dimecres, 1 de maig de 2013

Avui hauria fet 82 anys el pare

Sí-sí. Fa exactament set anys, ai set anys, vuitanta dos anys que va néixer el meu pare Jose'p i li varen posar el nom del Sant del dia: Sant Josep Obrer. La mare en tenia vuitanta dos quan es va morir aquest passat dilluns. Vull dir que ara fa tres dies, dia quinze d'abril va marxar la mare. El meu germà també va fer fa poquet 13-abril-2006. Si la mare va morir un dilluns a la tarda, el pare ho va fer un diumenge al vespre, cap a la una i mitja de la matinada de dilluns, el meu germà un dijous i la meva germana que estava malalta el dilluns catorze de Gener del 2007. La versió oficial de la mort de la meva mare., és que la malaltia la va anar consumint. Molt especialment durant els últims quatre anys, i el cervell li va dir que parés de respirar. Ja us vaig informar en el seu moment que el pare, a l'Hospital de la Santa Creu de Vic li van oferir un calmant i el va demanar doble... i també es va morir. Molt probablement, el pare s'havia gastat el seu pressupost per a medicines i tal. Recordo i, perdoneu la confidència, la mare em va demanar en algun dels moments de una certa lluita passional amb el pare, i, quan ja no hi era, el pare, a veure si l'havíem hagut de operar-la a n'ella de la hèrnia que tenia. Queda molt clar en el redactat de quest mateix blog del somni Osseta, em sembla que allà per principis del blog al 2008. És clar. Ara, amb tota la conya, paswsa que un dia, quan el pare ja havia marxat i em sembla que ja li havien dit les misses Gregorianes, els vaig explicar a la meva germana Neus i a la mare, que un dia al migdia i quan havien fet els deports a TV3, el pare es va fer el seu cafà petit amb llet... i el tenia massa calent de manera que n'hi va afegir a la tassa del cafè amb llet una mica de freda i va colmar la tassa i va dir ònsia. Quan es va ajupir de cara al taulell i va xarrupar una mica li vaig dir: Xarrupa que vessa que deia l'eugenio en el seu programa de telecinco, hjustament em sembla el mateix any i va quedar el programa per acabar. Si jo hagués tingut uns quants anyets menys me n'hauria caigut alguna, de hòstia, que flipes. De fet i molt segurament i a més que no té cap importància em devia de tocar alguna feina i tal de les que no agraden als veteranns i tal. Una altra vegada molt més ençà, li vaig bullir la poca llet desnatada que quedava un matí d'hora i m'en vaig tornar a dormir. La llet feia moltes bombolles i no semblava bona. No ho sé. Sé que va pujar la mare a despertar-me perque volia saber què li havia fet jo a la llet. Una altra vegada vaig anar un dissabte el restaurant de l cantó de casa a comprar tabac i se'm va vessar la llet als fogons i el pare em va ensenyar un dita molt comuna en la nostra llengua: QUINA VESSADA DE LLET! Arreveure bonics. Josep Salvans Arola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada