diumenge, 31 de març de 2013

Mira!

Ara passa que no em trobo bé encara. Ahir em vaig passar tot el dia al llit. Encara ara tinc el nas tapat i me n'haniria a caminar pel Sol però fa massa vent. Ja em trobo molt més bé desque he deixat de prendre el Akinetón Retard al vespre i al matí. La nova pauta secreta retira el noséquantos de la tarda però l'Akineton no. Estic, aquest matí molt content i tal per lo malament que em trobo. Tant de bo fóssim a dimarts o dijous ja i pogués anar a AMPANS. Allà m'ho passo força bé treballant o més ben dit fent pràctiques. Em resulta que passo el refredat ara no només de coll, sinó també de nas, com puc i el fet que ja relativament no em fa mal de cap i que amés passa que en Josep Maria m'ha deixat dos otres paracetamols, doncs des que me n'he pres un, que no tinc tant mal de cap. Algunes punxades i prou. També em sembla que no li diré al metge que ja no em prenc els akinetons i a veure què passa. A l blíster tinc ... més ben dit, no tinc pautat el risperidona de 3mg. És l'únic canvi que m'han fet, però no sé qui. Passa que no estaria bé, de la mateixa manera que no em vareig voler assabentar del mòvil de la auxiliar de tutoria ni de la delegada i que la Núria Serra passa que sí que té. Doncs d'eixa manera no estaria bé que jo m'aprengués els trucs que fan que de un quart d'hora en després de fer la visita la doctora Josepa m'hagi també explicat què passa i m'ha a més : "ara si que prohibit morir... anar a UCIES fins divendres vinent. He anat a UCIES quatre vegades en els set últims dies transcorreguts abans de divendres. Passa que tot i que segurament hi ha més recurssos per explotar que no pas a VIc, estan molt separats, i, a més, passa que s'ha de pagar a tot arreu. Per exemple pagar tres euros al més per fer anglès i informàtica i internet al Club Social. Allà els dies de la assembles hi ha molta més gent que no pas cada dia. En concret la propera es el proper dimarts. A Ampans no s'ha de pagar . Potser s'autofinancïen amb el productes de l'hort... haha quina conya! de fet se'la ha girat feina amb els diferents banca se fusta del recinte. Alguns estan ben aferrats al terra amb ciment i tot. Quin shou! A-haha, quin riure. Em sembla que no anem pas bé per lo malament que em trobo. Molta salut a tothom i fona pasqua florida o granada, la granada és d'aqui a quaranta un dies. Sisisí.

divendres, 29 de març de 2013

Estic molt mlament!

Hola! Sí-sí. Estic molt malament i a més m'he refredat i de valent. Passa que aquests dies que no ha fet gaire fred a la nit es varen endescuidar, els veterans de la Llar amb servei de suport, de posar-la. A més no dormo bé em desperto força cops a la nit. Fins i tot passa que em prenc la medicació de la nit i a les 0:00 ja estic despert. Despert però angoixat. A més em prenc un cafè amb llet per veure si em despejo, i passa tot lo contrari: la llet calenta em torna a adormir. A més a més l'efecte positiu de la benzodiacepina d'haver dormit a gust i imaginar-me que ho he fet per espai de unes quatre hores, fins i tot els dies que em desperto a les tres i no les 0:00 fa que em llevi tant descansat com si una hora o mitja hora, em fa l'efecte que n'he dormides quatre o cinc... però encara tot just m'he despertat abans de les cinc. A les cinc i trenta es lleva el company de pis que es dutxa, jo ho he fet a les cinc. Llavors a les 6:30 ell marxa cap a treballar de quiosquer i repartidor de diaris. Fins i tot molts dies dels que em llevo trobant-me bé,l'acompanyo al bar de l'estació de la Renfe i xerrem mentre es pren un cafè. Jo, el cafè de Rodalies no em sembla que m'agradi i passa que en faig un a les 7:01 en una cafeteria-forn de pà que costa setanta cèntims ino un am b trenta coma lestació. Em diuen gent variada que si no m'espavilo acabaré fent el que el company de pis vulgui i que m'haig d'ocupar els matins, però a AMPANS només em deixen estar-hi dos dies a la setmana. Si no em prengués la medi, l'Aquinetón vull dir passaria que podria dormir cada dia fins a les set, i llevarme a les deu per rebre la monitora i tornar a dormir de 12: a 14: hehe Em vull apuntar a un curset de AMPANS que fan a les taardes sobre lo de auto administrar-se tot divertint-e hahaha! val 24euros al mes i s'ha de mirar, jo, de pagar-ho per setmanes. Ara li he dit a la psiquiatre que m'ha visitat d'urgències que fa cinc setmanes que no em veu. Passarà com sempre passa amb els psiquiatres i el personal de els afectats per malalties mentals que son uns hooligans i per poc malament que et trobis ja fan receptes de més coses i tal. Per això tothom procura endreçar-se de cara, per exemple a la visita de dimecres vinent. Llavors: Q!Ui dia passa... any empeny! E`pero que ahgueu gaudit d'una bona lectura i fins aviat!
Demano excuses per no haver-me llegit ara mateix el post anterior en aquest mateix fòrum, i hos asseguro que si surt coherrent... doncs això si surt coerent és que la intenció del blog cola o més ben dit es desenvolupa. Fa molts dies que em dic estúpid: A la Universitat al pis de malalts mentals (llar amb servei de suport) aquí a Manresa. Per exemple, soc tant estúpid que no sé estudiar ni mates ni tecnologies mediambientals ni informàtica i van passat els dies. Jo compto que no em donarà temps a fer res fins al juny, malgrat en cara queden tre mesos. Ben bé podria ser que fossi cosa de la medicació el no tenir ganes de fer coses una després de l'altre. Bé ! em sembla que fins i ot podria dir A PENDRE PEL CUL L'enginyeria en recursos energètics i Miners!!! Potser trio mecànica i tal però d'aquí a un parell de semestres. Ha us he explicat a l'altreblog que he agafat de la biblio teca tres llibres. Ara me n'aniré a llegir un en un dia i demà dissabte un altre de més llarg i apel final, entre diumenge i dilluns em deixo el de Hesse: el lobo estepario que havia recollit d'algun comentari a la uoc ddel Martínez de la torre. Adéu

dijous, 28 de març de 2013

Carta a la delegada de incapacitació Civil

Hola Anna! Què? Com han anat les vacances? Jo encara t'espero per fer la distribució dels diferents (45) diners que rebo. Trobo molt interessant de poder anar a peu a AMPANS els dies que no plogui o dies en que hagi plogut molt i tal. Em sembla e son 7 Km. anar i 7 Km. tornar. A AMPANS hi ha molt bon rotllo i tal. Hi ha un monitor que ja és una mica més gran que tots amb melena blanca i desdentegat -les monitores i els clients som normalment per al cas d'empans més joves-, i que es diu Francesc i que es cuida de fer-nos treure el barniç de mobles relativament antics i una altra monitora la judith que fa l'hort i les tardes. La meva referent a Ampans és la... Ostres! Ara no m'en enrecordo!... Ah! sí, es diu Núria Serra que ja em va dir ella que volies fer una visita a l'Abril, i també hi ha una terapeuta ocupacional que surt a les dotze de la nit a Catalunya Radio i que era entrenadora de les noies de la UB que jugaven a bàsquet, o potser ara passa que exageraré, però em sembla que van guanyar algunes copes d'Europa i tal. Es diu Fina. Suposo que explico això d'Ampans perquè trobo a faltar la rutina de dos dies a la setmana de poder marxar cap a la feina ben d'hora i tot i que l'exercici només suposa, com va dir un amic meu de Tona una vegada: "Anar a caminar només serveix per agafar gana per dinar" i com deia la meva mare "Venir desde Vic a Tona caminant és perdre el temps". Ell era l'Esteve sendra. Un alcoholic que conec, encara que molt probablement em doni un parell de voltes en això del beure i les barres tristes que diu ell. Bé! És igual! Havui he anat a la Biblioteca del Casino -que en diuen aquí- a demanar uns llibres. Ja hi havia anat alguna vegada el estiu passat però aquesta vegada he tingut molta més sort i m'he pogut agafar "El misterioso caso del Dr.Jeckill i Mr.Hyde" de l'estiuvensson que era un adicte al Laudan i que va morir en una illa tropical o alguna illa dels mars del sud segons vaig veure en un reportatge a la tele tot just abans de anar-lo a demanar i que no en tinguéssin cap de disponible. També, un cop anant cap a llà, és a dir, tot fent camí, m'he demanat també "El vigilante en el centeno" de Sallinger, que va morir ara deu fer tres anys i que, em sembla ja he llegit en català (El vigilant en el camp de sègol). M'agradarà llegir-lo en castellà aquesta altra vegada. Finalment i al tenir-lo a la vista en una estanteria tot just després de demanar els dos llibres anteriors n'he agafat un del Hermann Hesse (Demian, 1949) que va ser premi nobel i tal i que es diu El lobo estepario. Que em sonava molt i no sabia perquè. Em sembla que també és en castellà. És molt difícil passar el temps i més si no t'administres bé. Passa que aquest dimecres la Gemma Prat, es veu, va fer festa i no vem poder trobar-nos per donar-li els tiquets com veniem fent cada dimecres i presentant-li la llista de la compra els divendres que perquè aquest precisament, és festa. Avui dijous sant fa que esperi somniar amb el meu germà ja que en el que en Josep Cuní deia ala tele-3 Això de la setmana santa és un CALENDARI ESTACIONAL -prou decidit però com acostuma a passar i per exemple el dia de l sant de la meva mare, potser ho he endevinat... ah! no que m'ho a dit una amiga meva del campus virtual de la UOC que se'n diu també de Dolors i que ella però, ho celebra el quinze de Setembre, doncs em va dir que li digués a la mare quan hi anés que era el divendres de cendra, i, am va dir que segur que estaria molt contenta i així va ser. Doncsel divendres passat que vaig anar al taller de Informatica del Club Social, a lla al casal de les Escodines (un barri de manres o si inclou el CSAM, el convent i l'hospital de Sant Joan de déu, on costumes a aparcar) els anys que es va morir el meu germà Xavier de càncer de fetge i que llavors no era 13 d'Abril i no vint-i-vuit de març. Un càncer molt bèstia segons em va dir la meva cunyada el dia que vaig anar al tanatori. Deixem això de moment. He trobat uns papers a la carpeta que diuen que a AMPANS fan un curs molt entretenit de administrar-se i aprendre a remenar cèntims tot divertint-se. Val 24 euros cada mes i així no forçaríem la màquina de la Gemma Prat que després va molt atrafegada i passa que ha de fer més dies de festa. A més, tampoc ho fa amb tot el carinyo del món. hehe...ehem. No seria la primera vegada que em trobo que em porta un camí diferent a Manresa, i perdona però, em sento com aquell nen de quatre anys, fill del Eric Clapton que va caure per un balcó i que sempre m'he imaginat el seu pare tirant-lo per el balcó, i, com a bon Hipie, doncs tirant-lo perquè ja sabia el que faria de gran al cel -si és que t'he vist a n'el cel vol dir que t'he vist col·locat i tal. Cada dia que passa i en certs moments de la temporada passa que estic molt content de no tenir cap fill que em puguin, donada la meva discapacitat, prendre'm... i no tindria pas perquè ser la Generalitat. Potser... potser ho fa al viure a pagès. Estic molt content d'enviar-te aquest missatge. Bona tarda. Josep Salvans Arola.

