dijous, 28 de març de 2013

Otra vez! en el suelo morirá otra vez.. oootra veez!

Ei hola molt bon dia. Tot i que fa bvastant que us... vull dir que he estat molt a trafegat, i, potser fins i tot paranopic i agobiat. No em veia escrivint-vos res més, però això és impossible! hehe Sempre tinc ganes de fer aquestes coses: comunicar-me i explicar bona part de les bones sensacions que tinc durant el trascurs d'un de qualsevol. No ha estat fins que no he tornat a un locutori i he deixat de esforçar-me, -relativament,- que no em sento com si algú hagués fet cas dels meus crits al cel Avui no només és dijous sant sinò que d'aquí a vint anys, -és un càlcul molt bàsic i no sé si encertat-, el devenir ens portarà soposo a un altra setmana santa en que el dijous sant caigui en dia 13 i ambdós calendaris: el estacional i el "obligatori" coincideixin. Tinc a punt moltes comunicacións ue he fet al fòrum de la tutoria de la uoc, ara en tinc dos de tutors perquè va passar que el que tenia desde que em vaig matricular el primer any seguit d'humanitats i no em vaig tornar a matricular mai, doncs m'atenia el senyor Lluís. Ara, coincidències de la vida, tnc de tutora de segument a La Soco. però millor primer us penjo alguna altra cosa. Aui al locutori criden molt: Benvolgudes i benvolguts: Us poso en actualitat -gairebé fins i tot en actualitat recent, hehe- i us dic que Lluís Solà Bohigas, el tutor que em va éser assignat després dels dos primers semestres que estudiava Humanitats; i, per tant, el meu tutor de seguiment per als antics estudis de la Llicenciatura referida: Doncs ha plegat. Ara, un cop exercitat el trasllat o convalidació a Grau (en Humanitats) fet des de la Llicenciatura que us comentava, M'ha estat assignat en el seu lloc una dona que es diu Soco -de Socorro... Hehe- Mireu com que a na mí m'agrada molt lo de la soco i la sonrisa socarrona i, com diu el meu company que segons ell -Gràcies a Déu- és Bipolar; i, per tant, Es veu que és força comú entre aquests especímens -Els bipolars,- doncs que son molt enjugassats, irònics i amb un ample sentit de l'humor negre, Encara que no sé perquè n'hi diuen negre... Com en Marc Negre que fa el programa esportiu a Catalunya Ràdio: "Tot gira!" d'entre sis i vuit hores de durada, depenent esclar, i no tant clar, depenent deia, de la hora a la que juga el Barça tant si és dissabte com si és Diumenge. Doncs humor tant negre com el del següent acudit: En josep María, el company de pis, li respon al metge psiquiatre que "esta mañana estoy bien, pero por la tarde a lo mejor me suicido" o, el que em varen explicar a mi quan era jovenet i tendre, i que no he pogut evitar de recordar mai... és més el recordo molt millor que qualsevol poema que hagi provat de entendre sense que m'ho expliquin; i, també millor que moltes de les parrafades de diferents cançons d'aquelles époques de ampolles de moscatell a la bodega, i alguna de cop i tot, doncs fins i tot llavors i per no acabar xisclant llastimosament sobre el que suposava la victòria dels del PSOE a tot espanya i lo de la Majoria Hostil, que deia Jordi Pujol, doncs em van explicar que entra una infermera per un passadís per ensenyar el nadó al seu pare, i li diu: "Va guapu, di papá, di papá" i tal i com que el nadó no diu res, el tira per la finestra. El pare diu: "qué hace senyora"" i li diu la infermera "No hombre no! que ya nació muerto"... ehem! Ara mentre redactava -tant malalment com sempre i tal, me n'ha vingut uns altres però potser l'ernest s'enfada "Lo bueno si breve... dos veces bueno" Us estimo molt! El semestre vinent li demanaré permís a tothom per qualsevulla cosa. Adéu trempades i trempats que la fuerza us acompanyi, per tal i com li van dir a Madrit al Carrasco i Formiguera -jo hi passo gairebé cada dia pel carrer de Carrasco i Formiguera: Senyor Carrasco y formiguera, és al darrera del CAP Bages, doncs a na aquest home, segur que abans de l'esclat de l'alzamiento al 36 i tal: "Señor Carrasco i Formiguera el problema de Catalunya no tiene solución: Se puede conllevar..." el que no sé és que va dir el senyor Gubern. També polític català de renom en aquelles époques en que es debia desenvolupar per fer tornar la rauxa referida, no fa pas massa temps per el Pasqüi. Ho llegireu, i no cal per res empassar-se tot el resum d'Història dsels països catalanns de Ferran Soldevila Encara que ara em sembla ja haverne parlat una vegada i caure potser fins i tot més d'una, abatut. cansat, esma-perdut... i, fins i tot perdut haheha! Què anava a la carpeta de tertulia aquest tema hihihi: una pequeña broma! Sou els millors companys que he tingut a la UOC des que hi havia la antiga rectora. Gairebé fins i tot el senyor Tort que anava a Psicologia i em va dir: Ep! que no ens coneixem de res. Jo opino que fins i tot em volia agredir tot rumiant-se que el defensor de l'estudiant o el síndic de greuges li tocari a ell i a més explicant sonores conseqüències que van quedar eixordides i a més, en molt poc temps. No m'ha caigut mai en gràcia l'autoritat. Ara us posaria una cançó que diu" You've been drinking son: You don't look enough to me- Im sorry officer, Is there a certain age or supposed to be?... cause nobody told-me" "A face never changes when the sun goes down...arround here!" canço dels artric monkeys de fa uns tres o quatre anys i que estava també llavors esdevenint-se el LP així com de opera prima més venut de la història a Europa.I, que no he sentit maiu a cap altre ràdio que RNE3 on van posar el "Dancing shoes". També recordo de fer conya amb mi mateix, quan tot l'entorn laboral estava esdevenint un catxondeo amb tot això dels mòbils i les irreberències dels treballadors no nomé s en torn al cap, sino també fastidiguejant els damés companys, doncs bé en aquest sentit els Artric Monkeys deien "I sware I said you will go good in the dance flor en el room 1984 dont know if you are loo king for romance or i don't know what are you looking for. (passa que em poso molt nerviós quan no endevino alguna cosa i no m'ha sortit coherent això del senyor Gubern) jo deia, si haguessin estat, els Artric Monkeys, Escocesos dirien allò de "lookin for Romans or what" després de la invasió... etrusca apa que estic molt emprenyat i ningú te ganes de disbauxa hahaha! Un petó que diu en Josep Maria... ell no és gai o no s'en manifesta. En Josep maria es el company de pis. Som quatre. va! va!... adèu!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada