divendres, 31 de maig de 2013

Ja n'estic fins els "cuuons"

Avui, algú s'ha carregat un noséquè metal·lic a la biblioteca del BCUM i s'ha sentit un estruuendo fantastic mentre explicava noséquè als administradors i tal. En cara, al continuar se n'ha sentit una altra. Per mí que és la pantalla màgica de la sala de classes i presentacions i tal. Ningú no ha dit res i tal. hi havia un futimer de gent, però, que ha desaparegut de l'entressol per les diferentes escales, i tal... i tal. No tinc ni fava de què explicar-vos. Ara al Club Social estem en l'estona de Informàtica i, normalment, abans de deixar-nos fer la nostra, normalment consultar una pàgina del meteosat que gairebé sempre ho endevina i tal doncs avui som dos i el Maties, el monitor. L'altre està jugant als dards ai, als escacs i ja serà, si passa, la tercera vegada que guanya a l'ordinador. De totes maneres, diu el monitor, que es poden anar implementant els diferents nivells i programens i tal. Jo, ara ja no soc a temps d'examinar-me de res de la UPC (EPSEM). Es veu que la avaluació contínua a la pc és insaltable, i que segurament la mateixa UPC obliga a l'EPSEM a fer-la (l'avaluació contínua i tal). Demà dissabte dia u de juny he quedat, igual que la setmana passada per fer una cocacola amb els de Ampans i tal. L'altre dia érem quatre i jo. La cocacola ens va costar 2,20 a la Plaça españa. Ja tinc estalviats els diners a la caixa forta o tal. Em queda un altre euro que no compto que li pagui aquest cap de setmana al Josep Maria. En Josep Maria empaita una romanesa que es diu Maria i que viu a casa del José Luís que te uncotxe (el JosepLuís) Jo no he dinat encara i encar que tinc força menjar. Ben cordialment. . 01/02/2014. Ha passat gairebé un any des de que em estic estudiant a la UOC. Per exemple no recordava cap, ara mateix, cas de cap disgrés mecànic considerable. Ara mateix hi estic aquí a la biblioteca del campus universitari de Manresa. No sé què fer, malgrat consideri de rigor, no només esplaiar-me tant com pugui o considerin fins al punt que avui dissabte i ja porten tot el gener fent-ho, deixin connexió a Internet, més enllà dels dissabtes al matí i fins les 20:00. De fet no em preocupa tant o tant poc l'accessibilitat -em referia a període d'examens- com el fet de en cas de no matricular-me aquest semestre de no saber com ocupar el temps lliure que podria esdevenir-se a les tardes de 18 a 20:30 els dies de cada dia. L'Escola d'enginyers, obviament no em deixa utilitzar els ordinadors del seu edifici donant no només que no estic matriculat, com el fet de no estar-hi apuntat. Estic del tot convençut, però que el no venir cada dia i el mateix fet de no accedir el cap de setmana esdevingui massa cart. Per exemple, suposa prou estona caminar cap al bcum o la seu de l'Escola d'Enginyers. Avui parlena una revista de paper (l'Apuntador) que et facis voluntari i regalis temps. A no sé qui. De fet jo no compto que ho llegeixi perquè no ho entendria. Ara mateix, des de dijous, estic completant un registre reoriental aquell dia i que va començar per a mi mateix amb alguna referència memorística a la tasca que fan els psicòlegs amb temes relacionats amb el consum de tabac per exemple. I Ho faig amb tant poc ànim del que podríem haver disposat fa vint anys o de com, per exemple ha estat despilfarrat o canviat d'ara en farà un primer periode de tres anys -a completar- i que no veig alteri, més anllà de l'operatiu nacional socialista pugui ésser exercit, no només des de el mitjans, la irresponsabilitat i -ara ho deia la doctora Anne Gómez- de l'antisicòtic Abilify, doncs que donava una mica de espurna (Txispa). De fet no només es veuen recompensats els esforços d'abstinència, sinó que estic esdevenint molt més usuari i de més coses i de més serveis que m'ajuden a passar els empentes (qui dia passa any empeny encara que jo no sigui de Santa Maria d'Olò) -tampoc en fa punyetera falta. Òbviament-. Passa sovint, que no només hi ha xais (bens) blancs i negres, sinó que també algun amb potes rosses. També ha passat cap més cop des de l'ensurt de la mare, que me l'hagi hagut de pintar a l'oli. També recordo es va posar de moda entre l'estudiantat del meu col·legi, el costum de per exemple fer totes les professionals de l'Infermeria, l'assoliment d'una escriptura hològrafa gairebé semblant ens les diferents professionals que tracto lluny enllà de dígrafs tant semblants, que s'en podria fer un -una cosa que en iniciar.-me en la informàtica que se suposa estava molt proper a la fàbula, que fins i tot encara tots els avenços concretats des de perspectives d'anys anteriors, per exemple als vuitanta de que els escànners esdevinguéssin precisament massa o gaire útils més enlla de una fotocòpia corredissa (la tinta) Estic molt il·lusionat amb un nou, malgrat que poc probable, coneixement a assolir i sobretot que seria molt més útil, com la competència TIC. Una assignatura de lletres en mig d'uns estudis de informàtica que, i tant! té molt de glamour si no l'assoleixo, malgrat ningú fins al moment còsmic d'aquest matí he pogut llegir en un comentari del senyor consultor de Fonaments i Evolució de la multimèdia i que no vaig sapiguer triar abans per por al treball en grup i l'assoliment de la mandra en el cas. Em va semblar llavors molt més atractiva una cosa que l'altra. Feia quatre dies que havia sortit de planta quan em vaig matricular el vuit de juliol. O potser era el sis... de fet poc importa ara... no? Si ja em diu la tutora civil que "aquest any serà l'últim que ho fem" -això d'estudiar.- També podria per això semblar que era no tant una frase d'aquestes que en diuen positives (en contra de les negatives o interrogatives) per tal de assolir aquella mena de txispa que us comentava ara fa un moment. Per exemple a mode de distintes pocavergonyades dates. Per exemple, no soc capaç d'estalviar un euro per demà diumenge com es podria sinó donar el cas de no només deixar de fumar sinó també estalviar els diners que rebo amb malestruc. I tant! les biblioteques, si se n'assabentés la gent que a dinamarca per exemple son desestocades fins i tot amb carros de la compra plens de material (docent i/o no) tambpoc, així mateix disposo no ja d'ordinador, sinó que també o tampoc d'on asseurem'hi tranquilament a contemplar (molt més fàcil que llegir) amb prou higiene ni espai niganes d'embrutir-me per més que em felicitin. Avui he passat el motxo al passadís, la cuina americana el menjador i precisament la sala d'estar més enllà del contacte còsmic que pressuposa l'esdeveniment. Molt agraït per el vostre i meu temps dedicat a l'entreteniment... esclar. Atentament, Josep Salvans Arola.

dissabte, 18 de maig de 2013

Molt bona Tarda!

Molt bona tarda i tal, Com a estudiant, malgrat ara mateix fa més de cinc anys que vaig animar-me, un cop ja mort el meu pare i en diferents situacions socioparticipatives de llavorens Passa que, encara més anys enllà... des de el 1998 en que vaig començar dret i que em vaig quedar ben distret amb l'assignatura Multimèdia i Comunicació a la UOC de tres antics crèdits, i a dret, deia, vaig quedar prou distret i maravellat del contrast entre el que es feia llavors. Em sembla que em lio. Nicholas Negroponte, el ponent de la conferència a treballar tot just a l'inici dels estudis... ja ho deia ell que li agradava una mica massa el cafè, i, vistes aquelles lletres grosses blaves que apareixien a mitja conferència on ho posava això del cafè doncs va resultar que en aquell col·legi que us deia ja m'havia tornat a néixer, als vint-i-vuit anys, altre volta, un esperit revolucionari i radical. Sembla una tonteria, però passava que vaig entregar totes les PAC's fora d'hores però molt complertes i força originals per a un estudiant de dret i m'hauria suposat una desfeta si no hagués aprovat aquella assignatura de tres simples crèdits. Ja demanaven aleshores, el 1998 si feia gaire temps que no estudiaves i tal. Ara no us atabalaré més amb coses meves. Penso que cal distingir entre un, per exemple petit problema i una actitud o una altra. Per exemple, entre un problema de distribució i organització de la compra setmanal en els diferents personatges de un a comunitat. Per exemple: fem la compra de la neteja del pis: Un dels quatre participans es renta la roba amb ions i tal i no vol pagar la part corresponent a els polvus de rentar ni el suavitzant. Llavors s'ha de resoldre un petit problema d'Algebra i passa que unes persones comencen el problema per un cantó o per un altre. A segons quina edat això esdevé un problema que pot fer derivar, l'actitud, deia, en... i això pot esdevenir problemàtic en situacions més avançades diguem-ne que de marginació. Per exemple, algú em dirà que és un senzill problema d'actitud davant les coses. Sembla una tonteria, però deixeu-me dir que és molt diferent resoldre aquest problema que us deia, per exemple, doncs sumant tots els diferents productes comprats per a la neteja i dividir-ho entre quatre. Llavons tenim una suma concreta de la que en fem quatre parts iguals. Tot seguit fem la suma del suavitzant i els polvus de la rentadora i ho dividim per tres. En acabar tindrem dues quantitats per als tres que no netegen amb ions i un unic sumand del ecologista o estalviador. Passa, aleshores, que ningú fa el problema així i fallen les bases de l'Algebra esdevenint-se en Càlcul. Vull dir que el que fa tothom, fins i tot l'analfabet, realitza del sumand total de la compra una resta dels dos productes especials i llavors fa la divisió entre quatre. Aquí hem arrivat al que ha de pagar l'ecologista, i la mateixa quantitat per als tres residents a la que afegirem la part proporcional (33% a cadascun) del sumatori i diferent proporció als tres, diguem-ne, clàssics. Tenim aquí, en el meu personal cas, a un tonto al que li agrada molt una cosa però que de quina manera? doncs "Más que a un tonto un lápiz" Un altre problema per tontos i tal (sense voler ofendre... ni felicitar a ningú) es el cas de la distribució d'una sèrie de peces en una circunferència, que ja he tingut a bé de comentar en aquest