Per a aprovar...¿S'ha de estudiar?

Jo opino que el que et fan ala UPC és un rotllo surrealista. Ho dic sincerament. Un altre dia que no hagi passat que hagi fet un post extraordianriament gran -com el que suposo vaig produir ahir, i que trobareu en el post anterior, i no passi que estic cansat. Potser al migdia. Fins aviat. A més no sé què dir.

Otra vez! en el suelo morirá otra vez.. oootra veez!

Ei hola molt bon dia. Tot i que fa bvastant que us... vull dir que he estat molt a trafegat, i, potser fins i tot paranopic i agobiat. No em veia escrivint-vos res més, però això és impossible! hehe Sempre tinc ganes de fer aquestes coses: comunicar-me i explicar bona part de les bones sensacions que tinc durant el trascurs d'un de qualsevol. No ha estat fins que no he tornat a un locutori i he deixat de esforçar-me, -relativament,- que no em sento com si algú hagués fet cas dels meus crits al cel Avui no només és dijous sant sinò que d'aquí a vint anys, -és un càlcul molt bàsic i no sé si encertat-, el devenir ens portarà soposo a un altra setmana santa en que el dijous sant caigui en dia 13 i ambdós calendaris: el estacional i el "obligatori" coincideixin. Tinc a punt moltes comunicacións ue he fet al fòrum de la tutoria de la uoc, ara en tinc dos de tutors perquè va passar que el que tenia desde que em vaig matricular el primer any seguit d'humanitats i no em vaig tornar a matricular mai, doncs m'atenia el senyor Lluís. Ara, coincidències de la vida, tnc de tutora de segument a La Soco. però millor primer us penjo alguna altra cosa. Aui al locutori criden molt: Benvolgudes i benvolguts: Us poso en actualitat -gairebé fins i tot en actualitat recent, hehe- i us dic que Lluís Solà Bohigas, el tutor que em va éser assignat després dels dos primers semestres que estudiava Humanitats; i, per tant, el meu tutor de seguiment per als antics estudis de la Llicenciatura referida: Doncs ha plegat. Ara, un cop exercitat el trasllat o convalidació a Grau (en Humanitats) fet des de la Llicenciatura que us comentava, M'ha estat assignat en el seu lloc una dona que es diu Soco -de Socorro... Hehe- Mireu com que a na mí m'agrada molt lo de la soco i la sonrisa socarrona i, com diu el meu company que segons ell -Gràcies a Déu- és Bipolar; i, per tant, Es veu que és força comú entre aquests especímens -Els bipolars,- doncs que son molt enjugassats, irònics i amb un ample sentit de l'humor negre, Encara que no sé perquè n'hi diuen negre... Com en Marc Negre que fa el programa esportiu a Catalunya Ràdio: "Tot gira!" d'entre sis i vuit hores de durada, depenent esclar, i no tant clar, depenent deia, de la hora a la que juga el Barça tant si és dissabte com si és Diumenge. Doncs humor tant negre com el del següent acudit: En josep María, el company de pis, li respon al metge psiquiatre que "esta mañana estoy bien, pero por la tarde a lo mejor me suicido" o, el que em varen explicar a mi quan era jovenet i tendre, i que no he pogut evitar de recordar mai... és més el recordo molt millor que qualsevol poema que hagi provat de entendre sense que m'ho expliquin; i, també millor que moltes de les parrafades de diferents cançons d'aquelles époques de ampolles de moscatell a la bodega, i alguna de cop i tot, doncs fins i tot llavors i per no acabar xisclant llastimosament sobre el que suposava la victòria dels del PSOE