau les diferències en els meus escrits que de tant simpàtics miren de ser, ningú, i fa anys, em respon. Ara que hi penso, quan no estudiava un company de no sé on (del Bages i/o de la UOC, em sembla que era de la UOC voliaprendre un cafè amb mi. Això fa que me n'enrecordi de des de quant, segur quie llavons mateix, passa que avui precisament dimecres 21 de Agost, Passi que m'he n'he pres un amb el marc que m'ha convidat a La Pruna del Passeig Pere III. Voldria explicar tantes coses i tant guais com altres vegades al meu propi entendre i segons la concordància am la paranoia que es dona cada dia abans de que es compleixin les 24 hores sense altraa més dosi que la de 3 mg de Risperidona Kern Pharma i tal,(la risperidona és el principi actiu i tot això,) no em relaxi i de postres amb dues altres pastilletes més , no m'adormo. A més a més, a qui a Manresa fa molta calor i tot això es dóna el cas de que com a la majoria de ciutats sense parcs interiors i tot això, es passi molta calor de dia i de nit, i segons diuen molt xafogosa al menys en el meu barri que queda ensotat e la vall del llobregat io cardener. Us estimo molt i tot això. Una abraçada ben forta, com les que no em fa ningú, menos en JM que va a fúrcies i em dóna petons. Però no us penseu no és conscient de la seva acció ni caràcter i pertant no només ho desprecia sinó que carda fàstic i roba i remena i és una mala companyia. Tant i tant preocupant com agradable i tot això. Ja ho deia jo que no anàvem bé i tot això.

dissabte, 7 de setembre de 2013

esquinç

NOM: SALVANS AROLA, JOSEP COD URG:U 3309689 KI:33304674 EXPEDIENT: 769519B PROCÉS: 33223996B CENTRE:SANT JOAN DE DÉU SEXE: HO D.NAIX:08/06/1970 EDAT: 43 POBLACIÓ: MANRESA TELÈFON: 938747250 648451665 SERVEI: PSI ENTRADA: 07/09/2013 13:34 SORTIDA: 07/09/2013 13:43 CÀRREC: CatSalut-Regió Sanit¡ària Centre CLASSIFICACIÖ --------------------------------------------------------------------- Antecedents MEDICO-QUIRÚRGICS:Sense antecedents d'interès. PSIQUIÀTRICS: -PERSONALS: Diagnosticat d'esquizofrènia Paranoide crònica, pel que ha requerit quatre ingressos hospitalaris. En seguiment amb Dr. Giménez-Salinas i Gemma Prat al programa PSI. HÀBITS TÒXICS: fumador de 20 cigarretes/dia. Antecedents de consum de cocaïna, LSD, alcohol i THC. Refereix abstinència de tòxics (excepte tabac) des de l'agost del 2011 TT ACTUAL:Risperdal consta 100/14dies, risperidona flas 3mg/dia, fluoxetina 20mg 1-00, lormetazepam 2mg o-o-1 i Etumina 40mg/nit, akineton R. PSICOBIOGRAFIA: viu a la Llar de Suport Fundació Althaia compartint pis amb 4 pacient i amb bona relació. Estava estudiant enginyeria de Mines amb mal rendiment pel que li han recomenat abandonar els estudis durant un temps, i l'han vinculat a Club Social. Malaltia actual Pacient que acudeix a urgències per referir preocupació per estressor en àmbit de l'entorn (diu que una veïna i amiga ha estat diagnosticada de malaltia important i ell la vol ajudar). A banda refereix estabilitat psicopatològica, tant a nivell anímic com del control de l'ansietat havent començat a acudir a AMPANS(pre-laboral) i al Club Social, i referit estar-ne content. Exploració Vigil i orientat. Col·laborador. Discurs accelerat, espontani, coherent. Sense alteracions en el cus ni el contingut del pensament, tampoc alteracions de la senso percepció. Ànim reactiu, tendent a l'eutímia, cert empobriment afectiu, sense clínica afectiva major. No ansietat ni insomni. No ideació de mort ni autòlisi. Orientació diagnòstica Diagnòstic principal: ESQUIZOFRÈNIA ( qualsevol tipus ) (295.90 ) Destinació Domicili Control posterior Pel seu metge de capçalera. Per psiquiatra de referència (Dr. Giménez-Salinas el proper dia 18 tal com tenia previst. Seguir amb el tractament habitual. Dr/Dra: GUITART COLOMER, MONTSERRAT(Nº Col:108... 1 de 1 E-mail:althaia@althaia.cat Telèfon 93 875 93 00

dissabte, 31 d’agost de 2013

Encara resulta que...

Hola. Bé! sí! és cert. Encara aquest blog és que dec venir utilitzant, de manera inconscient, més par a explicar les coses del dia a dia. Ja he llegit un capítol del El Afgano. Prou interessant com aburrit com segurament s'haurà de haver fet servir un munt de feina a traduir-lo i tot això. El vaig començar el divendres passat, ahir dia 29 al migdia i en total hehe he acumulat trenta pàgines. El vaig lleir, aquest primer capítol anomenat de manera homònima amb tota la comoditat del món en una cadira cap allà a les 14:00 i fins gairebé abans de un quart de quatre. També em vaig connectar a Internet des de la biblio de l'Ateneu les Bases, on sentia xerrar un dependenta i gestora del complex de Les Bases i tot això. També m'he demanat a Les Bases el CD Sticky fingers dels REE de portades tant diverses. No m'han agradat mai els Rolling Stones, així que encara vaig parar al Casino a agafar el L.A.WOMAN dels Doors que sempre, i encara, és el que m'agrada més de tota la saga. Un dia abans de tot això em van convidar a pintar una bassa en un jardí amb pintura al clorocaucho i avui encara estic agarrotat i tot plegat malgrat passa que estic força amoinat per si haig d'anar a Ampans a peu i encara tinc aquest dolor de cames que m'han fet anar dos cops a urgències i al final he acabat amb Iboprufeno cinfa de 600 cada vuit hores i tot això. Ja no us explico res més fins la propera, Josep Salvans Arola. 01-02-2014. Ara m'arrancaran un o dos queixals iun és del seny!

dimarts, 27 d’agost de 2013

Passa que... amb una certa deixadesa...

Doncs sí. És cert! Amb la deixadesa de l'estiu passa que no recordo quan em llevo. Ni pensaments del que acabo de somniar... ni el dia que estem no ja del mes sinó de la setmana. A més, s'estevé un agònic procés cíclic que va cada com a més... de la mateixa manera que a la UPC d'aquí a Manresa el professor de informàtica gesticulava tant bé, com malalment s'expresava en comentar individualment la paraula (que per cert mai he consultat al diccionari) implementar: Adquisició de noves fites teòriques que es pdrodueixen amb un cert cicle de diferents i cada vegada més nous que fa que amb el repàs als anteriors (coneixements) ens han de dur a la quinzena, on trevallarem amb els dels diferents primers dies de cada cicle. Potser era això i tot Hehe. Ara, segurament resulta més senzill adoptar una posició distant a la nova universitat on m'estreno amb una sèrie de conceptes coneguts de fa uns... Qui ho diria llavors! de fara vint anys d'aquí a cinc hehe hehe ho heu entès, la implementació! Proposo. No sé digueu-hi alguna cosa com ara "Buuuuh! no s'ha entès i tot això. No soc pas tonto, Oi? de fet és ara de moment, potser fins d'aquí a quinze anys més tindré alguna mena de titulació progressiva per treballar a la ràdio i tot això. Diuen que per a començar en el món de la radiodifusió i el periodisme, fins i tot em sembla recordar, que no diquéssin que fins i tot és millor no ésser-ne llicenciat, ni doctorat i tenir cap màster (excepte els específics). Estic molt atribolat amb tot eixò del nou curs,. nova universitat i nous estudis de primer. Penso, però encara que en conèixer-me sé que no es produiria, que haguera fet bé en matricular-me de dues assignatures o potser fins i tot tres. Ja sabeu que el passat semeste de dosmil onze vaig aprovar-ne dues al febrer i va venir el trasllat a Manresa i després l'altre primer semestre del curs no vaig voler estudiar per Nadal i les vig susprendre totes. També he comentat, és cert, que dec ésser prou intel·ligent com perquè no m'omplin el cap de coses i fórmules a la meva edat, encara que otrorament pugui esdevenir que el cervell passi una atròfia i quan m'hi dediqui "en serio" no hi correm tots perecisament per aquesta deixades i el poc ànim de avançar malgrat el "Grunge" (moviment musical dels noranta entre els que detacarie i tal a Kurt Kobain. Quin canvi no? Ara el bateria d'aquell grup fa de cantant a Foo fighters. Però hi ha més gent que sap això que no pas que el Chaval de la PEca és en Marc Parrot. Salutacions cordials. Una altre dia continuu... un altre dia que no estigui emparanoiat i tot això. Gràcies i adéu. Josep Salvans Arola.

Avui he somniat que em robaven. De veritat:

Sí. De fet no em robaven a na mi que no tinc res, sinó que robaven a tota la familia. De cop i volta érem amb la mare a la saleta i faltaven, ara finestres i totxos o mahons de la paret. Em sembla que el mau germà Xavier també hi era. Després amb el pare i etzètera, i, de fet no puc deixar de pensar, una vegada varen explicar a la ràdio (Catalunya Ràdio o Radio Barcelona) el cas de una mena de monja hindú que despres de no poder soportar la seva disminució i tot això es va suicidar. Però no us penseu, primer li havien donat moltes medicines, o fins i tot li havien fet transplantaments d'òrgans dels que va passar a fer-se'n donant i va dir als metges que li treguessin allò que li havien posat a dintre. Tot de ganes de morir. Certament... bé, és cert que en diuen de Internet que quan més coses hi posis, més profit en treuràs i em fa por que de cop i volta vingui un daltabaix. No cridem al mal temps... no. Fa anys, des que no vaig a colegi o ala universitat presencial, passava que de sobte... bé això passava per exemple a qualsevol carrer de Manresa, Vic o Tona, que la gent es posava amb mi. Per exemple... Tot això son coses de vestir-se i tal! Passava que porto una samarreta tant hortera que em sembla que m'han demanat on aniré a berenar. Més ben dit, un noi jove i la seva acompanyant, o potser anaven dos nois no sé pas que ha dit que he entès "merienda". Forma part de les estupideses més grosses de joventut com escoltar els Siniestro Total amb en Germán Coppini i cançons estupides amb melodies tant enganxoses i tot això. Si bé és cert que prou comercials, i deshabituadores de bons costums com una llesca de pa amb Nocilla o potser paté. Per exemple. També recordo els Del Tonos que eren de León o Burgos i el Henry Roever, encara que era un altre i posterior tarannà. Molt més perilloses encara eren les diferents propostes de actitud davant la vida mateix o la política o les institucions més populars de llavors, en diferents grups del Rock Radical Vasco com a categoria. Tinc, de debó, moltes ganes de que arribi l'inici del any polític o "jurídic" malgrat que l'impost de circulació devengui el u de Gener hehe. També he somniat que s'havia ensorrat la nau de totxanes al taller. A Gurb. Tinc una foto al cdrom, em sembla o potser al pen, o la he perduda amb l'averia de l'ordinador amb el llamp a tona. Somniava també que entrava a l'antic cotxe que vareig xafar prop de Tagamanent i hi entrava, volant hehe, per el sostre. Com una cagarada de colom hehe. Haig d'anar dijous a Tona i no tinc cèntims per gastar. Avui m'... ahir vaig demanar un llibre i avui me'l porten: El Afgano de f.forsyth i tal. Jo he llegit el fantasma de manhattan que era una tonteria com a quest mateix missatge i carregat d'una novedosa o potser tonteria no i sí sensibilitat abans no descoberta en l'autor. També havia llegit el cuarto protocolo, i recordo d'haver-comentat en algun lloc predilecte que m'havia trobat un exemplar de El quinto jinete, de per aquells temps que una vegada el meu germà Xavier, en pau descansi em sembla recordar que m'havia comentat que no podia llegir fins al final. Crec que no vem acordar cap acord i tot això i em va dir Llegeix-el. Era l'estiu. Fa molts anys. la portada era de colors i hi havien els famosos Jockeys de l'Apocalipsi. Ara no sé com es diu jinete encatalà... algun cotxet Jané, genet, Muntador ah haha aquesta si que molaria tot i la refutada tonteria que em duc, us ho dic de veritat, amb la bíblia i l'antic testament, jo que soc "universa, catòlic. Ja falta poc per omplir la pàgina i tot això. Molts petons i abraçades a tots vosaltres, amén. Josep Salvans Arola. 1-02-2014: Encara bò! Leegint això, penso ara engrescar-me a llegir un llibre, també de auest mateix any passa t així com el mateix Quinto jinete. Però no serà pas avui!