mateix campus de la UOC malgrat que mai no ho he fet de manera directa. Es tracta de dividir, imagineu-vos siusplau, que a nem a treure-ns una empres el certificat de segurtat en el treball o alguna norma UNE o ISO, a dalt de una sitja o diposit. Perdoneu el caire estúpid que va desenvolupant el fet, però encara és més facil que el problema anterior. Tenim doncs, una circunferencia i, per tant un perímetre del dipòsit. És molt senzill i excepte qui ara estigui gaire atabalat haurà d'esforçar-se a recordar: Tenim una cicunferència de diàmetre donat 3,00mts. la longitud de la circunferència és 2*PI*Radi. Segur. Tenim també que per a un delineant la mateixa circunferència és tres vegades el radi (quan ens referim al perímetre que es transporta amb un compàs ara no recordo com. Discupleu. El que vull dir és que quan l'Àlgebre sens perd i esdevé Càlcul i tal i tanl i com us comentava, passa que, -ara, permeteu-me qua amb el AutoCad tot té solució i mides davant de una pantalla i tal. Però l'Autocad no el van portar de cop: el varen distribuir en diferents models i versions caríssimes. Per a que us feu una idea us diré que alguna cosa semblant al Windows 95 i 98 i set i tal. Doncs en aquest punt diem que fa uns quants anyets, jo ja estudiava a la UOC -i permeteu la conya- es va donar el cas de -Perdoneu però continuu pensant que es un problema d'actitud-. El meu germà gran que es va morir al 2006 i amb cinc fills que anaven als millors col·legis i privats i tal de Barcelona i Sant Cugat, deia que era intuitiu. El meu germà tot i ésser molt més bona persona i molt més llest i tot lo bona persona que us podeu imaginar: El meu germà era enginyer. Perdoneu la distorsió. Em fallen les forces en tot això que us vaig explicant. Doncs el meu germà com a enginyer hauria fet uns petits calculs i tal. Doncs el problema era que un altre delineant, com jo, i de una empres aque ens subcontractava feinetes ens va donar un planell... em sembla que és plànol, on hi havia una serie de tubs de càrrega i tal que feien que s'hagués de repartir els diferents: candeleros, en deia algun muntador, i alguns altres accessoris distribuits en graus. M'explico: cada 1,2 mts mínim s'ha de posar un puntal i descomptant els dos de l'accés des de l'escala de gat o la passarela, coneixent el desarrollo i mida total del perímetre, descomptant-ne la obertura d'accés, doncs no pot passar de 1,2 qualsevulla de les diferent obertures entre puntals i a més s'han d'esquivar les diferents tuberies i accessoris. Doncs bé, i ara me n'adono que és una tonteria calcular-ho i solucionar-ho si es coneix la normativa. De la mateixa manera que, dei un professor de dret fiscal que havia tingut a CCEE que deia que avui en dia qualsevol pot fer, amb una bona base de dades un alegat per a un judici tenint una bona base de dades. Alguns s'arruïnen pel camí. La solució, és dividir el perímetre que ens donen en els diferents graus que podem obtenir de manera que no coincideixi amb cap altre accessori i tal i que no passi del 1,2 metres de separació, i perdoneu la asincronia, dividir els tres-cents seixanta graus enles diferent proporcions donades amb el plànol per al muntador. Una forta abraçada, i els meus millors desitjos per a vosaltres i el vostre fòrum. Quedo a l'aguait per a la resolució de les diferents inconcrecions de lo explosat. Sol·licito, la vostra admisió. Ben cordialment, Josep Salvans Arola

