dissabte, 13 d’abril de 2013

Hola benparits!

Hehe... Hola. Passa que amb les temperatures que corren, al menys aquí a l'interior del país (23ºC al migdia), i, si no fos perquè he estat malalt gairebé tota la setmana passada i l'altra (una passa), ben bé podríem dir que ja ha arribat l'estiu, o alguna cosa que se li aproxima, si tenim en compte que a l'estiu, aquí a Manresa s'acostumen, es veu, a assolir temperatures de 40º. Així doncs, i donada la climatologia ambiental, de la que jo, donat el cas, n'he estat absent per culpa dels múltiples medicament que he anat prenent en aquest període de dues setmanes que us comentava, doncs així, de sobte, han arribat les temperatures a fer-te anar, gairebé fins ahir, doncs... ah! sí, que fins tot just ahir vaig anar amb jaqueta, i, ara farà el temps que no, podria repetir-ho. No em feu cas. Ara no soc capaç d'expressar-me amb claredat. Estic massa neguitós cercant possibles motius als diferents trastorns que.. i esperem que siguin trastorns i no provatures d'aquestes de tota la vida, doncs passa que el psiquiatre de capçalera, en dues setmanes ha passat de treurem una píndola de risperidona de les que tenia pautades, doncs m'ha tret, deia, la de la tarda, per ara, al cap de dues setmanes i després de fer-me prendre-la al matí, altre volta a la tarda. I, a més, passa que les altres dues píndoles de les que també tenia pautades, me les fa, després d'anular-les per una setmana, tornar a prendre. Un xow. A més-a més, i tal, em dóna una Etumina sencera perquè sigui jo, amb tota la confiança d'ell, el doctor, i la farmacèutica, sigui jo, deia qui es triï la dosi de 1 o 1/2 diària per a anar a dormir. Permeteu-me que us digui i ara per acabar... tot i que no us he comentat encara que la pastilla... bé la que m'han passat del matí a la tarda (que és la hora... bé-bé, d'això no n'estem segurs en Josep Salvans Arola i jo, hehe) doncs ja us he dit que era una Risperidona Kern Pharma de 3mg i a més, les dues que m'ha fet passar sense (Akinetón Retard de 4mg al matí i a la tarda) combinat amb les notícies de l'Etumina (medicament tant temut, sobretot entre els bipolars, als qui els va la marxa) doncs, amics invisibles i tant difícils participants d'aquest espai, passa que no em queda més remei, si no fos el cas que som, de pensar que el metge, lluny de destirotar-se segons la meva última visita presencial i tal el dia dimecres passat (10 Abril, dimecres i tal) doncs que està molt per mi si tenim en compte que aquesta darrera decisió de les dues akinetones i el risperidó han estat preses en un dilluns... el, dia qual, que va ésser comunicat, em va indicar la farmacèutica, havia rebut les tan espatarrants notícies la sobredita Montserrat. Ara que penso també en la meva germana, recordo que precisament avui 13 de Abril del 2013, fa set anys que va traspassar, llavors, al 2006, era dijous Sant, el meu germà Xavier S. A. a l'edat de cinquanta-dos anys. Estaria molt bé... gairebé estaria de retxupete que algun dels... i ho dic amb tota seriositat, algun dels setze lectors que té, en un període de gairebé mig any l'escrit just abans d'aquest i en aquest bloc... Béª! no compto que sigui el moment de donar dades, ara, estadístiques i tal perquè no m'importen fins i tot trobo irrelevants en aquest context nostre, doncs passa que, ara mateix (desitjo només) us hagi fet passar una bona estona. Potser, qui ho sap?, tant bona com la meva explicant-vos-ho així, d'aquella manera, en que podríem ben bé dir que a n'en Josep S.A. li agrada més teclejar i jugar a fer construccions perifràstiques: Más que a un tonto un lápiz. I sigui dit que al pati del carrer Magnet de manresa hi havia un grup de nens marroquins que jugaven a donar cosses, precisament a un llapis d'aquells grocs i negres de l'Staedler, per fer gols, just al costat de un locutori. No vull pas dir, que jo mateix, i seguint les oportunes instruccions dels il·luminats i derivats encara que més oportunament podrien ésser anomenats delegats, hi jugavem amb una goma d'esborrar que haig d'admetre es trossejava , partia i ofegava el joc, de la mateixa manera que podria fer-ho qualsevol altre llapis comú o de saldo. Hehehe. Una forta abraçada. De ben segur que el moment còsmic que us portarà l'escrit, des que el publiqui fins a que el llegiu podria esdevenir tant màgic com el que em portarà a na mi, ara d'aquí a una estona, El continuar llegint a H.Hesse i el seu llibre... ara no el recordo!... a veure: hi ha el "Demian", "Siddharta" i aquest altre que és immediatament anterior o posterior al seu premi Nobel del ai! ¿1946? Anava a dir una altra forta abraçada però com que m'agrada el Brad Pitt i "el club de la lucha" us diré que us desitjo "un bon jèc d'hòsties" (o "bolets") Fins ara mateix!

1 comentari:

  1. Molt bé! De fet és de les millors coses que em vinc llegint de mi mateix últimament hehe... serà per la poca prolificidat que exhonero hahaha Una abraçada i salut. Ah! per cert, no us havia dit que presento dos relats a un concu5rs de malalts mentals encara que no és per a malalts de la meva categoria i tal... una conya. Adéu!

    ResponElimina