Hola. Avui he somniat que em robaven!

Sí. De fet no em robaven a na mi que no tinc res, sinó que robaven a tota la familia. De cop i volta érem amb la mare a la saleta i faltaven, ara finestres i totxos o mahons de la paret. Em sembla que el mau germà Xavier també hi era. Després amb el pare i etzètera, i, de fet no puc deixar de pensar, una vegada varen explicar a la ràdio (Catalunya Ràdio o Radio Barcelona) el cas de una mena de monja hindú que despres de no poder soportar la seva disminució i tot això es va suicidar. Però no us penseu, primer li havien donat moltes medicines, o fins i tot li havien fet transplantaments d'òrgans dels que va passar a fer-se'n donant i va dir als metges que li treguessin allò que li havien posat a dintre. Tot de ganes de morir. Certament... bé, és cert que en diuen de Internet que quan més coses hi posis, més profit en treuràs i em fa por que de cop i volta vingui un daltabaix. No cridem al mal temps... no. Fa anys, des que no vaig a colegi o ala universitat presencial, passava que de sobte... bé això passava per exemple a qualsevol carrer de Manresa, Vic o Tona, que la gent es posava amb mi. Per exemple... Tot això son coses de vestir-se i tal! Passava que porto una samarreta tant hortera que em sembla que m'han demanat on aniré a berenar. Més ben dit, un noi jove i la seva acompanyant, o potser anaven dos nois no sé pas que ha dit que he entès "merienda". Forma part de les estupideses més grosses de joventut com escoltar els Siniestro Total amb en Germán Coppini i cançons estupides amb melodies tant enganxoses i tot això. Si bé és cert que prou comercials, i deshabituadores de bons costums com una llesca de pa amb Nocilla o potser paté. Per exemple. També recordo els Del Tonos que eren de León o Burgos i el Henry Roever, encara que era un altre i posterior tarannà. Molt més perilloses encara eren les diferents propostes de actitud davant la vida mateix o la política o les institucions més populars de llavors, en diferents grups del Rock Radical Vasco com a categoria. Tinc, de debó, moltes ganes de que arribi l'inici del any polític o "jurídic" malgrat que l'impost de circulació devengui el u de Gener hehe. També he somniat que s'havia ensorrat la nau de totxanes al taller. A Gurb. Tinc una foto al cdrom, em sembla o potser al pen, o la he perduda amb l'averia de l'ordinador amb el llamp a tona. Somniava també que entrava a l'antic cotxe que vareig xafar prop de Tagamanent i hi entrava, volant hehe, per el sostre. Com una cagarada de colom hehe. Haig d'anar dijous a Tona i no tinc cèntims per gastar. Avui m'... ahir vaig demanar un llibre i avui me'l porten: El Afgano de f.forsyth i tal. Jo he llegit el fantasma de manhattan que era una tonteria com a quest mateix missatge i carregat d'una novedosa o potser tonteria no i sí sensibilitat abans no descoberta en l'autor. També havia llegit el cuarto protocolo, i recordo d'haver-comentat en algun lloc predilecte que m'havia trobat un exemplar de El quinto jinete, de per aquells temps que una vegada el meu germà Xavier, en pau descansi em sembla recordar que m'havia comentat que no podia llegir fins al final. Crec que no vem acordar cap acord i tot això i em va dir Llegeix-el. Era l'estiu. Fa molts anys. la portada era de colors i hi havien els famosos Jockeys de l'Apocalipsi. Ara no sé com es diu jinete encatalà... algun cotxet Jané, genet, Muntador ah haha aquesta si que molaria tot i la refutada tonteria que em duc, us ho dic de veritat, amb la bíblia i l'antic testament, jo que soc "universa, catòlic. Ja falta poc per omplir la pàgina i tot això. Molts petons i abraçades a tots vosaltres, amén. Josep Salvans Arola

dilluns, 26 d’agost de 2013

Ja tenia ganes d'estudiar!

Passa que dormo i sommio i em desperto tant malalment i amb tantes ganes de, si pogués, passar-me dormint tants dies fins a l'inici del període lectiu i fins i tot aceptar que primer comenci el prelaboral del que no en tinc notícies recent. El que més se m'acut ara ès el carbassó de tres quilos que m'han dit que dimecres m'ensenyaran a comprar... vull dir fer. I això, que no em recordo gaire del que.. no en faig cas dels somnis amb el pare i el meu germà Xavier i la mare i la Montse i no sé quin negoci de reproducció... no biòtica sino de negocis i enginyeria financera. I això m'amoïna i atabala. Com costa tant de passar l'estiu? Demà no tinc res per fer. Avui he anat a comprar dues remeses, una de menjar per mi i una altra compra del pis de productes de neteja comunitaris. El dia sis ve la Berta de FLar i avui , ara si plego mirare´de telefonar a l'Anna. Dijous hauré de telefonar.. ai! telefonar! anar a Tona i veure la consol que diu que haig de fer visites, precisament d'estiu.

Apa! Apa!... anem-hi qie marxarà el tren i... quina dissort el Soteres o bé és mort o s'ha acabat el picacristus

Arri-arri burriquet! Anirem a Sant Benet! Comprarem un formatget! Per dinar, per sopar... I pel Días no n'hi haurà! Quan tenia un altre bloc.. can josep o nou canjosep o De veritat? ja us vaig parlar dels productes Bon Preu. Suposo que recordareu8 la campanya de que us vaig avisar sobres els productes Bon Preu i la seva campanya publicitària "Et canviaran la cara" Així, tant bon pugui, a través del pen us faré... també em fara falta un escàner del DNI del meu pare on posem la mateixa ... cara! de bonpreus i Esclat! També u spodri passar, si tingués ordinador i scanner la foto del torneig de ninotaires i tot això. No fa cap gràcia trobar a faltar gent. Exceptuant en Carrillo. Espero que passeu un bon proper àpat! Així sia, Josep Salvans Arola PD les fotos han desaparegut del web.blogspot.com.es PD2 això deuen ser coses del Facebook P3 Proveu de teclejar a qué estàs pensando? "Die welle" i ja veureu com es posen. hehe.

dissabte, 24 d’agost de 2013

Hola de nou! Avui no és dissabte! Ara no savia que us havia dit abans. És igual! És la continuació de un blog nou. Tinc ara per fer l'efecte de diners amb què convidar-vos a la "ronda" virtual o a la "convidada" doncs tot i que no és ni, el meu sant, ni, el meu aniversari, i tot i que tenia vint-i-cinc cèntims d'euro que ara ja he fet tard per a no pagar al locutori, doncs avui és el sant de la meva cunyada... molt bona persona i amable i distesa (Que em sembla que vol dir ditxaratxero això de distès) És igual. Us porto la frase: "Tant bon punt sigui prou sincer amb i mateix i els meus fracassos" que li vaig respondre al meu tutor a la UOC tant bon punt vaig tenir la seva resposta a un correu "endarrerit: cadascú fa les vacances quan li toquen". Haig de dir, Maria Montserrat, que en cap cas, aquesta frase meva és indubtablement a na mi a qui se li hauria d'atorgar el mèrit donat el cas, per exemple, d'alguna investigació. Estic convençut que es tracta de la mecànica (Que impersonal!) de l'engranatge del sistema UOC i de fè prou cega en els moments en que hauria de prestar atenció i lo relativament contrari (Potser referíticament) i tot això. Soc feliç en poder expressar-me amb la gent que m'envolta i la que em té tírria i tot això... si és que n'hi ha. Malgrat no sapiguem quant de temps pot durar tot, doncs com li deia l'altre dia a no recordo qui, que m'hi va fer pensar, amb 82 i 77 n'hem estat orgullosos i cofois. Amén.

divendres, 23 d’agost de 2013

Ostres! No en faig via de res!