divendres, 17 de maig de 2013

dimecres, 1 de maig de 2013

Avui hauria fet 82 anys el pare

Sí-sí. Fa exactament set anys, ai set anys, vuitanta dos anys que va néixer el meu pare Jose'p i li varen posar el nom del Sant del dia: Sant Josep Obrer. La mare en tenia vuitanta dos quan es va morir aquest passat dilluns. Vull dir que ara fa tres dies, dia quinze d'abril va marxar la mare. El meu germà també va fer fa poquet 13-abril-2006. Si la mare va morir un dilluns a la tarda, el pare ho va fer un diumenge al vespre, cap a la una i mitja de la matinada de dilluns, el meu germà un dijous i la meva germana que estava malalta el dilluns catorze de Gener del 2007. La versió oficial de la mort de la meva mare., és que la malaltia la va anar consumint. Molt especialment durant els últims quatre anys, i el cervell li va dir que parés de respirar. Ja us vaig informar en el seu moment que el pare, a l'Hospital de la Santa Creu de Vic li van oferir un calmant i el va demanar doble... i també es va morir. Molt probablement, el pare s'havia gastat el seu pressupost per a medicines i tal. Recordo i, perdoneu la confidència, la mare em va demanar en algun dels moments de una certa lluita passional amb el pare, i, quan ja no hi era, el pare, a veure si l'havíem hagut de operar-la a n'ella de la hèrnia que tenia. Queda molt clar en el redactat de quest mateix blog del somni Osseta, em sembla que allà per principis del blog al 2008. És clar. Ara, amb tota la conya, paswsa que un dia, quan el pare ja havia marxat i em sembla que ja li havien dit les misses Gregorianes, els vaig explicar a la meva germana Neus i a la mare, que un dia al migdia i quan havien fet els deports a TV3, el pare es va fer el seu cafà petit amb llet... i el tenia massa calent de manera que n'hi va afegir a la tassa del cafè amb llet una mica de freda i va colmar la tassa i va dir ònsia. Quan es va ajupir de cara al taulell i va xarrupar una mica li vaig dir: Xarrupa que vessa que deia l'eugenio en el seu programa de telecinco, hjustament em sembla el mateix any i va quedar el programa per acabar. Si jo hagués tingut uns quants anyets menys me n'hauria caigut alguna, de hòstia, que flipes. De fet i molt segurament i a més que no té cap importància em devia de tocar alguna feina i tal de les que no agraden als veteranns i tal. Una altra vegada molt més ençà, li vaig bullir la poca llet desnatada que quedava un matí d'hora i m'en vaig tornar a dormir. La llet feia moltes bombolles i no semblava bona. No ho sé. Sé que va pujar la mare a despertar-me perque volia saber què li havia fet jo a la llet. Una altra vegada vaig anar un dissabte el restaurant de l cantó de casa a comprar tabac i se'm va vessar la llet als fogons i el pare em va ensenyar un dita molt comuna en la nostra llengua: QUINA VESSADA DE LLET! Arreveure bonics. Josep Salvans Arola.

Els tontos enginyosos... vull dir que ho son molt.

Ja fa temps que acostumava, abans de que fessin anar les connexions que duraven una hora justa i que podies reservar hora per tenir accés a Internet, com a gairbé tot arreu, em sembla o les biblioteques i tal, doncs aquell dia abans de tot li vaug demanar a la bibliotecària que on em podia posar dels quatre ordinadors que tenien. Després en varen fer tres per a adults i un per a infantil. Doncs bé! li vaig dir: on em poso? i ella em va respondre, posat allà que sòna més bé. El teclat. huahua! i tal. Apa! ens veiem.

Si avui no vaig a Urgències hospitalaries o del CAP, em rebrà dijous la Gemma Prat.

Això mateix! el dijous podrem passar els comptes de la setmana que sempre, des de fa ara em sembla que un mes, els comptes de l'assignació setmanal i vigila que compri carn i peix i menji bé. També ous. Li interessa, com en aquella pel·lícula d'n John Cushack, de Hollywood, només les proteïnes. La veritat és que em començo a engreixar del ventre i faix... déu n'hi doret la panxa que faig tot i aprimar-me. Anar a l'activitat de hort que haig de anar fent a ampans, doncs la cremaré la panxa. Un dels metges que em va visitar durant aquests dies d'abril, em va dir que "molt ben fet" PERQUÈ TINC EL VENTRE I LA PANXA TOVA" eH?