a tot espanya i lo de la Majoria Hostil, que deia Jordi Pujol, doncs em van explicar que entra una infermera per un passadís per ensenyar el nadó al seu pare, i li diu: "Va guapu, di papá, di papá" i tal i com que el nadó no diu res, el tira per la finestra. El pare diu: "qué hace senyora"" i li diu la infermera "No hombre no! que ya nació muerto"... ehem! Ara mentre redactava -tant malalment com sempre i tal, me n'ha vingut uns altres però potser l'ernest s'enfada "Lo bueno si breve... dos veces bueno" Us estimo molt! El semestre vinent li demanaré permís a tothom per qualsevulla cosa. Adéu trempades i trempats que la fuerza us acompanyi, per tal i com li van dir a Madrit al Carrasco i Formiguera -jo hi passo gairebé cada dia pel carrer de Carrasco i Formiguera: Senyor Carrasco y formiguera, és al darrera del CAP Bages, doncs a na aquest home, segur que abans de l'esclat de l'alzamiento al 36 i tal: "Señor Carrasco i Formiguera el problema de Catalunya no tiene solución: Se puede conllevar..." el que no sé és que va dir el senyor Gubern. També polític català de renom en aquelles époques en que es debia desenvolupar per fer tornar la rauxa referida, no fa pas massa temps per el Pasqüi. Ho llegireu, i no cal per res empassar-se tot el resum d'Història dsels països catalanns de Ferran Soldevila Encara que ara em sembla ja haverne parlat una vegada i caure potser fins i tot més d'una, abatut. cansat, esma-perdut... i, fins i tot perdut haheha! Què anava a la carpeta de tertulia aquest tema hihihi: una pequeña broma! Sou els millors companys que he tingut a la UOC des que hi havia la antiga rectora. Gairebé fins i tot el senyor Tort que anava a Psicologia i em va dir: Ep! que no ens coneixem de res. Jo opino que fins i tot em volia agredir tot rumiant-se que el defensor de l'estudiant o el síndic de greuges li tocari a ell i a més explicant sonores conseqüències que van quedar eixordides i a més, en molt poc temps. No m'ha caigut mai en gràcia l'autoritat. Ara us posaria una cançó que diu" You've been drinking son: You don't look enough to me- Im sorry officer, Is there a certain age or supposed to be?... cause nobody told-me" "A face never changes when the sun goes down...arround here!" canço dels artric monkeys de fa uns tres o quatre anys i que estava també llavors esdevenint-se el LP així com de opera prima més venut de la història a Europa.I, que no he sentit maiu a cap altre ràdio que RNE3 on van posar el "Dancing shoes". També recordo de fer conya amb mi mateix, quan tot l'entorn laboral estava esdevenint un catxondeo amb tot això dels mòbils i les irreberències dels treballadors no nomé s en torn al cap, sino també fastidiguejant els damés companys, doncs bé en aquest sentit els Artric Monkeys deien "I sware I said you will go good in the dance flor en el room 1984 dont know if you are loo king for romance or i don't know what are you looking for. (passa que em poso molt nerviós quan no endevino alguna cosa i no m'ha sortit coherent això del senyor Gubern) jo deia, si haguessin estat, els Artric Monkeys, Escocesos dirien allò de "lookin for Romans or what" després de la invasió... etrusca apa que estic molt emprenyat i ningú te ganes de disbauxa hahaha! Un petó que diu en Josep Maria... ell no és gai o no s'en manifesta. En Josep maria es el company de pis. Som quatre. va! va!... adèu!