Qui dia passa, any empeny! És ben bona la dita. Penso que caldria aplicar-la sovint per part de tots aquells que la coneguin. Us ho podria explicar jo mateix si no fos perquè m'he procurat adaptar-me als canvis lingüístics de la Llengua Espanyola de cara a diferenciar dialectes, em va semblar que deien a la ràdio, o per establir agendes i quadratures a mode de millor manegament estadístic. És, opino, ben cert. Posem per cas que no varen pas ésser ni els romans ni els grecs els que varen començar amb el maneig estadístic, tot i que és cert que d'aquestes civilitzacions hi ha proutes més dades. Recordo per exemple quan vaig ésser, en una altra ocasió, introduit al món de l'inici o prehistoria de l'escriptura. Recordo el cas d'una bola de fang buïda amb unes pedretes, qui sap si també fetes de fang o tallades que encomenaven un determinat número de compres per exemple al comerciant veí. Comerciant de lo que fossi: de galls i gallines... gallines de Guinea, Oques... ànecs com jo mateix i tota la parafernàlia per altra banda prou útil, pràctica i operativa (que diria, i al cel sia, el meu germà Xavier... una altra hora, fins i tot gimnasta) És des de que l'home escriu que penso s'estudia ell mateix. Per exemple el que en treiem d'una tirada de daus. La Probabilitat és molt útil, però es necessiten una sèrie de hematomas per a... (Visca el Barça!), una sèrie de hematomas prou directes i al cas. Per exemple per fer màgia. O per haver-ne fet o haver-ne de fer. Per exemple, i perdoneu, el cas de la bossa i les boles de diferents colors que conté. Segons quantes n'hi hagi de cada color i depenent de que la prova sigui amb extracció i eliminació, o sigui treta i diguem descomptada i sense posterior reintroducció a la bossa... doncs ara mateix se m'acut, Maria Montserrat, que podria un home poderós i en encimballament de campanya, doncs fer un estudi de quins son els color que li faran matar vedelles o garrins, mascles i famelles de manera que... i és que abans ni hi havia tant de porc declarat ni les vedelles arribaven a fer llet. No ho sé ni m'ho proposo, altre-volta sí que no només ho havia fet bé, sinó que em pensava que ho entenia de manera que podria .. Ostres ! Això hi ha tanta gent que ho sap fer que esdevé com el comentar la patologia de la oída interior i el to de veu quant ens escoltem a nosaltres mateixos a través d'una gravació. Val a dir que fins avui en dia; i, per tant, tant interessantment es pot donar el cas de que ningú podia guardar cap so enlloc. D'això no fa pas tant, No tant com ens volien fer veure els remaleïts professors promotor de nous electrodomèstic i singulars aparells de tota mena que fruïen al solitari lloc de la "peana" i de la convivència d'altre hora. No estic gaire content, avui, Maria Montserrat, i opino que de bon grat plegaria ara mateix de dir les diferents i inútils bajenades que el meu "terrat" s'avé a proposar-me sovint... Sobretot quan recolzo el cap al coixí, i fa temps que no m'escolto els batecs del cor a les orelles. És trista la vida de l'ànec. Aqui a Manresa n'hi deu haver forces... cap a cinquanta en tot un troç de riu i bassa. Però no se'ls pot alimentar ni donar-els-hi menjar fins que marxin. A Vic també hi ha ànecs però bassa no. Recordo la Mariona Bassa del Comarques i el Antoni Bassas del "Tres pics i repicó!" que ara deu estar, a aquesta hora, dormint o fent vacances com en Joan Roura al Middle-East. Us en enrecordeu del Kursk? Doncs si algú no ho troba que m'ho digui. Semblava que els havien de treure d'allà i tot i es donava, qui sap com si potser ara, plena llibertat de informacions que es van anar adormint fins al cap dels diferents "retorciúras" assortides per a probales... És clar! Vaig a menjar galetes amb llet de la nevera i de passada pensaré en algú i em posaré segurament a aprofitar la tarda de divendres am ambicions, precs i tal. De manera que, bon estiu!

Hola de nou!

Ara no savia que us havia dit abans. És igual! És la continuació de un blog nou. Tinc ara per fer l'efecte de diners amb què convidar-vos a la "ronda" virtual o a la "convidada" doncs tot i que no és ni, el meu sant, ni, el meu aniversari, i tot i que tenia vint-i-cinc cèntims d'euro que ara ja he fet tard per a no pagar al locutori, doncs avui és el sant de la meva cunyada... molt bona persona i amable i distesa (Que em sembla que vol dir ditxaratxero això de distès) És igual. Us porto la frase: "Tant bon punt sigui prou sincer amb i mateix i els meus fracassos" que li vaig respondre al meu tutor a la UOC tant bon punt vaig tenir la seva resposta a un correu "endarrerit: cadascú fa les vacances quan li toquen". Haig de dir, Maria Montserrat, que en cap cas, aquesta frase meva és indubtablement a na mi a quise li hauria d'atorgar el mèrit donat el cas per exemple d'alguna investigació. Estic convençut que es tracta de la mecànica (Que impersonal!) de l'engranatge del sistema UOC i de fè prou cega en els moments en que hauria de prestar atenció i lo relativament contrari (Potser referídidament) i tot això. Soc feliç en poder expressar-me amb la gent que m'envolta i la que em té tírria i tot això... si és que n'hi ha. Ara estic al locutori del carrer Vilanova de Manresa prop de la Plaça Gispert i en direcció a la Plana de l'Om tirant cap a la plaça major per el carrer Sant Miquel o tirant uncop passat el carrer vilanova per la mateixa Plana de L'Om en direcció al carrer del born i plaça Sant Domènec. S'acaba el temps! Aniré altra volta a internet a partir de les quatre de la tarda per si algú m'ajuda a fer el meu tercer xat de la vida i tal si tot va bé. Arreveure, gent!

dissabte, 17 d’agost de 2013

Cartes a la Maria Montserrat

Hola, molt bona tarda del dissabte dia 17 d'Agost del 2013. Aquest blog, está dedicat, no per a experts sinó per a una possible incoacció amb el passat electrònic que tot i que es pot ensenyar i educar per a tenir-lo, fins i tot hi apareix, i, es fa necessari l'us comú d'una llengua i el seu àmbit. És a dir, per totes i tots nosaltres. Vull per exemple fer saber que soc un malalt mental, i tot això, de manera que com deia l'Emporio Arturo al telecinco aneu amb compte que això s'acaba sempre malament i, a més, s'enganxa d'una persona a una altra com pot passar en moments trascendents de una vida, com quan anem a dinar o a comprar tabac passa una actitud davant la vida de, i, per exemple, una actitud deia de color vermell, insolidària, irrespectuosa i fins i tot anàrquica mentre passen els anys i creixem per exemple com una heura lluny de la paret i fins i tot i determinadament cap a un arbre que escanyem o extrangulem en créixer. Val a dir que el, per exemple créixer amb dona i fills mitiga aquesta soledat. Com també passa que si no anem amb compte i encara hi ha l'avi o la àvia aquest escanyament esdevé en control o/i explotació acadèmica i de rol social de la canalla i el anar a col·legi i comprar llibres que els... la majoria dels infants, no es llegiran. Supòs que estareu d'acord amb mi, i el temps ens dóna la raó que tot aquesta movilitat de l'ens social com a persona, i de cara al civisme i tot això, resulta repugnant en la majoria de casos. Tot comentant la jerarquia per exemple a casa i a fora de casa. És difícil i probablement força irresponsable. Suposo que no només heu vist coses que passen a la televisió, al club, a classe, a l'Internet.. i en aconteixements al carrer mateix. Estic convençut que aquesta atmosfera de calor comunitària és malintencionada i de reacció enfront la mateixa heura que us deia. Aquesta eura que som els qui creixem àvidament i en condicions de que un malintencionat ens ho faci veure, podríem jo mateix, per exemple, anar-nos-en a veure món a la Índia i no tornar-ne o tornar-ne desenganyats segons i per exemple ens donem compte de que tot allò d'allà es un gran teatre on ningú pot treballar per uns sous a més de ridículs, creixents en necessitat de comunicació. Penso. Així mateix, no només, la informàtica i la seva coordinació ha fet de nosaltres aquests àvids predadors de carnassa, si no que ens veiem abocats al desastre sempre que en altres moments, també però, trascenddents haguem abandonat, i, per exemple, un estil de vida que ens costava diners i no ens permetia fer les coses que s'havien de fer i el que és pitjor: fer-ne unes altres sense expressa dedicació. De totes maneres jo opino, que en el meu cas, de no haver-ne fet alguna de grossa m'hauria tornat autista davant de l'ordinador i haver fet de la vida, no només un acte de contricció, sinó de infumable caparroneria. Us dic, de passada i de manera expressa i advisoria que la tonteria no té sol·lució fora de la policia i altres actes en petit comité que duen a terme els interessats. Així per exemple un bon dia ens porta algú, a la sortida del col·legi un seu cosí que no ha fumat mai... per exemple. El portador de cosins si que havia fumat alguna vegada i fins i tot no m'extranyaria que fos qui ens va primer convidar, -cal tenir present que allà a aquelles edats i en àmbits de Lluita o Destrucció Cap al Sol que ens alimentava abans i ara, ho fes en un acte, interessat, planificat, estudiat i fins i tot d'acord em el ambient educatiu de determinats professors directors i famílies que creien ho feien expressament i d'acord amb un pla quinquenal i algunes assembleas i comunicacions... -Va! Saps què? Posaré "tòrrides".-

diumenge, 14 de juliol de 2013

Diumenge panxut (m'he engreixat calculo que sis kilos d'està a Planta de psicòtics aguts de l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa, i tal

Holas: Que passa que em sembla molt important -i em sembla que, si no ho han canviat- doncs es poden consultar lectures previes a l'estudi de diferents assignatures del Pla docent. Vull dir que i ja dic dues coses en una, heu d'anar a biblioteca segonament i començar per entre força colla que hem de ser aquest semestre, doncs consultar quin termini hiha a la biblio per retornat els diferent s llibres que agafeu en préstec a la UOC i que us deixaran (através de la biblio) doncs posem que tres setmanes, si la demaneu cap allà al vint o vint-i-cinc de juliol i donat que la uni tanca fins setembre (ila biblioteca també) us los podreu quedar haha tot l'agost i retornar-los llavors. He pogut llegir que hi ha inici de semestre el dia 18 de setembre. A veure si ho han canviat ara! Doncs podríem fer un grup d'estudi -alguns o algunes quantes de primer semestre, i, que a més ens haguem matricular de fonaments i evolució de la Multimèdia. A més ho podem gestionar des de aquesta mateixa tutoria si la consul... tutora ens habilita un tauler o carpeta a fi i efecte. Jo ho dic per què em resulta molt dubtós... bé podria ser la malaltia que fa que no recordi les deduccions i sorpreses que ens podem trobar durant el curs i la etapa a la tutoria que diu que és fins que ens jubilem i tal.: una cosa així com la construcció de la Sagrada Família de Barcelona (Qui la fa la paga). Encara que i tot i les sospites que tinc sobre l'efectivitat del metode emprat fins ara a la UOC i a través de diferents estudiants i tan o més emprenedors, doncs penso, quees poden anar renovant les carpetes a partir del s diferents alumnes que superin la avaluació. També diré i amb Quin gran goig quina joia! a l'altra tutoria ja ho han fet en d'altres tutories però em sembla que és un plom, doncs ho ha de fer el maestrillo (tutor): un fitxer per a noves aportacions i impresions que deixa l'estudi a més o menys persones i llavors ho tornen un document en excel i van fent. Si em permeteu, opino que és força més enriquidora la fòrmula de diferents carpetes per semestre segons demanda efectuada i tal. Clar que llavors s'ha de donar l'acompliment de semestre que consistiria en el cas del millor valorat i tal de fer uns resums de cara a investigacions ex´`ogenes al material fins llavors. Jo ho dic perquè segons se'ns informa, tenim tutora per tota la vida i aquí sempre ens hi hem de trobar tots i no passa encanvi que a la tutoria .. ai fòrum de la assignatura som individus de difents grups de tutoria i fins i tot de dferents estudis de Grau. Potser s'ha d'anar veient hehe Molt bona tarda a qui la passi i qui no la passi doncs que qui dia passa any empeny... i no te vayah a ceé tú que too er monte é orégnano. Fins aviat i ànims i tal. L'altre dia volia anar a donar sang en un rampell inexpressable i em van dir que necessito un informe o autoritzacios del semestre ai semestre, volia dir del metge psiquiàtre i a més i en el meu cas, la meva tutora a fi i efecte de poder-ne donar una mica que ja conté els meus medicaments insuflats i tal (jo és que de petit volia ser metge). També en... ai Mare de Déu... que fa el proper 27/08/2013 fara dos anys que no consumeixo... però us adverteixo que no és que ni em trobi més bé, ni res, més aviat és la por al possible consumo venidero deterioraria encara més la carbassa que tengo por cabeza. Salutacions cordials. No us oblideu que els petits canvis son poderosos. Fins aviat. Josep Salvans Arola. Hola Olga! Bona tarda aquí i avui... No he llegit el teu missatge en ateniència a les pluges. M'ha semblat entendre que ahir va tocar als de lleida capital amb seixanta no sé quants litres per metre quadrat. Mentre no es perdi tota l'aigua de l'atmosfera a lla platja, penso que tant ens pot tocar als de nord com als del centre del país. No tinc temps de mirar mai el comarques, només una mica dimarts passat que era a casa de la Consol una amiga de la meva mare que vem dinar a quarts de dues. No tinc ni faba d'on és el Pallàs, aquí a la UOC hi ha una senyora consultora que se'n diu de Pallàs i jo ho vaig ubicar a quelcom de divertit, pero sé que n'hi dos: el Jussà i el Sobirà. Així amb l'estudi de la geografía i l'aprenentatge voluntari de les diferents capitals de comarca. i el daltabaix, opino de les vagueries del PSC i el seyor esticcomunllum Matagall. També recordo haver-me estudiat a quart de bàsica (egb)no només ortografia catalana i tal, i llengua, i a més geografia. El professor va portar llavors, a quart de egb el 1980 un plànol comarcal (polític)oficial encara que no duia cap segell, doncs un plànol que... jo l'he perdut, però em sembla que ho vam senyalar per províncies o alguna altra tonteria com pintar (ara també m'ho invento) pintar les comarques de tres en tres. A més desconfïo d'internet on precisament en Nicholas Negroponte, en aquella conferència al MILIA va proposar de crear sinergies territorials per exemple de antigues (això m'ho invento) de manera que antigues rivalitats quedessin enrera i tot fos, amb tots els respectes, unpaambtomàquet i es progressés cap a la nàutica i els hipersalts i s'abandonéssin el Hipertext (que es va apropiar en JP LandaW des prés de una visita a la seu principal de la UOC a la avinguda tibidabo, on a més el dia de la conferència... ah no aquella vegada no va pas ser que em van multar i es van endur el meu cotxe am la grua i em vaig haver de quedar sense matricularme en no pder fer efectiu el pagament. Llavors començava humanitats. I va ser quan em van posar la multa. Tant me fotia. Val a dir que el senyor ferrater va plegar de la UOC per anar a ser president de la caixa tarragona, i a ra poso que per cas i donat el seu aspecte llavors, ara fa.. això era per el 98, a l'hivern. Deia que penso que el senyor Gabriel Ferraté ja deu ser mort. Déu no ho vulgui. A la conferència d'Humanitats encara, al 2005, em sembla s'explicaven punyetetes i tal i es va dir que actualment el llibre (al 2005) d'història més important era la Biblia. Recordo la conferencia de JP Landaw, de la Universitat de Brown, a anglaterra, on deia que els diaris impresos no podran desbancar la importància de Internet. El rector Gabriel Ferraté que va aparèixer després per darrera de la cortina que hi havia a l petit escenari va dir no sé què de "using my mind and my imagination" Com els Clash (un grup de musica que te decretat per els francesos té doncs el millor disc (LP) del s vuitanta el London Calling de 1981) Molta sort amb les pluges. Ara que dic Sort, penso amb un senyor enginyer de Barcelona que es diu Víctor Llenas i que havia treballat amb el meu germà enginyer Industrial en calderería (també tinc un altre germà que en aquest no està mort, que és mecànic soldador oficial de Primera, com jo mateix. Doncs vem fer unes sitjest i una fàbrica de Rubí que es deia Tejala on feien bobadilles fornejades, i que van fer llavors, en¡comanant la tasca el Llenas. Ho sé perquè em va dir a mi i al meu pare que els caps de setmana els passava o se n'anava a Sort, "allà on toca la Lotería". Deu ser cosa de les sinergies aquestes, que potser estaven en una altre document que se'ns va donar a llegir en la mateixa primera matrícula de febrer del 98 a MULTI^`EDIA I COMUNICACIÓ A LA UOC de tres crèdit i que se'ns va passar a tots a quatre i mig de manera automàtica o semblant al que es pretén fer amb les RAEP. Val a dir que la UPC no s'ha mostrat gens interessada en cap dels més de vint i cinc anys que duïa treballant. I Allà fan enginyeria mecànica tot i que em vaig apuntar a Enginyeria de mines. En aquest moment, m'ha vingut el goig que un sant em toqués el cor i m'ha apregut com a importantíssim amb el meu taranna que exhonero comunicarli que soc discapacitat mental amb un grau de minusvalidesa del 76% de manera permanent, i, encara que amb algun que altre dels cafès i les cocacoles que em prenc al dia i que m'han deixat de deixar consumir suposo que dec tenir, tot i el trasbalç que suposen: Moments de llucidesa i tal. He superat des de que vaig començar a la UOC el 1998 les estrabades que alumnes delegats i consultors i tutors (dolors canals ametller, quan fea dret (1ers estudis) i m'embranco tot sovint i no penso callar mai més si no és que m'hi obliguen com han fet aquest curs de 2012-2013 a la UPC. Però és igual. És un pal i no ho pots fer sol i tal hehehe perdoni la conya. També li diré que Olga és el nom de una de les meves primeres novies que ara viu a Andorra i que mentre jo em torrava cada cap de setmana viatjant amb els companys de consum en aquell cas de licors mentre ella es va treure la carrera de dret. Penso que tot i això no és pas que hi hagi perdut pistonada. També vaig estar a punt de llegir-ma el llibre de l'Espinàs: "El teu nom és Olga". També és el nom del cantant dels "Toy Dolls". També és el nom de una de les primeres protagonistes el llibre de John LeCarré: "La gente de Smiley" del vuitanta i escaig que no vaig cabar mai i que va portar a casa el meu germà enginyer en calderería de Barcelona. Però el que jo volia dir... No només no parlarà ningú relativament de nosaltres, sinó que pronostico que ja està passant ara. Em sembla que eren a més aquells moments de Kurt Cobain i el suposat "Grunge" com a moviment musical que mai vaig entendre i que es podría considerar una bajenada tot allò de que soc dolent en el millor que faig, doncs passa que encara ara, tot i haver vist el vídeoclip en més d'una ocasió que ensenyava senyoretes lleugeres de roba i de color negre i una a de anarquia en un vermell opac. Algun altre dia tornarem a acceptar que això del rocanrol era cosa de desvalguts, marginats i poc brillants músics en el cas dels discs que es vénen i/o venien publicant de s de llavors. Tot el contrari que la música alternativa i les seves penjades. A na mi m'agrada a música Indie, però la he descobert potser massa tard o, no defallim! en el moment precís. I il·lustratiu. Passava sovint que ni el mateix Johnny Rotten era punk i confiava en el Drambui, un conyac francès per assolir a basse de netejar-se les cordes bucals i escupir un munt de cognac i mocs en una palangana els diferents concerts en solitari un entre ells al festival d'estiu que no és a Benidorm. És més aprop però em recordo. Tot sovint en tenim imatges fins i tot a la TV3 entre TN i TN del temps i el aznar hi té un piset. No sé si és a Benicarló. S'ha acabat el temps, amics. Fins la propera connexió. PD també podria ésser que PIL hagi estat víctima d'una conpiració a nmanera de no perpetràr un nou an horrible juntament amb la tornada de l'Elton John. hehe Si que m'anirà de perles, explicar que els Sex Pistols no eren una banda de punk i tot esperant no desilusionar a ningú la música moderna tant europea com americana no és pas altre cosa que feixisme. El cas més punyent per al que jo recordo son els Pixies, la Nina Hagen i l'a involucio dels Clash tot i queesvaint-se el missatge, van progressar, jo diria que adequadament en el seu estil musical. Prper potser a la llegenda que la marhihana la compraven a bans de la segona guerra mundial com a mètode de finançament que, també a internet es va desfer i que a més la droga al respecte va servir per finançar el Holocaust. També diuen a sudamèrica que els diferents morts del mateix, és clar holocaust eren esquizofrènics. Fins i tot jo potser algun dia podria en una discriminació progressiva i tal com a malalt afectat aconsegueixi crear algun anunci minipel·lícula o compost i paciència franciscana com la de José Luís Guerin a "en constricción" i explicar proutes i suficients bajenades a un public ben ampli. Proveu de dir el que esteu pensat a la facebook "Die Welle" i veureu què passa. llegiu per exemple "El jardiner Constant" de John LeCarré i "El cuarto protocolo" de frederick Forsyth. Seguiria parrafant i tal si no fossi que no porto els diners i tal. Fins a reveure. Pensaré en això de produir alguna cosa que no sigui llefiscós. Com llefiscoses eren les aportacions de l'holandès aquell que va fer el videoclip dels Joy division, la quitarra de les quatre pastilles i la processó del seu cadaver que em sembla haveu pogut veure.

divendres, 31 de maig de 2013

Ja n'estic fins els "cuuons"

