dijous, 28 de març de 2013

Carta a la delegada de incapacitació Civil

Hola Anna! Què? Com han anat les vacances? Jo encara t'espero per fer la distribució dels diferents (45) diners que rebo. Trobo molt interessant de poder anar a peu a AMPANS els dies que no plogui o dies en que hagi plogut molt i tal. Em sembla e son 7 Km. anar i 7 Km. tornar. A AMPANS hi ha molt bon rotllo i tal. Hi ha un monitor que ja és una mica més gran que tots amb melena blanca i desdentegat -les monitores i els clients som normalment per al cas d'empans més joves-, i que es diu Francesc i que es cuida de fer-nos treure el barniç de mobles relativament antics i una altra monitora la judith que fa l'hort i les tardes. La meva referent a Ampans és la... Ostres! Ara no m'en enrecordo!... Ah! sí, es diu Núria Serra que ja em va dir ella que volies fer una visita a l'Abril, i també hi ha una terapeuta ocupacional que surt a les dotze de la nit a Catalunya Radio i que era entrenadora de les noies de la UB que jugaven a bàsquet, o potser ara passa que exageraré, però em sembla que van guanyar algunes copes d'Europa i tal. Es diu Fina. Suposo que explico això d'Ampans perquè trobo a faltar la rutina de dos dies a la setmana de poder marxar cap a la feina ben d'hora i tot i que l'exercici només suposa, com va dir un amic meu de Tona una vegada: "Anar a caminar només serveix per agafar gana per dinar" i com deia la meva mare "Venir desde Vic a Tona caminant és perdre el temps". Ell era l'Esteve sendra. Un alcoholic que conec, encara que molt probablement em doni un parell de voltes en això del beure i les barres tristes que diu ell. Bé! És igual! Havui he anat a la Biblioteca del Casino -que en diuen aquí- a demanar uns llibres. Ja hi havia anat alguna vegada el estiu passat però aquesta vegada he tingut molta més sort i m'he pogut agafar "El misterioso caso del Dr.Jeckill i Mr.Hyde" de l'estiuvensson que era un adicte al Laudan i que va morir en una illa tropical o alguna illa dels mars del sud segons vaig veure en un reportatge a la tele tot just abans de anar-lo a demanar i que no en tinguéssin cap de disponible. També, un cop anant cap a llà, és a dir, tot fent camí, m'he demanat també "El vigilante en el centeno" de Sallinger, que va morir ara deu fer tres anys i que, em sembla ja he llegit en català (El vigilant en el camp de sègol). M'agradarà llegir-lo en castellà aquesta altra vegada. Finalment i al tenir-lo a la vista en una estanteria tot just després de demanar els dos llibres anteriors n'he agafat un del Hermann Hesse (Demian, 1949) que va ser premi nobel i tal i que es diu El lobo estepario. Que em sonava molt i no sabia perquè. Em sembla que també és en castellà. És molt difícil passar el temps i més si no t'administres bé. Passa que aquest dimecres la Gemma Prat, es veu, va fer festa i no vem poder trobar-nos per donar-li els tiquets com veniem fent cada dimecres i presentant-li la llista de la compra els divendres que perquè aquest precisament, és festa. Avui dijous sant fa que esperi somniar amb el meu germà ja que en el que en Josep Cuní deia ala tele-3 Això de la setmana santa és un CALENDARI ESTACIONAL -prou decidit però com acostuma a passar i per exemple el dia de l sant de la meva mare, potser ho he endevinat... ah! no que m'ho a dit una amiga meva del campus virtual de la UOC que se'n diu també de Dolors i que ella però, ho celebra el quinze de Setembre, doncs em va dir que li digués a la mare quan hi anés que era el divendres de cendra, i, am va dir que segur que estaria molt contenta i així va ser. Doncsel divendres passat que vaig anar al taller de Informatica del Club Social, a lla al casal de les Escodines (un barri de manres o si inclou el CSAM, el convent i l'hospital de Sant Joan de déu, on costumes a aparcar) els anys que es va morir el meu germà Xavier de càncer de fetge i que llavors no era 13 d'Abril i no vint-i-vuit de març. Un càncer molt bèstia segons em va dir la meva cunyada el dia que vaig anar al tanatori. Deixem això de moment. He trobat uns papers a la carpeta que diuen que a AMPANS fan un curs molt entretenit de administrar-se i aprendre a remenar cèntims tot divertint-se. Val 24 euros cada mes i així no forçaríem la màquina de la Gemma Prat que després va molt atrafegada i passa que ha de fer més dies de festa. A més, tampoc ho fa amb tot el carinyo del món. hehe...ehem. No seria la primera vegada que em trobo que em porta un camí diferent a Manresa, i perdona però, em sento com aquell nen de quatre anys, fill del Eric Clapton que va caure per un balcó i que sempre m'he imaginat el seu pare tirant-lo per el balcó, i, com a bon Hipie, doncs tirant-lo perquè ja sabia el que faria de gran al cel -si és que t'he vist a n'el cel vol dir que t'he vist col·locat i tal. Cada dia que passa i en certs moments de la temporada passa que estic molt content de no tenir cap fill que em puguin, donada la meva discapacitat, prendre'm... i no tindria pas perquè ser la Generalitat. Potser... potser ho fa al viure a pagès. Estic molt content d'enviar-te aquest missatge. Bona tarda. Josep Salvans Arola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada