dimarts, 30 d’abril de 2013

La mare ens ha deixat.

Sigui dit, solemnement, que na Maria Dolors Arola i Sors o de Salvans, encara que ja fes els set anys que tan el pare Josep Salvans i Danés i el fill gran, en Xavier S.A. també es morís aquell any 2006 just dos mesos després del pare, i que la meva germana Montserrat morís el 14 de gener al 2007. La mare tenia vuitanta-i-escaig d'anys i va morir el dia 15/04/2013. Jo soposo que és el mateix cas que el del papa. Semblava que havia d'entrar per la porta malgrat no arribaven els diners que tant sovint es guanyava i repartia entre el taller, la casa i el jardí. El pare, després de treballar tota la vida i dur un taller que havia arribat, en els grans temps a quaranta treballadors va morir amb deu euros a la cartera i un rosari de plata que va desaparèixer quan la meva mare me'l va oferir i jo, em sembla duia el mòvil connectat i tal. Jo soposo, altre vegada que no m'adonaré de la magnitud de la tragèdia en pocs anys. Em feia sentir bé passar-me dues hores i dues hores més per tornar de Valldoreix. També hi vaig ser-hi durant la seva hospitalització a Terrassa. Considero important que la mare... vull dir que jo la vaig veure sempre conscient, malgrat que com tothom no se'n volgués anar. De fet ha tingut diu la meva germana que uns mort tranquila. El dilluns 15 de Abril del 2013 a la tarda. No en faré pas poesia hehe. Haig de mirar de que li diguin unes misses Gregorianes perquè vagi al cel de pet després de que tota la familia Arola hagi vingut a l'enterrament i al tanatori. Salutacions cordials. Fins ara mateix. Josep S.A.

dissabte, 27 d’abril de 2013

No sé què fer!

Estic fet un embolic. M'agrada massa estudiar i assabentar-me de diferents dades culturals que segurament em fan més persona. No penso que a la vida s'hagi de llegir massa llibres, fins i tot ni els de temporada. Tampoc penso que sigui bo, en el meu cas particular, possar-me a llegir massa llibres, que em podrien desorientar. S'ha donat el cas que, per exemple, vaig veure un documental, no recordo a quina cadena, que parlava de Stevenson i el Láudano. També parlava el documental de la vida de diguemn-ne un burgès que va viure a Edhimburg un o dos segles enrrere i un personatge con a autèntica persona històrica que robava per què era malalt. Stevenson va sortir a la fama amb el seu, llibre sobre el personatge, que ara no en recordo el nom, i va guanyar tants diners que se'n va anar a viure als mars del Sud sembla, i també em sembla que estava casat i tenia fills. RL Stevenson, tenia una addicció al laudano que el va matar, se suposa que de sequèles però en avançada edat ja. Herman Hesse, estava com un llum, i a més és més antic que l'Stevenson, per canvi de que Sallinger era més modern. Estic del tot desorientat amb el llibre de el vigilante en el centeno, No recordo com acaba, per exemple. Una vegada em va dir un professor em sembla que els llibres sempre tenien un final feliç... com a Hollywood, i els que no eren així eren la vida real. Com L'Alcalde Ferrovell un llibre, suposo que interessantíssim llibre per eal jovent, i poc engrecador sobretot si s'ha de fer filologia. Així que quan no recordo, m'invento el final, suposo quan no me'n enrecordo, i a més quan el desenllaç és aburrit... poc, per exemple, tràgic. Recordo el senyor dels anells i la gent que va anar la pricesa a dormir a dalt de l'abre i alla deu esperar profundament dormida en aquell arbre de les lembas i les galetes, als seus amics que van marxar en un gran vaixell, no se sap fins a on. Ella, la princes es va adormir-se de fred i tal, però d'aquest sí que recordo el final perquè és un cuento... esclar, encara que per exemple, tampoc recordo, ni compto que sigui prou interessant com per tornar a llegir Juegos de Guerra de'n David Brishfford -em sembla que és-. Però tampoc recordo el desenllaç de la vida de Julián Sorel allà per el París Napoleònic i el Rojo y Negro. Em sembla que el maten por precisament el seu prolífic esdevenir que exhonerava amagat de tothom. Recordo la Matilde, com recordo la Pequeña Perla a la letra roja com a filla ilegítima entre un capellà i la mare de la sobredita. Se solen trobar prous desequilibris emocionals en la literatura, com en el cas de la mateixa, Matilde o de la senyora de Rênal. Com a la pel·lícula Endless love. També una gran collonada dels Holly eighties que canta en Robbie Williams. De fet la mateixa Bíblia passa a explicar-nos el cas de Caín y Abel, tot i que no la recull cap teoria sociològica sobre el treball. Dóna potser esperançes de emancipació dins la societat en la que vivim i sobretot internacional la proposta de independència del país i l'abandonalemt de diferents prohibicions catòliques, com ara la de llegir-se la Bíblia i tal i no avançar els continguts per a així sincronitzar-lo amb els diferents oratòries a missa, de manera que les diferents onomàstiques siguin de profit i tal. Com el canvi de Santa margarida d'Escòcia i Santa Gertrudis i el punk. Slutacions cordials

dissabte, 13 d’abril de 2013

Hola benparits!