Avui, algú s'ha carregat un noséquè metal·lic a la biblioteca del BCUM i s'ha sentit un estruuendo fantastic mentre explicava noséquè als administradors i tal. En cara, al continuar se n'ha sentit una altra. Per mí que és la pantalla màgica de la sala de classes i presentacions i tal. Ningú no ha dit res i tal. hi havia un futimer de gent, però, que ha desaparegut de l'entressol per les diferentes escales, i tal... i tal. No tinc ni fava de què explicar-vos. Ara al Club Social estem en l'estona de Informàtica i, normalment, abans de deixar-nos fer la nostra, normalment consultar una pàgina del meteosat que gairebé sempre ho endevina i tal doncs avui som dos i el Maties, el monitor. L'altre està jugant als dards ai, als escacs i ja serà, si passa, la tercera vegada que guanya a l'ordinador. De totes maneres, diu el monitor, que es poden anar implementant els diferents nivells i programens i tal. Jo, ara ja no soc a temps d'examinar-me de res de la UPC (EPSEM). Es veu que la avaluació contínua a la pc és insaltable, i que segurament la mateixa UPC obliga a l'EPSEM a fer-la (l'avaluació contínua i tal). Demà dissabte dia u de juny he quedat, igual que la setmana passada per fer una cocacola amb els de Ampans i tal. L'altre dia érem quatre i jo. La cocacola ens va costar 2,20 a la Plaça españa. Ja tinc estalviats els diners a la caixa forta o tal. Em queda un altre euro que no compto que li pagui aquest cap de setmana al Josep Maria. En Josep Maria empaita una romanesa que es diu Maria i que viu a casa del José Luís que te uncotxe (el JosepLuís) Jo no he dinat encara i encar que tinc força menjar. Ben cordialment. . 01/02/2014. Ha passat gairebé un any des de que em estic estudiant a la UOC. Per exemple no recordava cap, ara mateix, cas de cap disgrés mecànic considerable. Ara mateix hi estic aquí a la biblioteca del campus universitari de Manresa. No sé què fer, malgrat consideri de rigor, no només esplaiar-me tant com pugui o considerin fins al punt que avui dissabte i ja porten tot el gener fent-ho, deixin connexió a Internet, més enllà dels dissabtes al matí i fins les 20:00. De fet no em preocupa tant o tant poc l'accessibilitat -em referia a període d'examens- com el fet de en cas de no matricular-me aquest semestre de no saber com ocupar el temps lliure que podria esdevenir-se a les tardes de 18 a 20:30 els dies de cada dia. L'Escola d'enginyers, obviament no em deixa utilitzar els ordinadors del seu edifici donant no només que no estic matriculat, com el fet de no estar-hi apuntat. Estic del tot convençut, però que el no venir cada dia i el mateix fet de no accedir el cap de setmana esdevingui massa cart. Per exemple, suposa prou estona caminar cap al bcum o la seu de l'Escola d'Enginyers. Avui parlena una revista de paper (l'Apuntador) que et facis voluntari i regalis temps. A no sé qui. De fet jo no compto que ho llegeixi perquè no ho entendria. Ara mateix, des de dijous, estic completant un registre reoriental aquell dia i que va començar per a mi mateix amb alguna referència memorística a la tasca que fan els psicòlegs amb temes relacionats amb el consum de tabac per exemple. I Ho faig amb tant poc ànim del que podríem haver disposat fa vint anys o de com, per exemple ha estat despilfarrat o canviat d'ara en farà un primer periode de tres anys -a completar- i que no veig alteri, més anllà de l'operatiu nacional socialista pugui ésser exercit, no només des de el mitjans, la irresponsabilitat i -ara ho deia la doctora Anne Gómez- de l'antisicòtic Abilify, doncs que donava una mica de espurna (Txispa). De fet no només es veuen recompensats els esforços d'abstinència, sinó que estic esdevenint molt més usuari i de més coses i de més serveis que m'ajuden a passar els empentes (qui dia passa any empeny encara que jo no sigui de Santa Maria d'Olò) -tampoc en fa punyetera falta. Òbviament-. Passa sovint, que no només hi ha xais (bens) blancs i negres, sinó que també algun amb potes rosses. També ha passat cap més cop des de l'ensurt de la mare, que me l'hagi hagut de pintar a l'oli. També recordo es va posar de moda entre l'estudiantat del meu col·legi, el costum de per exemple fer totes les professionals de l'Infermeria, l'assoliment d'una escriptura hològrafa gairebé semblant ens les diferents professionals que tracto lluny enllà de dígrafs tant semblants, que s'en podria fer un -una cosa que en iniciar.-me en la informàtica que se suposa estava molt proper a la fàbula, que fins i tot encara tots els avenços concretats des de perspectives d'anys anteriors, per exemple als vuitanta de que els escànners esdevinguéssin precisament massa o gaire útils més enlla de una fotocòpia corredissa (la tinta) Estic molt il·lusionat amb un nou, malgrat que poc probable, coneixement a assolir i sobretot que seria molt més útil, com la competència TIC. Una assignatura de lletres en mig d'uns estudis de informàtica que, i tant! té molt de glamour si no l'assoleixo, malgrat ningú fins al moment còsmic d'aquest matí he pogut llegir en un comentari del senyor consultor de Fonaments i Evolució de la multimèdia i que no vaig sapiguer triar abans per por al treball en grup i l'assoliment de la mandra en el cas. Em va semblar llavors molt més atractiva una cosa que l'altra. Feia quatre dies que havia sortit de planta quan em vaig matricular el vuit de juliol. O potser era el sis... de fet poc importa ara... no? Si ja em diu la tutora civil que "aquest any serà l'últim que ho fem" -això d'estudiar.- També podria per això semblar que era no tant una frase d'aquestes que en diuen positives (en contra de les negatives o interrogatives) per tal de assolir aquella mena de txispa que us comentava ara fa un moment. Per exemple a mode de distintes pocavergonyades dates. Per exemple, no soc capaç d'estalviar un euro per demà diumenge com es podria sinó donar el cas de no només deixar de fumar sinó també estalviar els diners que rebo amb malestruc. I tant! les biblioteques, si se n'assabentés la gent que a dinamarca per exemple son desestocades fins i tot amb carros de la compra plens de material (docent i/o no) tambpoc, així mateix disposo no ja d'ordinador, sinó que també o tampoc d'on asseurem'hi tranquilament a contemplar (molt més fàcil que llegir) amb prou higiene ni espai niganes d'embrutir-me per més que em felicitin. Avui he passat el motxo al passadís, la cuina americana el menjador i precisament la sala d'estar més enllà del contacte còsmic que pressuposa l'esdeveniment. Molt agraït per el vostre i meu temps dedicat a l'entreteniment... esclar. Atentament, Josep Salvans Arola.

dissabte, 18 de maig de 2013

Molt bona Tarda!

Molt bona tarda i tal, Com a estudiant, malgrat ara mateix fa més de cinc anys que vaig animar-me, un cop ja mort el meu pare i en diferents situacions socioparticipatives de llavorens Passa que, encara més anys enllà... des de el 1998 en que vaig començar dret i que em vaig quedar ben distret amb l'assignatura Multimèdia i Comunicació a la UOC de tres antics crèdits, i a dret, deia, vaig quedar prou distret i maravellat del contrast entre el que es feia llavors. Em sembla que em lio. Nicholas Negroponte, el ponent de la conferència a treballar tot just a l'inici dels estudis... ja ho deia ell que li agradava una mica massa el cafè, i, vistes aquelles lletres grosses blaves que apareixien a mitja conferència on ho posava això del cafè doncs va resultar que en aquell col·legi que us deia ja m'havia tornat a néixer, als vint-i-vuit anys, altre volta, un esperit revolucionari i radical. Sembla una tonteria, però passava que vaig entregar totes les PAC's fora d'hores però molt complertes i força originals per a un estudiant de dret i m'hauria suposat una desfeta si no hagués aprovat aquella assignatura de tres simples crèdits. Ja demanaven aleshores, el 1998 si feia gaire temps que no estudiaves i tal. Ara no us atabalaré més amb coses meves. Penso que cal distingir entre un, per exemple petit problema i una actitud o una altra. Per exemple, entre un problema de distribució i organització de la compra setmanal en els diferents personatges de un a comunitat. Per exemple: fem la compra de la neteja del pis: Un dels quatre participans es renta la roba amb ions i tal i no vol pagar la part corresponent a els polvus de rentar ni el suavitzant. Llavors s'ha de resoldre un petit problema d'Algebra i passa que unes persones comencen el problema per un cantó o per un altre. A segons quina edat això esdevé un problema que pot fer derivar, l'actitud, deia, en... i això pot esdevenir problemàtic en situacions més avançades diguem-ne que de marginació. Per exemple, algú em dirà que és un senzill problema d'actitud davant les coses. Sembla una tonteria, però deixeu-me dir que és molt diferent resoldre aquest problema que us deia, per exemple, doncs sumant tots els diferents productes comprats per a la neteja i dividir-ho entre quatre. Llavons tenim una suma concreta de la que en fem quatre parts iguals. Tot seguit fem la suma del suavitzant i els polvus de la rentadora i ho dividim per tres. En acabar tindrem dues quantitats per als tres que no netegen amb ions i un unic sumand del ecologista o estalviador. Passa, aleshores, que ningú fa el problema així i fallen les bases de l'Algebra esdevenint-se en Càlcul. Vull dir que el que fa tothom, fins i tot l'analfabet, realitza del sumand total de la compra una resta dels dos productes especials i llavors fa la divisió entre quatre. Aquí hem arrivat al que ha de pagar l'ecologista, i la mateixa quantitat per als tres residents a la que afegirem la part proporcional (33% a cadascun) del sumatori i diferent proporció als tres, diguem-ne, clàssics. Tenim aquí, en el meu personal cas, a un tonto al que li agrada molt una cosa però que de quina manera? doncs "Más que a un tonto un lápiz" Un altre problema per tontos i tal (sense voler ofendre... ni felicitar a ningú) es el cas de la distribució d'una sèrie de peces en una circunferència, que ja he tingut a bé de comentar en aquest mateix campus de la UOC malgrat que mai no ho he fet de manera directa. Es tracta de dividir, imagineu-vos siusplau, que a nem a treure-ns una empres el certificat de segurtat en el treball o alguna norma UNE o ISO, a dalt de una sitja o diposit. Perdoneu el caire estúpid que va desenvolupant el fet, però encara és més facil que el problema anterior. Tenim doncs, una circunferencia i, per tant un perímetre del dipòsit. És molt senzill i excepte qui ara estigui gaire atabalat haurà d'esforçar-se a recordar: Tenim una cicunferència de diàmetre donat 3,00mts. la longitud de la circunferència és 2*PI*Radi. Segur. Tenim també que per a un delineant la mateixa circunferència és tres vegades el radi (quan ens referim al perímetre que es transporta amb un compàs ara no recordo com. Discupleu. El que vull dir és que quan l'Àlgebre sens perd i esdevé Càlcul i tal i tanl i com us comentava, passa que, -ara, permeteu-me qua amb el AutoCad tot té solució i mides davant de una pantalla i tal. Però l'Autocad no el van portar de cop: el varen distribuir en diferents models i versions caríssimes. Per a que us feu una idea us diré que alguna cosa semblant al Windows 95 i 98 i set i tal. Doncs en aquest punt diem que fa uns quants anyets, jo ja estudiava a la UOC -i permeteu la conya- es va donar el cas de -Perdoneu però continuu pensant que es un problema d'actitud-. El meu germà gran que es va morir al 2006 i amb cinc fills que anaven als millors col·legis i privats i tal de Barcelona i Sant Cugat, deia que era intuitiu. El meu germà tot i ésser molt més bona persona i molt més llest i tot lo bona persona que us podeu imaginar: El meu germà era enginyer. Perdoneu la distorsió. Em fallen les forces en tot això que us vaig explicant. Doncs el meu germà com a enginyer hauria fet uns petits calculs i tal. Doncs el problema era que un altre delineant, com jo, i de una empres aque ens subcontractava feinetes ens va donar un planell... em sembla que és plànol, on hi havia una serie de tubs de càrrega i tal que feien que s'hagués de repartir els diferents: candeleros, en deia algun muntador, i alguns altres accessoris distribuits en graus. M'explico: cada 1,2 mts mínim s'ha de posar un puntal i descomptant els dos de l'accés des de l'escala de gat o la passarela, coneixent el desarrollo i mida total del perímetre, descomptant-ne la obertura d'accés, doncs no pot passar de 1,2 qualsevulla de les diferent obertures entre puntals i a més s'han d'esquivar les diferents tuberies i accessoris. Doncs bé, i ara me n'adono que és una tonteria calcular-ho i solucionar-ho si es coneix la normativa. De la mateixa manera que, dei un professor de dret fiscal que havia tingut a CCEE que deia que avui en dia qualsevol pot fer, amb una bona base de dades un alegat per a un judici tenint una bona base de dades. Alguns s'arruïnen pel camí. La solució, és dividir el perímetre que ens donen en els diferents graus que podem obtenir de manera que no coincideixi amb cap altre accessori i tal i que no passi del 1,2 metres de separació, i perdoneu la asincronia, dividir els tres-cents seixanta graus enles diferent proporcions donades amb el plànol per al muntador. Una forta abraçada, i els meus millors desitjos per a vosaltres i el vostre fòrum. Quedo a l'aguait per a la resolució de les diferents inconcrecions de lo explosat. Sol·licito, la vostra admisió. Ben cordialment, Josep Salvans Arola

divendres, 17 de maig de 2013

dimecres, 1 de maig de 2013

Avui hauria fet 82 anys el pare

Sí-sí. Fa exactament set anys, ai set anys, vuitanta dos anys que va néixer el meu pare Jose'p i li varen posar el nom del Sant del dia: Sant Josep Obrer. La mare en tenia vuitanta dos quan es va morir aquest passat dilluns. Vull dir que ara fa tres dies, dia quinze d'abril va marxar la mare. El meu germà també va fer fa poquet 13-abril-2006. Si la mare va morir un dilluns a la tarda, el pare ho va fer un diumenge al vespre, cap a la una i mitja de la matinada de dilluns, el meu germà un dijous i la meva germana que estava malalta el dilluns catorze de Gener del 2007. La versió oficial de la mort de la meva mare., és que la malaltia la va anar consumint. Molt especialment durant els últims quatre anys, i el cervell li va dir que parés de respirar. Ja us vaig informar en el seu moment que el pare, a l'Hospital de la Santa Creu de Vic li van oferir un calmant i el va demanar doble... i també es va morir. Molt probablement, el pare s'havia gastat el seu pressupost per a medicines i tal. Recordo i, perdoneu la confidència, la mare em va demanar en algun dels moments de una certa lluita passional amb el pare, i, quan ja no hi era, el pare, a veure si l'havíem hagut de operar-la a n'ella de la hèrnia que tenia. Queda molt clar en el redactat de quest mateix blog del somni Osseta, em sembla que allà per principis del blog al 2008. És clar. Ara, amb tota la conya, paswsa que un dia, quan el pare ja havia marxat i em sembla que ja li havien dit les misses Gregorianes, els vaig explicar a la meva germana Neus i a la mare, que un dia al migdia i quan havien fet els deports a TV3, el pare es va fer el seu cafà petit amb llet... i el tenia massa calent de manera que n'hi va afegir a la tassa del cafè amb llet una mica de freda i va colmar la tassa i va dir ònsia. Quan es va ajupir de cara al taulell i va xarrupar una mica li vaig dir: Xarrupa que vessa que deia l'eugenio en el seu programa de telecinco, hjustament em sembla el mateix any i va quedar el programa per acabar. Si jo hagués tingut uns quants anyets menys me n'hauria caigut alguna, de hòstia, que flipes. De fet i molt segurament i a més que no té cap importància em devia de tocar alguna feina i tal de les que no agraden als veteranns i tal. Una altra vegada molt més ençà, li vaig bullir la poca llet desnatada que quedava un matí d'hora i m'en vaig tornar a dormir. La llet feia moltes bombolles i no semblava bona. No ho sé. Sé que va pujar la mare a despertar-me perque volia saber què li havia fet jo a la llet. Una altra vegada vaig anar un dissabte el restaurant de l cantó de casa a comprar tabac i se'm va vessar la llet als fogons i el pare em va ensenyar un dita molt comuna en la nostra llengua: QUINA VESSADA DE LLET! Arreveure bonics. Josep Salvans Arola.

Els tontos enginyosos... vull dir que ho son molt.

Ja fa temps que acostumava, abans de que fessin anar les connexions que duraven una hora justa i que podies reservar hora per tenir accés a Internet, com a gairbé tot arreu, em sembla o les biblioteques i tal, doncs aquell dia abans de tot li vaug demanar a la bibliotecària que on em podia posar dels quatre ordinadors que tenien. Després en varen fer tres per a adults i un per a infantil. Doncs bé! li vaig dir: on em poso? i ella em va respondre, posat allà que sòna més bé. El teclat. huahua! i tal. Apa! ens veiem.

Si avui no vaig a Urgències hospitalaries o del CAP, em rebrà dijous la Gemma Prat.

Això mateix! el dijous podrem passar els comptes de la setmana que sempre, des de fa ara em sembla que un mes, els comptes de l'assignació setmanal i vigila que compri carn i peix i menji bé. També ous. Li interessa, com en aquella pel·lícula d'n John Cushack, de Hollywood, només les proteïnes. La veritat és que em començo a engreixar del ventre i faix... déu n'hi doret la panxa que faig tot i aprimar-me. Anar a l'activitat de hort que haig de anar fent a ampans, doncs la cremaré la panxa. Un dels metges que em va visitar durant aquests dies d'abril, em va dir que "molt ben fet" PERQUÈ TINC EL VENTRE I LA PANXA TOVA" eH?

dimarts, 30 d’abril de 2013

La mare ens ha deixat.

Sigui dit, solemnement, que na Maria Dolors Arola i Sors o de Salvans, encara que ja fes els set anys que tan el pare Josep Salvans i Danés i el fill gran, en Xavier S.A. també es morís aquell any 2006 just dos mesos després del pare, i que la meva germana Montserrat morís el 14 de gener al 2007. La mare tenia vuitanta-i-escaig d'anys i va morir el dia 15/04/2013. Jo soposo que és el mateix cas que el del papa. Semblava que havia d'entrar per la porta malgrat no arribaven els diners que tant sovint es guanyava i repartia entre el taller, la casa i el jardí. El pare, després de treballar tota la vida i dur un taller que havia arribat, en els grans temps a quaranta treballadors va morir amb deu euros a la cartera i un rosari de plata que va desaparèixer quan la meva mare me'l va oferir i jo, em sembla duia el mòvil connectat i tal. Jo soposo, altre vegada que no m'adonaré de la magnitud de la tragèdia en pocs anys. Em feia sentir bé passar-me dues hores i dues hores més per tornar de Valldoreix. També hi vaig ser-hi durant la seva hospitalització a Terrassa. Considero important que la mare... vull dir que jo la vaig veure sempre conscient, malgrat que com tothom no se'n volgués anar. De fet ha tingut diu la meva germana que uns mort tranquila. El dilluns 15 de Abril del 2013 a la tarda. No en faré pas poesia hehe. Haig de mirar de que li diguin unes misses Gregorianes perquè vagi al cel de pet després de que tota la familia Arola hagi vingut a l'enterrament i al tanatori. Salutacions cordials. Fins ara mateix. Josep S.A.

dissabte, 27 d’abril de 2013

No sé què fer!

Estic fet un embolic. M'agrada massa estudiar i assabentar-me de diferents dades culturals que segurament em fan més persona. No penso que a la vida s'hagi de llegir massa llibres, fins i tot ni els de temporada. Tampoc penso que sigui bo, en el meu cas particular, possar-me a llegir massa llibres, que em podrien desorientar. S'ha donat el cas que, per exemple, vaig veure un documental, no recordo a quina cadena, que parlava de Stevenson i el Láudano. També parlava el documental de la vida de diguemn-ne un burgès que va viure a Edhimburg un o dos segles enrrere i un personatge con a autèntica persona històrica que robava per què era malalt. Stevenson va sortir a la fama amb el seu, llibre sobre el personatge, que ara no en recordo el nom, i va guanyar tants diners que se'n va anar a viure als mars del Sud sembla, i també em sembla que estava casat i tenia fills. RL Stevenson, tenia una addicció al laudano que el va matar, se suposa que de sequèles però en avançada edat ja. Herman Hesse, estava com un llum, i a més és més antic que l'Stevenson, per canvi de que Sallinger era més modern. Estic del tot desorientat amb el llibre de el vigilante en el centeno, No recordo com acaba, per exemple. Una vegada em va dir un professor em sembla que els llibres sempre tenien un final feliç... com a Hollywood, i els que no eren així eren la vida real. Com L'Alcalde Ferrovell un llibre, suposo que interessantíssim llibre per eal jovent, i poc engrecador sobretot si s'ha de fer filologia. Així que quan no recordo, m'invento el final, suposo quan no me'n enrecordo, i a més quan el desenllaç és aburrit... poc, per exemple, tràgic. Recordo el senyor dels anells i la gent que va anar la pricesa a dormir a dalt de l'abre i alla deu esperar profundament dormida en aquell arbre de les lembas i les galetes, als seus amics que van marxar en un gran vaixell, no se sap fins a on. Ella, la princes es va adormir-se de fred i tal, però d'aquest sí que recordo el final perquè és un cuento... esclar, encara que per exemple, tampoc recordo, ni compto que sigui prou interessant com per tornar a llegir Juegos de Guerra de'n David Brishfford -em sembla que és-. Però tampoc recordo el desenllaç de la vida de Julián Sorel allà per el París Napoleònic i el Rojo y Negro. Em sembla que el maten por precisament el seu prolífic esdevenir que exhonerava amagat de tothom. Recordo la Matilde, com recordo la Pequeña Perla a la letra roja com a filla ilegítima entre un capellà i la mare de la sobredita. Se solen trobar prous desequilibris emocionals en la literatura, com en el cas de la mateixa, Matilde o de la senyora de Rênal. Com a la pel·lícula Endless love. També una gran collonada dels Holly eighties que canta en Robbie Williams. De fet la mateixa Bíblia passa a explicar-nos el cas de Caín y Abel, tot i que no la recull cap teoria sociològica sobre el treball. Dóna potser esperançes de emancipació dins la societat en la que vivim i sobretot internacional la proposta de independència del país i l'abandonalemt de diferents prohibicions catòliques, com ara la de llegir-se la Bíblia i tal i no avançar els continguts per a així sincronitzar-lo amb els diferents oratòries a missa, de manera que les diferents onomàstiques siguin de profit i tal. Com el canvi de Santa margarida d'Escòcia i Santa Gertrudis i el punk. Slutacions cordials

dissabte, 13 d’abril de 2013

Hola benparits!