Hehe... Hola. Passa que amb les temperatures que corren, al menys aquí a l'interior del país (23ºC al migdia), i, si no fos perquè he estat malalt gairebé tota la setmana passada i l'altra (una passa), ben bé podríem dir que ja ha arribat l'estiu, o alguna cosa que se li aproxima, si tenim en compte que a l'estiu, aquí a Manresa s'acostumen, es veu, a assolir temperatures de 40º. Així doncs, i donada la climatologia ambiental, de la que jo, donat el cas, n'he estat absent per culpa dels múltiples medicament que he anat prenent en aquest període de dues setmanes que us comentava, doncs així, de sobte, han arribat les temperatures a fer-te anar, gairebé fins ahir, doncs... ah! sí, que fins tot just ahir vaig anar amb jaqueta, i, ara farà el temps que no, podria repetir-ho. No em feu cas. Ara no soc capaç d'expressar-me amb claredat. Estic massa neguitós cercant possibles motius als diferents trastorns que.. i esperem que siguin trastorns i no provatures d'aquestes de tota la vida, doncs passa que el psiquiatre de capçalera, en dues setmanes ha passat de treurem una píndola de risperidona de les que tenia pautades, doncs m'ha tret, deia, la de la tarda, per ara, al cap de dues setmanes i després de fer-me prendre-la al matí, altre volta a la tarda. I, a més, passa que les altres dues píndoles de les que també tenia pautades, me les fa, després d'anular-les per una setmana, tornar a prendre. Un xow. A més-a més, i tal, em dóna una Etumina sencera perquè sigui jo, amb tota la confiança d'ell, el doctor, i la farmacèutica, sigui jo, deia qui es triï la dosi de 1 o 1/2 diària per a anar a dormir. Permeteu-me que us digui i ara per acabar... tot i que no us he comentat encara que la pastilla... bé la que m'han passat del matí a la tarda (que és la hora... bé-bé, d'això no n'estem segurs en Josep Salvans Arola i jo, hehe) doncs ja us he dit que era una Risperidona Kern Pharma de 3mg i a més, les dues que m'ha fet passar sense (Akinetón Retard de 4mg al matí i a la tarda) combinat amb les notícies de l'Etumina (medicament tant temut, sobretot entre els bipolars, als qui els va la marxa) doncs, amics invisibles i tant difícils participants d'aquest espai, passa que no em queda més remei, si no fos el cas que som, de pensar que el metge, lluny de destirotar-se segons la meva última visita presencial i tal el dia dimecres passat (10 Abril, dimecres i tal) doncs que està molt per mi si tenim en compte que aquesta darrera decisió de les dues akinetones i el risperidó han estat preses en un dilluns... el, dia qual, que va ésser comunicat, em va indicar la farmacèutica, havia rebut les tan espatarrants notícies la sobredita Montserrat. Ara que penso també en la meva germana, recordo que precisament avui 13 de Abril del 2013, fa set anys que va traspassar, llavors, al 2006, era dijous Sant, el meu germà Xavier S. A. a l'edat de cinquanta-dos anys. Estaria molt bé... gairebé estaria de retxupete que algun dels... i ho dic amb tota seriositat, algun dels setze lectors que té, en un període de gairebé mig any l'escrit just abans d'aquest i en aquest bloc... Béª! no compto que sigui el moment de donar dades, ara, estadístiques i tal perquè no m'importen fins i tot trobo irrelevants en aquest context nostre, doncs passa que, ara mateix (desitjo només) us hagi fet passar una bona estona. Potser, qui ho sap?, tant bona com la meva explicant-vos-ho així, d'aquella manera, en que podríem ben bé dir que a n'en Josep S.A. li agrada més teclejar i jugar a fer construccions perifràstiques: Más que a un tonto un lápiz. I sigui dit que al pati del carrer Magnet de manresa hi havia un grup de nens marroquins que jugaven a donar cosses, precisament a un llapis d'aquells grocs i negres de l'Staedler, per fer gols, just al costat de un locutori. No vull pas dir, que jo mateix, i seguint les oportunes instruccions dels il·luminats i derivats encara que més oportunament podrien ésser anomenats delegats, hi jugavem amb una goma d'esborrar que haig d'admetre es trossejava , partia i ofegava el joc, de la mateixa manera que podria fer-ho qualsevol altre llapis comú o de saldo. Hehehe. Una forta abraçada. De ben segur que el moment còsmic que us portarà l'escrit, des que el publiqui fins a que el llegiu podria esdevenir tant màgic com el que em portarà a na mi, ara d'aquí a una estona, El continuar llegint a H.Hesse i el seu llibre... ara no el recordo!... a veure: hi ha el "Demian", "Siddharta" i aquest altre que és immediatament anterior o posterior al seu premi Nobel del ai! ¿1946? Anava a dir una altra forta abraçada però com que m'agrada el Brad Pitt i "el club de la lucha" us diré que us desitjo "un bon jèc d'hòsties" (o "bolets") Fins ara mateix!