Hehe... Hola. Passa que amb les temperatures que corren, al menys aquí a l'interior del país (23ºC al migdia), i, si no fos perquè he estat malalt gairebé tota la setmana passada i l'altra (una passa), ben bé podríem dir que ja ha arribat l'estiu, o alguna cosa que se li aproxima, si tenim en compte que a l'estiu, aquí a Manresa s'acostumen, es veu, a assolir temperatures de 40º. Així doncs, i donada la climatologia ambiental, de la que jo, donat el cas, n'he estat absent per culpa dels múltiples medicament que he anat prenent en aquest període de dues setmanes que us comentava, doncs així, de sobte, han arribat les temperatures a fer-te anar, gairebé fins ahir, doncs... ah! sí, que fins tot just ahir vaig anar amb jaqueta, i, ara farà el temps que no, podria repetir-ho. No em feu cas. Ara no soc capaç d'expressar-me amb claredat. Estic massa neguitós cercant possibles motius als diferents trastorns que.. i esperem que siguin trastorns i no provatures d'aquestes de tota la vida, doncs passa que el psiquiatre de capçalera, en dues setmanes ha passat de treurem una píndola de risperidona de les que tenia pautades, doncs m'ha tret, deia, la de la tarda, per ara, al cap de dues setmanes i després de fer-me prendre-la al matí, altre volta a la tarda. I, a més, passa que les altres dues píndoles de les que també tenia pautades, me les fa, després d'anular-les per una setmana, tornar a prendre. Un xow. A més-a més, i tal, em dóna una Etumina sencera perquè sigui jo, amb tota la confiança d'ell, el doctor, i la farmacèutica, sigui jo, deia qui es triï la dosi de 1 o 1/2 diària per a anar a dormir. Permeteu-me que us digui i ara per acabar... tot i que no us he comentat encara que la pastilla... bé la que m'han passat del matí a la tarda (que és la hora... bé-bé, d'això no n'estem segurs en Josep Salvans Arola i jo, hehe) doncs ja us he dit que era una Risperidona Kern Pharma de 3mg i a més, les dues que m'ha fet passar sense (Akinetón Retard de 4mg al matí i a la tarda) combinat amb les notícies de l'Etumina (medicament tant temut, sobretot entre els bipolars, als qui els va la marxa) doncs, amics invisibles i tant difícils participants d'aquest espai, passa que no em queda més remei, si no fos el cas que som, de pensar que el metge, lluny de destirotar-se segons la meva última visita presencial i tal el dia dimecres passat (10 Abril, dimecres i tal) doncs que està molt per mi si tenim en compte que aquesta darrera decisió de les dues akinetones i el risperidó han estat preses en un dilluns... el, dia qual, que va ésser comunicat, em va indicar la farmacèutica, havia rebut les tan espatarrants notícies la sobredita Montserrat. Ara que penso també en la meva germana, recordo que precisament avui 13 de Abril del 2013, fa set anys que va traspassar, llavors, al 2006, era dijous Sant, el meu germà Xavier S. A. a l'edat de cinquanta-dos anys. Estaria molt bé... gairebé estaria de retxupete que algun dels... i ho dic amb tota seriositat, algun dels setze lectors que té, en un període de gairebé mig any l'escrit just abans d'aquest i en aquest bloc... Béª! no compto que sigui el moment de donar dades, ara, estadístiques i tal perquè no m'importen fins i tot trobo irrelevants en aquest context nostre, doncs passa que, ara mateix (desitjo només) us hagi fet passar una bona estona. Potser, qui ho sap?, tant bona com la meva explicant-vos-ho així, d'aquella manera, en que podríem ben bé dir que a n'en Josep S.A. li agrada més teclejar i jugar a fer construccions perifràstiques: Más que a un tonto un lápiz. I sigui dit que al pati del carrer Magnet de manresa hi havia un grup de nens marroquins que jugaven a donar cosses, precisament a un llapis d'aquells grocs i negres de l'Staedler, per fer gols, just al costat de un locutori. No vull pas dir, que jo mateix, i seguint les oportunes instruccions dels il·luminats i derivats encara que més oportunament podrien ésser anomenats delegats, hi jugavem amb una goma d'esborrar que haig d'admetre es trossejava , partia i ofegava el joc, de la mateixa manera que podria fer-ho qualsevol altre llapis comú o de saldo. Hehehe. Una forta abraçada. De ben segur que el moment còsmic que us portarà l'escrit, des que el publiqui fins a que el llegiu podria esdevenir tant màgic com el que em portarà a na mi, ara d'aquí a una estona, El continuar llegint a H.Hesse i el seu llibre... ara no el recordo!... a veure: hi ha el "Demian", "Siddharta" i aquest altre que és immediatament anterior o posterior al seu premi Nobel del ai! ¿1946? Anava a dir una altra forta abraçada però com que m'agrada el Brad Pitt i "el club de la lucha" us diré que us desitjo "un bon jèc d'hòsties" (o "bolets") Fins ara mateix!

diumenge, 31 de març de 2013

Mira!

Ara passa que no em trobo bé encara. Ahir em vaig passar tot el dia al llit. Encara ara tinc el nas tapat i me n'haniria a caminar pel Sol però fa massa vent. Ja em trobo molt més bé desque he deixat de prendre el Akinetón Retard al vespre i al matí. La nova pauta secreta retira el noséquantos de la tarda però l'Akineton no. Estic, aquest matí molt content i tal per lo malament que em trobo. Tant de bo fóssim a dimarts o dijous ja i pogués anar a AMPANS. Allà m'ho passo força bé treballant o més ben dit fent pràctiques. Em resulta que passo el refredat ara no només de coll, sinó també de nas, com puc i el fet que ja relativament no em fa mal de cap i que amés passa que en Josep Maria m'ha deixat dos otres paracetamols, doncs des que me n'he pres un, que no tinc tant mal de cap. Algunes punxades i prou. També em sembla que no li diré al metge que ja no em prenc els akinetons i a veure què passa. A l blíster tinc ... més ben dit, no tinc pautat el risperidona de 3mg. És l'únic canvi que m'han fet, però no sé qui. Passa que no estaria bé, de la mateixa manera que no em vareig voler assabentar del mòvil de la auxiliar de tutoria ni de la delegada i que la Núria Serra passa que sí que té. Doncs d'eixa manera no estaria bé que jo m'aprengués els trucs que fan que de un quart d'hora en després de fer la visita la doctora Josepa m'hagi també explicat què passa i m'ha a més : "ara si que prohibit morir... anar a UCIES fins divendres vinent. He anat a UCIES quatre vegades en els set últims dies transcorreguts abans de divendres. Passa que tot i que segurament hi ha més recurssos per explotar que no pas a VIc, estan molt separats, i, a més, passa que s'ha de pagar a tot arreu. Per exemple pagar tres euros al més per fer anglès i informàtica i internet al Club Social. Allà els dies de la assembles hi ha molta més gent que no pas cada dia. En concret la propera es el proper dimarts. A Ampans no s'ha de pagar . Potser s'autofinancïen amb el productes de l'hort... haha quina conya! de fet se'la ha girat feina amb els diferents banca se fusta del recinte. Alguns estan ben aferrats al terra amb ciment i tot. Quin shou! A-haha, quin riure. Em sembla que no anem pas bé per lo malament que em trobo. Molta salut a tothom i fona pasqua florida o granada, la granada és d'aqui a quaranta un dies. Sisisí.

divendres, 29 de març de 2013

Estic molt mlament!

Hola! Sí-sí. Estic molt malament i a més m'he refredat i de valent. Passa que aquests dies que no ha fet gaire fred a la nit es varen endescuidar, els veterans de la Llar amb servei de suport, de posar-la. A més no dormo bé em desperto força cops a la nit. Fins i tot passa que em prenc la medicació de la nit i a les 0:00 ja estic despert. Despert però angoixat. A més em prenc un cafè amb llet per veure si em despejo, i passa tot lo contrari: la llet calenta em torna a adormir. A més a més l'efecte positiu de la benzodiacepina d'haver dormit a gust i imaginar-me que ho he fet per espai de unes quatre hores, fins i tot els dies que em desperto a les tres i no les 0:00 fa que em llevi tant descansat com si una hora o mitja hora, em fa l'efecte que n'he dormides quatre o cinc... però encara tot just m'he despertat abans de les cinc. A les cinc i trenta es lleva el company de pis que es dutxa, jo ho he fet a les cinc. Llavors a les 6:30 ell marxa cap a treballar de quiosquer i repartidor de diaris. Fins i tot molts dies dels que em llevo trobant-me bé,l'acompanyo al bar de l'estació de la Renfe i xerrem mentre es pren un cafè. Jo, el cafè de Rodalies no em sembla que m'agradi i passa que en faig un a les 7:01 en una cafeteria-forn de pà que costa setanta cèntims ino un am b trenta coma lestació. Em diuen gent variada que si no m'espavilo acabaré fent el que el company de pis vulgui i que m'haig d'ocupar els matins, però a AMPANS només em deixen estar-hi dos dies a la setmana. Si no em prengués la medi, l'Aquinetón vull dir passaria que podria dormir cada dia fins a les set, i llevarme a les deu per rebre la monitora i tornar a dormir de 12: a 14: hehe Em vull apuntar a un curset de AMPANS que fan a les taardes sobre lo de auto administrar-se tot divertint-e hahaha! val 24euros al mes i s'ha de mirar, jo, de pagar-ho per setmanes. Ara li he dit a la psiquiatre que m'ha visitat d'urgències que fa cinc setmanes que no em veu. Passarà com sempre passa amb els psiquiatres i el personal de els afectats per malalties mentals que son uns hooligans i per poc malament que et trobis ja fan receptes de més coses i tal. Per això tothom procura endreçar-se de cara, per exemple a la visita de dimecres vinent. Llavors: Q!Ui dia passa... any empeny! E`pero que ahgueu gaudit d'una bona lectura i fins aviat!
Demano excuses per no haver-me llegit ara mateix el post anterior en aquest mateix fòrum, i hos asseguro que si surt coherrent... doncs això si surt coerent és que la intenció del blog cola o més ben dit es desenvolupa. Fa molts dies que em dic estúpid: A la Universitat al pis de malalts mentals (llar amb servei de suport) aquí a Manresa. Per exemple, soc tant estúpid que no sé estudiar ni mates ni tecnologies mediambientals ni informàtica i van passat els dies. Jo compto que no em donarà temps a fer res fins al juny, malgrat en cara queden tre mesos. Ben bé podria ser que fossi cosa de la medicació el no tenir ganes de fer coses una després de l'altre. Bé ! em sembla que fins i ot podria dir A PENDRE PEL CUL L'enginyeria en recursos energètics i Miners!!! Potser trio mecànica i tal però d'aquí a un parell de semestres. Ha us he explicat a l'altreblog que he agafat de la biblio teca tres llibres. Ara me n'aniré a llegir un en un dia i demà dissabte un altre de més llarg i apel final, entre diumenge i dilluns em deixo el de Hesse: el lobo estepario que havia recollit d'algun comentari a la uoc ddel Martínez de la torre. Adéu

dijous, 28 de març de 2013

Carta a la delegada de incapacitació Civil

Hola Anna! Què? Com han anat les vacances? Jo encara t'espero per fer la distribució dels diferents (45) diners que rebo. Trobo molt interessant de poder anar a peu a AMPANS els dies que no plogui o dies en que hagi plogut molt i tal. Em sembla e son 7 Km. anar i 7 Km. tornar. A AMPANS hi ha molt bon rotllo i tal. Hi ha un monitor que ja és una mica més gran que tots amb melena blanca i desdentegat -les monitores i els clients som normalment per al cas d'empans més joves-, i que es diu Francesc i que es cuida de fer-nos treure el barniç de mobles relativament antics i una altra monitora la judith que fa l'hort i les tardes. La meva referent a Ampans és la... Ostres! Ara no m'en enrecordo!... Ah! sí, es diu Núria Serra que ja em va dir ella que volies fer una visita a l'Abril, i també hi ha una terapeuta ocupacional que surt a les dotze de la nit a Catalunya Radio i que era entrenadora de les noies de la UB que jugaven a bàsquet, o potser ara passa que exageraré, però em sembla que van guanyar algunes copes d'Europa i tal. Es diu Fina. Suposo que explico això d'Ampans perquè trobo a faltar la rutina de dos dies a la setmana de poder marxar cap a la feina ben d'hora i tot i que l'exercici només suposa, com va dir un amic meu de Tona una vegada: "Anar a caminar només serveix per agafar gana per dinar" i com deia la meva mare "Venir desde Vic a Tona caminant és perdre el temps". Ell era l'Esteve sendra. Un alcoholic que conec, encara que molt probablement em doni un parell de voltes en això del beure i les barres tristes que diu ell. Bé! És igual! Havui he anat a la Biblioteca del Casino -que en diuen aquí- a demanar uns llibres. Ja hi havia anat alguna vegada el estiu passat però aquesta vegada he tingut molta més sort i m'he pogut agafar "El misterioso caso del Dr.Jeckill i Mr.Hyde" de l'estiuvensson que era un adicte al Laudan i que va morir en una illa tropical o alguna illa dels mars del sud segons vaig veure en un reportatge a la tele tot just abans de anar-lo a demanar i que no en tinguéssin cap de disponible. També, un cop anant cap a llà, és a dir, tot fent camí, m'he demanat també "El vigilante en el centeno" de Sallinger, que va morir ara deu fer tres anys i que, em sembla ja he llegit en català (El vigilant en el camp de sègol). M'agradarà llegir-lo en castellà aquesta altra vegada. Finalment i al tenir-lo a la vista en una estanteria tot just després de demanar els dos llibres anteriors n'he agafat un del Hermann Hesse (Demian, 1949) que va ser premi nobel i tal i que es diu El lobo estepario. Que em sonava molt i no sabia perquè. Em sembla que també és en castellà. És molt difícil passar el temps i més si no t'administres bé. Passa que aquest dimecres la Gemma Prat, es veu, va fer festa i no vem poder trobar-nos per donar-li els tiquets com veniem fent cada dimecres i presentant-li la llista de la compra els divendres que perquè aquest precisament, és festa. Avui dijous sant fa que esperi somniar amb el meu germà ja que en el que en Josep Cuní deia ala tele-3 Això de la setmana santa és un CALENDARI ESTACIONAL -prou decidit però com acostuma a passar i per exemple el dia de l sant de la meva mare, potser ho he endevinat... ah! no que m'ho a dit una amiga meva del campus virtual de la UOC que se'n diu també de Dolors i que ella però, ho celebra el quinze de Setembre, doncs em va dir que li digués a la mare quan hi anés que era el divendres de cendra, i, am va dir que segur que estaria molt contenta i així va ser. Doncsel divendres passat que vaig anar al taller de Informatica del Club Social, a lla al casal de les Escodines (un barri de manres o si inclou el CSAM, el convent i l'hospital de Sant Joan de déu, on costumes a aparcar) els anys que es va morir el meu germà Xavier de càncer de fetge i que llavors no era 13 d'Abril i no vint-i-vuit de març. Un càncer molt bèstia segons em va dir la meva cunyada el dia que vaig anar al tanatori. Deixem això de moment. He trobat uns papers a la carpeta que diuen que a AMPANS fan un curs molt entretenit de administrar-se i aprendre a remenar cèntims tot divertint-se. Val 24 euros cada mes i així no forçaríem la màquina de la Gemma Prat que després va molt atrafegada i passa que ha de fer més dies de festa. A més, tampoc ho fa amb tot el carinyo del món. hehe...ehem. No seria la primera vegada que em trobo que em porta un camí diferent a Manresa, i perdona però, em sento com aquell nen de quatre anys, fill del Eric Clapton que va caure per un balcó i que sempre m'he imaginat el seu pare tirant-lo per el balcó, i, com a bon Hipie, doncs tirant-lo perquè ja sabia el que faria de gran al cel -si és que t'he vist a n'el cel vol dir que t'he vist col·locat i tal. Cada dia que passa i en certs moments de la temporada passa que estic molt content de no tenir cap fill que em puguin, donada la meva discapacitat, prendre'm... i no tindria pas perquè ser la Generalitat. Potser... potser ho fa al viure a pagès. Estic molt content d'enviar-te aquest missatge. Bona tarda. Josep Salvans Arola.

Per a aprovar...¿S'ha de estudiar?

Jo opino que el que et fan ala UPC és un rotllo surrealista. Ho dic sincerament. Un altre dia que no hagi passat que hagi fet un post extraordianriament gran -com el que suposo vaig produir ahir, i que trobareu en el post anterior, i no passi que estic cansat. Potser al migdia. Fins aviat. A més no sé què dir.

Otra vez! en el suelo morirá otra vez.. oootra veez!

Ei hola molt bon dia. Tot i que fa bvastant que us... vull dir que he estat molt a trafegat, i, potser fins i tot paranopic i agobiat. No em veia escrivint-vos res més, però això és impossible! hehe Sempre tinc ganes de fer aquestes coses: comunicar-me i explicar bona part de les bones sensacions que tinc durant el trascurs d'un de qualsevol. No ha estat fins que no he tornat a un locutori i he deixat de esforçar-me, -relativament,- que no em sento com si algú hagués fet cas dels meus crits al cel Avui no només és dijous sant sinò que d'aquí a vint anys, -és un càlcul molt bàsic i no sé si encertat-, el devenir ens portarà soposo a un altra setmana santa en que el dijous sant caigui en dia 13 i ambdós calendaris: el estacional i el "obligatori" coincideixin. Tinc a punt moltes comunicacións ue he fet al fòrum de la tutoria de la uoc, ara en tinc dos de tutors perquè va passar que el que tenia desde que em vaig matricular el primer any seguit d'humanitats i no em vaig tornar a matricular mai, doncs m'atenia el senyor Lluís. Ara, coincidències de la vida, tnc de tutora de segument a La Soco. però millor primer us penjo alguna altra cosa. Aui al locutori criden molt: Benvolgudes i benvolguts: Us poso en actualitat -gairebé fins i tot en actualitat recent, hehe- i us dic que Lluís Solà Bohigas, el tutor que em va éser assignat després dels dos primers semestres que estudiava Humanitats; i, per tant, el meu tutor de seguiment per als antics estudis de la Llicenciatura referida: Doncs ha plegat. Ara, un cop exercitat el trasllat o convalidació a Grau (en Humanitats) fet des de la Llicenciatura que us comentava, M'ha estat assignat en el seu lloc una dona que es diu Soco -de Socorro... Hehe- Mireu com que a na mí m'agrada molt lo de la soco i la sonrisa socarrona i, com diu el meu company que segons ell -Gràcies a Déu- és Bipolar; i, per tant, Es veu que és força comú entre aquests especímens -Els bipolars,- doncs que son molt enjugassats, irònics i amb un ample sentit de l'humor negre, Encara que no sé perquè n'hi diuen negre... Com en Marc Negre que fa el programa esportiu a Catalunya Ràdio: "Tot gira!" d'entre sis i vuit hores de durada, depenent esclar, i no tant clar, depenent deia, de la hora a la que juga el Barça tant si és dissabte com si és Diumenge. Doncs humor tant negre com el del següent acudit: En josep María, el company de pis, li respon al metge psiquiatre que "esta mañana estoy bien, pero por la tarde a lo mejor me suicido" o, el que em varen explicar a mi quan era jovenet i tendre, i que no he pogut evitar de recordar mai... és més el recordo molt millor que qualsevol poema que hagi provat de entendre sense que m'ho expliquin; i, també millor que moltes de les parrafades de diferents cançons d'aquelles époques de ampolles de moscatell a la bodega, i alguna de cop i tot, doncs fins i tot llavors i per no acabar xisclant llastimosament sobre el que suposava la victòria dels del PSOE a tot espanya i lo de la Majoria Hostil, que deia Jordi Pujol, doncs em van explicar que entra una infermera per un passadís per ensenyar el nadó al seu pare, i li diu: "Va guapu, di papá, di papá" i tal i com que el nadó no diu res, el tira per la finestra. El pare diu: "qué hace senyora"" i li diu la infermera "No hombre no! que ya nació muerto"... ehem! Ara mentre redactava -tant malalment com sempre i tal, me n'ha vingut uns altres però potser l'ernest s'enfada "Lo bueno si breve... dos veces bueno" Us estimo molt! El semestre vinent li demanaré permís a tothom per qualsevulla cosa. Adéu trempades i trempats que la fuerza us acompanyi, per tal i com li van dir a Madrit al Carrasco i Formiguera -jo hi passo gairebé cada dia pel carrer de Carrasco i Formiguera: Senyor Carrasco y formiguera, és al darrera del CAP Bages, doncs a na aquest home, segur que abans de l'esclat de l'alzamiento al 36 i tal: "Señor Carrasco i Formiguera el problema de Catalunya no tiene solución: Se puede conllevar..." el que no sé és que va dir el senyor Gubern. També polític català de renom en aquelles époques en que es debia desenvolupar per fer tornar la rauxa referida, no fa pas massa temps per el Pasqüi. Ho llegireu, i no cal per res empassar-se tot el resum d'Història dsels països catalanns de Ferran Soldevila Encara que ara em sembla ja haverne parlat una vegada i caure potser fins i tot més d'una, abatut. cansat, esma-perdut... i, fins i tot perdut haheha! Què anava a la carpeta de tertulia aquest tema hihihi: una pequeña broma! Sou els millors companys que he tingut a la UOC des que hi havia la antiga rectora. Gairebé fins i tot el senyor Tort que anava a Psicologia i em va dir: Ep! que no ens coneixem de res. Jo opino que fins i tot em volia agredir tot rumiant-se que el defensor de l'estudiant o el síndic de greuges li tocari a ell i a més explicant sonores conseqüències que van quedar eixordides i a més, en molt poc temps. No m'ha caigut mai en gràcia l'autoritat. Ara us posaria una cançó que diu" You've been drinking son: You don't look enough to me- Im sorry officer, Is there a certain age or supposed to be?... cause nobody told-me" "A face never changes when the sun goes down...arround here!" canço dels artric monkeys de fa uns tres o quatre anys i que estava també llavors esdevenint-se el LP així com de opera prima més venut de la història a Europa.I, que no he sentit maiu a cap altre ràdio que RNE3 on van posar el "Dancing shoes". També recordo de fer conya amb mi mateix, quan tot l'entorn laboral estava esdevenint un catxondeo amb tot això dels mòbils i les irreberències dels treballadors no nomé s en torn al cap, sino també fastidiguejant els damés companys, doncs bé en aquest sentit els Artric Monkeys deien "I sware I said you will go good in the dance flor en el room 1984 dont know if you are loo king for romance or i don't know what are you looking for. (passa que em poso molt nerviós quan no endevino alguna cosa i no m'ha sortit coherent això del senyor Gubern) jo deia, si haguessin estat, els Artric Monkeys, Escocesos dirien allò de "lookin for Romans or what" després de la invasió... etrusca apa que estic molt emprenyat i ningú te ganes de disbauxa hahaha! Un petó que diu en Josep Maria... ell no és gai o no s'en manifesta. En Josep maria es el company de pis. Som quatre. va! va!... adèu!